Post on 04-Aug-2015
Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut
en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011.
Glòria Perez, Sara Trujillo y Carme Borrell
Sessions de l’Agència 17/03/2015
1. Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns.
2. La salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
1. Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns.
2. La salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
Fecunditat a Europa.
Font: Eurostat, 2012
Nombre de nascuts vius (mitjana per dona en edat fèrtil).
El context polític.Model del “sud” de l’Estat de Benestar (Ferrara, 1996):
Menor despesa en protecció social (% del PIB) al 2012 (European social statistics, 2014): Estat espanyol (25,9%) Mitjana de la UE-27 (29,5%) Irlanda (32,5%) Finland (31,2%).
Menys accés de les dones al mercat de treball, major precarietat i major part de les tasques de la llar (Connell, 2009).
La família principal proveïdor de serveis d'assistència social, incloent la cura en la infància.
Divisió tradicional: els homes com a suport de la família i les dones com a cuidadores (Haas, 2003).
La maternitat representa una barrera per les oportunitats d'ocupació i de carrera professional de les dones (Haas, 2003).
Protecció social a la família.
Font: Eurostat, 2012
Percentatge de protecció social dedicada a la família.
Desenvolupament de les politiques favorables a la família.
Cinc polítiques favorables a la família que es consideren les més importants per a la igualtat de gènere (Ray, 2009):
1. Generositat en els drets materns/paterns. 2. Quotes intransferibles de llicència per els pares. 3. Cobertura universal ens drets materns/paterns.4. Estructures de finançament compartit amb empresaris.5. Flexibilitat d'horari en el treball.
1980 1989-1999 2007 2009*
Permís de les mares
14 setmanes remunerades
16 setmanes remunerades
₌ ₌
Permís dels pares
2 dies ₌La mare pot transferir 4 setmanes al pare
13 dies // TP=15 dies
4 setmanes*
Lactància Mares:1995: ½ hora1999: 1 hora
₌Mares o pares: Hores acumulades(≈ 1 mes i mig)
Altres Excedència 3 anys
1999: « Jornada laboral si discapacidad o < 6 años
« Jornada laboral si < 8 años
« Jornada laboral per malaltia en menors*
* No ha entrat en vigor; TP: treballador administració.
Generositat en els drets materns i paterns: Estat espanyol.
Permís de maternitat cobreix el 67% del total de naixements al 2010 (Escobedo, 2012).
En les adopcions els pares comparteixen el permís en un (27,5% en 2005) i al voltant del 2% en els naixements
(2011).
Cobertura del permís de maternitat i paternitat.
1974 1989 2002
Permis parental (parental leave)
6 mesos 15 mesos 16 mesos. Es reserven 2 mesos per el pare i la mare obligatòriament.Es pot allargar fins els 8 anys
Retribució 90%* 65% **
Generositat en els drets materns i paterns: Suècia.
*Fins a 1994; ** Fins 2010
1. Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns.
2. La salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
Arreu del mon, les llars monoparentals estan formades per dones amb fills a càrrec.
Les mares sense parella és un dels col·lectius més vulnerables i desfavorits en molts països: Suècia, Gran Bretanya o Itàlia (Burstrom B, 2010; Puig V, 2011).
Son dones amb major risc de pobresa, d'atur i l'exclusió social. Atur de les dones : 27% en 2013
El nombre de llars amb mares sense parella ha crescut a l’Estat Espanyol (Eurostat, diversos anys).
2001: 1% al 2012: 2,8% (Suècia, 2006: 22%)
Les mares sense parella.
Font: Diderichsen F, Evans T, Whitehead M. The social basis of disparities in health. In: Evans T et al., eds. Challenging inequities in health. New York, Oxford UP, 2001
Marc conceptual.
Differentialexposure
Differentialvulnerability
Differentialconsequences
Differentialexposure
Differentialvulnerability
Differentialconsequences
Differentialexposure
Differentialvulnerability
Differentialconsequences
Marc conceptual.
Font: Basat en Diderichsen et al., 2001. Reynolds et al., 2007. Projecte Eurothine
DESIGUALTATS SOCIALS EN
SALUT
CONTEXTO POLÍTICO Y SOCIAL
MALA salut i conductes
relacionades
POSICIÓ SOCIOECONÓMIC
A INDIVIDUALMODEL FAMILIAR RESULTATS DE
SALUT
Alta posició SERecursos individuals:
Ingressos qualificació
Classe social no manual
Mares SENSE parellaSustentadores
i No Sustentadores
Baixa posició SERecursos individuals:
Ingressos Qualificació
Classe social manual
Mares AMB parella
BONA salut i conductes
relacionades amb la salut
Estat del Benestar
Polítiques recolzament a
les dones
Polítiques favorables
família
II
I
III IV
Estratificació social
Exposiciódiferencial
Vulnerabilitat diferencial Conseqüències
diferencials
Polítiques reducció
desigualtatsmares
Mecanismes que generen desigualtats
La salut de les mares sense parella.
Les mares sense parella tenen:
Pitjor estat de salut (Witvliet, 2014), Major ansietat i problemes de son (Baker, 2002), Major freqüència de problemes de salut mental i de
depressió (Chatterji, 2012), Pitjors conductes relacionades amb la salut, com el
tabaquisme, consum d’alcohol i drogues, (Sperlich, S 2014),
que les mares que viuen amb una parella.
Objectius de l’estudi.
1. Descriure l’evolució de la salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella en relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys 2003 i 2011.
2. Descriure les desigualtats en salut i en les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella en relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys 2003 i 2011 segons:
- La classe social de les dones. - La activitat laboral de les dones.
Resum de la metodologia d’estudi
Estudi transversal de dues enquestes nacionals de salut (2003 i 2011). Ministerio de Sanidad, Políticas Sociales e Igualdad i Instituto Nacional de Estadística.
Es seleccionen les dones que son mares 16-64 anys de fills ≤ de 18 anys:
Nombre de casos 2003: 2982. Nombre de casos 2011: 2955.
Variables:- Salut i conductes de salut.- Tipo de maternitat: 1) Mares AMB parella (casades o conviuen) (n2003=2502; n2011=2499).2) Mares SENSE parella sustentadores de la llar (n2003=429; n2011=346).3) Mares SENSE parella NO sustentadores de la llar (n2003=51; n2011=110).
- Classe social ocupacional: manual i no manual.- Actives: Treball remunerat i atur (17,3%; 26,5%).
83,9 84,6
14,4 11,71,7 3,7
0102030405060708090
100
Mares amb parella Mares senseparella
sustentadores
Mares senseparella no
sustentadores
2003 2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Descripció de la distribució del tipus de maternitat, estat espanyol 2003-2011.
20,9
36,5
29,1
05
101520253035404550
Mares amb parella Mares senseparella
sustentadores
Mares senseparella no
sustentadores
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Prevalença de mala salut mental segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011.
29,1
40,843,6
05
101520253035404550
Mares amb parella Mares senseparella
sustentadores
Mares senseparella no
sustentadores
2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Prevalença de consum de tabacsegons tipus de maternitat, estat espanyol 2011.
Desigualtats de classe social en la mala salut percebuda segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011.
13,8
25
16,3
32
13,318,5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
No manual Manual No manual Manual No manual Manual
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella Mares sense parellasustentadores
Mares sense parella No sustentadores
2011
13,8
25
16,3
32
13,318,5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
No manual Manual No manual Manual No manual Manual
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella Mares sense parellasustentadores
Mares sense parella No sustentadores
2011
Desigualtats segons activitat laboral en la mala salut mental segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011.
17,5
24,930,3
47
8,3
38,8
05
101520253035404550
Treballremunerat
Atur Treballremunerat
Atur Treballremunerat
Atur
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella Mares sense parellasustentadores
Mares sense parella No sustentadores
7,111,4
7,5
14,5
3,9
16,4
05
101520253035404550
Mares amb parella Mares senseparella
sustentadores
Mares senseparella no
sustentadores
2003 2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Evolució de la prevalença de patir malalties cròniques (1 o més) segons tipus de maternitat, estat espanyol 2003-2011
6 69 11
7,811
05
101520253035404550
Mares amb parella Mares senseparella
sustentadores
Mares senseparella no
sustentadores
2003 2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Evolució de la prevalença de dormir < 6 hores al dia segons tipus de maternitat, estat espanyol 2003-2011.
Desigualtats de classe social en la mala salut percebuda segons tipus de maternitat, estat espanyol 2003.
20,9
13,8
29,5
25
1716,3
42,2
32
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
No manual Manual No manual Manual
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parellaMares sense parellasustentadores
20032011
ConclusionsLes polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns a l’estat espanyol.
1. El permís per maternitat es manté inalterable des de fa dècades.
2. Millores com el temps de lactància o l’augment de permís patern són insuficients.
3. Les 5 politiques favorables a les família estan per desenvolupar.
Les 5 politiques favorables a la família:- Generositat en els drets maternals/paternals. - Quotes intransferibles de llicència per els pares. - Cobertura universal ens drets maternals/paternals.- Estructures de finançament compartit amb empresaris.- Flexibilitat d'horari en el treball.
1. Les mares senes parella (sustentadores o no) tenen pitjor salut percebuda, salut mental i pitjors conductes relacionades amb la salut que les mares amb parella.
2. Evolució: La presencia de trastorns crònics i les hores dedicades a dormir
empitjoren en les mares. La percepció de la salut i el consum de tabac millora en les mares.
3. Desigualtats en salut: Les mares sense parella de classe social desafavorides o a l’atur són les
que tenen pitjor salut i conductes relacionades amb la salut. Es mantenen les desigualtats en salut per tipus de maternitat, per
classe social i ocupació.
ConclusionsLa salut i les conductes relacionades amb salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
MOLTES GRÀCIES