La orre REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

Núm.4 Estiu 1995

2· La Torre

EDITORIAL

Castells en Festa Major

Som a la Festa Major. El consell de redacció de La Torre ha optat per editar el quart número d'aquesta publicació de cara a la Festa Major, els dies de més transcendencia per al nostre poble, els dles en que es respira un aire diferent.

Una de les fites que es va marcar fa uns mesos la nova junta directIva era aconseguir que els cas­tells -ja consolidats com a Colla- obtinguin elUoc que els corresponen en la nostra Festa Major, una de les més destacades de Catalunya. La proposta que la Colla ha fet a la Comissió de Festes i a l' Ajuntament (l'anterior i l'actual) ha estat que el programa de Festa Major inclogui una actuació castellera el dissabte o diumenge més proxim al dia de Sant Bartomeu i que formi part del pressu­post global de la Festa. Es a dir, que la Colla actui els dies 23 i 24 dins els actes tradicionals, pero que tingui una exhibició de Festa Major amb dues colJes més en un dia proxim. O'aquesta manera, la Festa Major es fa amb un programa encara més complet i dóna resposta a la realitat castelJera de Sitges. La junta enten que aquesta actuació ha de ser sufragada per la Comissió de la mateixa ma­nera que, per exemple, es fa amb la llarga !lista de baIJades de sardanes (que van a citrrec del pressu­post de Festa Major i no d' Amics de la Sardana, entitat promotora). Es tracta d'una mesura adop­tada en mol tes altres localitats de Catalunya, amb uns resultats molt positius.

Enguany, aquesta proposta ha tingut un hit a mltges. L'actuació es fa (amb una altra colla) el dia 26, pero pagada per l' Agrupació de Balls Po­pulars i la propia colJa. La Comissió de Festes hi dóna suport pero no coJ.labora economicament, ja que afirma que té un deficit de dos milions de pessetes abans de comen<;ar els actes. La regido­ria de Festes s'ha compromes davant la Colla que l'any que ve el cost de ]'exhibició sera assumit íntegrament per la Comissió i d'aquesta manera, es fara justícia amb el fet casteller.

La Colla ja ha proposat que si el pressupost de Festes del 1996 es el mateix, es reorganitzi la pro­gramació de Festa Major per tal de reconeixer la nostra reaJitat com a col·lectiu festiu i cultural.

CARTA DEL CAP DE COLLA

Planificació de temporada i algunes reflexions

OseAR fARRERONS

La temporada esdevé per a la Colla com a una cursa atletica en que hi ha una pre­paració i unes verificacions i resultats:

-Mar<;, abril, maig: un assaig a la set­mana, tot escalfant carnes, en que es pro­va gent nova i es treballen els castells as­solits al final de I'anterior temporada en previsió d'enlairar-Ios en els propers mesos.

-Juny, julioL agost: s'incrementa el nombre d'entrenaments: els dilluns fem proves de troncs i pinyes, els divendres ens centrem en els castells de seto La tecnica havia previst arribar a la Festa Major amb quatre castells de set al salTÓ, previsions que han estat superades ampliament. 1aixo només són les primeres cOITegudes.

-Setembre, octubre, novembre: ence­tem la segona part de la temporada; els dos assajos setmanals, els dilluns i els diven­dres, tindran la mateixa importancia i de­dicació; s' albira el final de la cursa i és el moment d' apretar per aconseguir l' objectiu: seguir en la línia de millora i progressió que ens ha caracteritzat d'en<;a que vam néixer.

Per assolir aital repte, és necessaria una munió de castellers. Cal aplegar molta GENT. Partint d'aquesta premissa, la tec­nica va promoure la iniciativa de l' 1+1, amb que la Colla havia d'avan<;ar a gam­

bades. La inventiva, pero, no reeixí. De fet, aquest malencert representa un cap baix per a les ambicioses aspiracions dela Colla. Ara bé, pot un sol cop, per fort que sigui, doblegar tota una colla? Penso en el boxador a qui han tocat la cara en el quadrilater, esbufegant, aixeca la mirada, pren ale, s'incorpora i, amb orgull, es­colta que per a11a algú crida "a la lluita!". No­saltres, certament, no lluitem contra d'altres caste11ers; la nostra lIuita és contra nosaltres mateixos en un decidit esperit de de contínua autosuperació, de miliorar cada dia, a cada pla<;a, a cada assaig. Nosaltres, de la mateixa manera que el boxador, ens hem incorporat. A la lIuita!, ens criden, a la lIuita castellers!

Caldra, pero, en aquest camí, en aquesta llui­ta, tenir clara una cosa: la Colla som TOTS, la Colla la farem TOTS i els castells els farem TOTS en la mateixa me ura i proporció. No val a badar, no valen bara11es. no valen figures, ni valen empipaments de maITec. Hem bastit, amb seguretat, amb periodicitat. amb confian<;a, se­renor i destresa, un bon grapat de castells de se!. Enguany, volem mé . L'instint casteller de cadascú, despré d 'haver mesurat les forces, ensuma castells més grans. En aquesta tercera temporada, cada asteller sap que ha de fer per aconseguir-ho. Són el nostres propers objec­tius: els anomenat CGslells de set i mig, i, per damunt de tot. gaudir-n ...

La Torre, revista de la Colla JO\e de Castellers de Sitges Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Anton FeITet, Valentí Mongay i Santi Tenaza Col' laboren en aquest número: Pere Coll, Jordi FalTerons. Oscar Farrerons. Josep Galindo Publicitat: Annika Villalonga Impressió: Trito d'art. Sitges Adrec;a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch, 14 08870 Sitges (Penedes)

Oistribució gratuita (500 exemplars)

TEL. 894 10 91

PLA~A CAP DE LA VILA, 5

08870 SITGES

CARNISSERIA 1 XARCUTERIA

4'(.<­

m~lllm((ñ)l~ ~~((ñbm~rrr ~ m((ib)

Especialitat: Vedella de Girona

LES PARELLADES, 67 - TEL. 894 27 33 - SITGES

COLLA ENDINS La Torre· 3

Xerrades castelleres a la fresca del Palau El model de la Jove de Tarragona

S.T.

Com Jer f?ran una colla. Aquest va ser el títol de la pri­mera xerrada de l' Estiu cas/e­lIer, que va tenir com a protago­nistes dos destacats membres de la Colla lave deIs Xiquets de Tarragona, Joan Ramon Ocaña i Albert Ortiz. La xerrada, da­vant d 'una quarentena de perso­nes, va exposar el procés apli­cat per aquesta colla per accedir, en primer 1I0c, als castells de vuit i, posteriorment, al grup d'elit deis nou pisos.

Mobilització ciutadana, riva­litat, nous conceptes en el món casteller i engrescar els caste­lIers. Aquests són els quatre as­pectes que resumeixen la inter­venció deIs dos amics de la Jove de Tarragona i que certifiquen els eixos del procés ascendent eperimentat per aquesta colla en els darrers anys. En aquest temps, la love ha aconseguit es­devenir en un punt de referen­cia clau del panorama associa­ciaciatiu, cultural i popular de Tarragona.

Durant la intervenció, els dos ponents van concretar algunes de les mesures que han possibi­litat aquesta trajectoria, com és el cas del refon;:ament de la co­Ila, en concepte ampli, com a entitat amb unes dimensions que superen les línies estrictament castelleres o la recerca de cas­tellers un per un, atorgant a to­thom un caracter participatiu.

El passat per entendre

el present A. F.

La segona xerrada de l'Estiu cas/eller va anar a carrec del vilafranquí Eloi Miralles ¡el sit­geta Ricard Baqués, que van apropar la cinquantena d'assis­tents als castells de fa trenta anys.

La tertúlia va comenc;:ar amb una intervenció d'Eloi Miralles entorn deis anys de la postguer­ra en que el Camp de Tarragona juntament amb la plac;:a vilafran­quina centrava la vida castelle­ra. L' aparició d' al tres colles i I'evolució de les existents va canviar aquest panorama i la ri­valitat Valls-Valls es va substi­tuir per la de Valls-el Vendrell. El procés va culminar el 1970, al Concurs de Tarragona, en que el Vendrell va vencer i la situa­ció de la Vella de Valls va pro­vocar I'any següent el naixe­ment de la Colla laves de Valls. Al mateix any naixia la colla Castellers de Sitges.

La intervenció de Baqués va prendre com a punt de partida aquest naixement, que va re­moure les tranquil·les aigües de les colles de set. Baqués va re­marcar les diferencies internes entre les colles d'abans j les d'ara (l'actitud passional i ence­sa deIs setanta contrasta amb la paciencia de les actuals o la di­ferencia d'entendre una colla, basada en el model del segle passat davant la realitat actual) i d'altres condicionades pels mi­tjans de comunicació.

Un moment de la primera xerrada, al pati del palau del Rei Moro FOTO: JOSEP GALlNDO

La revolució en el món casteller

S.T.

El darrer co¡'¡oqui de l'Estiu cas/eller era, a priori, el més polemic. La revolució que han aplicat els Minyons de Terrassa en el món casteller amb la in­corporació d'avanc;:ats sistemes de control físic va ser detallada pel seu maxim protagonista, el doctor laume Roset, metge de la colla terrassenca, que, a més, ha col·laborat en aquest eamp amb altres agrupacions, com les de Sants, Manresa, Comella o la love de Tarragona.

Roset, mitjanc;:ant la projecció de diapositives, va exposar fins a on pot arribar a aguantar el cos huma en la practica de casteJJs i

va mostrar alguns deIs sistemes que aplica als Minyons per als casos de lesions. En aquest punt, els assistents van centrar la seva atenció en els exemples deIs cas­tellers lesionats parcialment per alguna caiguda o un altre fet extern (accident) i que, mit­janc;:ant, els tractaments medies immediats, han pogut mantenir I'activitat castellera ininterrom­pudament.

El metge deis Minyons va emfasititzar en la necessitat de realitzar un escalfament previ als assajos i actuacions, per tal de preparar la musculació i com­batre, d' aquesta manera, les pos­sibles lesions que es puguin pro­duir.

COLLA ENDINS4· La Torre

Copes castelleres A. F.

Enguany, el bar de l' Agrupació de Balls Populars de Sitges, al Palau del Rei Moro, té un innegable toc casteller que li donen la Núria i el Cavallé, tots dos membres de la Colla des deIs seus origens.

El savoir faire de la simpati­ca parella i la frescor del Palau del Rei Moro fan que les birres i els combinats tinguin un valor afegit considerable a uns preus assequibles de tates totes.

Un bon lloc per fer tertúlia, jugars als escacs, al dómino, al parxís o al Carro Gros, recordar els moments passats amb la ca­misa de color vi i, com les pito­nisses, llegir al fons d 'una tassa de bon cafe les diades glorioses que ens esperen.

Samarreta del Sector Radical REDACCIÓ

El Sector Radical de la Colla love de Castellers de Sitges -aficionat a certes barres de bar i presidit per Santi Pérez- ha po­sat a la venda una samarreta pro­pia. El dibuix, molt ben acollit dins d'aquest grup, representa un pilar de sis de la love una mica (bastant) tort, a l'estil tor­re de Pisa. EIs castellers que fan el pi lar tenen la delicadesa d'aguantar-se en una barra de bar, en la qual hi ha una nom­brosa pinya, que participa ale­grement en la construcció.

El Pasqual, la Núria i el Cavallé donen I'esquena a la camera en I'exposició castellera FOTO: CARLES CASTRO

Subvenció de l'Ajuntament REDACCIÓ

L'Ajuntament de Sitges, mit­janyant l' Area de Cultura, ha atorgat a la love de Sitges una subvenció de 125.000 pessetes en concepte d'entitat cultural. L'aportació va ser concretada per l' anterior regidor de Cultu­ra, Jordi Baijet, a partir d'una pe­tició d 'una xifra superior per part de la Colla.

L' actual regidor de Cultura, Marc Martínez, ha mostrat a la Colla la seva disponibilitat que aquesta xifra es pugui ampliar l' any vinent.

L'exposició conven~

REDACCIÓ

L'exposició fotografica Elfet casteller, que es va poder veure entre el 12 i el 25 de juliol pas­sat al Palau del Rei Moro, va ser seguida amb atenció per part deis membres de la Colla i afi­cionts als castells, a més de molts guiris. La mostra, organit­zada per la Generalitat, amb la col·laboració de l'Ajuntament, l' Agrupació i la Colla, va pre­sentar 38 imatges castelleres. La Generalitat ha afirmat que I'any vinent tornara a Sitges una nova edició.

La Jove també és de Ribes REDACCIÓ

La presencia de gent de Ribes a la Colla és un fet des de la pri­mera sortida. D'una banda, per­que molta gent de Sitges hi ha anat a viure i, de J'altra, perque el naixement de la Colla love de Sitges va atraure aficionats de la localitat ve"ina.

En aquest sentit, les ac­tuacions a Puigmoltó i a la playa Marcer de Ribes (la primera a veure dos tres de set descarre­gats de la love) han servit per motivar els indecisos. Actual­ment, hi més d'una vintena de ribetans a la Colla.

Deixant les rivalitats per a I'hora de les copes, els ribetans amb ganes de fer castells sem­bla que opten majoritariament per la Colla love de Castellers de Sitges davant altres altema­tives comarcals. És una tria de futur, evidentment.

El CRS atén els castellers REDACCIÓ

El Centre de Recuperació de Sitges, al Cap de la Vila, ha ates ja els primers membres de la Colla love de Castellers que han optat per participar en sessions de tractament físico Alguns deIs castellers que hi han anat ho han fet per molesties en alguna part del cos i altres per exercir me­sures de preparació física, a uns preus molt economics.

EIs interessats cal que es po­sin en contacte amb el lordi Cas­terad (Casta, per als amics).

DILLUNS FESTA SETMANAL

el Sant Pau, 35 - Teli~fon 811 04 19 - 08870 SITGES

COLLA ENDINS La Torre· 5

Pilars d'entrada a la pla~a... del zoo. A la imatge de la dreta, els 'Falcons' de la Jove Foros: JORDI F.

La canalla assalta el zoo REDACCIÓ grup de monstres petits inte­ bar amb la paciencia més des­ Per altra banda, la canalla de

grants de J'anomenada Colla envolupada i la ment més la Colla va tomar a ser protago­El lOO de Barcelona va tremo­ love de Castellers de Sitges han tranquil·la d'aquest planeta". nista el passat 14 d'agost en la

lar el passat 31 de julio!. Els res­ previst venir a passar el dia al Finalment, els problemes van festa que organitza ['esplai La ponsables d'aquest parc ja ha­ lOO. Reforcem els dispositius de ser mínims (a excepció d'un Moixiganga, ja que hi van reali­vien advertit els guardies que seguretat i habilitem un cordó mico que es va tomar boig) i la tzar diverses proves de castells aquelJ dia podia ser perillós per policial al seu voltant, ja que, canalla de la Jove va aprofitar, i pilars, junt amb alguns mem­a la seguretat deis animals i les pels informes que tenim, es trac­ fins i tot, per delectar els visi­ bres del propi equip de canalla. instal·lacions i van elaborar un ta d'uns subjectes impossibles tants amb castells, torres, pilars En la festa, hi van participar de­comunicat que deia així: "un de controlar, capacitats per aca­ i piles falconeres. senes de nens i nenes de Sitges.

Cronica d'un viatge enlloc REDACCIÓ

La Colla Jove de CasteJlers de Sitges ha enviat a la Coordina­dora de Colles CastelJeres una carta en la qual mostra el seu malestar pels fets que van suc­ceir a mitjan del mes de juny, referent aJ viatge que la Colla havia de fer a Luxemburg. La carta pretén exposar els fets i al mateix temps denunciar la com­petencia entre colles per acon­

seguir un viatge a l'estranger. La junta directiva de la Colla

no vol fer valoracions sobre qui va ser el culpable que els Xi­quets de la Vila d' Alcover anes­sin a Luxemburg, enlloc de la love de Sitges, com ens cones­ponia, pero denuncia uns fets que considera poc correctes i perjudicials per al món casteller.

Probablement, hi va haver di­versos elements que van influir en tot 1'afer. En primer lloc, el

fet que els organitzadors (el Ca­sal CataJa de Luxemburg) enco­manessin als Castellers de Vila­franca que contractessin la Jove de Sitges mentre, paraJ.lelament, parlaven amb els Xiquets d' Alcover. En segon Iloc, els diners que va posar l' Ajunta­ment d'aquest localitat perque la seva colla castellera i diversos balls populars anessin a Luxem­burg, amb una clara intenció de rebentar el preu. 1 per últim, la

poca disponibilitat deIs Xiquets d' Alcover per analitzar el tema amb nosaltres, enlluernats per la il·lusió que els feia realitzar el seu primer viatge al' estranger en 11 anys d'historia.

El Casal Catala de Luxem­burg ha demanat disculpes a la Colla pels fets succe"its i ha anunciat que intentara que la love de Sitges viatgi a aquest país amb motiu d'una altra ma­nifestació cultural.

Mossen Joun L10pis Pi, 19 Tel. 894 84 67 08870 Sitges

ENTREVISTA6· La Torre

ELOI MIRALLES

"La Jove de Sitges és, a més d'una colla amiga, una eficient col·laboradora'

Eloi Miralles i Figueres, vilafranquí, constitueix una llegen­da en el món casteller. Membre deIs Castellers de Vilafranca des de ben jove, ha estat cronista casteller del diari La Van­guardia i és autor de diverses obres de divulgació i investiga­ció sobre els castells i el folklore penedesenc. Fem Pinya (1981) és un deIs llibres escrits per Miralles que han esdevingut una pec;a cabdal de la literatura castellera. Eloi Miralles ha estat, a més, molt vinculat a Sitges des de fa molts anys.

ANTON FERRET / SANTI TERRAZA

• Com era el Penedes casteller abans de l' aparició deis Castellers de vilafranca, I'any 1948? - Abans deis Castellers de vila­franca, hi havia els Nens del Ven­drell, si parlem de tot el Penedes, és a dir, Alt, Baix i Penedes Marí­timo EIs del Vendrell són una co­lla que, tot i que es va arribar a partir aviat, va estar en situació de fer competencia als de vaJIs. Aquesta rivalitat va portar que tant una colla com I'altra sortis­sin guanyant-hi. El fet que la co­Ila del vendreJ! anés per amunt va impossibilitar que no naixessin més aviat altres colles en aquesta zona. L' any 35 hi havia hagut una actuació de castellers local a la Bisbal, que no va poder continuar el 36 perque va esclatar la Gue­rra. A finals deis anys vint, a vi­lafranca hi havia hagut una efíme­ra colla. Va ser I'any 48 quan van néixer els Castellers de vilafran­ca, que, lluny de fer ombra als del Vendrell en aquella epoca, es van beneficiar inicialment del propi ajut vndrellenc en les primeres sortides. Després es va girar la tmita i van ser els del Vendrell que es van beneficiar de la canalla vi­lafranquina. Al tres de vuit del 51 pujaven cinc castellers del pom de dalt vilafranquins, a més d'un al­tre casteller que tot i que era un segon de la Muixerra de Valls ha­via fet alguna actuació amb els de Vilafranca. Aixo potser no s'ha valorat mai prou, pero en aquella epoca els de Vilafranca van patir molt aquesta duplicitat de funció de la nostra canalla que impedia que nosaltres anéssim cap a amunt. No és cap retret al cap deIs anys, sinó constatar un fet que és verídic i totalment cert. Aquesta situació va arribar a produir la de­vallada i la desaparició de la nos­tra colla I'any 56. El 57 ens vam

reorganitzar, ja amb camises ver­des, sense cap tipus de similitud amb els del Vendrell, tot i que van continuar les col·laboracions d'amagat, fruit d'alguna ma traidora des de vilafranca favo­rable als Nens. Fins que a partir del 1965 les coses van millorar. No tot han de ser comentaris des­favorables, sinó que la realitat d'aquests anys quaranta, cinquan­ta i seixanta va ser que la colla del Vendrell va portar la inciativa, fins al punt que quan els de Valls no carregaven el quatre de vuit, el Vendrell el feia. Arran de la rabia de no haver pogut guanyar cap deIs concursos Jorba deIs 64, 65 i 66 van anal' cap a la consecució del pilar de sis, que van descarre­gar aban s que els de Valls. L'eclosió va venir amb la victoria del concurs de Tarragona de l' any 70, gairebé contra pronostic i en el qual els de Vilafranca van ser tercers en discordia. • Tant els de Vilafranca com els del Vendrell han estat colles que s 'han nodrit de castellers de tota la comarca, alguns, fins i tot, sit­getans. - Aquest sentit de comarcalitat potser s'ha fet més evident amb els del vendrell que amb els de vilafranca. El Vendrell és una vila més petita i els pobies són més propers. Si llegim els dos llibres sobre historia castellera que s' han publicat recentment al vendrell, veurem com sempre hi havia un nucli important de castellers de Llorenc;: i de la Bisbal. L' Arboc;:, en ser la segona vila en importan­cia del Baix Penedes, sempre ha­via mirat el Vendrell amb més re­ticencia. No hi havia castellers arbocencs a la colla del vendrell, excepte migrades excepcions. També n'hi havia de Calafell. A vilafranca, en canvi, teníem el problema de Sant Sadurní, entre cometes, que no ha estat una vila

castellera, tot i que ara hi ha Fal­cons. Sí que hi havia castellers de la Granada o les Cabanyes, pero no eren nuclis forts. A l' Alt Pene­des no hi havia un fenomen com el del Baix Penedes, tot i que hem gaudit de castellers del Garraf o bé de GeIida. Tant la Jove de Sit­ges com els Vailets de Gelida són colles que han estat no únicament amigues, sinó eficients col·laboradors, de la qua! cosa sempre hem estat molt agra"its. • La Colla Jove de Castellers de Sitges, quan l'any passat va orga­nitzar la primera Diada de Colles Castelleres del Penedes, entre els objectius que es va plantejar hi havia el de reforc;:ar la col·labo­ració entre les calles de tota aques­ta regió. Creus que és possible ar­ticular un suport mutu estable, si més no entre algunes de les calles penedesenques, com, per exem­pIe, ha succe"it al Valles? - Al Penedes, a causa de la parti­ció que ens van fer en temps de la Generalitat republicana en tres subcomarques hem tingut sempre

un handicap. Un altre problema ha estat sempre I'enemistat entre els Castellers de vilafranca i els Nens del vendrell. Aixo ha estat historic, fins al punt que sempre que s'han intentat aproximacions per les dues bandes no han reeixit. Per la part que em toca, recordo haver convidat a participar els Nens a la diada de Tots Sants i te­nir una resposta negativa molt sa­ludable en el sentit que afirmaven que no tornarien a Vilafranca fins que poguessin reeditar els exi ts de fa més de dues decades, De tata manera, aixo no em lliga amb el fet que fa poc actuessin a Vilafran­ca amb els Xicots. Tinc molt bona relació amb els actual s capdavan­ters deIs Nens del Vendrell i, per tant, no me'ls vull carregar, ni de bon tros. Pero potser no hi ha ha­gut prou ma esquerra per portar aquest tema. En sentit positiu, la trobada de Sitges va servir per poder-nos ajudar tots a les pinyes, molt més que en altres actuacions on podem actuar junts, com el Concurs, on la cosa queda més

ENTREVISTA La Torre· 7

ELOI MIRALLES

barrejada. Si la germanor castelle­ra entre colles del mateix nivell es pot qüestionar, entre colles de di­ferent nivell hi ha una solidaritat evident. • Els castells i el folklore penede­senc són dos conceptes molt es­trets. Aixo a Vilafranca és prou evident; pero, en canvi, a al tres 1I0cs grinyola una mica. Fins a quin punt es produeix aquesta har­monització? - Hem de pensar que al segle pas­sat, les actuacions castelleres es feien a Valls i Tarragona, princi­palment, pero el punt de trobada casteller era Vilafranca. Els noms de les colles de Valls, la Muixerra i la Roser, vénen de dues confra­ries vilafranquines que les con­tractaven. Amb el pas deIs anys, els Xiquets de Valls es van semi­professionalitzar, perque els que formaven el tronc anaven de festa major en festa major en carros. 1 anaven a les festes majors del Pe­nedes: la Bisbal, Lloreny, l'Arboy, el Vendrell, Sitges, Vilanova. De la mateixa manera que ara hi ha un calendari de retransmissions castelleres, abans hi havia un ca­lendari d 'actuacions castelleres. Aquestes colles refiaven del cor­dó i la pinya de les gents de cada vila, que els permetien fer els seus títimics castells. Segons els estu­dis historics, una mateixa colla actuava el mateix dia a Vilafran­ca i el Catllar. És a dir, es dividien en dues seccions i, tot i aixo, feien castells de vuit. • Era habitual doncs, la tradició castellera a les festes majors del Penedes. - La playa de Sitges potser s'hi va incorporar una mica més tardo La presencia castellera a Sitges és una

mica més tardana, que a Vil ano­va. Potser perque el valor folkloric de Sitges és superior al de Vila­nova. EIs sitgetans ja en tenien prou amb el conjunt folkloric pro­pi com per anar a buscar grups foranis, tot i que les investigaci­

ons historiques també han demos­trat que a Vilanova hi havia diver­sitat de balls. Sitges era més un poble-poble en el sentit estricte de la vila i més cohesionat. • Quins són els principals punts d'inflexió en I'evolució castelle­ra des deIs anys cinquanta i seixanta fins ara? - Després de la postguerra, el re­sorgiment de la colla Vella, el 47; I'aparició de la colla de Vilafran­ca el 48 marquen un inici que es concretara més tard amb l' aparició deIs de l'Arboy el 58 i posterior­ment els de Barcelona. Com a conseqüencia deis concursos de finals deIs seixanta sorgeixen els primers folres, els pilars, etc. Hi ha una serie d'anys, a la decada deIs setanta, en que hi ha un in­crement no de quantitat, sinó de

~

"Es agosarat parlar de castells de deu"

• Pregunta obligada. Cap a on van els castells: els de deu, els de nou nets, els que es conside­rarien de nou i mig? - Els castells de deu no els veig impossibles, pero em sembla molt agosarat parlar-ne. Les manilles col·locades damunt d'un folre a un pilar de vuit o a una torre de nou per aguantar un o dos pisos més són compli­cades. Les colles s 'ho hauran de pensar molt abans de fer el paso Ara bé, s 'han deixat les portes obertes a altres castells: intents de cinc de nou, de quatre de nou nets, de torre de vuit neta, de tres de vuit per sota, de quatre

qualitat en els castells de vuit, fins arribar a Santa Úrsula del 81 en que es descarrega el primer qua­tre de nou amb folre del segle, que marca una nova etapa. Hem de reconeixer que aquesta etapa té un preludi amb el pilar de set del Ven­drell. Vaig a favor deIs Nens en la reclamació que fan de la Creu de Sant Jordi pel pilar de set desca­rregat el 69. • Com es pot concretar la bona relació que existeix entre colles, com és el cas deIs Castellers de Vilafranca i la lave de Sitges? - El que seria bonic és que es con­cretés en una col·laboració mútua, comja es fa.Una es pot beneficiar de la col·laboració física directa i I'altra també d'aquesta participa­ció, pero també de consells o con­tractacions que pugui necessitar.

de vuit amb el pilar al migo Tots són castells que ja es van fer en el segle passat. S 'han de conso­lidar les manilles. A Vilafranca, vam provar el pilar de vuit i en els assajos mai no es van poder posar totes les manilles. La fe de la gent que estava a sota no es coneix prou bé. Estem en epoca d'experimentació de les manilles sense obviar la que es pugui fer, perque potser una al­tra colla inventara un altre sis­tema per fer el pilar de vuit, de la mateixa manera que es va de­mostrar que posar crosses als teryos de la torre de nou era fer el castell més viable.

Perque, desenganyem-nos, si no­saltres baixéssim afer castells de vuit i els de Sitges pugéssiu tam­bé a vuit o nosaltres ens mantin­guéssim al nou i vosaltres hi ac­cedíssiu, la bona col·laboració, a causa d'uns quants energúmens es transformaría en rivalitat, que pot ser més o menys sana o fotuda. Perque amb els Minyons, abans totes les colles tenien una simpa­tia, pero en el moment que se't pugen a les barbes o més amunt, et demostra que entre les colles no hi ha germanor. Hi pot haver sim­patía o ajut en una pinya, pero en castells de nou és més difícil. Fins que hi arribeu, puc assegurar que els de Sitges compteu amb totes les simpaties vilafranquines i es­perem que nosaltres continuem essent ben vistos a Sitges.

SI ET CASES, TRUCA'NS SI ES CASEN, TRUCA'NS SI US CASEU, TRUQUEU-NOS SI ETS LA MARE, TRUCA'NS SI ETS EL PARE, TRUCA'NS SI ETS EL PADRí, TRUCA'NS

......EPI 5/ US VOLEU TORNAR A CASAR, TRITOTRUQUEU-NOS

MÚSICA • PARTICIPACIONS • RECORDATORIS • VIDEO • FOTOGRAFIA • flORS. PERGAMINS D'ART

PERO SOBRETOT TRUCA'NS!! !

894 28 10

"

ACTUACIONS8· La Torre

Sant Jordi. Sitges Sant Joan. Poble Sec (Sitges)

El tres de set per banderaUn altre cop, la millor actuació REDACCIÓ J

El dia de Sant Joan, la Jove va estrenar una nova pla~a sit­getana de set: la de Catalunya, al Poble Sec, on va actuar amb motiu de les festes d'aquest ba­rri. L'exhibició, en 1I0c de fer­se al ressacós matí, com l' any passat, es va programar per a una hora més adient: les 8 del ves­pre. El canvi va donar els seus fruits i va fer oblidar la desas­trosa actuació d'un any enrere.

Torre de sis, quatre de sis amb I'agulla, tres de sis aixecat per sota i tres de set va ser el balan~

de 1'actuació. Feia catorze anys que el Poble Sec no veia un cas­tell de set.

El cap de colla es va decidir a provar el tres de set després de veure que la pinya era prou fer­ma, gracies a la col·laboració de desenes de persones del público Aquest suport al peu va ser molt ben rebut a la colla, ja que con­firmava les tesis que indiquen que Sitges és pla~a castellera i Tres de set a la pla~a Catalunya la gent del poble col· labora amb

FOTO: JIMÉNEZ la Jove.

4 i 11 de maigo Caves Codorníu, 15 de juny. Vilanoveta

De congressos

Quatre de set al Cap de la Vilo FOTO: R. M.

S.r.

Sant Jordi del 95 va ser la pri­mera mostra que la temporada d'enguany es presentava en clau positiva. L'actuació al Cap de la Vila, al costat deIs Castellers de Sants i els de Santa Coloma, va ser un exceJ.lent inici de tempo­rada, ja que la colla va repetir la millor actuació de la seva his­toria, amb el quatre de set, el tres de set i la torre de sis, a més del pilar de quatre de comiat (des­plegant la senyera) i el pilar ca­minant que s'havia fet per en­trar a pla~a. L'exhibició va posar

30 de juny. Cases Noves (Sitges)

Castells... de focs REDACCIÓ

Hi ha casualitats fatídiques, com la que la Colla Jove de Cas­tellers de Sitges té amb la pla~a

deIs Castellers, a les Cases No­ves. Els dos anys que hem ac­tuat hem realitzat exhibicions que, precisament, no es recorda­

de manifest que la feina realit­zada durant l' any passat va ser prou bona, ja que fins a aquesta exhibició la colla només havia realitzat set assajos i una actua­ció de sis a Cubelles. El quatre i la torre van pujar amb molta se­renor, mentre que el tres es va haver de defensar amb més fer­mesa.

Els Castellers de Sants van realitzar una actuació similar a la nostra, amb el quatre de set, tres de set, cinc de sis i pilar de cinc, mentre que els de Santa Coloma van tenir en la torre de sis la seva millor construcció.

ran per la seva brillantor. Enguany, la diada castellera es

va realitzar a la nit, després d'un correfoc i, si bé no va caure cap castell, el cert és que no vam fer tot el que estava previst. Quatre de sis amb l' agulla, torre de sis i tres de sis per sota va ser el re­sultat.

REDACCIÓ

Les actuacions a congressos profesionals no manquen tam­poc aquesta temporada. Es trac­ta d'exhibicions amb un al·licient potser inferior, pero no per aixó amb menys motivació. El 4 i l' 11 de maig, a les caves Codomíu i davant dos centenars de comercials nordamericanes de la casa de cosmetics Avon

vam actuar junt als gegants de les Roquetes i un grup sardanis­tao Al primer dia, tres de sis, qua­tre de sis i pilar de quatre, men­tre que al segon, a més d'aquests caste]]s es va haver de desmun­tal' una torre de siso

A Vilanoveta, a la finca de la familia Matas i davant un grup de metges, vam fer el quatre de sis amb l'agulla, tres de sis per sota, la torre de sis i pilar de quatre.

29 de julio!' Puigmoltó

Pilar de cinc en pla~a amiga REDACCIO tornar a aquest poble del plane­

ta ribeta per tal de fer el pilar de Puigmoltó, com la pla~a Mar­ cinc, a més del quatre de sis amb

cer de Ribes, la de L1inars o la l' agulla, el tres de sis per sota, Llacuna, formen part del circuit la torre de sis i menjar molts de places amigues de la Jove, ja bocales. 1 és que a Puigmoltó sigui per les bones relacions que ens tracten prou bé. L'únic punt hi mantenim o pel bon record negatiu de la jornada va ser que que ens aporten. Enguany, vam la pla~a no es va omplir.

ACTUACIONS La Torre· 9

13 d'agosto Sitges

Fent historia S.1.

Va ser una jornada historica. Una actuació organitzada per la colla amb l'úni a imenció de provar el cin de set per tal d'anar amb tranquiJ.litat a la Festa Major es a convertir en una exhibició que sera recorda­da drant temps en el món caste­lIer, ja que la lave de Sitges es va convertir en una de les escas­sísimes calles que descarrega dos castells de set o més pisos al primer intent i en una maleixa exhbició.

El cinc de sel i el quatre de sel amb I'agulla no es van resis­tir i van donar a la Colla ¡'entrada al grup d'agrupacions de set i mig per la porta gran. El cinc va pujar amb una absoluta serenar, com si es tractés d'un castell plenament consolidat ¡es va poder completar amb ferme­sao Feia cinc setmanes que s 'havia comen<;al a assajar amb una certa intensitat, pero va fer I'efecte que fossin cinc anys.

El quatre amb l'agulla, tot i que es va haver de defensar més, :St també es va afrontar amb seny i Quatre de set amb I'agulla coratge i amb la seguretat que atorga la feina fets als assajos. de la historia, escrita. Per arro­ quatre de set, la torre de sis, el En la darrera ronda, el cap de donir la diada, la lave va des­ tres de set i el pilar de cinc. colla va optar per una ben ente­ carregar un nou pilar de cinc, en La festa de celebració, al Pa­sa moderació i va optar pel qua­ aquest cas, fins i tot, girat. lau, va durar fins a altes hores tre de set, davant les veus que En la diada van participar de la matinada, amb begudes, demanaven el tres per sota. La també els Castellers de Sant pizzes i pollastres. 1 és que, el feina ja estava feta i la pagina Pere i Sant Pau, que vn fer el motiu s 'ha valia.

Pilar de cinc FOTO: Blanca Mirabent

5 d'agosto El Vinyet

Un pilar per a la marededéu REDACCIÓ

Dissabte 5, al Vinyet, la Colla lave va actuar davant el santua­ri i va obrir la plac;a amb un qua­tre de sis amb l' agulla que va rutIlar sense problemes, per con­tinuar amb un solvent tres de sis per sota i descarregar, en darrer 1I0c, el pilar de cinc de cara a la marededéu del Vinyet.

1 de julio!. Ribes

La Jove actua a casa PERE GOLL

Amb motiu de la festivitat de Sant Pere i com a un ::lcte més deis organitzats pel Centre So­cial Ribeta, la love de Sitges va tomar a actuar a Ribes en una hora no gaire habitual per a les diades castelleres: la mitjanit, després del correfoc organitzat pel grup Els Xulius.

L'exhibició es va dur a terme davant un nombrós públic, que va veure descarregar el cinc de si s, el quaire de sis amb 1'agulla, el tres de sis per sota, el tres de set (que es va haver de treballar molt, ja que estava obert a se­

.gons) i el pilar de quatre.

6 d'agosto La L1acuna

Tres i quatre de set A. F.

La sortida a la Llacuna va co­menc;ar amb la participació en la cercavila de Festa Major, en que la Colla va aixecar cinc pi­lars de quatre. la a la plac;a, es va tirar un cinc de sis sense pro­blemes, gracies a la canalla. Es va continuar amb un tres de set ben resolt, tot i que va patir als pisos inferiors. Seguidament, va ser el tom del quatre de set, el primer que la Colla descarrega­va sense tenir cap altra agrupa­ció al costal. Per últim, un tres de sis per sota amb vistes a un pis superior i un pilar de cinc, que va caure a la frontera.

16 de julio!. Calafell

Torna el pilar de cinc REDACCIÓ

L'actuació de CalafeIl va ser d'aquelles en que la Colla surt amb absoluta satisfacció. Al cos­tat deis Nens del vendrell, la lave de Sitges va demostrar la seva eficiencia en les construc­cions de set.

La Colla va obrir plac;a amb un tres de set segur, que tornava a posar de manifest 1'habilitatper resoldre aquest castel!. En sego­na ronda, es va descarregar el quatre de set, mentre que a la darrera es va optar pe] cinc de siso La nota culminant de lajor­nada, va ser el pilar dt: cinc, el primer de l'any.

4 de juny. Santa Coloma

Els castells de set, per la ma REDACCIÓ

L'exhibició de Santa Caloma de Gramanet va servir com a exemple que els castells de set estaven ja consolidats per la Colla love de Sitges. En una actuació en la qual van partici­par cinc calles més (amb motiu deis 10 anys deIs Castellers de Santa Coloma), la lave va ser I'agrupació que va realitzar més bon paper.

El tres de set es va descarre­gar sense problemes, tot i que el quatre de set es va haver de tre­baIlar molt. En darrera ronda, es va fer el cinc de sis i per acabar un intent de pilar de cinc.

ESTADíSTICA10· La Torre

Actuació. Lloc i dia. p.4 4/6 3/6 3/68 4/6a 5/6 T/6 p.5 4/7 3/7 4/7a 3/78 5/7

J994 (Total) 24d 9d 7d 2c li 7d lc 3i Id Id 10d lc 3i Id lc 2d lc 5d 3i 2i

Cubelles (26 de mar9) Id Id Id Id Id

Sant Jordi, Sitges Id Id Id Id

Caves Codorníu (4 de maig) Id Id Id

Caves Codorníu (11 de maig) Id Id li

Santa Coloma de Gramanet (4 de juny) Id li Id Id

Vilanoveta (15 de juny) Id Id Id Id

Sant Joan-Poble Sec (Sitges) Id Id Id Id Id

Sant Pere-Cases Noves (30 de juny) Id Id ld ld

Ribes (1 de juliol) Id Id Id Id Id

Calafe1J (16 de juliol) Id Id Id Id

Puigmoltó (30 de juliol) Id Id Id Id

El Vinyet Id Id Id

La L1acuna (6 d'agost) Id Id li Id Id

Sitges (13 d'agosr) Id Id Id Id

A Sitges, el que vulguis.

Hotel Subur Hotel Subur Afarítim Restaurant Montgavina Restaurant C. de Golf Terramar Restaurant R. C. Tenis Turó Restaurant Pic-Nic Cafe Bar Roy Catering Matas Arnalot M.A. Serveis

Grup

Matas Arnalot

el Espanya, 1 08870 SITGES (Barcelona) Tel. (93) 894 03 20 - 894 00 66 Fax (93) 894 95 91

AGENDA La Torre· 11

Noticiari castellerAGENDA DE LA JOVE DE SITGES

·23 i 24 d·agost. Festa Majar. Participació en les processons i actes tradiciona]s i actuació des­prés de]a Sortida d'Ofici (13 h.).

• 26 d' agost. Actllació de Festa Majar. Exhibició a] Cap de ]a Vi]a junt amb els Nens de Ven­drelI. ufragada per ]'Agrupació de Ba]]s Popu]ars i ]a colla.

• 23 de setembre. Santa Tecla. Actuació a les ]3 h. a ]a pla\a de l' Ajuntament.

• 24 de setembre. ACluació de Santa Tecla. A] Cap de ]a Vila, junt amb e]s Xiquets de Cam­brils.

• 27 de setembre. Plana Nove­!la (Olive!la), actuació a les 19 h. en un congrés.

• l d'octubre. Ribes. Diada de Sant Miquel. Acte organitzat pe] Centre Socia] Ribeta.

• 8 d'octubre. Gelida. Segona Diada de Colles de] Penedes, amb sis calles més del Garraf, Alt i Baix Penedes.

·29 d'octubre. Sitges. Diada de la Colla. Actuació al Cap de la Vi]a amb els Castellers de Vi­lafranca i e]s Xics de Grano­lIers.

• 12 de novembre. Cambrils. Actuació amb e]s Xiquets de Cambrils ¡una altra colla.

(Altt'es actuacions per confirmar)

• Les emissores de radio s'han afegit a la programació de diver­sos espais i retransmissions so­bre el món casteller, que des de fa tres anys realitza Televisió de Cata]unya. E] cas més destacat és el de la cadena SER-Catalu­nya, que ha obert Carrussel cas­leller, un programa setmanal de 45 minuts de durada sobre I'actua]itat castellera. L'emissió, que es realitza cada diumenge a les 15,05 h. esta condulda per Xavier Bas i loan Ciurana i acull entrevistes, comentaris, notícies i un repas a totes les actuacions. Aquesta mateixa cadena, a més, ha iniciat retransmissions en di­recte d'algunes de les jomades castelleres més importants. Per a]tra banda, la de]egació al Pe­nedes de la mateixa cadena SER (92.6 FM) ha tornat a programar el cicle Tertúlies castelleres de Cal Ton, cada divendres a les 19 h. i dissabtes a les 15 h. En aquesta mateixa línia, no ens po­dem estar de recordar la progra­mació castellera de Radio Vila­franca (90.2 FM), sota la direcció de laume Grau, que presenta un programa setmanal cada divendres a les 20,30 h., a més de retransmetre algunes de les principa]s diades. Per ú]tim, Canal Blau televisió ha progra­mat Vespres castellers, un espai d 'emissió setmana] (dimarts) i que mostra entrevistes, tertúlies i imatges d'algunes actuacions.

• Els Castellers de Vilafranca han agrai't en una carta a la Co­lla love de Castellers de Sitges pe] suport que diversos membres de ]a nostra colla van mostrar als verds en ]' intent de pilar de vuit

AGENDA CAS TELLERA

·27 d'agost, 13 h. L'Arbor;. Cas­tellers de Vilafranca, Jove de Tarragona i Vella de Valls. ·27 d'agost, 13 h. Igualada. Jo­ves de Valls, Xiquets de Reus i Moixiganguers d'Igualada. ·27 d'agost, 13 h. Manresa. Mi­nyons de Terrassa i Tirallongues de Manresa.

• 29 d' agost, 13 h. Vilafranca, Castellers de Vilafranca i Xicots de Vilafranca.

• 30 d'agost, 13 h. Vilafranca. Castellers de Vilafranca, Mi· nyons de Terrassa, Vella de Valls i Joves de Valls.

·31 d'agost, ]4 h. Vilafranca. Castellers de Vilafranca i Xicots de Vilafranca.

• 3 de setembre. Terrassa. Mi· nyons de Terrassa, Xiquets de Reus ¡una altra colla.

• 10 de setembre. Montblanc. Xi­quets de Reus, Xiquets d'Aleo· ver i Torraires de Montblanc.

• 17 de setembre. Terrassa. Cas­tellers de Vilafranca, Vella de Valls i Castellers de Terrassa.

·24 de setembre. Barcelona. Cas­tellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Joves de Valls i Castellers de Barcelona.

• 1 d'octubre, 13 h. Reus. Caste­lIers de Vilafranca, Jove de Tar· ragona, Minyons de Terrassa, Vella de Valls, Joves de Valls, Xi­quets de Reus i Ganxets de Reus.

• 15 d'octubre, 13 h. El Vendrell. Joves de Valls, Nens del Vendrell i Nova del Vendrell.

·22 d'octubre, 13 h. Valls. Vella de Valls i Joves de Valls.

amb folre i manilles del passat 22 de juliol. Precisament, mem­bres deIs Castellers de Vilafran­ca es van despla9ar a Sitges el 13 d'agost per col·laborar en la pinya del cinc de set. La colla vilafranquina participara en la diada de la love de Sitges, el 29 d'octubre, junt amb els Xics de Granollers.

• La Coordinadora de Colles Castelleres ha signat un acord amb la mútua de salut L' Alian9a per tal de sufragar bona part de les despeses de l' asseguran9a medica, en la qual també col·]abora la Generalitat. El con­veni, que té vigencia fins a 1999, protegira els castellers amb llnes condicions mediques especials.

• Gralles i Castells és el títol del compact-disc gravat per I'Es­cala de Grallers de Sitges amb la l:ompanyia Áudio-visuals de San·ia. El CD ha estat acollit ini­cialment amb molt bona respos­ta per part del público Gralles i caslells, tot i el seu nom, mostra divuit peces característiques del repertori festamajorenc, no úni­cament casteller. El toc de cas­teUs, el toc de matinades, ]'arribada o la música per dur el pilar al balcó no falten en la gra­vació. L'Escola de grallers ha previst editar un segon CD en els proxims mesos.

• La Diada de colles de les co­marques de Barce]ona, que ha­via previst organitzar la Diputa­ció de Barcelona per al 10 de setembre, s'ha suspes per pro­blemes de calendari d 'aquest organisme.

EROLES

CONSTRUCCIONS

Estem amb els castellers

c. Aigua~ 5~ Bxos 08870 Sitges tel. i fax 894 26 94 Mobil 908 44 31 41

Dies d'assaig: dilluns i divendres a les 22h. A I'església de Sant Joan (hivern) Al Palau del Rei Moro (estiu)