Post on 03-Jul-2020
Gestió forestal per a l’adaptaciódel bosc mediterrani
al canvi climàtic
Integració del risc
d’incendi
Mario Beltrán
Míriam Piqué
Pau VericatÀrea de Gestió Forestal Sostenible
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
ags.ctfc.cat
Seminari de formacióGestió forestal per a l’adaptació al
canvi climàtic: reptes i oportunitats
Mercadal, 24-25 abril 2015
Visió general dels boscos de Catalunya
Superfície forestal: 2 Mha, >65% total.
80% privada, 77% finques de <25 ha.
Gran diversitat:
Espècies Estructures Silvicultura
Increment perllongat:
Superfície forestal Biomassa acumulada
Àrees no gestionades Interfície urbano-forestal
Espècies Total (ha)%
pures% mixtes
Pinus halepensis 294.363 69% 31%
Quercus ilex 223.062 54% 46%
Pinus sylvestris 221.874 65% 35%
Pinus nigra 127.313 48% 52%
Pinus uncinata 66.076 88% 12%
Quercus suber 60.980 46% 54%
Quercus pubescens 41.756 45% 55%
Pinus pinea 33.573 34% 66%
Quercus faginea 31.400 51% 49%
Fagus sylvatica 27.475 56% 44%
Boscos de ribera 24.686
Plantacions prod. 42.230
Altres 123.306
Coníferes: 61%
Quercus sp: 31%
Plantacions
productives: 3 %
Altres frondoses i
boscos de ribera:
5 %
Visió general dels boscos de Catalunya
Visió general dels boscos de Catalunya
Masses joves
Creixement estancat, regeneració pobre
de masses madures
Escassa gestió, baixa tecnificació
Visió general dels boscos de Catalunya
Elevada continuïtat de combustible (vertical, horitzontal)
Impactes del canvi climàtic i global
Menor disponibilitat hídrica, més biomassa disponible…
Augment d’ocurrència de Grans Incendis Forestals
Impactes del canvi climàtic i global
Alta vulnerabilitat als grans incendis forestals
Repte: gestió de la complexitat
Gestió forestal adaptativa d’ecosistemes complexos i diversos
Amb guies i models de gestió que poden variar
Gestió forestal multifuncional basada en la identificació de tipologies de bosc
Identificació de vocacions, com a base per a la priorització d’objectius
Integració del risc d’incendis forestals en la planificació i la gestió
Principal pertorbació dels boscos mediterranis
Promoure estructures forestals més resistents i resilients al foc, tenint en compte els incendis tipus de Catalunya
Silvicultura d’espècie i ecologia del foc
Promoció d’espècies més adaptades i vitals
Avançar en el grau de maduresa
ORGEST: Orientacions de gestió forestal sostenible per als boscos de Catalunya
CPF, DAAM, DI, DiBa, Consultors,
Propietaris, Indústria...15 grups de treball
Objectius:
· Lligar escales de planificació, de regional a rodal
· Assegurar els valors ecològics i socioeconòmics dels boscos en el context de canvi global
· Aportar informació tècnica per a l’assignació eficient de recursos i l’acompliment dels
objectius de gestió
Productes directes:
· Eines de diagnosi
· Models de gestió i codi de bones practiques
- Millora del creixement, de la vitalitat, de la producció
- Creació de boscos més resistents i resilients als incendis
- Integració de la multifuncionalitat i la complexitat
• Per espècies
• Per qualitats d’estació
• Per estructura (reg/irr)
• Per objectiu preferent
301 models
(100+201)
ORGEST: models de gestió
Com s’integra el risc de la perturbació en els models de gestió?
Integració del risc d’incendis forestals
Integració del risc d’incendis forestals
Per integrar el risc de GIFs en la gestió forestal necessitem:
· Identificar i analitzar els tipus i règim d’incendis
· Conèixer la resposta de la vegetació
· Identificar les estructures forestals que millor resisteixen el pas del foc i eviten que es generin focs virulents
Incendi de capçades actiu
Incendi de capçades passiu
Incendi de superfície
Integració del risc d’incendis forestals
Tipus de propagació del foc
A
BC
Integració del risc d’incendis forestals
Tipus de propagació del foc
Comportament del foc segons l’estructura del bosc
· Disponibilitat de combustible
Fonamental en la propagació i la virulència
Depèn de l’estructura de la vegetació
· Existeixen estructures forestals més resistents a diferents tipus de foc
Boscos amb poca acumulació de combustible i discontinuïtat vertical i horitzontal
Dificulten la propagació
Redueixen la intensitat
Integració del risc d’incendis forestals
Integració del risc d’incendis forestals
Comportament del foc segons l’estructura del bosc
Integració del risc d’incendis forestals
Claus de vulnerabilitat estructural al foc de capçades CVFoC
Sense meteorologia o topografía
Ignició es produeix al rodal o arriba de superfície
Es diferencien 3 vulnerabilitats: A B C
CVFoC1 CVFoC1.1 CVFoC2 CVFoC3
Pinus sylvestris
Pinus nigra
Pinus uncinata
Pinus pinea
Pinus pinaster
Pinus pinaster
Pinus pinea
Pinus halepensis Quercus suber
Quercus ilex ilex
Quercus ilex ballota
Quercus faginea
Quercus pubescens
Integració del risc d’incendis forestals
Claus de vulnerabilitat estructural al foc de capçades CVFoC
Claus de vulnerabilitat estructural al foc de capçades CVFoC
Integració del risc d’incendis forestals
Gestió per a la reducció de la vulnerabilitat del rodal forestal
Integració del risc d’incendis forestals
Integració del risc d’incendis forestals
Implicació de la planificació a escala de paisatge
ORGEST models de gestió: pi blanc
Exemple de la integració en la gestió
Models de gestió per als boscos purs de pi blanc
ORGEST models de gestió: pi blanc
ORGEST models de gestió: pi blanc
ORGEST models de gestió: pi blanc
Punts estratègics GRAF
Aplicació de les eines ORGEST
Conca del riu Rialb (boscos de pinassa)
Prioritat alta
Aplicació de les eines ORGEST
Localització estratégica dels rodals
C10
Fcc 50-70%
Ds-a <4 m
RCS <30%
C9
Fcc >70%
Ds-a <4 m
RCS <30%
RCE <25%
B6
Fcc >70%
De-a <5 m
Ds-e <3 m
RCS <40%
RCE 25-70%
Estructures objectiu
B7
Fcc 50-70%
De-a <5 m
Ds-e <3 m
RCS <60%
Aplicació de les eines ORGEST
Identificació de l’estructura inicial i definició de l’estructura objectiu
Model ORGEST Pn08:
Qualitat d’estació mitjana
Alt risc d’incendi
Objectiu preferent augment de resistència al foc
Estructura regular
Estructures d’inici Estructures objectiu
Aplicació de les eines ORGEST
Identificació de l’estructura inicial i definició de l’estructura objectiu
Aplicació de les eines ORGEST
Definició del tractament
Reduir combustible en escala (<25%)
Tallar el matoll que superi 1,3 m
Tallar arbres dominats (petits) amb capçada en contacte
Mantenir arbres petits (millor Quercus) si no té cap arbre més gran a prop
Extracció d’arbres tombats
Reduir combustible en superfície (<30%)
Estassada selectiva del matoll
Poda baixa de roures en cas de massa mixta
Gestió de restes generades
Trinxat a 0,8-1 m i acumulació menor a 0,5 m
Crema prescrita
Resultat de les actuacions silvícoles per a la prevenció d’incendis en la conca del riu Rialb, projecte ForClimAdapt (tardor 2012)
B7 C10
Abans Després % canvi
N 763 746 peus/ha - 2 %
AB 16,6 16,2 m2/ha - 2 %
H0 13,7 13,8 m +1 %
Hm 8,8 8,9 m + 1 %
D0 25,6 25,4 cm - 1 %
Dg 14,7 15,1 cm + 3 %
VAE 83,8 80,1 m3/ha - 4 %
Aplicació de les eines ORGEST
Simulació de la intensitat i el comportament del foc als rodals
Abans d’intervenció
Just després d’intervenció
Passat un any
Aplicació de les eines ORGEST
“Lliçons apreses”
Implicació del sector forestal (propietaris, gestors,
bombers, administració, investigadors, indústria) en
el procés
“Reptes”
Implementació, divulgació, demostració, capacitació
i especialització, valorització del bosc, política
forestal
ags.ctfc.cat/?p=649quercuscambioglobal.ctfc.es
Gestió adaptativa al canvi global en
masses de Quercus mediterranis
Vericat, P; Piqué, M.; Serrada, R. 2012.
Manuals disponibles
Eines de diagnosi
Models de gestió + CBP
Gràcies
Agraïments:
- Centre de la Propietat Forestal, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
- Projecte ForClimAdapt, MED programme European Union.
- Unitat Tècnica GRAF, Bombers de la Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior