L’escola tria el camí

Post on 15-Apr-2017

656 views 3 download

Transcript of L’escola tria el camí

L’escola tria el camíPreguntes per a la reflexió

Manel Guzmán Almagro

La cultura de la innovació mai ha vingut de dalt sinó que s’ha gestat a l’aula amb l’autoria dels docents compromesos. Quan aquesta cultura genera models d’èxit vius, el sistema la fagocita i la converteix en norma estandaritzada i prescriptiva, quedant fossilitzada i burocratitzada. És un mecanisme de defensa i supervivència.Les escoles privades juguen en altra lliga.Adoptar una nova cultura de forma vertical i imposada –o copiada i enganxada, en el cas del models privats - és com comprar-te un vestit que ni t’agrada, que no t’afavoreix ni compleix la seva funció i et va tres talles més gran.

Davant el desig de canvi, unes preguntes:• Hem de canviar? Ho necessitem? Per què?• Quines coses hi funcionen ara i quines no?• Hem de copiar un model educatiu famós o volem gestar un

de propi sense complexes?• Podem afrontar aquest canvi en la situació actual de

l’escola?• Quina millora esperem que ens aportin els canvis?• Aquests canvis implicaran formació docent i nous

plantejaments pedagògics?

Hem de canviar?Quina natura té el nostre desig de canvi? És una questió estètica, seguim una moda? Què ens empeny al canvi, agents externs o interns? Pressió mediàtica? Models d’èxit? O simplement, tenim clars indicis que la nostra escola necessita una renovació pedagògica?

Ho necessitem? Podriem fer una llista de necessitats i d’aspectes a canviar ben fonamentada? Quines són les demandes de pares? I de mestres? I de la societat?

Per què?Podriem defensar amb total seguretat la necessitat d’aquest canvi?

Quines coses hi funcionen ara i quines no?Podem determinar de forma més o menys precisa quins aspectes del nostre centre funcionen i quins no?

Hem de copiar un model educatiu famós o volem gestar un de propi sense complexes?

Hem de ser sincers/es i confessar: allò que ens mou al canvi és provocat per la profusió social i la publicitat d’unes escoles concretes o per la pura necessitat?Estem cercant una identitat com a escola? I si és així, volem assemblar-nos a un model concret o podríem gestar un model propi basat en el nostre ideari, diversitat docent, famílies i alumnat, espais, etc?

Podem afrontar aquest canvi... en la situació actual de l’escola?Plantilles provisionals, jubilacions, necessitats d’espais i materials, opinions de les famílies, cultura de centre, diferències de visions… quins frens tenim i de quines potencialitats disposem?

Quina millora esperem que ens aportin els canvis?

Si hem decidit que necessitem i volem una renovació de l’escola hem de tenir clars els objectius que pretenem aconseguir. Per certificar la millora cal avaluar el seu impacte amb les eines adients; no pots mesurar un nou plantejament només amb eines i visions tradicionals sobre l’educació.

Aquests canvis implicaran formació docent i nous plantejaments pedagògics?

Si els canvis no són purament estètics i cerquen la millora en els processos i productes educatius, necessitem formar-nos. Aquesta formació no s’ha de rebre, s’ha de produïr entre nosaltres. Si volem impulsar una nova cultura de l’aprenentatge és necessària una nova cultura de l’ensenyament.

Si volem capacitar a l’alumnat per aprendre de forma autònoma, per generar coneixement, ser creatius, transformadors, responsables del seu propi aprenentatge, per tenir visió crítica, per tenir conciència social, valors democràtics…

En definitiva, per transformar el món i fer-lo molt millor…

…hem de començar nosaltres a pensar, actuar, treballar i a aprendre tal com volem que ho facin ells.

Bon camí!