Intervenció en l 'espai públic

. . .establint conexions entre l 'espai exposit iu i el l lóc on se sitúa...

*Dinamització de l ’exposició f inal de curs dels vostres treballs al Centre

Cultural del poble

*Relació de l ’espai públic amb l’exposició

*Cost mínim de producció

La Nostra Proposta

Deconstrucció …)(… Ressignificació…

.de l ’espai: públic i exposit iu

.materials de producció

.estratègies artístiques

Dinàmica d’actuaciódeconstrucció )( ressignif icació

deconstrucció )( ressignif icacióde l ’espai

-Què és el que constitueix un espai?

-Quin procediment de ressignif icació de l ’espai podem fer?

Intervencions planes

deconstrucció )( ressignif icacióde l ’espai

No tan sols es poden crear espais amb lanecessitat d’establir uns límits reals. Totssabem que a partir d’un pla podem crear unespai, li donem forma, profunditat...

deconstrucció )( ressignif icacióde l ’espai

Rothko es va centrar en l'estudi del color, gran format dels llenços, disposats verticalment, amb camps de color horitzontals.

El color apareix disposat per rectangles de color que suren sobre l’altre fons de color, creant estructures.

•Meditació

•Immersió

•Impressió

•Envolvent

•Expansió

• Que és la senyalètica?

• Per a que serveix?

• Implica treballar l’espai?

• Que passa quan es modifica?

deconstrucció )( ressignif icacióde l ’espai públic

Senyals de transit

• Codi signic – No simbòlic, no interpretable formalment de manera directa.

• Global – internacional• Abstracte – representa idees

molt llunyanes al referent real.

deconstrucció )( ressignif icacióde l ’espai públic

Pictogrames Olímpics

Codi simbòlic fa referència a les postures dels esports, els cita “textualment”. Fent ús de la figura humana com a nexe.

GLOBAL – internacionaltotes les persones identifiquen clarament l’esport del que es tracta i saben interpretar el codi.

LOCAL – Dotació local al codi globaldesprés de Munich 72 que Aicher estableix aquest codi global, es re defineix formalment sense tocar l’estructura percebuda, dotant de caràcter local cada conjunt de signes.

SIDNEY ATENESBARCELONA PEKIN

Modificacions de senyalsTrobem accions, en que algunes

senyals del medi són modificades, recodificant-les.

• Doten de nou sentit al ja existent. Sense anular el sentit original.

• Afegint algun element d’un codi extern.

• No solen portar a confusió (no confonem el pàrking amb un retallable)

• Què és un espai públic?

• Quins usos o finalitat té?

• Què creieu que s’ha de respectar, o tenir en compte alhora de treballar-los?

deconstrucció )( ressignif icacióde l ’espai públic

Psicologia de l’entorn

Els edificis públics es plantegen a partir de les necessitats a cobrir i els usos d’aquests.

El cas de Paimio: Hospital de tuberculosos. Dissenyat per Aalto amb artek (fabrica pròpia) Proposa un disseny total, de l’edifici i del mobiliari, en pro al bon estat físic i psicològic dels pacients.

• “Assoleiat” i amb grans finestres• Colors i materials per afavorir un

estat mental d'ànim i vida.• Dissenys de mobiliari amb tacte i

forma agradable per establir relacions positives, i amb una antropometria per millorar la respiració d’aquests pacients.

Després d’aquest projecte Alvar Aalto va determinar que el factor psicològic de percepció de l’entorn era determinant per al bon disseny i que en el futur s’hauria de tenir en compte.

Psicologia de l’entorn

Els espais públics es plantegen a partir de les necessitats a cobrir i els usos d’aquests.

De la mateixa manera que les intervéncions.

El cas dels murs a Los Angeles EE.UU.• En el cas de Titlet Arc (Serra 1981)

es va disposar en mig d’uns blocs d’ofines.

• En el cas de Mur als veterans es va situra enmig del parc en memoria als veternas i aprop del museu amb el mateix nom.

Serra 1981

Ying Lin 1983

• Perquè creieu que Aalto treballa desde l’usuari ?

• Quins efectes psicològics té la percepció de l’espai?

• Quines relacions establim amb l’espai? (Perquè el mur de Serra va ser criticat i no el de Ying Lin?)

deconstrucció )( ressignif icacióde l ’espai

deconstrucció )( ressignif icacióde l ’espai exposit iu

Visita museística a Madrid

-Arco-MCARS

-Museo del Prado

deconstrucció )( ressignif icacióde l ’espai exposit iu

•Què fa la gent quan visita|recórrer un museu? Com s’hi mouen?

•Què sents quan visites una exposició? Són emocions o sensacions?

•Es parla en un museu? I de què?•Quina imatge/presentació adopta l ’espai exposit iu? T’hi sents còmod@?

•Quines estratègies empra la institució per comunicar-se amb l’exterior?I amb els visitants?

deconstrucció )( ressignif icaciómaterials de producció

Joc de recerca Re-educació creativa de la mirada

Adaptació als medis- Pragmatisme. Ser pràctic

Ressignif icació materials

KAARINA KAIKKONEN 2005

CRISTINA GARZÓN, ANA DELGADO Y LEONARDO TAPIZ 2006

Ús d’estratègies artístiques com eina analít ica i dinamitzadora

Diferents posicionaments artístics contemporanis des dels qualses treballa l'espai

*Posicionament estètic-formal consideració de l 'espai com a via complementària i de fugida en el debat artíst ic Ús de l'espai aliè a la galeria artística com l’espai exterior, per a qüestionar els límits formals i conceptuals de l'art

Richard Long “a line by walking” 1967

GELITIN 2008

GELITIN 2008

Ús d’estratègies artístiques com a eina analít ica i dinamitzadora

Diferents posicionaments artístics contemporanis des dels qualses treballa l'espai

*Posicionament contextualconsideració de l'espai públic com a lloc constructor de complexes relacions humanes i estructures socials.

Ús de l'art com a element visualitzador d'aquestes circumstàncies

JENS HAANINGTurkish Jokes 1994

RACHEL WHITEREAD 1993

EDUARDO SRUR 2OO2

DORIS SALCEDO 2OO2

KAMILA SZEJNOCH 2008

Ús d’estratègies artístiques com a eina analít ica i dinamitzadora

Diferents posicionaments artístics contemporanis des dels qualses treballa l'espai

*Posicionament proposta alternativa a un confl icte social consideració de l 'espai com lloc relacional, part icipatiu, comú, constructor, possibi l i tador de canvi.

Ús de l 'art perquè això es doni

•Reapropiación del propi espai

•Empoderamient de la comunitat de la seva pròpia situació i

•problemàtica a través de l’art com a eina de relacions

SANTIAGO CERUGEDA 2006

RAUMLABOR 2006

PERMANENT BREAKFAST 2002

Proposta d’acció

-Determinar alguna problemàtica, confl icte o centre d' interès en relació a l 'analitzat i el que us agradaria treballar en el vostre projecte

-Tenir en compte que cal generar un vincle entre ambdós espais

-Tenir present a les persones que ho habiten i actuar de forma responsable i considerada amb el les

-Produir amb cost mínim