La moral kantiana

Post on 11-Aug-2015

186 views 6 download

Transcript of La moral kantiana

La moral Kantiana

Què he de fer?

Diferència entre raó pura teòrica i pràctica

Raó pura teòrica: S’ocupa dels objectes del coneixement (què puc saber?).

Raó pura pràctica: Tracta els fonaments de determinació de la voluntat, segons els quals aquesta ha de produir les seves decisions morals (què he de fer?).

Novetats en la història d’aquesta disciplina

Fins a Kant, les diverses ètiques havien estat materials .

Una ètica material és aquella on la conducta humana depèn d'alguna cosa que es considera bé suprem.

Kant pren una ètica formal.

Crítica Kantiana a les ètiques materials

Les ètiques materials són empíriques i es basen en l’experiència.

Els imperatius de les ètiques materials són hipotètics i són mitjans per assolir un fi.

Les ètiques materials són heterònomes, perquè la voluntat està determinada a actuar d’una manera.

Una ètica amb aquestes característiques es buida.

Primera formulació de l’imperatiu categòric

“Obra de tal manera que pugis voler la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal.”

No estableix cap norma concreta,sinó la forma que ha de posseir qualsevol norma concreta de les nostres accions (màximes).

Les màximes han d’aconseguir ser universals.

Segona formulació de l’imperatiu categòric

“Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”.

Mostra el seu caràcter formal, la exigència d’universalitat i a més la idea de fi.

L'únic que es un fi en si mateix és l’ésser humà, i per tant, no ha de ser mai considerat ni utilitzat com a mitjà.

KrV

Planteja la impossibilitat de la metafísica com a ciència, és a dir, com a coneixement objectiu sobre el món, l’ànima i Déu.

No nega l' immortalitat de l’ànima o l'existència de Déu.

KpV

Afirma que la llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l'existència de Déu són postulats del KpV.

Un postulat és una proposició no demostrable, però que és suposada necessàriament com a condició de la moral.