Diu la llegenda que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes

llargues i l’alè de foc. Aquest drac matava la gent amb l’alè i s’empassava les persones

vives.La gent no va trobar cap més solució que

donar-li dues ovelles cada dia. Quan es van acabar els bens, li van donar vaques, bous i

tots els animals que tenien.

El rei d’aquelles terres va fer una reunió amb tota la gent i van acordar

de donar-li una persona cada dia.Un dia, per mala sort, li va tocar a la

filla del rei. - Perdoneu la meva filla, -va demanar tot plorós-, us donaré tot el meu or, la meva plata i la meitat del meu regne.

La gent li va negar. El rei va demanar vuit dies per poder plorar la seva filla. Un cop

passats, el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop

del drac.

Però de sobte, quan el drac ja anava a menjar-se la princesa

d’una sola queixalada, va aparèixer sobre un cavall blanc, amb la seva llança i el seu escut el cavaller St. Jordi, per salvar a la princesa de

les urpes d’aquell drac.

Aquell cavaller va aixecar la seva llança i el drac va caure

desplomat a terra, amb la llança clavada al mig del cor.

De cop de la sang del drac en va sortir un roser amb unes

roses que brillaven amb el sol. El cavaller St. Jordi en collir una

i la va donar a la princesa en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es casés amb la seva filla, que li donaria tot el seu or i la meitat

del regne.

El cavaller va marxar damunt del seu cavall blanc sense dir res. Des

d’aquell dia la gent d’aquelles terres viu tranquil·la.

Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin

boniques.