La mestra

En saber que sóc mestra, la gent sol preguntar-

me què ensenyo.Quan explico que sóc tutora de nens i nenes

de 3, 4 i 5 anys, generalment responen

amb un "Ah!" tan ensopit que

m’agradaria exclamar:

On sinó allà m’abraçaria un jovenet ben plantat i em

diria que m’estima?

On més podria lligar llaços al cabell, ajustar cinturons, veure una desfilada de modes

cada dia i encara que sempre em vesteixi de la mateixa manera, sentir dir que el

meu vestit és bonic?

On més podria guiar en l’escriptura de les primeres lletres una maneta que potser

algun dia escrigui un llibre o un document important?

En quin altre lloc oblidaria les meves penes perquè he d’atendre tantes “discussions”, “cocos” i cors afligits?

On conservaria l’ànima jove, sinó en mig d’un grup l’atenció del qual és tan

efímera que sempre he de tenir a mà una capsa de sorpreses?

En quin altre lloc vessaria llàgrimes perquè cal donar per acabat un any

de relacions felices?

Sóc una mestra d'Educació Infantil com moltes altres que sembren, perquè

d'altres recullin.

Em sento gran treballant amb petits!