L’HABITATGE ROMÀ:

la domus

• Els romans classificaven els seus habitatges en tres tipus diferents. La domus era la casa unifamiliar i l’insula, els blocs de pisos on vivien diverses famílies.

• Aquest dos tipus d’habitatges estaven localitzats a les zones urbanes. En canvi, al camp hi havia la villa, és a dir, la casa de camp.

LA DOMUS

• La típica casa romana era ocupada per una sola família i tenia les carácterístiques següents:

Estava orientada cap a l’interior; és a dir, l’aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa, i al seu voltant es trobaven les altres habitacions.

obertures

– No hi havia vista a l’exterior perquè no tenia finestres.

– Normalment tenia un sol pis.

– Les diverses habitacions eren destinades a un ús determinat.

• La primitiva casa romana consistia en una sola sala, l’atri (atrium), on es desenvolupava la vida familiar i domèstica, i al seu voltant hi havia algunes habitacions.

• A la part final de la casa, hi solia haver un petit jardí.

atrium

jardí

• La domus romana, però, es va anar ampliant i enriquint, i en alguns casos podem parlar de luxoses cases senyorials.

• Com és evident, no totes les cases eren iguals, i per aquest motiu mostrem un esquema del que seria una típica domus romana amb totes les seves estances.

1.- Vestibulum 10.- Andron2.- Fauces 11.- Posticum3.- Taberna 12.- Peristylum4.- Cella ostiarii 13.- Piscina5.- Atrium 14.- Exedra6.- Compluvium 15.- Oecus7.- Cubiculum 16.- Culina8.- Tablinum 17.- Balneum9.- Triclinium 18.- Hortum

• Vestibulum et fauces: a l’entrada de la casa hi havia una porta (ianua) que no donava directament al carrer; sinó que es trobava al mig d’un passadís.

• Aquest passadís rebia el nom de vestibulum abans de la porta i fauces després de la porta.

• Un cop passada la porta, hi podia haver l’habitació de l’esclau que feia de porter: cella ostiarii.

Cella ostiarii

• A més de l’entrada principal, podia haver-n’hi una altra de secundària anomenada posticum.

posticum

• A banda i banda de la porta d’entrada hi havia les tabernae, unes sales que tenien accés al carrer i que el propietari de la casa llogava com a botigues, tallers artesanals, etc.

• Eren sales amb un taulell d’obra on s’exposava la mercaderia; al fons, hi havia la rebotiga.

• Tenien el sostre baix, per poder fer-hi un sostre mort (pergula), que servia de dormitori al botiguer.

tabernae

• L’atri (atrium) era el centre de la casa romana. Solia tenir una forma rectangular i una obertura al mig del sostre, l’impluvi (impluvium), per on entraven l’aire, la llum i l’aigua de la pluja, la qual queia en una petita piscina, el compluvi (compluvium) des d’on anava a parar a una cisterna subterrània.

• A l’atri també hi havia el larari (lararium), una capelleta dedicada als lars, déus protectors de la família i la llar.

atri

impluvium

compluvium

lararium

compluvium

cisterna

• El cubiculum era l’habitació destinada a dormir. Aquestes peces eren als costats de l’atri o del peristil (peristylium), una mena de jardí tancat.

• Eren habitacions no gaire grans i molt austeres, sense finestres i amb les parets pintades de diversos colors.

cubicula

peristylium

• El tablinum era una gran habitació situada a la paret de l’atri, davant de la porta d’entrada. Aquesta habitació era destinada al paterfamilias, és a dir, era el despatx de l’amo de la casa i tenia una altra obertura a la paret que donava accés al peristil.

• Així, doncs, amb la cortina descorreguda i la porta oberta, des de l’entrada es podia veure el peristil.

tablinum

tablinum

• Les alae eren dos recintes que s’obrien als dos costats de l’atri, normalment al final, però dels quals no es coneix l’ús.

• A la domus primitiva es menjava a l’atri, però els romans de seguida veieren la necessitat de buscar una habitació destinada exclusivament a fer els àpats.

• Aquesta habitació, anomenada triclinium, prengué el nom del triclini, el llit on els romans s’estiraven per menjar, i solia trobar-se al costat del tablinum.

• A les cases molt luxoses, el triclini solia ser una de les habitacions del voltant del peristil.

• Era una peça amb tres llits adossats, un a cada paret, i al mig hi havia una taula, on els esclaus deixaven els plats de menjar.

triclinium

• El passadís que comunicava l’atri i el peristil era anomenat andron.

andron

• El peristylium pertanyia a la segona part de la casa, una part molt més rica i ornamentada que l’anterior i amb influència grega.

• Va suposar una innovació respecte a les primitives cases romanes.

• Era un jardí interior voltejat per un pòrtic amb columnes. Al centre, hi creixien plantes i flors, i acostumava a haver-hi un estanyl (piscina).

• Pertot arreu hi havia petites obres d’art: estatuetes, taules, columnes, etc.

piscina

• Al voltant del peristil hi havia les habitacions més il·luminades i boniques de la casa: dormitoris (cubicula), salons (oeci) i sales d’estar (exedra).

• Aquestes últimes tenien una forma semicircular, sense porta i amb un banc al voltant.

cubicula oecusexedra

• La culina era una sala petita i modesta amb un fogó fet d’obra.

• El fum sortia per una finestra o per la porta.

• Al costat de la cuina solia haver-hi els lavabos (latrinae) i el bany (balneum).

balneum / latrinae

• Darrera de la domus hi solia haver un jardí anomenat hortum.