Post on 30-Mar-2016
description
EL PLA dURGELL// LABORATORI DE PAISATGES: EXPERINCIES DE GESTI DE LA NOVA RURALITAT
PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS
01FORMES DEL TERRITORI
FORMES DEL TERRITORI
El pla dUrgellProjectes en paisates culturals
ETSAVQmT 2010
Richard T.T. Forman Mosaico territorial para la regin metropolitana de Barcelona.ed. Gustavo Gil. Barcelona 2004
INDEX
Introducci
Geologia Litologia Geomorfologia Hidromorfologia Formes
Hidrologia Hidrologia i territori Estat previ als canals Formes
Conreus mbit catal Conreus comarcals Parcelles i edificacions Conreus i canals Contrast dels camps Formes
Communicacions Formes
Assentamentshumans Concepte Xarxa de municipis Assentaments i communicaci Creixement de la poblaci Formes
GEOLOGIA
conca endorraica impermeabilitat aflorament cubeta
LITOLOGIAComponents del sl
Atlas geolgic de CatalunyaICC, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2010
Una fondelada endorreica, com el pl de lurgell, s una superfcie sense desgus natural on queden retingudes les sals de laigua que shi embassa i evapora rpidament. Havent-hi arribat carregada de sals, que ha dissolt prviament en escorrer-se pels vessants i capes fretiques; daltres vegades, com a lestany dIvars, a sal aflora directament del subsl arrossegada per laigua que puja que puja per capillaritat.
LITOLOGIAComponents del sl
Mapa litolgic Pla dUrgell
Mapa litolgic de les Planes de Lleida
Folch.R. La vegetaci dels pasos catalans. (Pag 151)ed. KETRES. Barcelona,1981
Lutites, gresos, calcries,margues i guixos
Mixtes, carbonats i sulfats
Conglomerats i bretxesConglomerats, gresos i lutitesGresosGresos i lutites
Mixtes
Gresos i cdols, sorres i lutitesMixtes no consolidats
Sorres
Lutites i pissarres ampeltiquesMixtes i matria orgnica
Lutites i torbaMixtes i matria orgnica no consolidats
Calcries i lignitsCarbonats i matria orgnica
Gresos, conglomerats, margues i lignits
nitats pluriltiques i matria orgnica
MollAltres
Lutites, pissaresDiorites i roques plutniques intermdies
Silicats i quars
Ofites i roques plutniques ultrabsiquesBasalts i piroclasts
Silicats
Calcries. Calcopelites. LutitesUnitats pluriltiques
Calcries i/o dolomies. Marques. GresosGresos. Conglomerats. CalcriesEsquists i migmatites. Gneis.Marbres i roques calcosil
Conglomerats i bretxesGresos, lutites i conglomeratsGresosLeucogranits, granits, graodiorites i tonalites
Quars i silicats
Gneis
Sals sdiques i potssiquesClorurs
Lutites, pissaresDiorites i roques plutniques intermdies
Silicats i quars
GuixosSulfats
Lutites, gresos i guixosMixtes i sulfats
CalcriesDolomiesCalcries i dolomies
Carbonats
Carbonats i mixtesTravertins i crostes carbonatadesBretxes de carbonatsMargocalcries, margues i calcriesMargues i argiles
Conglomerats i calcriesLutites, margues, gresos i calcriesGresos i margues
Mixtes i carbonats
Relleu i dinmica externaGEOMORFOLOGIA
Lmi ts de l re l leuLa comarca de lUrgell es defineix per tres paisatges morfolgics: la plana dUrgell, les costes segarrenques i la ribera de Si.
Enciclopdia catalana. (Volum 9)ed. Enciclopdia Catalana. Barcelona,1987
GEOMORFOLOGIARelleu i dinmica externa
Enciclopdia catalana. (Volum 23)ed. Enciclopdia Catalana. Barcelona,1987
Elements del relleu del Pla dUrgell
s un territori de paisatges horitzon-tals, que davalla amb suavitat fins a la plana i s envoltat per terres altes al N, al S i a lE. El contacte entre la muntanya i la plana s brusc i sobtat. Tot aquest territori recolza damunt un scol paleozoic cobert per sedi-ments marins i lacustres que mostren lactual planria com un gran dipsit
oligocnic, amb gresos i conglomerats visibles en alguns indrets i materials de sedimentaci argillocalcaris que se succeeixen en una perfecta horitzontalitat. Aix determina dos ti-pus morfolgics, lun estructural que sarrenglera a les costes de la Segarra i laltre determinat per lerosi i la sedi-mentaci del Pla dUrgell.
Xarxa hidrolgica i dinmica externaHIDROMORFOLOGIA
L e n d o r r e i s m e sexplica fonamen-talment per l aridesa climtica (manca de precipitacions i for-ta evaporaci), per es pot haver format tamb pel relleu (cubeta tancada) el cas del pla dUrgell i per la natura del te-rreny (infi l tracions, impermeabilitat).
Conca endorreica
Climograma de Lleida
Enciclopdia catalana. (Volum 9)ed. Enciclopdia Catalana. Barcelona,1987
FORMESRelleus
HIDROLOGIA
c a n a l s q u i a i n n u n d a c i i r r i g a c i
HIDROLOGIAXarxa hidrulica del pla dUrgell
Sistema de rius i afluents + sistema dels canals durgell
HIDROLOGIASistema hidrolgic
Caracterstiques
Canals Urgell_Canal principal: 144,2 km_Canal auxiliar: 76,6 km_4 squies: total 102,6 km
Dades_49.490 finques regades = 70.242 hectrees_El 90% de la superfcie es rega per gravetat = inundaci._La dotaci daigua anual s de 9.000 m3/ha.
Lleida Les Borges Blanques
Trrega
Agramunt
Linyola
Vila-sana
Golmes
Miralcamp
Torregrossa
Sidamunt
Alams
Vilanova de la Barca
Trmens
Alcoletge
Mollerussa
Castellnoude Seana
Preixana
Belianes
Arbeca
Bellpuig
BarbensIvarsdUrgell
Vallverd
Ponts
Artesa de Segre
Cubelles
Bellmunt
Muntgai
La FuliolaTornabous
Castellser
Camarasa
St. Lloren
Balaguer
Riu
Seg
re
Canal dUrgell
S b. Squia BSi
Font: esquema grup G
Riu NogueraPallaresa
S h. Squia HSiS 1. 1era squia ppalS 2. 2na squia ppalS 3. 3era squia ppalS 4. 4rta squia ppal
Canal auxiliar
S bS h
S 1S 2
S 3
S 4
Lleida Les Borges Blanques
Trrega
Agramunt
Linyola
Vila-sana
Golmes
Miralcamp
Torregrossa
Sidamunt
Alams
Vilanova de la Barca
Trmens
Alcoletge
Mollerussa
Castellnoude Seana
Preixana
Belianes
Arbeca
Bellpuig
BarbensIvarsdUrgell
Vallverd
Ponts
Artesa de Segre
Cubelles
Bellmunt
Muntgai
La FuliolaTornabous
Castellser
Camarasa
St. Lloren
Balaguer
Riu
Seg
re
Canal dUrgell
S b. Squia BSi
Font: esquema grup G
Riu NogueraPallaresa
S h. Squia HSiS 1. 1era squia ppalS 2. 2na squia ppalS 3. 3era squia ppalS 4. 4rta squia ppal
Canal auxiliar
S bS h
S 1S 2
S 3
S 4
HIDROLOGIA I TERRITORITopografia, conreus i canals
Pl director
ESTAT PREVI ALS CANALSHistria de la configuraci del traat dels canals
Histria
Ja durant la invasi sarrana, els rabs construren squies derivades del Se-gre i el Corb.
s.XVI, XVII, XVIII: es redacten vries propostes de construcci del canal, per no sen arriba a construir cap.
1815-1820: Antonio Sells traa el canal ms acuradament i fixa la presa daigua prop de Ponts.
1829-1833: inici i finalitzaci obres, a causa de les guerres carlines.
1847 i 1850: lEstat atorga les primeres concessions.
1853: finalment, es cedeix la concessi a lempresa Girona Germans, Clav i Cia, la qual la traspass, tot seguit, a la Societat Annima Canal dUrgell.
1853-1861: Construcci del canal, obra dels enginyers Pere de Andrs Puigdollers i Constant de Ardanza.
1929-1932: Construcci canal auxiliar.
Riu Noguera Ribagorana
Riu Lobregos
Riu
Segr
e
Riu Noguera Pallaresa
Riu S
egre
Riu La Gurdia
Riu Salado
Riu Sed
Llac dIva
rs
Riu Si
Cana
l aux
iliar d
Urg
ell
Cana
l prin
cipal
dUrg
ell
Riu Se
gre
Llac dIva
rs
ICCwww.canalsdurgell.com
Pl dels canals projectats de rec i navegaci de lUrgellD.Toms Soler i Ferrer, 22 Maig 1815
FORMESMotlles
CONREUS
m o s a i c f r u i t e r s r e g a d i u
CONREUS1815
Assentaments urbans
Conreus de blat
Espai de pastura
Camins principals
Lmits actuals comarcals
Assentaments urbansConreus de blatEspai de pasturaCamins principalsLmits actuals comarques
El territori al 1815 es caracteritza per ser una gran superfcie de carcter este-pari, dedicada bsicament al pastoratge i al conreu blader.
Amb aquest mapa es pot veure clarament la diferncia entre els antics con-reus de sec i lactual territori amb conreus de regadiu. Abans de larribada de laigua en el pla dUrgell el pastoratge era lactivitat quasi predominant per sobre de lactivitat agrcola, que noms podia ser el conreu del blat.
Locupaci del territori canvia totalment.
Plan de canales proyectados de riego y navegacin de Urgel, per D. Tomas Soler i Ferrer.
MBIT CATALContextualitzaci
Superfcie urbanitzada i els usos del territori
Paisatges agraris caracterstics de Catalunya
Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.
Atles de nova ruralitat, fundaci Mn rural, de Ignasi Aldom.Pla Director Urbanstic del Pla dUrgell.
MBIT CATAL I CONREUS COMARCALSContextualitzaci
DEL PLA DURGELL I LA PLANA DE VICPARCELLES I EDIFICACIONS
CONREUS I CANALS2010El territori en lactualitat est inundat de conreus de regadiu. A diferncia del 1815 on hi havia un 50% de conreu de blat i un 50% de pastura.
La forma ha estat generada per larribada dels nous canals daigua. Sense aquests el paisatge de regadiu no hauria estat possible.
CONTRAST DELS CAMPSestiu - hivern
FORMESde lagricultura
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010COMMUNICACIONS
N-I I t ranspor t pr iva t l inea l i tzac i
COMMUNICACIONSEstructures viries i accessibilitat a la plana
ICC, Pla Territorial del Pla dUrgell, Pla Director del Pla dUrgell.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
LLOC DE PAS: El Pla dUrgell es troba en una situaci estratgica que lha convertit en un important lloc de pas en la mobilitat de persones i mercaderies entre lrea me-tropolitana de Lleida i la de Barcelona. Latravessen tres importants vies de comunicaci:- lautovia N-II ( 1992), que ha proporcionat una co-municaci ms rpida i fluida i un fcil accs als po-bles.- leix transversal, que connecta la comarca amb ciu-tats com Manresa, Vic i Girona- lnea de ferrocarril Barcelona- Lleida via Manresa
XARXA: Les carreteres locals connecten diferents poblacions de la comarca. La majoria delles conflueixen a Mo-llerussa.
FORMESdels traats
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010ASSENTAMENTS HUMANS
dispersi constellaci creixement
CONCEPTEConstellaci
Diagrama de la Teoria del Lloc Central** de Walter Christaller*
* Walter Christaller (1893-1969) ; gegraf alemany, la seva principal aportaci va ser la teoria dels espais centrals, base de la geografia quantitativa.** Teoria del Lloc Central de Christaller (1933); model que produeix una jerarquia de centres de mxim espai a diferents escales.
Les ciutats esdevenen centres de regions naturals, delimitades pel transport de mercaderies i persones en una zona radial des del centre (si el punt de venda o residncia est massa allunyat, lindividu agafa una altra referncia o centre).
Lrea dinfluncia de cada ciutat adopta una forma semblant a lhexgon, ja que s la ms eficient sense solapaments amb altres poblacions.
www. urbagram.nethttp://ca.wikipedia.org/wiki/Walter_Christaller
creixement potenciat
creixement mitj
creixement moderat
1 Torregrossa
2 Miralcamp
3 Vilanova de Bellpuig
4 Bell-lloc d'Urgell
5 Sidamn6 Fondarella
7 Mollerussa
7 Mollerussa
8 Golms9 Palau d'Anglesola
10 Castellnou de Seana
11 Vila-Sana
12 Bellvs13 El Poal
14 Ivars d'Urgell
15 Barbens
16 Els Arcs
17 Vallverd
18 Linyola
XARXA DE MUNICIPISAmb topografia
ICC, Pla Territorial del Pla dUrgell, Pla Director del Pla dUrgell.
XARXA DE MUNICIPISEls pobles formen part del mosaic territorial
ICC, Pla Territorial del Pla dUrgell, Pla Director del Pla dUrgell.
ASSENTAMENTS I COMMUNICACIA la comarca
Sl edificat
Sl sense edificar
Espais verds urbans
Pedreres fora d's
Sl edificat _ assentaments dispersos
Zona humida
Zona nua
Limit Terme Municipal
ICC, Pla Territorial del Pla dUrgell, Pla Director del Pla dUrgell.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
ICC, Pla Director del Pla dUrgell, Ortomapa histric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
ICC, Pla Director del Pla dUrgell, Ortomapa histric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
ICC, Pla Director del Pla dUrgell, Ortomapa histric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
ICC, Pla Director del Pla dUrgell, Ortomapa histric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
ICC, Pla Director del Pla dUrgell, Ortomapa histric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
ICC, Pla Director del Pla dUrgell, Ortomapa histric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
ICC, Pla Director del Pla dUrgell, Ortomapa histric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
ICC, Pla Director del Pla dUrgell, Ortomapa histric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010
FORMESdels assentaments
CONCLUSI
La paraula paisatge connota una zona o un territori, en aquest cas el Pla dUrgell, en la manera que els habitants del lloc, els urgellencs, o els visitants, com els estudiants de lEtsav, ho perceben, laspecte dels quals o carcter deriven de lacci de factors naturals, com la dinmica de laigua, i/o culturals, com la creaci de conreus de fruita dola. Tal definici t en compte la idea que els paisatges evolucionen amb el temps, grcies a lefecte dels agents naturals, com els agents climtics que erosionen els tossals, i per lacci dels ssers humans, tals com els membres de la famlia Girona. Al mateix temps evidencia la idea que el paisatge forma una totalitat, els elements naturals i culturals de la qual es consideren tots alhora, tal i com succeeix amb els ingredients de la cassola de tros.
Desprs de passejar-nos pel Pla dUrgell i explorar les seves formes, percebem un territori suau, de lnies infinites que sovint es perden entre la boira i dunes terres de cultiu dol producte del treball i lesfor de lhome. Veiem que fins avui sha establert un dileg racional entre la natura i lacci de lsser hum, el qual ha sabut apropiar-se del territori, grcies a labsncia de formes abruptes, tot cultivant-lo. Aquesta ha estat la dinmica que creiem que sha dut a terme al llarg de la histria, per a partir dara, quina ser levoluci del Pla dUrgell? Seguir havent-hi cohesi entre aquests dos factors o lacci antrpica simposar a la lgica de la natura alterant els paisatges culturals?
La Convenzione Europea del Paesaggio, Firenze, 2000. Cap. 1-disposizione generali, articolo 1,38.
SE
Q
N
CIA
DE
LS S
ISTE
ME
S M
OR
FOL
GIC
S T
IPU
S D
EL
PLA
DU
RG
ELL
17 > 27 / GENER / 2011
ORGANITZA: Departament dUrbanisme i Ordenaci del Territori // Escola Tcnica Superior dArquitectura del Valls - Universitat Politcnica de Catalunya // Programa Erasmus Life Long Learning Program - Intensive Program in Landscape Studies (LAPIS)
Amb el suport del Consell Comarcal i els ajuntaments del Pla dUrgell:
Amb la Col.laboraci de la Casa del Canal dUrgell, Castell del Remei, Estany dIvars dUrgell i Vila-sana, Novella Alta
PROFESSOR RESPONSABLE: Carles LlopPROFESSORS COL.LABORADORS: Ignasi Aldom, Josep Maldonado, Sgrid MuizCOL.LABORADORS DOCTORANTS: Eduard Antorn, Montse Ferrs, Laura Font, Napolen GuerreroBECARIS: David Balbs, Nria Bisbal, Josep Garriga
Consell Comarcaldel Pla dUrgell
Ajuntamentde Barbens
Ajuntamentde Bellvs
Ajuntamentdel Poal
AjuntamentdIvars dUrgell
Alumnes participants:
FORMES DEL TERRITORI
Laura Bertran ArrufatElena Castell FustAnna Fontich SalaBerta Fust SuRicardo Lostao ViolasFerran Martori GallissaGemma Mil CartaNatalia Pars SerraDavid Ricart Boada
ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE
Marta Besora RosellCristina De Nova ArisaIzaro Ezeiza KarreraMontserrat Pedrosa DomingoAntonio Quirante GarridoJoel Robles PenaNekane Zabaleta IrazabalbeitiaLuca Malvicino
PANORMIQUES I SECCIONS DEL TERRITORI
Laura Company MercadoIrene Madrid HinojosaHctor Martn VillarroyaSlvia Oliver AlcoverLucia ValentiniMaria do Rosrio Fontes de Melo Losna SantosBernardo Maria Melo Egidio Nadais
LES VEUS DEL TERRITORI
Irina Blavia CaetEsther Gonzlez AlbesaEullia Puig CalvoEnric Rovira FerrerLidia No PereiraMarta Franquesa Badia
SISTEMES DE GESTI DE LAIGUA
Nria Jimenez ClimentGenoveva Jorba GajuMriam Lorite GmezMarta Lovisa MarklinderAlexandra Eva Blennow Javier Rocamonde LouridoKristyna Silhanova
PATRIMONI DE LAIGUA
Gavina Corbetta GallegoYolanda Medina GilNria Petit SaludesBerta Sanchez HernandezAdriana Virto GarcaMireia Noguera GarciaMaria Camprodon Rosanas
PATRIMONI DELS POBLES
Eduard Cuadern CampanalsIgnasi Cuadern CampanalsMaria del Mar Figueras RubiMiryam Fras MartnezDavid Moreno GarcaFrancisco Toro Gomez