SOLSTICI D’ESTIU

BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº157

Àvies d’estiu

Moltes àvies només passen uns dies amb els seus néts

quan tenen vacances escolars. A Diari d’una àvia d’es-

tiu, Rosa Regàs reflexiona sobre allò que aporta als seus

néts durant la seva estada estival: un bonic record que

perdurarà a la seva memòria d’adults, on ella perviurà.

Quan el sol es troba

més pròxim a la Ter-

ra, sobre el Tròpic de

Càncer, és el solstici

d’estiu i comença

una nova estació.

Per a nosaltres l’estiu

és sinònim de sol, de

calor i, sobretot, de vacances. A l’Indis-

cret d’aquest mes parlem de novel·les

que comencen i acaben en un estiu.

Tornar a casa

Moltes persones aprofiten les

vacances per tornar al po-

ble amb la seva família, a la

casa on han crescut. De ve-

gades el retorn és obligat,

com a L’estiu de la pluja, de

Robert Saladrigas. La Mario-

na Saravia viu i treballa a Nova York,

però la mort de la seva àvia i el càncer

del seu pare faran que torni a Barcelona.

Allà s’adonarà que les circumstàncies

familiars han canviat molt i

que ha viscut molt distant

d’ells. Un altre exemple de

retorn forçat és Un estiu a

l’Empordà, de Màrius Carol.

Marc, deixa la seva feina de

corresponsal a Londres per

tornar a treballar aquí. La seva arribada

coincideix amb la mort del seu oncle,

del qual hereta una masia envoltada de

vinyes a l’Empordà, on havia passat els

estius de petit. És llavors quan comença

a debatre’s entre tornar a la feina o reti-

rar-se a viure allà.

Els estius de la nostra infància.

Si hi ha estius dignes de recor-

dar, són les vacances de

quan érem nens. Un estiu al

llac, d’Alberto Vigevani, nar-

ra l’estiu que passa l’adoles-

cent Giacomi amb la seva

família a la riba del llac de Como. Gras,

d’ulls inquiets i amb una certa inclinació

a la tristesa, a Giacomi li agrada estar

sol, però tot canvia quan, atret per la

bellesa d'una mare estrangera, s’acosta

al seu fill per fer-se amic seu.

Molt diferents eren els estius que Tove

Jansson passava amb la seva àvia a una

illa salvatge de Finlàndia, tal com expli-

ca a El libro del verano. Pes-

car, explorar l’illa i escoltar

les seves llegendes, són al-

guns dels records que con-

serva, a través de les quals,

mostra l’estreta relació que

mantenia amb la seva àvia.

Els perills de la muntanya

Jon Krakauer, conegut per la

seva novel·la autobiogràfica

Cap a terres salvatges, narra

una de les ascensions més

tràgiques de la història a La

febre del cim. Els membres

d’aquell grup, posseïts per la

febre del cim, van voler co-

ronar l’Everest, malgrat el clima, i ho

van pagar amb la vida. Aquest llibre de

Krakauer ha estat considerat un dels

millors relats sobre expedicions a l’Eve-

rest.

El viatge interior

El naturalista Peter Matthi-

essen ha narrat molt més

que els seus viatges. A El

lleopard de les neus mostra

el camí interior de creixe-

ment personal que va fer, a

través del budisme, durant

una expedició al Nepal. Com a natura-

lista, va escriure també El fin de la Tier-

ra, viajes a la Antártida i Los silencios

de África, en els quals tracta temes

com l’escalfament global o les espèci-

es en perill d’extinció.

LA FEBRE DEL CIM

Página 2

Quan arriba l’estiu

ens agrada sortir,

anar a la platja o a

la muntanya. A

més, molta gent

aprofita per practicar senderisme,

trekking o escalada. Però hi ha espor-

tistes que s’hi dediquen professional-

ment, com per exemple els alpinistes

que arriben als cims més alts.

El més conegut

Un dels alpinistes més

coneguts és Reinhold

Messner, el primer en fer

una ascensió en solitari a

l’Everest sense oxigen.

Ha publicat diversos lli-

bres en els quals ens par-

la de les seves expedicions a l'Himàla-

ia com La Segona mort de Mallory, La

montaña desnuda o Mover monta-

ñas. Però també ha es-

crit alguns relats més per-

sonals: Mi vida al límite o

Espíritu libre, en que ex-

plica què és per a ell l’al-

pinisme i com ha estat la

seva vida.

Les dones de Shisha

Evidentment, també hi ha dones al-

pinistes, com Chus Lago, l’única do-

na que ha escalat l’Everest en solitari

i sense oxigen. Lago explica la seva

experiència a Una mujer en la cum-

bre. Un altre exemple és

un equip exclusivament

femení que assolí el cim

del Shisha Pangma, tal

com relata Silvia Ferrandís

a Les Dones del Shisha.

Per fullejar

Al món editorial no només trobem lli-

bres sobre alpinisme, també hi ha al-

gunes revistes com Desnivel, Excursio-

nisme o El mundo de

los Pirineos, que conte-

nen informació sobre

excursionisme i alpinis-

me, les rutes que es po-

den fer, esportistes pro-

fessionals, noves tècni-

ques, etc.

Cómo leer casas

Will Jones Una guía pràctica per

reconèixer i apreciar la

diversitat de l’arquitec-

tura domèstica. Per-

fecta pels tours d’a-

questes vacances.

728 Jon

Cartes a un jove científic

Edward O. Wilson Breu manual d’una de

les màximes autoritats en

biodiversitat, en el qual

transmet la seva expe-

riencia i, a més, dóna

savis consells per viure

amb creativitat i emoció

el fet de ser científic

5/6 Will

Deliciosa natura

Marc Estévez Casabosch Una proposta única per

descobrir les plantes sil-

vestres i comestibles pre-

dilectes de l’autor, que

posa èmfasi en espècies

saludables i medicinals.

58.19 Est

Ja t’ho faràs

Rafel Vives El llibre del programa

de TV3 Ja t'ho faràs!, de

la mà d'en Rafel Vives,

et convida a donar

una segona vida als

objectes més quotidi-

ans o més inesperats.

Idees per reciclar de

manera creativa.

793.9 Ja t

BIB

LIO

NO

VE

TA

TS

AG

EN

DA

“Incluya aquí una frase o una cita del artículo

para captar la atención del lector”.

Página 3

El Petit

Biblioteca Central

Gabriel Ferrater

Avda. Pla del Vinyet, 40

Telèfon 935892749

bibliotecagf@santcugat.cat

Biblioteca de Mirasol

Marta Pessarrodona

Plaça d’Ausiàs March, 2

Telèfon 935657097

bibliotecamp@santcuga.cat

Biblioteca Volpelleres

Miquel Batllori

Carrer de Pau Muñoz, 3-5

Telèfon 935657077

bibliotecamb@santcugat.cat

Mala sort

Jeff Kinney

I*** Kin

Aquest any en Greg no ho està passant

bé, el seu millor amic Rowley l’ha deixat

penjat ara que té núvia... i abans que

ell! Això no li ha agradat, perquè la nú-

via, Abigail, ha fet que el seu amic can-

viï i no vulgui jugar amb ell. Ara en Greg

i en Rowley no poden fer les mateixes

coses junts perquè a Abigail no li agra-

da que el seu xicot faci ximpleries. Tro-

bar nous amics a l’institut se li fa difícil

però coneix al Fregley, un nen que viu a

prop seu.

Us recomano aquest llibre perquè s’aprenen moltes coses,

com que no s’han de deixar els amics així com així.

Oumaina, 11 anys

donin llum, al llibre Origina-

les lámparas de papel para

niños, de Halyna Salo, expli-

ca com fer-los.

També podeu fer garlan-

des, decorar per les parets

o les taules o, fins i tot, fer

porta espelmes. Les instruc-

cions per fer totes aquestes

coses, i més, les trobareu a

Fem una festa!,

d’Àngels Navar-

ro o a Creacions

per a tot l’any,

de Delphine

Glachant.

Ja estem al

mes de juny!

Aviat acabarà

el cole i arriba-

rà la festa de

Sant Joan,

amb fogueres, focs artificials i

coques

Si voleu que la casa o el patí

estiguin xulos per aquesta nit,

us donem algunes idees per

decorar-ho tot,

abans de comen-

çar a llançar pe-

tards.

Podeu fer fana-

lets de paper que

ET VE DE GUST?

L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM

bibliomil.wordpress.com Biblioteques de Sant Cugat del Vallés Biblioteques Sant Cugat @bibliomil issuu.com/biblioteques_santcugat