LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONSMESOPOTÀMIA

INSTITUT NOU DE VILAFRANCACURS 2016/17

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA

Amb l’aparició de l’escriptura acaba la Prehistòria. La primera fase de l’Història rep el nom d’Edat Antiga. Aquest procés no es va donar al mateix temps a tot el món sinó que va començar a Mesopotàmia.

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA

EIX CRONOLÒGIC PRIMERES CIVILITZACIÓNS

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS

RIUSCivilització egípcia NilCivilització mesopotàmica Tigris i ÈufratesCivilització índia Indo Civilització xina Rius Groc i Blau

- Les primeres civilitzacions fluvials van aparèixer fa uns 5000 anys

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS

CARACTERÍSTIQUES

PODER POLÍTIC FORT

El rei dictava les lleis, dirigia l’exèrcit i tenia funcions religioses

SOCIETAT MOLT JERARQUITZADA

La població estava dividida en dos grups: una minoria privilegiada i una majoria sotmesa

CONSTRUCCIÓDE GRANS OBRES

Com canals, per irrigar les terres; i palaus, temples i tombes per demostrar llur poder.

valls fluvialsels pagesos obren canals per

portar l’aigua del riu

la gent es concentraa les zones de regadiu

els poblats es transformen en

ciutatssantuaris isacerdots

cabdills i palaus es desenvolupen els centres artesanals

creix la poblacióde les valls fluvials

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS

L’APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA

CUNEIFORME

Mesopotàmia

3000 aC

Signes en forma de tascó

JEROGLÍFICS

Egipte

3000 aC

Alguns representaven paraules i d’altres sons

concrets

IDEOGRAMES

Xina

Les paraules es formen per la combinació de

signes

ALFABET

Fenicia

1200 aC

22 consonats

va donar lloc al nostre

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS

2. MESOPOTÀMIA- Localització

SIGNIFICAT Entre dos rius

TIGRIS EUFRATES

2. MESOPOTÀMIA- Localització

2. MESOPOTÀMIA- Localització - Mesopotàmia és una zona predominantment àrida on l’agricultura es va desenvolupar gràcies

a la construcció de canals (irrigació). - Aquest desenvolupament va estendre tan l’especialització dels treballs com la divisió social.- Mesopotàmia estava dividida en dues regions:

- ALTA MESOPOTÀMIA habitada pels assiris - BAIXA MESOPOTÀMIA habitada pels sumeris i els acadis

2. MESOPOTÀMIA- Etapes Història Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- A la Baixa Mesopotàmia, a Sumer, van sorgir les primeres Ciutats-Estat (Ur, Uruk, Lagaix,

Eridu). S’encetava així, al III mil·lenni aC l’hegemonia sumèria.- Trets comuns:

- Ciutats – estats (cada ciutat tenia les seves propis lleis i governants) - Vincles llengua i religió

2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- La major part dels habitants eren agricultors i ramaders, però la prosperitat agrícola, va

permetre que també hi hagués habitants dedicats a les feines artesanals i al comerç.- Va aparèixer la moneda per facilitat els intercanvis (peces de plata amb forma d’anell o disc)

2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- Al centre de la ciutat es trobava el temple (ziggurat) dedicat al déu que la protegia, on vivien

els sacerdots. - Els sacerdots controlaven la producció, el comerç i fixaven els tributs (impostos). - Tenien el poder religiós i polític de les ciutats. S’ajudaven dels funcionaris per la seva

administració.

Els sacerdots sumeris vivien del treball dels pagesos.

2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- Els conflictes entre les ciutats va originar l’aparició de cabdills militars, i després, en

monarques. Així doncs, l’origen de la monarquia està en la guerra. - Els monarques i els seus ajudants (noblesa), com els sacerdots tampoc treballaven les terres,

vivien de la producció dels agricultors i ramaders i dels imposts que els feien pagat. - Les guerres augmentaren el número d’esclaus, doncs els poblets conquerits eren sotmesos.

2. MESOPOTÀMIA- 2ª Etapa IMPERI ACCADI - A mitjans del III mil·lenni aC, Sargon I conquereix les ciutats sumèries i funda l’Imperi Accadi,

el primer imperi conegut de la història de la humanitat.

2. MESOPOTÀMIA- 2ª Etapa IMPERI ACCADI - L’aparició d’aquest imperi va comportat també els desitjos de legitimació dels monarques,

que es van fer proclamar descendents dels déus. - L’imperi accadi va refermar el seu poder mitjançant l’ús d’esteles propagandístiques. - Aquest Imperi va desaparèixer per les revoltes internes i pels atacs d’altres pobles.

Sargon, fundador de l’imperi accadi i de la primera gran dinastia monàrquica de la història.

2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA - Cap al 1800 aC, la ciutat de Babilònia es va imposar a la resta de ciutats de Mesopotàmia,

encetant-se l’etapa coneguda como Imperi Babilònic.

2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA - Pocs anys després de la formació d’aquest imperi, es va redactar el primer codi de lleis

conegut de l’antiguitat, el codi de Hammurabi. - Aquest codi (recull de lleis) regula afers com el matrimoni, el divorci, els impostos, els

delictes…

El codi Hammurabi, una estela amb caràcters cuneïformes, està avui en dia al museu del Louvre. Reflecteix el desenvolupament de la societat babilònica.

2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA

- Per què sorgeixen els codis de lleis?

societats basades en el comerçl’agricultura i la ramaderia

cal regular la propietati l’herència

cal ficar unes normes per fer els intercanvis

comercials sense cap mena de perill

sorgeixen els primers CODIS de LLEIS

Com el d’Hammurabi

2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA

Reconstrucció de l’antiga ciutat de Babilònia

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI - Al segle XIV aC els assiris, originaris de la ciutat d’Assur, situada a l’Alta Mesopotàmia, van

imposar-se, i van crear un gran imperi que s’estenia des del Golf Pèrsic fins el Mediterrani.

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI

Extensió de l’imperi assiri

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI

Les unitats militars assiries, com els arquers a cavall o els carros, els van conferir avantatges per estendre el seu imperi.

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI - Els babilònics, lliurats del sotmetiment assiri, van refer el seu antic imperi cap a l’any 600 aC. - Aquest imperi, conegut amb el nom de neobabilònic, fou l’últim gran imperi mesopotàmic

abans de la conquesta persa. - Va destacar la figura del rei Nabucodonosor II

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI

Una de les set meravelles de l’antiguitat, els Jardins Penjats de Babilònia, es van construir sota el mandat de Nabucodonosor II

2. MESOPOTÀMIA- 5ª Etapa EL DOMINI PERSA

- Al segle VI aC, els perses, originaris de l’actual Iran, van conquerir Mesopotàmia, incorporant-la al seu gran imperi que s’estenia fins al riu Indus.

- Els perses esdevindran en els grans rivals pels grecs fins les campanyes d’Alexandre el Gran.

3. L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME

- L’escriptura a sorgir a les ciutats mesopotàmiques fa uns 5500 anys. Els funcionaris i els sacerdots tenien la necessitat de controlar la propietat de la terra, les collites, els impostos..., i va començar a fer anotacions a fi de portar la comptabilitat.

- Les primeres formes d’escriptura eren pictogràfiques, un símbol representava un objecte

- Mes endavant sorgiren els ideogrames, que representaven accions o conceptes més generals.

- Amb el temps, els ideogrames es van anar simplificant i va aparèixer l’escriptura cuneïforme.

Tauleta mesopotàmica

Els escribes feien incisions amb punxons sobre tauletes d’argila humida

acumulació de productes de tota mena enels magatzems dels monarques i dels grans sacerdots

cal portar comptes,anotar els lliuramentssaber qui no ha pagat elstributs

invenció de sistemes númerics, d’escriptura

confereixen prestigi social a aquells que els coneixen importància dels ESCRIBES

elaboren el calendari fan creure en el poder màgic de l’escriptura

aliats dels reis, aristòcrates i sacerdots. Membres de les classes privilegiadesreaccionaris

3. L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME

3. L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME

4. LES CLASSES SOCIALS A MESOPOTÀMIA

- Els diferents períodes de Mesopotàmia tenen en comú el fet de constituir-se com estats teocràtics i militars, on el poder estava en mans de la noblesa militar i els sacerdots, recolzats pels grans propietaris i els comerciants.

MONARCA

NOBLESA – SACERDOTS

Guàrdia Real

Escribes

Comerciants

Artesans

Pagesos

Esclaus Les dones eren propietats

dels homes

4. LES CREENCES - La religió de la civilització sumèria era de caràcter politeista. Aquesta religió va ser adoptada

pels imperis accadi i babilònic, els quals van ampliar el panteó diví. - La base agrícola i ramadera va determinar les creences religioses: l’aigua, el cel i el

firmament.- Els mesopotàmics rendien cultes als seus deus, doncs creien que els humans havien estat

creats per servir-los, alimentar-los i adorar-los. - No creien en un més enllà, el seu culte es basava en la vida. - Els deus eren representats amb forma humana (antropomòrfics) i tenien les mateixes

passions que els humans.

4. LES CREENCES - Els principals deus sumeris eren: Anu (déu del cel), Enlil (déu del vent) i Enki (déu de la terra)

Anu EnkiEnlil

4. LES CREENCES

- Les divinitats accadies eren: Sin (devesa de la Lluna), Isthar (devesa de la guerra i la fertilitat) i Samash (déu del Sol)

- Rei accadi amb els símbols de les divinitats

4. LES CREENCES

- Ishtar, devesa de l’amor, la bellesa, la vida i la fertilitat.

- Esta associada al planeta Venus, estel del mati i del

vespre. - L’estel de vuit puntes és el

símbol d’Ishtar

4. LES CREENCES - L’hegemonia babilònica va introduir el culte a Marduk, déu suprem.- El déu màxim dels assiris era Assur, primer arbre de la vida i després identificat amb la

guerra

5. L’ART MESOPOTÀMIC- Arquitectura- El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques. - Es construïen amb maons de fang cuit o assecats al sol (tova) i es cobrien de betum per fer-

los impermeables. Aquests materials són poc resistents i per això s’han conservat pocs monuments.

- Es revestien de ceràmica vidrada de colors brillants (motius florals, escenes de guerra...)

Ziggurat d’Ur

5. L’ART MESOPOTÀMIC- Arquitectura

5. L’ART MESOPOTÀMIC- Arquitectura - La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura foren l’arc i la volta, amb els quals van poder

construir grans palaus i temples.- Aquests dos elements van ampliar les possibilitats constructives.

L’arc i la volta van permetre meravelles com la porta d’Ishtar a

Babilònia

5. L’ART MESOPOTÀMIC- Escultura- Murs i portes (temples i palaus) estaven decorats amb relleus que representaven figures de

reis i reines, o d’animals monstruosos que guardaven el recinte. - Destaquen especialment les esteles on s’esculpien escenes de victòries militars o caceries.- A més, cal destacar les estàtues dels orants i de les representacions dels reis.

Gudea de Lagaix Estela Naram-Sin

Lleo accadi