7/17/2019 Florenci Mauné vist per Joan Ferrerós

http://slidepdf.com/reader/full/florenci-maune-vist-per-joan-ferreros 1/1

Parlant amb Montserrat Maunédel seu pare i del seu avi, i veient la 

 web que els ha confegit, he recor-dat el que va dir Àngels Gardella després de visitar el museu, de mo-ment privat, que Luís Albert té de-dicat a la seva tia Víctor Català:“Quina sort, per a un escriptor, detenir un nebot que estimi, conser-

 vi i li projecti l’obra...”, perquè l’es-forç que ha fet la Montserrat perfixar i difondre per internet la me-mòria dels dos músics, i pel llibre

que sortirà, és encomiable.Família de músics i espardenyersFlorenci Mauné Marimont (Fi-gueres, 18/07/1925 - 13/07/1995)era fill únic del músic Carles Mau-né Alay, de Vilamacolum, i de Te-resa Marimont Cruset, de Figue-res, filla d’una espardenyeria quehi havia al carrer de Gatillepis.

 Aquest jove matrimoni, en el mo-ment que germana i cunyat s’ins-tal·len el 1939 també a casa delspares, decideix obrir una nova es-pardenyeria al carrer Lasauca. Es-talvien i des dels anys 20 podenanar comprant al carrer de Balmes–en aquells anys gairebé a fora 

 vila–fins a vuit petits solars veïns

que, unificats en una sola parcel·la,serà l’espai on es faran la casa el1970 i on viuran els matrimonisMauné, pare i fill; de momentquan Florenci es casa el 1952 la nova parella viu amb ells a l’habi-tatge –la rebotiga–que dóna al car-rer de Tortellà.

L’espardenyeria i la sabateria –ofici i establiment– van ser du-rant dècades l’ocupació corrent demolts músics –a Figueres mateixen tenim exemples: Falgarona,Torrent, Brunet...–perquè perme-tia que la muller es fes càrrec delnegoci mentre ells eren fora decasa amb la cobla. Arriba la guer-ra i els pares protegeixen el fill Flo-renci dels perills dels bombardeigs

allotjant-lo a Vilanant a casa d’unsamics. Posteriorment el nen va anar a escola al col·legi de les mon-ges franceses (Germanes Domini-ques de la Presentació), va fer el

 batxillerat a l’Institut RamonMuntaner i els estudis de magis-teri a Girona, tot i que no va exer-cir mai de mestre. Amb el temps,Florenci Mauné es va casar ambIsabel Roca i va tenir una filla, la Montserrat.

Mauné havia fet classes a casa i va tenir d’alumnes Jaume Cristaui Gonçal Comellas. El músic ha deixat unes 50 sardanes i, de l’è-poca que va viure i treballar, in-nombrables arranjaments de pe-ces lleugeres i clàssiques adapta-

des de manera que la característi-ca cobla-orquestra d’aquest paísles pogués tocar al concert i al ball,els dos moments culminants de lesfestes majors.

El treball i la salut

Mauné va ser un considerable tre- ballador, fet reconegut tant pel seuentorn íntim com pel professional;

 va esforçar-se amb entusiasme perles diverses formacions musicalsque va fundar i dirigir fins al puntque l’excés d’activitat –això queavui en diem estrès–el va abocar a fer una embòlia.

En efecte, la nit del22/08/1970, mentre actuava a la discoteca Lord’s de Roses i toca-

 ven el Rock del Reloj , sobtadamentels seus companys van veure ques’inclinava inopinadament sobreel piano... El va atendre un metgea la subseu que tenia la figueren-ca Clínica España a la vila mari-nera i probablement van salvar-

lo les indicacions que, des de Fi-gueres i per telèfon, anava orde-nant el Dr. José Luis Yécora. Mau-né era un gran fumador i això tam-

 bé devia influir en l ’entrebanc;Montserrat recorda que sempredeia: “Sense fum no m’inspiro...”;fins i tot el marfil de les tecles delsgreus a l’esquerra del seu pianoavui es pot veure enfosquit perquèhi solia deixar al damunt la cigar-reta encesa. Amb l’apoplexia, elmúsic ho va perdre tot: la parla, la mobilitat, l’escriptura... que va anar recuperant amb el temps igràcies a les atencions de la mu-ller i la filla. Per aprendre a es-criure van tornar a les llibretes in-fantils del ma, me, mi...; per tor-

nar a parlar, davant d’un miralls’esforçava a repetir gestos i mots...Llavors la recuperació d’aques-

tes lesions estava a les beceroles ia l’ambulatori li deixaven la claudel gabinet, que ja existia, perquès’espavilés tot sol, ja que no dispo-saven de fisioterapeuta. Tot allòrelacionat amb la música va ser elque primer li va tornar; fins i tot

 va estudiar harmonia per corres-pondència i de seguida va com-pondre unes sardanes senzillesdedicades al seu metge i als seusdos néts, en David i la Mont;aquesta darrera, La Principal dela Bisbal la interpreta sovint.Quan tenia 55 anys, Mauné, deli-cat de salut, va presentar un pro-

 blema cardíac de manera que li van haver d’implantar una vàlvu-la metàl·lica a l’hospital de la Valld’Hebron de Barcelona; amb totencara va viure catorze anys més.

Una vida per a la músicaFlorenci Mauné va iniciar-se en elsestudis musicals amb el seu pare,a l’escola del Casino Menestral i a Castelló d’Empúries on es despla-çava en bicicleta un cop per set-mana per rebre classe d’harmonia,composició i fuga; com a instru-mentista va tocar sobretot el pia-no i també l’acordió, el trombó i elfiscorn. Essent alumne de l’Insti-tut, participava assíduament –iaixí ho podem comprovar en els

programes que hi ha a l’arxiu delcentre–als espectacles i audicionsmusicals que es feien per Sant To-màs d’Aquino; a més, i amb algunscondeixebles com ara Agapit Tor-rent, Joan Falgarona i Pere Pérez,

 va fundar, el 1941, l’orquestra  Moyambos per actuar al Casino.

Quan fa divuit anys, el pare–que toca amb l’Antiga Pep des de1921 fins que es desfà el 1952–el fa entrar a la formació. En aquellsanys Florenci era de la colla-esbartNostra Dansa a la qual, quan té di-nou anys, dedica la primera sar-dana que compon i que porta elmateix nom de l’esbart.

El 1949 l’escriptor i comediò-graf Pere Teixidor Elias el fa direc-tor musical de la seva companyia,l’Agrupació dramàtica Tàlia, en la qual Mauné va adquirir certa ce-lebritat amb les sarsueles que l’e-lenc solia representar a Figueres ienllà; aquest prestigi va fer que el1952 li fos proposat de dirigir l’or-questra Caravana amb la qual po-

drà projectar les seves habilitats irecursos com a director, instru-mentista i autor dels arranjamentsmusicals.

Grups i orquestresPerò a la Caravana d’aquells anyshi trobà uns quants músics vellsque rebutjaven les modernitatsl’energia i les exigències del jove di-rector, i es produïren algunes ten-sions. Aquest fet portà Mauné, elclarinetista palafrugellenc JosepMorell i uns quants músics més ala fundació, el 1956 a Palafrugelld’una nova orquestra, la CostaBrava, amb la qual el Mauné mésartista –l’innovador, l’intèrpretl’arranjador– probablement arri-

 bà al cim més alt; el trompetistaEmili Juanals va dir: “Mauné?Com a músic, no un 10, un 100! Icom a arranjador de peces, un200!”. Fins que la nova formacióno va ser un fet van amagar-ne elnom perquè, en aquells anys dedesplegament turístic, dir-se “Cos-ta Brava” era aposta segura.

Dirigida per Mauné, la cobla vaarribar a actuar amb gran èxit alPalau de la Música Catalana, peròpassaven els anys i cansat de cór-rer món –aquestes orquestres so-

 vint feien temporades a l’estranger–el nostre home, el 1965, decideix constituir un grup que li per-meti dormir cada dia a casa, és adir, que el radi d’actuacions sigui

 bàsicament empordanès i poc mésenllà. És així que va néixer Mauné y sus Dinamik’s (posteriormentMauné i els seus Dinàmics), undels primers conjunts–així se’n

 van començar a dir– del país; vaser-ne el baixista la darrera èpocael considerable músic figuerencJosep M. Surrell.

Una manera de treballarEs tractava de fer ballar el públicl’indígena a les festes majors i l’es-tranger a les terrasses i sales de fes-ta a l’estiu. Mauné, sempre tan ac-tiu, feia que el seu grup toqués lescançons més rabiosament actualsl’endemà que el disc de 45 rpm ar-ribés a les botigues, i a vegades

abans. Com s’ho feia? En algunscasos demanava al seu amic AlbertTomàs, llavors propietari de boti-gues d’electrodomèstics que tam-

 bé venien discos, que li deixés edarrer èxit acabat d’arribar; du-rant la nit se l’escoltava i n’escriviala partitura, al matí tornava el disca migdia tenia els arranjamentsfets, a la tarda ho assajaven i a lanit oferien la peça.

 A vegades la novetat la treia dela ràdio enregistrant-la en un mag-netòfon de cinta, i el procés que se-guia era el mateix. Així de seguidainterpretaven els èxits de, posemels festivals de la cançó de SanRemo o de la Canción Mediterrá-nea.

Florenci Mauné, músic polifacètic

VAN ENREGISTRAR DOS DISCSVan ser els primers a introduirla tenora en la música de ball

Mauné i els seus Dinàmics va

ser el primer grup que va intro-duir la tenora en les interpretacions demúsica de ball –van enregistrar dosdiscs anomenatsTenora 66 – i el músicva ser pioner en usar dos teclats: elpiano elèctric i el clavioline , una menade minipiano electrònic molt popularels anys 50 i 60, precedent dels mo-derns sintetitzadors i orgues.

EL DETALL

Florenci Mauné amb Salvador Escamilla en un programa radiofònic de 1966. ARXIU FAMILIAR

Emili Juanals va dir d’ell:“Mauné? Com a músic,no un 10, un 100! I com aarranjador de peces, un 200!”

Innovador en els arranjaments musicals, va ser un dels primers a utilitzar teclats elèctrics i electrònics, i un dels pioners en formar el quese’n va dir un conjunt. La Caravana, la Costa Brava i Mauné y sus Dinamik’s són noms lligats a la seva història personal.

CRÒNICA

 Joan FerrerósFIGUERES

20 DIMARTS, 15 DE SETEMBRE DEL 2015 | EMPORD ACTUALITATCOMARCA

BENVOLGUTS ABSENTSCAPÍTOL I, VOLUM IV