Post on 29-Jun-2015
ZONACIÓ LITORAL
1. És causada per factors ambientals depenents de la profunditat.
2. La variabilitat de les condicions ambientals provocarà una variabilitat del paisatge submarí.
3. La zonació més marcada serà a les costes rocoses.
4. Els canvis de paisatge es visionen en forma de franges horitzontals.
ZONACIÓ LITORAL
ZONACIÓ LITORAL
Zona supra-litoral o zona d’esquitxades
ZONACIÓ LITORAL
Zona medio-litoral o zona de marees
ZONACIÓ LITORAL
Zona infra-litoral
ZONACIÓ LITORAL
Zona circalitoral o coral·lígen
ZONACIÓ LITORAL
Altres factors que provoquen canvis en el paisatge submarí
1. El substrat
2. Proximitat de la costa
EL SUBSTRAT
Es generalitzen tres tipus de substrat:
1.Roca 3. Fangs2.Sorra
PROXIMITAT de la COSTA
Es defineixen dos tipus de zones:
1. Zona nerítica, zona a prop de la costa.
2. Zona oceànica, zona lluny de
la costa.
L’ECOLOGIA
És la ciència que estudia i relaciona les condicions ambientals amb els organismes vius.
HÀBITAT + ÉSSERS VIUS = ECOSISTEMA
Els ecosistemes seran la base del seu estudi.
ECOSISTEMES MARINS
Existeixen dos ecosistemes clarament diferenciats:
ECOSISTEMA PELÀGIC ECOSISTEMA BENTÒNIC
LA SELECCIÓ NATURAL
1. El medi està determinat per una sèrie de condicions ambientals o factors.
2. Els factors seleccionaran els organismes aptes per habitar en el medi.
3. Aquesta selecció s’anomenarà SELECCIÓ NATURAL.
XARXA TRÒFICA MARINA
Representa l’entramat de relacions entre diversos organismes marins causades pels seus desitjos alimentaris.
1. Per a cada ecosistema, es podrà definir una xarxa tròfica específica.
2. Les xarxes de cada ecosistema podran relacionar-se entre si.
XARXA TRÒFICA MARINA
Productors
Productors
Consumidors
TAXONOMIA
És la part de la biologia que classifica els éssers vius en grups.
Els organismes marins que estudiarem formaran part dels regnes VEGETAL i ANIMAL.
TAXONOMIA
REGNE VEGETAL
Diatomees
Dinoflagelats
Algues verdes o cloròfits
Algues vermelles o rodòfits
Algues brunes o feòfits
Fanerògames marines
REGNE ANIMAL
Esponges Cnidaris
Mol·luscs Anèlids
Crustacis Equinoderms
Ascídies Peixos
Rèptils Mamífers
Fitoplàncton
REGNE VEGETAL
• Algues unicel·lulars
• Esquelet extern de silici
• Formen part del fitoplàncton
DIATOMEES
REGNE VEGETAL
• Algues unicel·lulars
• Proveïdes de flagels
• Formen part del fitoplàncton
DINOFLAGELATS
REGNE VEGETAL
• Algues macroscòpiques
• Bentòniques, en diferents ambients
• La majoria de les espècies són d’aigua dolça
ALGUES VERDES
REGNE VEGETAL
• Algues macroscòpiques
• Bentòniques, en diferents ambients
• Són les algues amb les estructures més complexes
ALGUES BRUNES
REGNE VEGETAL
• Algues macroscòpiques
• Bentòniques, en llocs ombrívols
• Delimiten el límit inferior del circalitoral
ALGUES VERMELLES
REGNE VEGETAL
• Planta amb flor
• Bentònica de fons sorrenc, en llocs il·luminats
• Posidonia oceanica es un planta endèmica del Mediterrani
FANERÒGAMES
REGNE ANIMAL
• Animal sèssil, filtrador
• D’ambients bentònics
• Els coanòcits provocaran els corrents que ajudaran a la filtració
ESPONGES
REGNE ANIMAL
CNIDARIS
PÒLIP
• D’ambients bentònics
• Sèssil, filtrador
• Poden ser individuals o colonials
MEDUSA
• D’ambients pelàgics
• Zooplàncton macroscòpic
• Organismes individuals
REGNE ANIMAL
Estudiarem tres classes de mol·luscs
• GASTERÒPODES
• BIVALVS
• CEFALÒPODES
REGNE ANIMAL
• D’ambients bentònics
• Normalment amb closca d’una peça espiralada
• Representat en la majoria d’ambients tan aquàtics com terrestres
GASTERÒPODES
REGNE ANIMAL
• D’ambients bentònics, normalment arenosos
• Closca de dues peces, unides lateralment
• Organismes filtradors
BIVALVS
REGNE ANIMAL
• D’ambients bentònics com pelàgics
• Exclusivament marins
• Són el mol·luscs més desenvolupats
CEFALÒPODES
REGNE ANIMAL
• D’ambients bentònics de diferents zones
• Els poliquets són la classe d’anèlids més representada en el medi marí
• Presenten diferents tipus d’estratègies que repercuteixen en els hàbits alimenticis
ANÈLIDS
REGNE ANIMAL
• D’ambients bentònics com pelàgics
• Organismes de moltes diverses formes, tan microscòpics com macroscòpics
• Presenten un esquelet extern anomenat exoesquelet
CRUSTACIS
REGNE ANIMAL
• D’ambients bentònics de diverses característiques
• Els peus ambulacrals l’ajudaran a desplaçar-se o a capturar les preses
EQUINODERMS
REGNE ANIMAL
• D’ambients bentònics de diverses característiques
• Organismes filtradors colonials o individuals
• Coberts per una túnica protectora
ASCÍDIES
REGNE ANIMAL
• Vertebrats tan d’ambients bentònics com pelàgics
• Dividits en
• Elasmobranquis o cartilaginosos
• Osteïctis
PEIXOS
REGNE ANIMAL
• Vertebrats d’ambients pelàgics
• Actualment les seves poblacions estan en regressió en tot el món
• Caretta caretta, és l’únic representant en el Mediterrani RÈPTILS
REGNE ANIMAL
• Vertebrats tan d’ambients pelàgics com bentònics
• Presenten una respiració pulmonar
• Organismes vivípars
MAMÍFERS
ELS RECURSOS - LA PESCAARTS MAJORS ARTS MENORS
D’Encerclament
Teranyina
Art clar
D’arrossegament
Art de bou
Ormeigs de parany
CadupsNansesGàbies per a cloïsses
Arts de platja modificatsSonseres
Ormeigs d’hamPalangrePoteres
Arts de fons
TresmallSoltes
ELS RECURSOS - LA PESCAARTS MAJORS
ELS RECURSOS - LA PESCAARTS MENORS
• Art de platja: les xarxes són recollides des de la platja
• Ormeigs de parany: representen un parany d’entrada fàcil però de sortida impossible
ELS RECURSOS - LA PESCAARTS MENORS
• Ormeigs d’ham: s’utilitzen hams a l’extrem de les cordes per a la pesca de lluç - palangre - o del calamar - poteres - • Arts de fons: utilització de xarxes situades arran de fons.
ELS RECURSOSPer solucionar la sobrexplotació del medi marí causada per la utilització massiva d’arts majors, se’ns presenten dues propostes efectives:
1. L’aqüicultura 2. La conscienciació ambiental