Colonització del

Delta del Llobregat

Joan Lluís Ferret Pujol 2 Maig 2013

La colonització del Delta del Llobregat

Introducció

Antiguitat 600 aC-713 (des dels ibers fins als

musulmans)

Alta Edat Mitjana 713-1213 (fins a la fi de l’expansió de la Corona d’Aragó)

Baixa Edat Mitjana 1213-1516 (fins a la mort de Ferran II)

Edat Moderna 1516-1808 (fins a la guerra del Francès 1808)

Edat Contemporània 1808-….

Termes del Delta actual

La superfície del Delta és de 100 km2. L’únic terme situat totalment al Delta és el del Prat de Llobregat, i representa el 32% del total

Evolució de la població

En ser el terme del Prat l’únic situat totalment al Delta, podem considerar l’evolució de la seva població com a típica del Delta. La

població no va créixer fins als inicis del segle XVIII.

Comparació de l’evolució poblacions Prat - Barcelona

El comerç amb Amèrica del segle XVIII va provocar un augment de la població a Catalunya del doble de la d’Espanya.

AntiguitatLa costa en temps del romans

Forma de creixement

El delta del Llobregat va créixer a partir de l’època romana. La línia de costa d'època romana coincidia aproximadament amb els límits dels terrenys al·luvials del quaternari recent.El creixement del delta s’hauria iniciat a partir d’un lòbul que s’hauria format davant de Cornellà - Sant Boi i que s’hauria anat estenent, ocupant primer la regió oriental del Delta. Sota Montjuïc existia un gran complex portuari, que funcionava, com a mínim, des del segle V aC.

Restes ocupació romana

Sota l’església de Santa Eulàlia i a ponent de Montjuïc s’han trobat restes romanes.

Aquesta zona va ser la primera en ser colonitzada.

També mostres d’un estany, abans del que coneixem com a Estany de Port.

El Delta. Segle VI

Pomponi Mela, el primer geògraf romà, va escriure, a la primera meitat del segle I, que el riu Llobregat desguassava a prop de Montjuïc.

S’han trobat restes arqueològiques del segles V-VI, d’una zona d’ancoratge, coneguda com les Sorres.

Alta Edat Mitjana. 713-1213

A partir de l'any 801, en què Lluís el Pietós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta.Les terres situades entre la riba dreta del Llobregat i l’altra banda de Garraf no van ser conquerides fins a finals del segle IX, per els comtes de Barcelona Guifré Borrell i Sunyer. Les parròquies que van tenir un paper clau en l’estructuració del territori no es constitueixen fins al final del segle X.

Castells termats. Segle X.

Per defensar Barcelona és va procedir a aixecar una sèrie de castells, cadascun dels quals controlava una ruta d’accés a Barcelona des de la terra de l’islam. Aquests castells estaven comandats per nobles en nom del Comte.

La RamaderiaDes de temps immemorials, els prats del Prat han estat aprofitats per a les pastures.

Els ramats d’ovelles venien dels Pirineus i pasturaven al Delta per l’abundància d’herba i aigua. Estaven un temps per engreixar-se abans d’anar a les carniceries de Barcelona.

Travessaven el riu per diversos guals.

Establiment al territoriPropietat per Concesió

Es podia ser propietari d’una terra per concessió de l’autoritat (el poder, reial al segle IX i comtal al segle X), que s’acredita mitjançant un document escrit.

Propietat per Aprisió

Ocupació d’una terra erma amb permís del rei i que, a través del seu cultiu, passava a la seva propietat.

Propietat per Establiment

A través del contracte anomenat emfiteusi, un senyor cedeix a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe. A canvi de rebre un cens o altres prestacions del senyor útil, l’emfiteuta paga una quantitat.

Propietats per Concessió Així trobem terres al Delta des de

l’època de la conquesta, que escapaven de la jurisdicció reial, sobretot des de Garraf fins al riu.

Bàsicament. eren institucions eclesiàstiques: Sant Cugat (des del 966), Sant Pere de les Puel·les (des d'aproximadament l'any 1000), la Seu de Barcelona (des del 980) i altres menys importants.

Zona occidental. Segle X El monestir de Santa Maria de Castelldefels, des de la

seva fundació cap el 950, fou posat sota l’advocació de Santa Maria, Sant Miquel, Sant Joan, Sant Pere i Sant Pau. El seus dominis s’estenien des del Llobregat fins al Garraf.

Per augmentar l’efectivitat en el conreu de les terres pròpies, el monestir s’anà descentralitzant, establint tot de cel·les monàstiques (domus), on vivien en comunitat uns quants clergues.

Cadascuna d’aquestes cel·les adoptà per protector un dels sants dels altars de l’església principal

Cel·la Sant Pau. Segle X

La data del 980 ve del testament de Galí de Sant Martí al cartulari de Sant Cugat (ACA, Cartulari de Sant Cugat, fol. 269, doc. 832, publicat per J. Rius, "Cartulario de Sant Cugat del Vallés", vol. I, pag. 111, doc. 136).

En aquest testament, el vicari Galí deixa tot d'almoines a diverses esglésies i cel·les monacals, i fa referència al «domum s. Marie de kastrum Fidelis» (Castelldefels), «domum s. Iohanis» (Viladecans), «domum s. Petri» (Gavà) i «domum s. Pauli» (El Prat). Tots ells, es diu que estan «in ipsius loco situm». El mateix document esmenta «domum s. Michaelis in Erapruniano» (Eramprunyà), «domum s. Clementis» (Sant Climent) i «domum s. Christofori» (Begues).

Zona Oriental

Tota la part deltaica o de marina era coneguda amb el nom de Banyols, és a dir, estanyols. La naturalesa semi aquàtica del terreny es fa més visible vora l’Estany de Port, on unes vendes de l’any 975 “... són de terra i aigua i àdhuc de aigua sola”.

Es van construir torres de defensa prop de Montjuïc, als Banyols, per a la defensa de les masies contra les invasions sarraïnes, que solien fer en llocs poblats, propers al mar.

Es cita explícitament una d’aquestes torres, l’any 984. ”Es trobava in pago barchinonense prope monte judaico ad ipso porto vel in baneols”.

Mapa. Segle X

L’any 984 s’esmenta la torre de defensa en els banyols al costat de la rada «circulo», a prop de Montjuïc.

Revolució feudal. Segle XI

Aprofitant la mort de Berenguer Ramon I, el 1035, es va produir una rebel·lió feudal. Els nobles, prescindint totalment del poder del comte, prengueren ells mateixos el control de les fortaleses de les quals disposaven per alienar-les o infeudar-les, com si fossin de la seva propietat, és a dir, sense la supervisió de la cúria comtal. A la part oriental del Delta es va mantenir el poder directe comtal.

En aquest segle es van crear les parròquies, amb els seus termes.

Nivells de poder Els drets senyorials eren els que provenien per raó de domini del castell. Dret privatiu del senyor d'usar pastures, deveses, estanys, boscos, de pescar, de caçar, monopoli d'escorxar, d’usar la farga, de moldre blat i vendre carn i altres productes o d'hostatjar vianants, la qual cosa s’obtenia pagant un cens.

El dret de l’església era el d’obtenir una prestació, que s'havia de donar a l‘església per al seu sosteniment, i que s’anomenava delme (impost en espècies), El delme equivalia a la desena part de la producció de blats, ordi, verema, etc.

Terme de PortLa possessió de les terres en la zona deltaica, de

naturalesa semi-aquàtica, a l’entorn de l’estany de Port, en contraposició al paisatge conreat de la muntanya, va fer augmentar el control per a l’apropiació dels anomenats prats i de la muntanya de Montjuïc.

Es va construir una torre de defensa al Banyols (984) per defensar les masies de les invasions sarrahines.

La defensa d’un territori conreat i l’aprofitament dels seus recursos van fer, que a inicis del segle XI, s’alcés el Castell de Port a Montjuïc.

Termes parroquials. Segle XI

Línia de costa. Segle XI

El primer pagès documentat del Prat fou un tal Gerbert, del Casal de Jovan, situat a l’estany de Castelló, precedent de l’actual Remolar.

Baixa Edat Mitjana. 1213-1516

A partir del segle XIII, la monarquia fomenta el desenvolupament del comerç i l’obra pública, i Barcelona, aliada de la monarquia, incrementa el seu poder.

Les primeres dades de què disposem de la barca del Prat són de 1327, quan la propietat era pública, de la Ciutat de Barcelona.

Per poder aconseguir aquest servei, s’hagué de recórrer al poder reial, que administrava la Batllia General de Catalunya, que detenien l’administració general del patrimoni reial i àmplies funcions judicials, administratives i polítiques, i que la concedí en emfiteusi.

Segle XIII

El 1266, el rei Jaume I el Conqueridor atorgà privilegi a la ciutat de Barcelona, perquè pogués tenir i pasturar ramats en tot el territori comprès des de Garraf fins a Montgat, en llocs no cultivats Al segle XIII, el Castell de Port estava connectat a Montjuïc i a la desembocadura del Llobregat per mitjà de les torres de guaita, de manera que oferien a la ciutat de Barcelona una completa protecció del litoral contra les intrusions forànies

Tenim dades del 1258, de Jaume Codina, de l’existència de 13 masies a la demarcació del Prat.

Segle XIV

La pesta, coneguda com la Mort Negra, va arribar a Catalunya el 1348. Aquesta gran epidèmia va deixar delmada tota la població d’Europa. Va morir entre un terç i un quart d’aquesta població, i aquesta pesta no es va extingir fins a l’acabament de segle.

Aquesta situació, acompanyada d’un fred glacial, i també d’una forta pressió per part de l’aristocràcia sobre els pagesos, en baixar les seves rendes, a conseqüència d’una menor producció agrària per falta de mà d’obra, va produir importants problemes socials.

Desguassos. Prat deçà l’aigua. S. XIV

De l’any 1397 tenim dades de l’existència d’una xarxa de cèquies, que anaven a desguassar a l’Estany de Port i d’aquest al mar. Es va nomenar un «càrrech de tenir uberta la boca del stany de port per los dans que provenen aixi a la dita Ciutat i poblats en aquella com encara als poblats iy habitants en lo prat y altres stant la boca del dit stany tancada». Les cèquies rebien el nom de corredores, vehinals, reguers i madriguera. Aquestes cèquies passaven per Sant Joan Despí, Esplugues, Cornellà, Provençana i Sants.

El Prat. Segle XIV El cultiu de secà feia que el principal trànsit agrícola fos de blat, ordi i civada, transportada en animals de càrrega a bast. L’autoconsum fa que les quantitats dedicades al comerç fossin escasses.

Els bous continuen sent la força de tracció predominant.

La manca de camins fa que tot el transport es faci amb animals de càrrega a bast. Es transporta així la pedra per fer les masies, els productes del camp, etc.

Cada bèstia podia portar una càrrega d’uns 125 kg o un volum d’uns

120 litres.

Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà Habitants

          Conread Tm Tm Barcelona

1327 26 5 130         30000

BARCA DE PASSATGE. 1327

Es situa una sirga, fixada a banda i banda del riu. La barca es situa amb la proa contra el corrent i amb la sirga contra el molinet, perquè el corrent no s’emporti la barca. La barca es desplaça lateralment en un sentit o en un altre, segons la posició del timó.

Mapa. Segle XIV

Segle XV Els conflictes entre els aristòcrates i els pagesos pels problemes dels mals usos van provocar la revolta dels remences. Ferran II, a la Cort reunida a Guadalupe l’abril de 1486, va promulgà la famosa sentència que resolia el conflicte. La sentència havia establert el dret pagès de vendre lliurement a la menuda. Així es posava fi al monopoli del control senyorial del mercat local i produïa un enriquiment del pagès. Les espècies que es conreen bàsicament són el blat, l’ordi, la civada i la vinya. Es comença a veure mill i cànem, que, amb el lli, són conreus perillosos per a la salut. Es conrea dintre dels closos dels masos, per evitar els perills de les riuades.

Gavà i Castelldefels. Segle XV

El litoral del costa occidental (Josep Campmany).

Mapa. Segle XV

Edat Moderna (lleis catalanes)1516-1714

Des del 1516, Catalunya resta associada als altres territoris de la família dels Àustries. Es tracta d’un enorme imperi europeu, que aviat s’estén per Amèrica i Àsia. En aquest conjunt, liderat des de Castella, Catalunya és una província perifèrica, i que no disposa de gaire capacitat d’intervenció en els afers generals.

Les constitucions medievals asseguren, però, les llibertats del país. Tot i les pressions centralistes i uniformitzadores, Catalunya manté el seu propi Estat en l’època dels Àustries.

L’increment de la pressió fiscal, imposada pel comte-duc d’Olivares al Principat, topà amb la resistència de les institucions catalanes, i precipitaren la revolta (Guerra dels Segadors).

Segle XVI

La immigració francesa dels segles XV-XVI-XVII va contribuir a la millora de l’economia del Delta. Aquesta immigració va provocar la desaparició de l’esclavatge i un augment menor del salari dels mossos i bovers (personal poc qualificat) respecte als Jornalers.

En aquest segle es van produir intenses riuades, que deixaven el territori fet un fangar.

Població. Segle XVI

Època 1550-1560 Demarcacions Masies Habitants % Marina de Sants 3 16 4,4 Marina de Cornellà 4 23 6,4 Marina de L’Hospitalet 7 66 18,4 Illa de Banyols 9 98 27,3 El Prat de Sant Boi 9 122 34,1 Sant Boi 5 28 7,8 Marina de Viladecans 0 0 0 Marina de Gavà 0 0 0 Marina de Castelldefels 1 5 1,4 TOTAL 65 358 100

Densitat de població

Demarcacions Habitants Superfície Hab/Superf Marina de Sants 16 0,4 40 Marina de Cornellà 23 2,6 88,4 Marina de L’Hospitalet 66 11,7 5,64 Illa de Banyols 98 5,8 16,9 El Prat de Sant Boi 122 9,9 12,3 Sant Boi 28 10 2,8 Marina de Viladecans 0 2,2 0 Marina de Gavà 0 2,6 0 Marina de Castelldefels 5 0,2 25

TOTAL 358 45,4 78,9

Població % Densitat habitants/km2

El Prat. Segle XVI

En aquest segle, van aparèixer al Prat les carretes, que havien de ser lleugeres a causa de la fragilitat dels camins de terra d’al·luvió, i en nombre molt reduït, i que anaven tirades per mules o rossins. Fins aquell moment, i encara llavors, el transport es feia a bast. No cal ponderar, doncs, la transcendència de la utilitat de les carretes de la novetat.

Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà Habitants

          Conread Tm Tm Barcelona

1545 54 5 270 54       20000

1550 65 5,5 358 65       50000

1590 68 6 408 68       25000

La Parròquia de Sant Pere i Sant Pau. 1556

El 1556, es construeix una església a l’altre costat de la plaça, situada en el mateix lloc que l’actual.

La necessitat d’aixoplugar els treballadors fa que aparegui, el 1587, una casa, al nord de la plaça, ja com a hostal.

Mapa. Segle XVI

El Prat obté un terme parroquial propi.

Desembocadura del riu. 1556

Mapa que situa la línia de costa al 1556. A la desembocadura del riu és on es va alçar la primera Torre del Cap del Riu.

Vista del delta oriental. 1563

Detall d’una pintura d’Anton Van der Wyngaerde, feta per ordre de Felip II, on es veuen les dues torres de senyals. 

Segle XVII

La revolta i posterior guerra dels Segadors s’ha d’emmarcar amb la guerra dels Trenta Anys, de 1618 fins al 1648, per l’efecte de l’estacionament de l’exèrcit en territori català, que va provocar molts incidents amb les tropes hispanes. Aquesta guerra va frenar la prosperitat de la primera meitat del segle. La crisi per les despeses de guerra i l’anunci de nous allotjaments de soldats van provocar un alçament el 1688, anomenat «dels Barretines» El 1695, una nova guerra amb França, on el Llobregat esdevingué front de guerra.

El Prat. Segle XVII El Consell de propietaris va passar a mans barcelonines, però aquests van iniciar la construcció dels marges de defensa contra el riu, a causa a d’una riuada que va emplenar de sorre moltes propietats. Les tres quartes parts dels propietraris eren forasters i tenien masovers, que conreaven les seves terres. Segons els productes de conreu, quedava per a l’amo una quarta part dels grans (blat, ordi, etc.) i una ciquena part dels llegums, i del cànem, mill i lli.

Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà Habitants

          Conread Tm Tm Barcelona

1646 52 6 312 26 2297   250  

1682 60 6 360          

Marges de defensa. 1606 - 1869

A l’any 1606, els propietaris pratencs van decidir l’erecció de marges de defensa contra les riuades, perquè, si no es feien els terraplens, la gent no podria viure en dita parròquia.

Transport amb carretes. Segle XVII

Per manca d’uns camins transitables, al Prat no es van poder utilitzar les carretes fins a meitat de segle.

L’any 1702, es va construir un tipus de barca més gran, per així poder travessar el riu.

Mapa Camins. 1698En aquest mapa podem observar la situació dels camins de la Marina de L’Hospitalet i de la seva equivalència:- Camí del Prat Camí del

Mig.- Camí dels Tarongers Camí

del Prat (Bellvitge).- Camí de València No en

té actualment.Per les variacions de les lleres del riu, les masies tant podien estar en el terme del Prat com en el de L’Hospitalet.

Camins al delta. 1700

Cursos del riu

Mapa. Segle XVII

El Camí del Mig és deia Camí del Prat o de la Barca, i el Camí de Baix es deia Camí dels Tarongers.

Edat Moderna (lleis castellanes)1714-1808

En ser derrotades les forces catalanes en la Guerra de Successió, Felip V imposa el decret de Nova Planta i s’estableix el Cadastre només al Principat de Catalunya, com a sistema únic de contribució real, pagat per les rendes de les finques i altres béns. Fou estructurat per Patiño l’any 1716 i restà vigent fins a 1808.

Responia a tres tipus impositius:1. Cadastre real (béns territorials i llurs ingredients hipotecaris, com

ara censos, censals i delmes; representava el 10% del benefici).2. Cadastre personal (béns industrials i comercials; representava el

8,5% dels beneficis personals).3. Cadastre ganancial (sobre els homes d’empresa; representava el

10%)

Tot plegat representava un règim tributari 6 vegades superior al règim anterior.

Segle XVIII

Les naus catalanes encara no van a Amèrica, però comercien i contrabandejen amb Cadis i Lisboa. El port de Barcelona duplica el seu trànsit, amb motiu de l’augment del comerç.

Amb el decret de Carles III de 1778, va facultar al port de Barcelona a comerciar lliurement amb Amèrica i l’expansió comercial es va incrementar.

L’índex de creixement de la població de Catalunya durant el segle XVIII duplica el d’Espanya.

El Prat. Segle XVIII Es produeix una intensificació del cultiu, sense augmentar l’extensió conreada, gràcies a la dessecació i a una millora dels desguassos i de la tècnica de conreu.

La terra és més femada. En el padró de 1789 es diu: “A más del

estiércol, que se trae en grandes cantidades de Barcelona, y el que

hacen los ganados de las casas en los corrales y establos, se hacen podrir juncos y otras hierbas para abonar las tierras”.

Una nova barca grossa permet als carruatges passar el riu.

Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà Habitants

          Conread Tm Tm Barcelona

1702 46 7,2 331          

1709 60 7,2 436          

1718 63 7,2 451         37000

1760 96 6,25 600          

1787 135 7,8 1055       719 95000

Desembocadura. 1713

El riu feia créixer la línia de costa i el seu curs anava variant i sovint derruint masies.

Es veu el mas Vilarrúbia, amb un clos per evitar les inundacions.

Estabilització línia de costaZona central. 1713

Mapa, on s’aprecia la Torre del Cap del Riu, que està en el mateix lloc on ara hi ha el Far.

Maqueta de la barca de 15 x 6 m 1702-1873

La barca podia transportar tres carretes amb les seves cavalleries. Mesurava 15 m de llargada per 6 m d’amplada. El calat era només de 0,77 m, a causa de la poca profunditat del riu.

El Poble del Prat. 1800

Costa occidental. Segle XVIII

«... l’emperadriu Margarida d’Àustria, germana del rei Carles II d’Espanya, desembarcà a Castelldefels procedent de Cartagena, acompanyada de 27 galeres» (1666).

Estabilització de la línia de costaZona occidental. 1800

Mapa, on es veu les dunes ja havien arribat a l’estany de La Murtra.

Mapa. Segle XVIII

Edat contemporània. 1808-1873

En aquest segle es produeix la dissolució del règim senyorial i el procés de desamortització (donar el caràcter de lliure a les terres en propietat de persones físiques o jurídiques que no tenen capacitat de vendre) La reforma liberal suprimeix el delme (tribut en espècies) i el substitueix per tributs en moneda, el 1845. Era un sistema mixt d’impostos directes (contribució territorial, industrial i de comerç) i indirectes, que gravava la riquesa (impost de consum).

Tenim dades del 1856 del canvi de sistema, en què es pagava en metàl·lic un 20% de la renda obtinguda . Arriben nous propietaris burgesos, en substitució de propietaris eclesiàstics i de la noblesa.

Segle XIX

La construcció d’infraestructures hidràuliques (canals, bombes hidràuliques i pous artesians) van permetre un augment del conreu de regadiu. El regadiu i l’increment de l’adob produeixen un augment del rendiment de la terra.

El 1893, Jaume Casanovas, propietari de la Colònia Casanovas del Prat, aconsegueix aigua artesiana al construir amb èxit un pou. Al Prat, el blat representava el 1818 el 76% de la producció, quan el 1918 només representava el 15%.

Camins al Delta. Segle XIX El Prat es comunicava amb Barcelona pel Camí del Mig, passant amb barca pel pas de la Sirga Grossa, pel camí de Baix pel pas de cal Mosso i, més tard, pel pont de Ferran Puig o pel pas del gual del Ramena, que continuava per la part baixa de l’Hospitalet.

El Camí de València, que venia de Castelldefels, tenia un camí en direcció al poble i un altre en direcció al gual del Remena. El camí del Sabogal i la carretera de l’aviació comunicaven més masies.

Mapa del camí Prat-Barcelona 1850

Camí del Prat a Barcelona, passant per La Bordeta (L’Hospitalet), la Creu Coberta (Sants), i entrant a Barcelona per la porta de Sant Antoni.

Canal de la Infanta. 1817-1820

Pren l’aigua a Molins de Rei, passa per Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, L’Hospitalet i Sants. Regava 3200 Ha, amb un cabal de 4,2 m3/s.

Cèquies (d’esquerra a dreta):

- Quert - Feixa Llarga - Bellvitge - del Pont - Torrent Gornal - del Port

Canal de la Dreta. 1855-1885

Pren l’aigua a Sant Vicenç dels Horts, passa per Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat. Inicialment regava 1200 Ha, amb un cabal de 1,3 m3/s. El 1890 va passar a regar 4300 Ha i 3,75 m3/s.

Canals principals: - Prat (centre del poble)

- Inferior (costat del riu)

- Bonich (fins a l’Estany de L’Illa)

Les derivacions es fan al Salt del Musset.

Camins i canals de rec. Segle XIX

El Canal de la Infanta (1817-1820) i el Canal de la Dreta (1855 -1885), dues obres que van canviar l’explotació agrícola.

El Prat. Segle XIX

El regadiu a mitjan segle XIX augmenta la producció i la varietat dels conreus. El cultiu de blat de moro, faves i mongetes fa augmentar els ingressos de la pagesia. Amb el regadiu, augmenten les necessitat d’adobar la terra. En no tenir localment prou adob, s’ha de portar fems de Barcelona.

Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà Habitants

          Conread Tm Tm Barcelona

1802 135   1151   2123   710 100000

1857     1895   3527   726 160000

1864     1792   3122 1200 1145  

1877 440 4,9 2137   3090 1400    

1887 520 4,6 2411   3200 1600 570 400000

1918     3500   3800 2900 604 550000

Pous artesians. 1893

Estabilització de la línia de costaZona oriental. 1850

Mapa, on es veu la costa fins a Montjuïc, que encara no havia arribat a la línia actual.

Pont de Ferran Puig. 1873

Línia de ferrocarril. 1881

Segle XIX

Estructura de les masies Tipus de masia al Prat

- Vessant sobre la façana (60)

- Vessants laterals (21)

- Vessants laterals, amb un altre pis central (7)

- Quatre vessants, amb pis(de tipus senyorials) (3)Peixo Vell – Senyoret - Xirivit

Fi de la

Presentació