Les tècniques artístiques

Post on 01-Mar-2016

234 views 0 download

description

Presentació amb la matèria referent a l'apartat "Les tècniques artístiques" dins del tema 1: Introducció a la història de l'art

Transcript of Les tècniques artístiques

LES TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES 

Història de l’Art ‐ 4t d’ESO 

No hi ha art sense tècnica! 

1. LA PINTURA 

En funció de la representació, la pintura pot ser 

FIGURATIVA 

REALISTA 

SIMBÒLICA 

ABSTRACTA 

REALISTA 

ART CLÀSSIC GREC 

RENAIXEMENT 

SIMBÒLICA 

PINTURA TARDO‐ROMANA 

PINTURA MEDIVEAL 

El quadre és una finestra a la realitat  Intencionalitat simbòlica 

REALISTA 

Gustave Coubet, Le château de Chillon (1874) 

SIMBÒLICA 

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (c.1123) 

Gèneres pictòrics (“famílies”) 

RELIGIOSA 

HISTÒRICA 

RETRAT 

BODEGÓ 

PAISATGE 

POPULAR (o de gènere) 

MARINES 

ACRÍLIC Tècnica  pictòrica d e s c o b e r t a  a principis  del  S.XX, e n  l a  q u a l  e l s p i gment s  e s tan congnguts  en  una emulsió  de  polímer acrílic.  Destaca  per la rapidesa en estar seca. 

La PINTURA: tècniques 

Andy Warhol, Sopa Campbell (1969) 

AQUAREL∙LA  Tècnica  pictòrica que  consisteix  en disoldre  els  colors en  aigua  i  aplicar‐los sobre el paper. 

Durero, Jove llebre (1502) 

COLLAGE Tècnica  arqsgca  que consisteix  en  afegir materials  de  diferent procedència  en  una mateixa obra 

Braque, Vaso, botella y periódico (1913) 

ENCÀUSTICA  Tècnica que uglitza  la cera  com  aglugnant del  pigment  de  color. Fou molt  uglitzada  al món angc  i  ha  tornat a  usar‐se  a  l’època contemporània. 

Retrat de El‐Fayum (s.II) 

FRESC P i n t u r a  m u r a l de senvo lupada  a Itàlia  que  consisteix en  preparar  els  murs amb  diverses  capes de calç, sorra i pols de m a r b r e  p e r , p o s t e r i o r m e n t , aplicar‐hi  pigments barrejats amb aigua. 

Vista general de la Capella Sixgna de Miquel Àngel 

(1508‐1512) 

OLI Tècn i ca  p i c tò r i ca d e s c o b e r t a  p e l s pintors  flamencs  que es  basa  en  aglugnar el  color  amb  oli,  fet q u e  p e rme t  q ue s’assequi ràpidament i permet  una  major precisió en el detall. 

Van Eyck, Retrat del matrimoni Arnolfini (1434) 

TREMP Tècnica pictòrica en la qual  els  pigments  del color  es  disolen  en aigua  i  s’aglugnen a m b  m a t è r i e s orgàniques  com  el greix animal o la clara d’ou. 

Fra Angelico, detall de L’anunciació 

(1426) 

2. L’ESCULTURA 

L’ESCULTURA  

pot ser 

EXEMPTA 

TRIDIMENSIONAL 

DIVERSOS PUNTS DE VISTA 

RELLEU 

BIDIMENSIONAL 

ÚNIC PUNT DE VISTA FRONTAL 

EXEMPTA 

Miquel Àngel, David (1501‐1504) 

RELLEU 

Columna Trajana, Roma (114 dc) 

Gèneres ESCULTÒRICS 

(“famílies”) 

MONUMENTAL 

RELIGIÓS 

RETRAT 

BUST 

RETRAT EQUESTRE 

RETRAT OFICIAL O PRIVAT  FUNERARI 

MODELATGE  Art  consistent  en formar  estàtues  o relleus  amb  fang, cera  o  qualsevol mater i a l  dúcg l . S’uglitza  sovint  per a  fer  esbossos  de talles o fundicions. 

L’ESCULTURA: tècniques 

Henry Moore modelant al seu estudi 

SOLDADURA  Tècnica en la qual a alta temperatura es realitza  la  unió  de d o s  m a t e r i a l s , g e n e r a l m e n t metalls. 

Eduardo Chillida, Peine del viento (1976) 

FUNDICIÓ Tècnica  que  s’acostuma a  uglitzar  amb  bronze. Inicialment  la  figura  es realitza  amb  terra,  es recobreix  de  cera  I  es p o s a  a l  f o r n .  L a temperatura  fa  que  la cera es disolgui i deixi un espai buit. A  través d’un foradet s’hi  introdueix el bronze  fos  i  quan  es refreda es treu el motlle. 

Estàtua equestre de Marc Aureli (160‐180 dc) 

TALLA C o n s i t e i x  e n eliminar  la  matèria sobrant  d’un  bloc, genera lment  de fusta  o  de  pedra, per  aconseguir  la forma desitjada. 

Crist de quatre claus. Talla romànica (finals s.XII) 

PODEM DISTINGIR 

TIPUS 

CIVIL 

RELIGIOSA 

CORTESANA 

MILITAR 

TIPOLOGIES 

TEMPLE/ESGLÉSIA 

FORTALESA/CASTELLL 

PALAU 

TEATRE, etc. 

VIVENDA 

3. L’ARQUITECTURA 

L’arquitectura  és  la  més  social  de  les arts  perquè  és  aquella  que  ha  de mantenir  un  estret  diàleg  entre  la genialitat  de  l’argsta  i  les  necessitats socials i econòmiques del moment. 

No és un art aïllat sinó que està sempre en un context urbà o territorial. 

Detall de la columnata de l’absis de Santa Maria del Mar, Barcelona (1329‐1383)  

Opera Hause de Sidney, Jørn Utzon (1957)