GovUX: governar per a l'experiència ciutadana

1‘L’atenció ciutadana a les institucions públiques’. Màster UPF - Jordi Graells Costa. Barcelona, març de 2016 - BY 3.0

L’ATENCIÓ CIUTADANA A LES INSTITUCIONS PÚBLIQUESMàster en comunicació política i institucional de la Univ. Pompeu FabraJordi Graells i Costa. Barcelona (UPF), febrer de 2016

GovUXGovernar per a l’experiència del ciutadà

Totes les exposicions són subjectives...Quin jugador que porta aquest número creieu que és el millor?

... cadascú tenim la nostra opinióPer a mi està claríssim ;-)

El context

Nou paradigma econòmic

Nous models de negoci en la nova economia del coneixement...

... que xoquen amb la vella societat: cotxe de Google multat

‘L’atenció ciutadana a les institucions públiques’. Màster UPF - Jordi Graells Costa. Barcelona, març de 2016 - BY 3.0

Pugen noves generacions (aquestes de debò )

Profusió de recursos audiovisuals = imaginació

Compte amb els valors: sense sostre convertits en wifi errants

I una governança en situació límit

Que dóna lloc a mobilitzacions

O cómo separar la yemade la clara del huevo

Però que també escampa coneixement

I posa en entredit les velles pràctiques

I fa percebre que alguns lideratges són propis d’altres èpoques

Canvi en totes les organitzacions. En la: 1.Cultura. Definir clarament l’objectiu i revolucionar l’actitud actual dels professionals i els directius.

2.Organització. Els processos s’han de dissenyar per servir l’objectiu. A l’Administració, si no ajuden el ciutadà, cal ser valents i canviar-los.

3.Lideratge. Més que jeràrquic, connector (Gary Hamel). El líder ha de construir l’entorn per col·laborar i innovar.

4.Entorn. Taules rodones en comptes de taulells, comptes de xarxes socials (i no burofaxs), espais d’innovació (i no compartiments tancats), programari en línia i col·laboratiu (més que correus electrònics i programes en local…).

!Calen organitzacions per al segle XXI

I governs oberts

Administracions

i governs oberts

Ens calen pautes

youtube.com/watch?v=RPsVvbd80xU

Estàndards de govern obert de la XIP

xarxaip.cat@xarxaip

facebook.com/xarxaipslideshare.net/xarxaipyoutube.com/xarxaipflickr.com/xarxaip

La Xarxa d’Innovació Pública incorpora el potencial de les xarxes socials a la cultura, operativa i estratègia de l’Administració, per fer-la més participativa i innovadora.Per això, a la XIP conviuen persones de moltes procedències, amb una missió conjunta (innovar i canviar l’Administració) i amb un ideari mínim comú. Els xipaires treballen en xarxa i per projectes.

Què és la XIP

OGP – Open Government Partnership

www.opengovpartnership.org

Open Government Guide

www.opengovguide.com

Guies de pautes i bones pràctiquesTransparència, rendició de comptes i capacitació dels ciutadans.

www.transparency-initiative.org

I a l’Estat espanyol?

www.youtube.com/watch?v=8aW68_F9DtQ

www.civio.es

‘Puc col·laborar a transformar la meva organització?’. ICS - Jordi Graells Costa. 2016 - BY 3.0

Perquè està naixent una nova manera de governar...

... que serà decisiva a l’hora de generar valor per a la societat!

Pregunta clau

t 2 ©

Professionals i ciutadania

col·laborant per un país millor

Governs, administracions i societat com fins ara

Què es pot fer per escurçar aquesta transició?

Transparència

La Llei també preveu que des del portal de transparència s’ofereixi::1.Registre de grups d’interès (lobys)2.Canals de participació ciutadana3.Sistemes d’avaluació ciutadana dels serveis i de les polítiques públiques

Principals novetats de la Llei catalana

I també que la Generalitat dissenyi,

desenvolupi i gestioni el portal de transparència

de totes les administracions

catalanes.

Participació

https://petitions.whitehouse.gov

Nous portals: We The People

Noves fórmules de participar

Open ideas: Idees obertes gencat

ils-i-

Col·laboració

Hippie bug! © Shockie CC–BY–SA–2.0

Economia col·laborativa: de la més happy...

... a l’economia en colors

Valor = compartir idees

Et proposo fer...

Saps que... ?

= 2 idees per a cadascú

CoP de la Diputació de BCN

Learning by working

Treball col·laboratiu en CoP a la Generalitat

An Innovation Competence Process Coming From Knowledge Management © Alex Osterwalder. CC BY 2.0

CoP a l’AdministracióA l’Administració hi ha professionals que s’organitzen en comunitats de pràctica a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.Interactuen a la plataforma de treball col·laboratiu e-Catalunya

Conèixer sistemes de coparticipació, coproducció i coresponsabilitat de la ciutadania en la prestació de serveis:

1. Hi ha coresponsabilitat en múltiples serveis.

2. La coproducció és individual (no via grup).

3. Dones, aturats i gent gran són els més coproductors.

4. La ciutadania vol coproduir més del que ho fa.

La conclusió és que hi ha espai per avançar en la prestació de serveis amb més coresponsabilització del ciutadà.

* Enquesta feta a 4.951 ciutadans de República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya i Regne Unit per conèixer la disposició a col·laborar amb els governs per millorar l’entorn, també les motivacions i els límits de la col·laboració.

www.5qualiconference.eu

Estudi* Governance International

Hi ha algunes activitats col·lectives però prevalen les individuals.

Malgrat això, l’àmbit privat palesa que, a més coresponsabilitat, més autonomia en l’ús del servei (gasolinera, súper, bitllets viatges, embarcament en línia...). ww

Quina mena de coresponsabilitat?

1. Expacients de malalties greus assessoren malalts, ja que el metge no té experiència sociosanitària.

2. A demandes més personalitzades hi ha l’opció d’ofertes específiques amb implicació o aportació (dinerària també) de l’usuari.

Ex. - renovació del carnet de conduir- mares que aprenen català quan recullen els infants a

l’escola- pares i mares que fan classes a extraescolars

3. Inversió de temps, esforç o diners de l’usuari per assolir grans estalvis.

Ex. Servei de correus australià demana escriure el CP en caselles.

4. Per fomentar la col·laboració ciutadana, cal usar adequadament les recompenses, valors, sancions i els àmbits temàtics (medi ambient, salut i seguretat, per aquest ordre segons l’estudi).

La col·laboració en els serveis

www.patientslikeme.com www.patientcrossroads.com

www.patientopinion.org.uk www.forumclinic.org

Pacientinformat

Pacientcol·laborado

r proactiu

Pacientcol·laborado

Pacientmés

informat

Col·labora amb el metge

Comparteixen en xarxa

coneixement associat a la

malaltia

Organitzen amb la seva opinió

l’atenció ciutadana de l’SNS britànic

Pacients més ben

informats i amb més autonomia

Evolució de la col·laboració en els serveis

Patients like Me

Patients Crossroads

Gestió pública tradicional

Govern obert Governança

digital

Participació més oberta de la ciutadania en l’elaboració i

prestació dels serveis.

Coproducció

Coresponsabilitat

Coparticipació

itat d

2 perspectives en la gestió pública

Per implantar polítiques de coproducció – col·laboració – cocreació amb la ciutadania, cal:

1. Canvi de cultura corporativa a l’Administració. Els funcionaris perden

el monopoli de l’expertització.

2. Dissenyar una nova relació funcionariat - ciutadania.

3. Tenir present que els usuaris prefereixen col·laborar en diferents tipus de serveis i majoritàriament des de la perspectiva individual, segons l’estudi.

4. Valer-se de la ciutadania que té més temps (joves i gent gran).

6. Aprofitar les rutines diàries de la ciutadania per idear-hi serveis imaginatius de tota mena (bancs i intercanvis de coneixement, etc.).

5. Elaborar estudis d’avaluació sobre el nivell d’eficiència que aporta la col·laboració, com el de la CoP d’educadors socials de la Generalitat.

Pla d’acció en la col·laboració en serveis

Fomentar una cultura de l’avaluació i una cultura ciutadana de ‘participació informada’ en afers públics, per reclamar rigor i transparència en intervencions públiques.

Segons l’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) www.ivalua.cat:

L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació com a pràctica sistemàtica al:

- Sector públic (algunes experiències intermitents)

- Sector privat

Avaluar. Eficiència per ser transparents

1. Identificar polítiques públiques que funcionen. 2. Quin impacte tenen.3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció pública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és

a causa de la bona actuació dels bombers.4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenció pública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.).5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció.

t of t

Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques

Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua.Per ex.Y1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de patents registrades per subvencions R+D+IEn canvi, Y0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable.Ex. Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres educatius per millorar la qualitat de l’educació:Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia

Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al programa

Impacte = Y1 – Y0

Fórmula per avaluar l’impacte

Les metodologies d’avaluació són diverses. Han de tenir en compte:1. Anàlisi prèvia dels objectius del programa, el procediment de selecció dels participants, procés d’implementació i les fonts d’obtenció de les dades. 2. Millor en

programes estables. En els

nous, cal fer avaluació d’implementació .

Excepte els programes pilot.3. L’avaluació de la

implementació (interès per saber

si un programa funciona

o no) complementa l’avaluació de

l’impacte.

www.gencat.cat/justicia/compartim

Avaluació de l’impacte: conclusions

Com el programa Compartim

Col·lectiu educadors socials- CoP: Mobilitat segura (8 membres). - Període: any 2008- Eina : repositori de documents- Producte de coneixement elaborat: Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris, amb l’objectiu de donar eines als educadors de presons i als usuaris per tractar el tema dels delictes de trànsit en clau socioeducativa.- Públic destinatari: Més de 2.900 persones amb delictes de trànsit i preventivament al 100% de la població reclusa. - Cost edició en paper del Programa de mobilitat: 1.800 €

L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.Any 2008. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps

43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 241. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona2. Estalvi de temps:

500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi

Amb bons resultats

Impacte = Y1 – Y0

tiliza

í Web

Avaluació: altres

1. Comunicació inicial de

l’estratègia corporativa per al treball en xarxa

2. Formació continuada:

2.1 Al conjunt del personal en eines i

cultura col·laborativa2.2 Als líders

en el seu nou rol de promotors de

condicions perquè els altres innovin

3. Identificació d’agents del canvi:- líders organització

- community managers

- qui sap què

4. Habilitació d’espais de col·laboració:

- presencials- en línia

>Adaptació text @Odilas

Pla d’acció per al canvi

1. Xarxes socials

La teoria dels 6 graus

BP dels governs a les xarxes socials

Però s’hi ha de ser present bé, a xarxes

¿Com es gestiona la presència de la Generalitat a les xarxes socials?

1. Certificació del procés.

2. Plataformes intermèdies d’edició.

3. Nous continguts.

4. Suport per CoP i mentoratge. Mètriques de tots els comptes.

Institucions que decideixen ser presents a les xarxes socials...

Setena edició:Juliol 2015

Guia i materials gencat a Github

https://github.com/gencat

Catalunya en els 10 primers llocs del món

sd’a

ity-in

http://ow.ly/8HS4L

... amb planificació

Mapa de xarxes socials de la Generalitat

Mapa de xarxes gencat:Més de dos centenars de comptes incloent-hi els múltiples (35 Trànsit per eixos viaris, 24 ofertes de feina per categories i 15 Rodalies per línia). ww

Twitter i Facebook Youtube, Flickr i Slideshare

Indicadors de qualitat

I continuar per indicadors més d’impacte, que avaluen els canvis que provoca l’actuació a les xarxes socials.

Estadística de xarxes socials Generalitat

Avaluació de xarxes socials Generalitat

A partir del quadre de control es mantenen i/o tanquen comptes/perfils.

Quadre de control de xarxes Generalitat

Nou llibre sobre xarxes socials

20 casos d’èxit a gencat

Característiques bàsiques de l’estil gencat:1.Proper, àgil, directe2.Sintètic i clar3.Correcte: ortografia, sintaxi, lèxic…4.Escanejable: organitzat i amb ordre gramatical lògic5.No discriminatori6.Ciutadà: ús de llenguatge natural7.Visual: amb textos i imatges

Criteris de comunicació al web i a les xarxes 1/4: redacció de continguts

- Frases en veu activa i en sentit afirmatiu.- Frases curtes i simples: evitar excés de subordinades,

adjectius, etc.- Informació estructurada: Una idea per frase o paràgraf.- Vocabulari comprensible i precís: paraules corrents, fugir

d’arcaismes i estrangerismes.- Ordre gramatical lògic: Subjecte + verb + complements

Criteris 2/4: estil proper, àgil i directe

Criteris 3/4: ús adequat del temps verbal1. Pauta general, ús del present d’indicatiu o de la forma impersonal per descriure una

acció o un fet. Exemples:

1. ‘El web recull les propostes...’2. ‘Per accedir al gestor de continguts, s’ha d’introduir la URL següent’3. ‘Per comptar visites, es tenen en compte...’.

2. En el cas que es doni una indicació en un context de conversa bidireccional (per exemple en tràmits) cal emprar la segona persona del plural. Però, fins i tot en aquests contextos, convé no abusar-ne.Exemples:

1. ‘Què necessiteu fer?’,2. ‘Marqueu l’opció triada’

3. En la interacció entre l’usuari i la interfície digital (web o maquinari) , s’ha d’emprar imperatiu Exemples:

1. ‘Imprimeix’2. ‘Envia’

4. En els casos què no quedi clar qui és el subjecte de l’acció (o que la màquina no sigui clarament el subjecte de l’acció), la forma recomanada és l’infinitiu. Exemples:

1. ‘Configurar la pàgina’1. ‘Personalitzar’’

Evitar d’usar imatges:- De menors d’edat sense consentiment escrit de pares o tutors.- D’estoc (perquè estudis recents conclouen que no semblen reals).- Amb contingut ofensiu (violència, maltractaments...).- Amb poca resolució (pixel·lades).- Amb moviment (gifs animats).- Amb mida superior als 200 kB.- En format Flash (no es veuen en dispositius mòbils).Totes les imatges han de portar un text alternatiu (‘alt’)Usar imatges provinents de:1. Producció pròpia2. Bancs d’imatges de domini públic3. D’autor que hagi cedit els drets d’explotació (si no és possible 1 i 2).

Criteris 4/4: gestió d’imatges

Quins comptes i perfils de xarxes socials es podrien activar a la teva organització? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................Se’n podrien tancar alguns dels que ja teniu oberts? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Pràctica de xarxes socials

2. Obertura

de dades

Governs i administracions obren dades i coneixement per a societat i ciutadania

http://graells.wordpress.com/2013/09/01/les-macrodades-bid-data-als-governs

ttp://

Dades amb interès per ser reutilitzades

Altres aspectes: cost, imatges, llicències...

emergence © green.thumbs

flickr.com/photos/greenthumbs/3244645344

L’open data crea noves oportunitats

Alguns indicadors:- Posada en marxa el 2010.-Més de 1.400 conjunts de dades, principalment fitxers.

Usos de les dades.A. Desenvolupar iniciatives de serveis i negoci. Apps de tercers:- Aplicacions mòbils (apps de trànsit, allotjaments turístics, agenda cultural, cercador de feina, estat de servei de Rodalies).

Generalitat: què s’obre i per a què 1/3

- Aplicacions web i ginys (widgets) que s’insereixen a diaris digitals d’abast nacional i comarcal i que informen en temps real de serveis de la Generalitat.

B. Retre comptes i complir amb el principi de la transparència (portal)- Pressupostos 2014, 2012, 2011 i 2010- Indicadors

d’ocupació pública

- Estadístiques de gestió hospitalària i salut, de gestió de centres educatius

Les empreses que presten serveis públics

De telefonia, electricitat, gas, aigua... també han d’obrir dades.

Model open data i reutilització a gencat

Dades obertes gencat

Fitxers oberts

Serveis oberts

Reutilitzadors

Productes i entorns

Infomediaris

Empreses

Administracions

Entitats socials

Mòbils

Xarxes socials

Tot tipus de productes i serveis

Model VASCO de transparència

http://eadminblog.net/2015/11/08/hoja-de-ruta-para-avanzar-en-transparencia

Berlín: trànsit en temps real

http://fahrinfo.vbb.de/bin/query.exe/dn

Obrir dades per superar la pobresa

Big data anywhere

Quines dades es podrien obrir a la teva organització? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Pràctica de dades obertes

3. Acces mòbil

Reconeixement corporatiu del BYOD

(bring your own device) o consumerització

Àmbit públic (d’utilizació pública)

Funcionalitats-Habilitats-Geolocalització-Monitoratge / Gestió dades personals-Personalització-Guies-Simulació / Gamificació

Necessitats a satisfer

-Estructurals– core

-Estructurals – altres-Complementàries

Apps resultants

Apps Administració

Apps no-Administració

Certificació / Segell de qualitat

Obertura de dades i apps mòbils gencat

Pregunta clau: ¿per què desenvolupar aplicacions mòbils natives si es disposa de webs responsius?

L’aplicació mòbil de gencat

Acord de Govern per a serveis mòbils:1. Pautes per ordenar les iniciatives mòbils de departaments i organismes, que permetin incorporar-los a l’estratègia mòbil i multicanal de la Generalitat. L’organisme responsable de Serveis mòbils gencat és la DG d’Atenció Ciutadana i Difusió.2. Aprovació de la Guia de serveis mòbils de la Generalitat, que ajuda a alinear aquest canal amb els objectius de cada organisme i a aprofitar les capacitats pròpies dels serveis mòbils. Guia gràfica per desenvolupar aplicacions mòbils de la Generalitat de Catalunya: a piv.gencat.cat.

El canal mòbil a la Generalitat

App gencat

App gencat vs. web gencat.cat responsiu

De la consulta d’informació a la comunicació proactiva de serveis. Resultat: gencat app destacada als markets.

El servei d’avisos push

Millora app gencat amb participació usuaris

Apps: relació amb la ciutadaniaA. Bidireccionalitat:

1.Ciutadania participativa. Ex. We The People (EUA), colab.re (Brasil), Active Citizen (Moscou)2.Crowdsourcing. Ex. App de cobertura mòbil de gencat3.Concursos i recompenses. Ex. Flinders Street Station Design Competition (AUS), Active Citizen Moscow (entrades museus, teatres)4.Definició d’un servei. Ex. app Eleccions 27S (concurs ‘Idees Obertes’)5.Atenció per xarxa social o missatgeria . Ex. xarxes socials gencat i missatgeria instantània gencat (Telegram, de moment)B. Acord amb altres ciutadans (organitzacions) per fer alguna cosa:

Ex. Pledgebank, Appgree, Yopolis.com

4. Definició d’un servei: App Eleccions 27S

App Eleccions 27S: Idees obertes gencat

ils-i-

www.pledgebank.com

App per organitzar l’acció col·lectiva (MySociety)

appgree.com

Appgree: per posar d’acord molta gent

Tipologia d’aplicacions mòbils (apps)Apps per a:

1.Personalització (tracking: serveis i personalització)2.Identificació (biometria i notificacions) i tramitació (tràmits, pagaments)3.Relació (bidireccional, multidireccional)4.Serveis en temps real (geolocalització, directoris, temps d’espera...)5.Serveis bàsics comuns (accessibilitat, integració de canals...)

Quins serveis mòbils hauria de desenvolupar directament la teva organització? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................Quins serveis mòbils hauria de desenvolupar tercers? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Pràctica de serveis mòbils

Concretant

L’Administració / El govern poden cocrear i coproduir en el món web per:1.Les dades obertes= govern oberts.2.Les xarxes socials = govern en xarxa.3.Serveis mòbils = govern en el mòbil.

La cocreació i la coproducció: porten al cogovern (o govern digital o obert)

CoP de Salut Pública (Generalitat Cat.)

CoP Programa Compartim (Generalitat C)

Nexus24 UPC

Cocreació/Coproducció: 1. Interna 1/2

CORH (Diba)

App gencat to measure the coverage of mobile services.

1. Interna 2/2

Xarxes de funcionaris com el VOST, la XIP i altres.

2. Interna - externa

Government / Administration

Datasets

Open services

Reusing actors

Products / frameworks

Infomediaries

Companies

Governments / Administrations

Socialentities

Mobile services

Socialmedia

Websites

All kinds of products and services

3. Externa 1/2

3. Externa 2/2. Altres

iniciatives

Concloent

Per on canviarà l’AdministracióCitizen mobile sourcing, que revolucionarà la innovació dels serveis públics.

Valor d’un servei: la clau és la seva proposta de valor:

prestacions

emocions

cost incomoditat

inseguretat

Com es milloren els serveis

Cal tenir en compte diferents dimensions:

1.Personalització2.Geolocalització3.Big data4.Multicanalitat5.Mobilitat6.Simulació / Realitat virtual

Característiques dels nous serveis

L’organització de l’Administració en departaments (conselleries, regidories...) no ajuda a l’hora d’oferir els serveis des de les plataformes digitals, mòbils i xarxes socials.

xarxes socials

mòbils

web i dades obertes

Quines limitacions organitzatives tenim

Noves competències digitals

1.Gestió de la tecnologia aplicada a l’Administració i a la innovació digital

1.1 Comprendre la digitalització (mobilitat, obertura de dades i funcionament en xarxa).

1.2 Dissenyar nous models de serveis digitals.

1.3 Desenvolupar la transformació digital de l’Administració.

1.4 Desenvolupar ecosistemes d’innovació oberta.

1.5 Gestionar projectes digitals.

Com organitzar els equips i les feines 1/3

Com organitzar els equips i les feines 2/3Noves competències digitals

2.Ciutadania i usuaris digitals

2.1 Orientar els serveis a ciutadans – usuaris globals.

2.2 Gestionar els serveis digitals en lògica d’omnicanalitat (CRM).

2.3 Desenvolupar l’estratègia omnicanal i l’experiència d’usuari del ciutadà (UX).

2.4 Dirigir el màrqueting digital.

2.5 Desenvolupar el big data per donar suport a la presa de decisions rellevants.

Com organitzar els equips i les feines 3/3Noves competències digitals

3.Gestió de la xarxa relacional en l’ecosistema digital

3.1 Gestionar ecosistemes digitals.

3.2 Gestionar equips col·laboratius que treballin en lògica digital i en xarxa a l’Administració.

3.3 Gestionar el talent digital.

3.4 Gestionar la relació digital en xarxa amb la resta d’actors públics (ciutadania, entitats, empreses).

http://bit.ly/ocupacionsdigitals

En lògica de xarxa: compartint operativa, bones pràctiques i experiències.

Configuració d’una estació de treball comú1.Monitoratge compartit (mateix lector de feeds com ara Feedly, FriendFeed...).2.Treball col·laboratiu a blogs, xarxes socials...3.Compartició/Transferència de fitxers a Dropbox, Drive o Evernote.4.Etiquetatge comú estratificat de preferits a Diigo.5.Coproducció de continguts en entorns d’edició compartida (Gdocs, SharePoint...).

Per on començar?

L’ATENCIÓ CIUTADANA A LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES

GovUXGovernar per a l’experiència del ciutadà

Gràcies!

Màster en comunicació política i institucional de la Univ. Pompeu FabraJordi Graells i Costa. Barcelona (UPF), febrer de 2016

GovUX: governar per a l'experiència ciutadana

Government & Nonprofit

Transcript of GovUX: governar per a l'experiència ciutadana

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA · Els dret i mecanismes de participació ciutadana en matèria d'urbanisme es troben recollits al capítol III, Dret a la participació ciutadana,

Reglament participació ciutadana Tàrrega

"idCAT Mòbil: l'experiència de l'Ajuntament de Castellar del Vallès" (Jaume Usall)

Àgora Ciutadana 2018 - Barcelona · L’Àgora Ciutadana va tenir com a principals objectius: Visualitzar la importància de la implicació ciutadana en la garantia dels drets socials

Preparats per a governar

PLATAFORMA GESTIÓ CIUTADANA de Barcelona

Eina IASTracker. La contribució ciutadana

Creant massa crítica. L'experiència de pediatres de ponent

gestio ciutadana

TÍTOL ACTIVITAT Què us diré? Títol de l'experiència Un almogàver ...

Cogovernar per a l'experiència del ciutadà (GovUX)

Web 2.0 Problema o solució? L'experiència de Pediatria dels Pirineus

La memòria col·lectiva i l'experiència individual

GOVERNAR PER AL POBLE

La ciència filla de l'experiència (text)

La ciència filla de l'experiència

iSalut. La generalització de l'experiència de les espirometries. Francesc Garcia Guyàs

Grup Martí Mallol. L'experiència dels pulmons.

Observatori de Participació Ciutadana

Digui 'PLE': presentació de l'experiència a la jornada #salut20comb