Impressió. Sol ixent. Monet

Post on 20-May-2015

1.077 views 4 download

description

Anàlisi de l'obra de Monet per a un grup de 2n Batx. Optativa d'Història de l'Art.

Transcript of Impressió. Sol ixent. Monet

Títol: Impressió. Sol ixentAutor: Claude MonetData: 1872Tècnica: Oli sobre llençMides: 48x63cmLocalització: Museu Marmottan Monet, Paris

Context històric i culturalDurant laTercera República, França va mantenir un ritme de creixement econòmic constant. Augmentà de manera considerable la producció de carbó i ferro colat i es disparà la potència instal·lada en cavalls de vapor.

Però, el març del 1871 (durant la guerra franco-prussiana), esclatà la revolució de la Comuna de París.Els communards instauraren un nou règim, els trets definidors del qual eren bàsicament la laïcitat, la lliure federació de comunes i cooperatives i l’eliminació dels aparells repressius (exèrcit i policia).

Després de dos mesos, l’experiència fou un fracàs i es va generalitzar la repressió a Europa.

Al mateix temps, la Internacional Socialista, que pretenia agrupar als obrers, topava amb fortes dificultats per desenvolupar-se.La burgesia no estava disposada a tolerar una situació que perjudiqués la seva economia (sindicats i demandes del moviment obrer).Tanmateix, en 1872-1873, Europa visqué una greu crisi de sobreproducció. Els avenços tècnics de la II Revolució Industrial generaren estocs que les potències europees no aconseguien comercialitzar.La solució s’arbitrà amb una política proteccionista i una expansió colonial, que permeté aconseguir nous mercats i matèries primeres, fomentà el «prestigi de la nació» i solucionà el problema d’excés de població a les metròpolis. Aquest nacionalisme de marcat caràcter militarista no fou aliè a la situació que desembocà en la Gran Guerra (1914-8).

Títol: Retrat de MonetAutor: RenoirData: 1872Tècnica: Oli sobre llençMides: 48x63cmLocalització: Museu Marmottan Monet, Paris

Renoir, Retrat de Monet pintant al jardí, 1873

Biografia de l’artista

Claude Monet (1840-1926) és, sense cap mena de dubte, el pintor que millor reflecteix en la seva obra els trets característics de l’impressionisme.

El seu interès se centra en el paisatge i en la incidència de la llum en diversos moments: la captura del reflex dels objectes a l’aigua, dels efectes de la boira,  la pluja, la neu…

Aquí resideix l’eix central de la seva pintura i és aquesta característica la que converteix Monet en el pintor més representatiu de l’impressionisme i el seu veritable cap visible.

Després de dur a terme, en els anys seixanta, les obres més típiques, va evolucionar cap a una pintura que dissol el motiu, un impressionisme gairebé poètic. Ja no calia pintar els objectes, sinó fixar-se en els colors que els componien, “pintar sense veure els objectes pintats”. Enemic de teories i d’escoles pictòriques, Monet preconitzava un contacte directe amb la natura sense prejudicis, com es pot observar en els paisatges, marines i escenes fluvials que va executar al llarg de la seva vida.

Títol: Camille amb vestit verdAutor: MonetData: 1866Tècnica: Oli sobre llençLocalització: Museu Nacional d’art de Bucarest

Títol: Dones al jardíAutor: MonetData: 1866-7Tècnica: Oli sobre llençLocalització: Museu Orsay, Paris

Allò que realment irritava els crítics que s’enfrontaven amb l’obra de Monet era la novetat de la tècnica i de la mateixa concepció del quadre: Monet pintava sempre el natural, enfrontant-se directament amb la natura i fugint de l’estudi, per captar el caràcter mudable de la llum, les subtils modificacions atmosfèriques, de l’aigua i del paisatge en general. Ni l’entenien, ni intentaven fer-ho.

Aquesta tècnica l’impulsava a realitzar una pintura ràpida, basada en petites pinzellades de colors purs que convertien el quadre en un esbós, una obra d’aspecte inacabat que en mirar-se des de la distància mostrava la seva veritable dimensió. Per primera vegada, els pintors no han de fabricar els pigments: els tenen en tubs que els faciliten la feina.

Monet, La Grenouillère, 1869, Oli sobre llenç, Metropolitan Museum of Art New York

Renoir, La Grenouillère, 1869, Oli sobre llenç, Museu Nacional d’Estocolm

Títol: Jardí en florAutor: MonetData: 1866-7

Renoir, retrat de Durand Ruel 1910

Manet, Retrat de Monet i Camille a la barca, 1874

Monet, Estació de Saint Lazare, 1877

Monet, La japonesa, 1877

Monet, Camille al llit de mort, 1879

Monet, Desgel a Vethéuil, 1880

Monet, Les piràmides a Port Cotton, 1886

Després de la darrera exposició conjunta dels impressionistes, el 1886, Monet va iniciar la seva darrera etapa concentrat en les sèries. Així, el 1892 va iniciar la sèrie de la Catedral de Rouen (obra d’un artista madur). Per fi, té èxit comercial.

Progressivament, la dissolució de les formes va accentuar-se fins a culminar en la sèrie Nimfees, iniciada el 1899 i que va recrear fins a la mort, una sèrie pintada al jardí de la seva casa a Giverny, en la qual les plantes esdevenen taques de color dissoltes que suren sobre la coloració inestable de l’aigua fins a arribar gairebé a introduir-se en l’abstracció.

Monet, Almiares, 1890

Monet,Catedral de Ruán, 1892-5

Monet,Parlament de Londres, 1899

Monet,San Giorgio Maggiore, 1908

San Giorgio Maggiore de Palladio

Canaletto, San Giorgio Maggiore

http://yomenosquenadie.blogspot.com.es/2010/09/san-giorgio-maggiore-pintando-palladio.html

http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/c2775.htm

Monet,Palazzo Contarini, 1908

Monet,Irises al jardí de Giverny, 1899

Monet, Camí al jardí de Giverny, 1901-2

Monet, Pont japonès al jardí de Giverny, 1899

Monet, Nenúfars, Sala del museu de l’Orangérie,1920-6

ANÀLISI FORMALElements plàsticsEl quadre està pintat a base de taques soltes que aconsegueixen subtils efectes de llum. La pinzellada taronja dibuixa el reflex del sol sobre el mar. Les pinzellades es fan més espaiades conforme s’acosten a l’espectador.

Els colors han estat aplicats amb pinzellades ràpides i empastades, apreciant-se l'adreça del pinzell a simple vista, resultant una imatge d'enorme atractiu tant pel seu significat com per la seva estètica.

Monet va pintar el sol gairebé amb la mateixa lluminositat del cel, una condició que suggereix humitat alta i atenuació atmosfèrica de la llum. Aquest detall descansa sobre l'ús de colors complementaris per diferenciar el sol del cel circumdant.

Els colors utilitzat són blau, vermell, taronja i verd.

No hi ha perspectiva, tema ni motiu, és senzillament la captació d’un moment fugaç. En uns moments canviarà la llum i la “impressió” de l’observador serà diferent.

ComposicióAl fons es veuen xemeneis, vaixells i grues que només esta esbossats.

Tres bots de rems s’acosten navegant en aigües encalmades. L’element central del quadre és el disc solar, de color taronja, reflexant-se sobre el mar.

“Impressió, sol naixent” és una imatge presa directament del natural per Monet al port de l'Havre, representant les boirines del port a l'alba mentre que el sol "lluita" per despuntar, creant magnífics reflexos ataronjats en el mar i en el cel. La sensació atmosfèrica domina una escena on les formes desapareixen gairebé per complet.

ESTILAl S.XIX s’ha descobert la fotografia, nova tècnica que canviarà per complet la pintura. Ja no cal pintar per representarltar la realitat: la fotografia capta la realitat, en blanc i negre. La pintura ja no és el mitjà de representar la realitat, però a la fotografia li manca el color. Les teories científiques de l’època sobre el color introdueixen la idea de que la gamma cromàtica es barreja a la retina a partir d’uns quants colors purs.

Els impressionistes pinten sense barrejar el color a la paleta (com s’havia fet sempre), a base de pinzellades curtes, barregen la pinzellada al lenç. Observat a la distància correcta, la retina barrejarà els colors en el cervell, creant l’efecte desitjat.

Els pintors impressionistes defensaven la necessitat de pintar a l’aire lliure, del natural, no a l’estudi (com s’havia fet sempre. Per primera vegada, tenen tubs de pintura, no han de fabricar els seus colors a base de pigments. Fugen de les acadèmies i la pintura d’estudi.

L’impressionisme no té una teoria estètica ni un programa definible. Els impressionistes van ser un grup de pintors que estaven en contra de l’academicisme, que buscaven nous camins i van ser amics entre ells (Renoir, Monet, Manet, Pissarro, Morrissot, Cassatt, Seurat, Cézanne…). Van organitzar diverses exposicions alternatives al Saló oficial per dnar a conéixer les seves obres.

Creuen que l’artista ha de pintar una transcripció objectiva del món, plasmar el món conegut i no inventar res.

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓL'únic canal d'exposició amb què explicaven els pintors en la França del segle XIX era el Saló de París, vinculat a l'Escola de Belles arts, que comptava amb un prestigiós jurat que seleccionava les obres enviades.

L'escàndol de 1863 - amb la presentació del ”Desdejuni en l'herba de Manet” - va motivar la creació del Saló dels Rebutjats, que tenia més èxit entre els joves creadors que l'oficial en exhibir obres més modernes.

Els pintors que es reunien en el Cafè Guerbois entorn de Manet van decidir crear un fòrum d'exposició diferent als oficials, en el qual poguessin mostrar les seves obres tots els artistes independents.

Així sorgeix la I Exposició de la societat anònima d'artistes pintors, escultors i gravadors que va tenir lloc entre el 15 d'abril i el 15 de maig a les sales que el fotògraf Nadar els va prestar. Van acudir 3.500 visitants, que van riure de la pintura tan moderna que contemplaven. Al Saló hi acudien unes 10.000 persones diàries.

A aquesta exposició Monet va presentar nou quadres, entre els quals va destacar aquesta imatge ja que va ser la que va donar nom al grup.

El crític Louis Leroy va denominar a la mostra Exposició dels Impressionistes en referència a aquest quadre i de manera totalment despectiva. No obstant això, els integrants de la societat van admetre aquest nom com a denominador del grup.

Com hem dit abans, no hi ni tema ni motiu, és una impressió, una atmosfera, un instant fugaç captat pel pintor. Monet és el pintor de la llum, de l’instant fugaç. Amb aquest quadre va obrir una nova manera d’entendre l’art. La pintura va ser robada del museu Marmottan-Monet el 1985 i no es va recuperar fins al 1990. Des de 1991 ha estat de nou en exhibició.

Millet, les espigadores Millet, L’Angelus

MODELS I INFLUÈNCIESDe l’escola de Barbizon va aprendre la pintura a l’aire lliure (à plein air).

Monet va viatjar a Londres coincidint amb la guerra francoprussiana (1870-71). Allà va conéixer l’obra de Turner. Monet va recollir la intenció de representar en les seves teles la sensació vaporosa de l’atmosfera i les variacions de la llum, eix central de la seva obra.

Turner, El temerari remolcat a dic sec (1839).

Turner, Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest, 1844

Monet va aportar a l’art un trencament en relació amb el sistema perceptiu i representatiu tradicional. La seva pintura servirà de base per al post-impressionisme i les avantguardes.

Cézanne deia de Monet “era només un ull, però quin ull!”.

Fonts consultades:

http://artepedrodacruz.wordpress.com/2011/05/31/correspondencia-de-claude-monet-recuerdos-de-giverny/http://es.wikipedia.org/wiki/Nen%C3%BAfares_(Monet)http://ca.wikipedia.org/wiki/Impressi%C3%B3,_sol_naixenthttp://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/3363.htmhttp://mg25art.files.wordpress.com/2011/02/sol-ixent-impressic3b3.pdfhttp://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/10/31/claude-monet/http://www.slideshare.net/mcarmearanda/monet-sol-ixent-impressi-presentation

Heinrich, Cristoph. Monet. Ed Taschen. 2007Gombrich. Història de l’art. Ed Debate.Honour&Fleming. Història mundial de l’art. Ed AkalVVAA Visual Art. Ed Vicens Vives