Historia  del  disseny  grafic  

Alemanya  

1914 -

1940

NÚRIA

ARMEN

GOL

ANNA

BALN

QUÉ

MARION

A CAS

TELLS

MIREIA

COS

GEMMA C

UEVA

S

CLAR

A ESP

AR

CONFERÈNCIA 3

     `

     `

“Aquest món de dissenyadors i decoradors que

només dibuixen i pinten ha de convertir-se de nou en

un món de gent que construeix.”    

Walter Gropius

1. Context històric 2. Eix cronològic 3. Moviments del període 3.1 Dadaisme 3.2 Expressionisme 4. Escola Bauhaus 5. Personatges importants de l’època 6. Conclusions 7. Bibliografia i webgrafia      

Índex

Segle XX:

•  Grans avenços en el camp de la tecnologia, la medicina i la ciència.

•  Marcat pel fi de l’esclavitud i l’emancipació de la dona. •  Períodes de crisi à Gran Depressió,

règims totalitaris, genocidi jueu, I Guerra Mundial i II Guerra Mundial.

Context històric

Període  d’entreguerres 2a  GM1a  Guerra  Mundial

Nova  Tipografia

Ring  Neuer  werbegestaler

Expressionisme  (1905-­‐1920)

Dadaisme  (1916-­‐1925)

Holocaust

Bauhaus  (1919-­‐  1933)

Gran  Depressió

Arribada  de  

Hitler  al  poder

Moviments del període

DISSENY GRÀFIC ORIGEN

CARACTERÍSTIQUES

Dadaisme

ORIGEN •  Comprèn des del 1916 al 1925 i apareix

durant la I Guerra Mundial (1914-1918).

•  Precedent del surrealisme.

•  Hugo Ball à principal fundador del moviment.

•  Cabaret Voltaire à on es fan els primers manifestos del moviment.

•  Objectiu principal à escandalitzar la burgesia.

 

Dadaisme

CARACTERÍSTIQUES

•  Llibertat de l'individu.

•  Defensa el caos contra l'ordre.

•  Prioritat a l'atzar.

•  Contrari al Modernisme

•  Ús de formes expressives com el gest,

l'escàndol i la provocació.

•  Qüestionament sobre què és l’art.

•  Ús del fotomuntatge.

•  Ús d'objectes quotidians.

•  Alliberació de regles o normes.

•  “L'anti-art”.

Dadaisme

DISSENY GRÀFIC

•  Disseny futurista.

•  Importància de la combinació del text i

la imatge.

•  Ús del muntatge.

•  Tipografia amb formes i ornamentació.

•  Ús del disseny dadaista per

l’autopromoció i la publicitat.

•  Substitució del dibuix a mà per la

fotografia.

Dadaisme

Expressionisme

DISSENY GRÀFIC ORIGEN

CARACTERÍSTIQUES

ORIGEN Expressionisme •  Sorgeix a Alemanya després de la I Guerra

Mundial.

•  Moviment paral·lel al fauvisme francès.

•  Neix en contraposició dels models

anteriors d’Europa, especialment Les

Belles Arts.

•  Antecedents:

o  Filosofia de Nietzsche

o  Alguns quadres de Van Gogh

o  Obra d’ Edvard Munch

CARACTERÍSTIQUES Expressionisme •  Deformació intencionada de la realitat,

les figures i l’anatomia per representar

sentiments pessimistes.

•  Representació dramàtica de la societat.

•  Predominen els valors emocionals.

•  Ús de les línies per transmetre el ritme

dels sentiments.

•  Cromatisme molt limitat ( colors

primaris) i abandonament de

l’harmonia dels colors.

DISSENY GRÀFIC

Expressionisme •  Neix amb la formació del grup d’artistes

Brüke el 1905 i s’estén fins el 1920.

•  Impacte emocional a través de les

distorsions del color i la forma.

•  Utilització del gravat.

•  Tres grans centres urbans:

Dresde, Munich i Viena

•  Situacions històriques representatives:

o  Anys de guerra à Otto Dix

o  Postguerra i crisi econòmica

o  Nova Objectivitat

ORIGEN CONTEXT

TIPOGRAFIA

PRINCIPIS TEÒRICS

ARQUITECTURA

ÈPOQUES RELACIÓ AMB EL DISSENY

Escola Bauhaus

ORIGEN Escola Bauhaus •  Staatliches Bauhaus à nom de l’escola d’art i

d’arquitectura d’Alemanya.

•  Fundada al 1919 per Walter Gropius a Weimar.

•  També és el nom del model educatiu que desenvolupà

i aplicà l'escola.

•  Bau, "construcció” + Haus, "casa” à es tradueix com "Casa d'Arquitectura”.

•  Declarada al 1996 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

CONTEXT  CONTEXT Escola Bauhaus •  La Bauhaus comença i acaba amb la història

de la República de Weimar (1919 – 1933).

•  1919 à Walter Gropius uneix l’Escola Ducal d’Artesania i

l’Escola Ducal Superior d’Arts Plàstiques d’Alemanya

amb l’esperança de crear un nou ordre a partir d’un art

nou, la Bauhaus.

•  La creació és conseqüència de les avantguardes

artístiques de començament de segle.

•  Presentava un alt grau de contingut crític i compromís

amb les esquerres.

1919 – 1923 ÈPOQUES Escola Bauhaus

“La recuperació dels mètodes artesanals en l'activitat

constructiva, elevar la potencia d'artesana al mateix nivell que

les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que,

integrats en la producció industrial, es convertiran en objectes

de consum assequibles per al gran públic”

Gropius

1919 – 1923 ÈPOQUES Escola Bauhaus

•  L’Escola disposava de diferents tallers. •  Entre el primers estudiants destaquen Marcel Lajos

Breuer i Joost Shmid.

•  L’ensenyança de Paul Klee (1920) es basava en les formes elementals.

•  Vasili Kandinski (1922) havia participat en les reformes

educatives en l'època de la Revolució Russa. Optava per un art més intel·lectual i raonat, característic de la

segona època.

•  És una fase d'experimentació de formes, productes i dissenys i per tant, també d'educadors de disseny.

1925 – 1933 ÈPOQUES Escola Bauhaus

•  1923 à Publicació de la revista De Stijil, per Theo Van

Doesburg, fundador del Neoplasticisme.

•  A partir de 1923 se substitueix la tendència

expressionista per la Nova Objectivitat (més sobria).

•  Laszlo Moholy-Nagy (1920) introdueix les idees del

constructivisme rus de El Lissitsky i Ttalin, que

apostaven per un art basat en la idea i no en la inspiració.

•  1923 à construcció d’una casa familiar.

•  1925 à es dissol l'escola a Weimar, però continua la seva

tasca a la ciutat de Dessau.

Nova Bauhaus ÈPOQUES Escola Bauhaus

•  Després del seu tancament gran part dels

integrants de la Bauhaus marxen cap als Estats

Units on intenten continuar l’Escola.

•  El 1951 Max Bill, seguint les línies de la Bauhaus

original, funda la Hochsule für Gestaltung (Alta

escola per a la formació) a Ulm. Rep el nom de

Bauhaus o, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus)

•  Tomas Maldonado emfatitza el caràcter científic i

racionalista aplicat a les arts.

PRINCIPIS TEÒRICS

Escola Bauhaus

•  Unificació à teoria + pràctica + activitats artístiques.

•  Ruptura amb la tradició.

•  Predomini de la funció sobre la forma.

•  Adequació de l’habitatge a les necessitats humanes.

•  Efectiva planificació urbana.

•  Abscència d’ornamentació.

•  Limitació a formes i colors fonamentals bàsics.

ARQUITECTURA Escola Bauhaus •  Disseny acurat a nivell estètic i funcional.

•  Sistema d’ensenyament à 3 etapes d’aprenentatge:

o  Curs obligatori anomenat Vorkurs durant sis mesos

o  Instrucció pràctica i formal de tres anys

o  Examen + cursos pràctics sota el títol d’arquitecte

•  1925 à construcció de l’edifici Bauhaus organitzat

per blocs segons les funcions.

•  Arquitectura basada en un tot unitari i coherent.

DISSENY GRÀFIC

Escola Bauhaus •  La Bauhaus va establir les bases normatives

del disseny gràfic i el disseny industrial.

•  Inserció de matèries de publicitat i creació +

preocupació per la fotografia.

•  Impresos sense ornaments.

•  Informació directa a través de la combinació del text

i la fotografia = “Typophoto” (Moholy-Nagy).

TIPOGRAFIA Escola Bauhaus •  Creació d’un nou llenguatge el protagonista del qual

era la tipografia.

•  Importants aportacions en el desenvolupament i el

significat de la tipografia entesa com la part d’un disseny o un disseny en si mateix.

•  Utilització de la tipografia com un instrument de comunicació.

•  Creació de noves tipografies per necessitat o per

reaccions a altres tipografies.

Personatges importants

John Heartfield 1891-1968

•  Pioner del fotomuntatge.

•  Membre del grup dadaista de

Berlín.

•  Especialització en cobertes

i sobrecobertes.

•  Obres a destacar:

o  Muntatge del llibre

Deutschland über alles

o  Portada de la revista Die Rote Fahme

Sobrecoberta que va realitzar pel llibre satíric de Tucholsky,

Deutschland über alles.

Amb l’ús d’un muntatge simple va enganxar unes orelles a la part

posterior d’uns pantalons i ho va titular “Llenguatge berlinès”.

Coberta de la revista del Partit

Comunista Die Rote Fahme, el 1928.

Per tal de recordar que per votar els comunistes calia fer-ho a “la llista electoral número cinc” va recórrer a la imatge d’una mà.

Jan Tschichold 1902-1974 •  Iniciador i gerent propagandístic

de la “Nova tipografia”*.

•  Conscienciat de la importància de:

o  La fotografia.

o  Els tipus de pal sec com a base

més correcta.

o  Les parts no impreses.

o  Les línies obliqües o verticals.

o  DIN (Deutsche Industrie Nromen).

* Nova tipografia

Moviment de disseny editorial i tipogràfic format a inicis del segle XX, el qual  té el seu

origen en el conegut llibre de Jan Tschichold. Proposava les bases que havien de guiar al dissenyador per a aconseguir els millors resultats. Entre elles destaquen:

- La claredat en la comunicació - L’organització lògica dels textos - L’asimetria en la composició de les pàgines - L’ús de lletres de pal sec

 

Kurt Schwitters 1887-1948

•  Un dels principals activistes

de la “Nova Tipografia”.

•  Exclòs del moviment Dadà Berlín,

funda Dadà Hannover.

•  Crea el seu diari, Merz, dedicat a

aquest moviment i nou corrent.

•  Funda el Ring neuer Werbegestalter,

moviment molt important.

Portada del primer número del diari Merz, que va aparèixer el 1923. Les seves pàgines estaven disposades d’acord amb els principis de la “Nova Tipografia”: pal sec i la pàgina interrompuda amb filets gruixuts. Contenia el programa tipogràfic del propi Schwitters, el principi més important del qual era “fes-ho d’una manera que ningú ho hagi fet abans”.

•  Cercle de nous dissenyadors publicitaris.

•  Kurt Schwitters à creador del moviment.

•  Finalitat à promoció d'una visió comuna de

l'avantguarda.

•  Especialització en exposició per

promocionar-se en esdeveniments importants.

Ring neuer Werbegestatler

Herbert Bayer 1900-1985 •  Membre de la Bauhaus.

•  Famós pels seus dissenys pels

diners d’urgència del Govern

Municipal durant la inflació del

1923, inclòs un bitllet de cinc

milions de marcs.

•  L’obra més ambiciosa de Bayer

d’aquella època va ser un cartell per a l’exposició del

seixantè aniversari del seu antic professor, Kandinsky.

Cartell per a l’exposició commemorativa del seixantè aniversari del seu antic professor Kandinsky.

Estava imprès en vermell i negre sobre paper de cartell

taronja, en el qual l’extremada rectangularitat s’alleugerava amb una inclinació sobre el paper.

László Moholy- Nagy 1895-1946

•  Fotògraf i pintor hongarès.

•  Un dels més importants professors

i teòrics de l'art i de la fotografia

(Escola Bauhaus)

•  Impulsor i membre de la Nova Visió.

•  Renovà la tipografia, l’escenografia i la fotografia

basant-se en el seu rigor geomètric i en les relacions

d’art i indústria, i fou un promotor de materials nous.

Willi Baumeister 1889-1955

•  Va ser un pintor informalista,

escenògraf, fotògraf i tipògraf

alemany.

•  Professor vinculat a l’experiència cubista.

•  Les seves pintures són geometritzants, però amb el

pas del temps es converteix en un artista abstracte.

Walter Dexel 1890-1973

•  Un dels màxims exponents del Constructivisme el 1920.

•  Pintor autodidacta, tipògraf i dissenyador publicitari.

•  Fotògraf molt influenciat pel cubisme i l’expressionisme.

•  Vinculació amb artistes de la Bauhaus.

Max Burchartz 1887-1961

•  Fotògraf i pintor alemany.

•  Pioner del disseny modern.

•  Estretament vinculat a la

Bauhaus.

•  Va instal·lar la primera agència publicitària

moderna a Alemanya.

•  Es va dedicar a crear una nova tipografia i una

nova manera de concebre el disseny.  

Conclusions •  Influència del dadaisme i l’expressionisme.

•  Creació de l’Escola Bauhaus, que va elaborar les bases

normatives del que actualment coneixem com a

disseny industrial i disseny gràfic.

•  Importància de la contribució de l’escola Bauhaus en

l’estètica i la pedagogia.

•  Desenvolupament d’un nou moviment tipogràfic

anomenat “Nova Tipografia”.

•  Ampli ventall de dissenyadors creen noves maneres de

dissenyar i d’utilitzar la tipografia.  

Bibliografia

ü R.Hollis, “El diseño Gráfico”. Ediciones Destino

(2000).

ü  J.R. Triadó Tur, M. Pendas García, X. Triadó

Subirana. “Història de l’art”. Vicens Vives

ü  Philip B. Meggs, Alston W. Purvis. “Historia del

diseño gráfico”. Ed.RM (2009)

F i

NÚRIA ARMENGOL

ANNA BLANQUÉ

MARIONA CASTEL

LS

MIREIA COS

GEMMA CUEVA

S

CLARA ESPAR

Gràcies per la vostra atenció