LA MORAL KANTIANA

Què he de fer?

Obres

Obres fonamentals

sobre la moral:

Fonamentació de la metafísica dels costums (1785)

Crítica de la raó pràctica (1788)

Raó pura i pràcticaDues aplicacions de la raó:

Raó pura

Raó pràctica

-Objectes de coneixementQuè puc saber?

-Condicions de la possibilitat de decisió-Què he de fer?

Crítica a les ètiques materials

Kant introdueix ètiques formals

Fins Kant ètiques materials

Les ètiques materials són empíriques, a posteriori. Per a Kant: a priori i amb imperatius universals.

Els preceptes són hipotètics: persegueixen un fi. “Si vols B, fes A”

Són heterònomes: la voluntat està determinada a actuar d’una manera pel desig o la inclinació.

Temes:

Ètica kantiana

•Empírica, a posteriori

•Hipotètica

•Imperatius hipotètics: “ Si vols B, fes A”

•Heterònoma

•Diu com hem d’actuar

Ètica material

•A priori•No

hipotètica

•Imperatius categòrics: “Fes A”

•Autònoma

•Diu què hem de fer

Ètica formal

Actuar moralment: actuar per deure.Deure: “la necessitat d’una acció per respecte a la llei”: el valor moral d’una acció no rau, en cap finalitat o propòsit a assolir, sinó en la màxima, en allò que determina la seva realització, i aquest “allò” és el deure.

Imperatiu categòric

1)“Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”.

Dues formulacions:

Estableix la forma que ha de posseir qualsevol norma concreta de les nostres accions .

2) “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”.

L’únic que és un fi en si mateix és l’ésser humà i, per tant, no ha de ser mai considerat ni utilitzat com a mitjà.

• KrV planteja: impossibilitat de la metafísica com a ciència: coneixement objectiu de Déu, ànima i món.

• KpV planteja: la llibertat humana, la immortalitat de l’anima i l’existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica.

Postulats de la moral: Immortalitat de l’ànima: la raó ens

ordena aspirar a la virtut, és a dir, a l’acord total de la nostra voluntat amb la llei moral.

Existència de Déu: el desacord que trobem en el món entre l’ésser i l’haver d’ésser exigeix l’existència de Déu com a realitat donant-se la unió perfecta de virtut i felicitat.