Post on 14-Apr-2015
description
Estudi sobre la implantació del vocabulari d’electrònica
Treball d’Ecologia i Planificació Lingüística
Desembre de 2012David Valls
Continguts
1. Introducció......................................................................................................................... 3
2. Selecció de l'àrea d'estudi.............................................................................................. 4
3. La caracterització de l'àrea seleccionada.................................................................5
4. Anàlisi de les dades.......................................................................................................... 5
5. Selecció dels termes analitzats....................................................................................7
6. Metodologia..................................................................................................................... 11
7. Anàlisi de les dades....................................................................................................... 15
8. Difusió dels resultats.................................................................................................... 26
9. Conclusions...................................................................................................................... 26
10. Bibliografia.................................................................................................................... 32
11. Annex................................................................................................................................................... 33
2
1. Introducció
Aquest treball se situa en el marc de les botigues de caire especialitzat i
professional del ram de l’electrònica i l’electricitat. Per motius familiars i d’estudis
acadèmics previs, he estat vinculat al món de l’electrònica uns 17 anys de la meva vida.
El meu avi va ser el fundador, l’any 1945, de la botiga Radio Watt, situada des d’aquell
mateix moment al mateix lloc del Passeig de Gràcia, de Barcelona i fins avui. Així
doncs, la temàtica d'aquest treball sorgeix arran del coneixement d’aquest sector i de la
motivació personal d’utilitzar el vocabulari especialitzat correcte en català. Ja quan
treballava a Radio Watt, era l’únic que maldava per cercar la terminologia correcta i
l’únic que la feia servir a la botiga, però no només a la botiga, sinó que podria afirmar
que l'únic dins dels professionals dels sector amb els quals hi tenia contacte, això és,
amb clients professionals, proveïdors i personal d'altres botigues.
En alguns casos, és un vocabulari que ja té molta tradició en català, perquè són
paraules que han ampliat el seu camp semàntic cap al món de l’electrònica, com seria el
cas de brunzidor, que és una paraula que no té un origen en el món de l'electrònica.
També és tradicional la paraula volandera en el món de la ferreteria, de l'electricitat i de
l'electrònica. D’altres paraules són incorporacions noves com és el cas d’encaminador.
A Barcelona hi havia una bona col·lecció de botigues especialitzades, i algunes
molt antigues, en electrònica: Ràdio Ohm, Berengueras, etc., la gran majoria ja han
desaparegut. Ara en queden molt poques d’importants i de renom, potser tres o quatre:
Radio Watt, Onda Radio, Electrònica Charles, Diótronic i alguna més. Tal i com van les
coses és possible que alguna d’aquestes botigues que he esmentat pugui arribar a plegar
d’aquí no massa temps. No és només la crisi, sinó el model de negoci que s’està quedant
obsolet. Són botigues que venen components electrònics, principalment per a les
reparacions d’aparells electrònics, i cada cop més, queden menys tallers de reparació,
així com cada cop menys es reparen els aparells, ja que és el fabricant qui se’n fa el
càrrec durant la garantia i, en acabat de la garantia, la gent els llença. No fa pas tant, la
gent duia a reparar la ràdio, el televisor, el magnetòfon, el tocadiscos, etc., a qualsevol
petit taller de barri. Això donava vida als tallers, i a les botigues especialitzades que
n’eren les principals proveïdores, també donava més vida als barris.
Així doncs, l'assignatura d’Ecologia i Planificació Lingüística em dóna
3
l'oportunitat de poder investigar i saber si el fet que aparentment fos l'únic del meu
entorn en utilitzar la terminologia especialitzada de forma correcta en català, era una
coincidència i sí que hi ha un bon grapat de gent que utilitza el vocabulari de forma
correcta, o si per cas contrari, és més aviat la norma el fet que no hi ha, encara ara, una
tradició sòlida d'ús i implantació de la terminologia especialitzada correcta en català.
Per aconseguir les dades necessàries per fer aquest treball s'han treballat quatre
fronts:
1- Cercar deu components electrònics i mirar-ne la nomenclatura correcta al
Termcat;
2- Elaborar una enquesta;
3- Seleccionar 5 botigues especialitzades i parlar amb els professionals que hi
treballen.
4- Saber com s’ho fa el Termcat per difondre la terminologia i veure si en el cas
de l’electrònica aquesta feina és eficaç.
L’obtenció de les dades s'ha realitzat a partir de les enquestes i de forma
presencial en els comerços. Un inconvenient que m'he trobat és que només podia fer les
enquestes en horari feiner i alguns treballadors han declinat de fer l'enquesta ja que
estaven treballant.
Per motius de format i de temps el treball s’ha fet un grup reduït d'enquestes,
això és 25. Tot i que també cal dir que és un sector d’un àmbit reduït que les botigues
principals es troben a Barcelona i que són les que he visitat, potser la mostra no seria
tant petita.
2. Selecció de l'àrea d'estudi
A part de les causes professionals meves, una altra de les motivacions de
seleccionar aquesta àrea d'estudi va ser per indicació mateixa del Termcat, arran d'una
entrevista amb la Marta Sabater, de l'àrea de Recerca i Gestió Terminològica. Ella em va
proposar tota una sèrie de temes entre els quals hi havia aquest.
A més, també cal tenir en compte que l'àrea analitzada ha de correspondre's amb
una comunitat d'usuaris de dimensions adequades als recursos de què es disposi per a
l'estudi. En aquest cas, estem parlant d'un sector, el de les botigues de l'electrònica, força
4
reduït i d'àmbit força restringit, malgrat que en aquest estudi no l'abastarem pas tot, sí
que haver parlat amb 25 professionals de 5 dels principals comerços de Barcelona pot
donar una bona idea de tot plegat. Així amb una àrea ben definida i ben delimitada serà
fàcil de conèixer el comportament lingüístic d'un conjunt de persones, el qual implica
conèixer-les una mica.
Un altre factor a tenir en compte, és que no totes les àrees produeixen material
en català. En aquest cas, però, no he avaluat el material escrit, sinó el material oral i és
per això que he descartat professionals que no eren competents en llengua catalana de
forma oral.
Així doncs, l'àrea d'estudi s'ha centrat en 5 comerços de la ciutat de Barcelona
que són:
1- Radio Watt. Passeig de Gràcia, 126;
2- Electricitat Simó. Gran de Gràcia, 35;
3- Diótronic. Muntaner, 49;
4- Onda Radio. Gran Via de les Corts Catalanes, 581;
5- Electrònica Charles. Carrer de Sepúlveda, 93.
3. La caracterització de l'àrea seleccionada
Per poder realitzar l'estudi d'implantació de forma correcta, cal tenir un bon
coneixement de l'àmbit seleccionat, és per això que cal saber:
- com s'organitza l'àrea en termes generals;
- com s'organitza l'àrea en termes sociolingüístics;
- com s'estructura el camp des d'una perspectiva terminològica.
Per assolir aquest tres objectius, s'han fet les entrevistes amb els agents
implicats, com ja s'ha dit anteriorment. Com també s'han realitzat visites als llocs de
treball dels professionals, com també s'ha anat al Termcat a conèixer la institució.
4. Anàlisi de les dades
4.1. L’electrònica i l’electricitat
5
La caracterització de l'àrea ofereix una oportunitat de veure quins han estat els
efectes de la difusió de les propostes terminològiques.
Un dels objectius de saber com s'organitza l'àrea en termes generals és el de
saber quins són els actors que hi participen, quines institucions hi ha i quina mena de
lligams hi ha entre els professionals i les institucions. En el cas d'aquest treball, cal dir
que la majoria d'enquestats no sabien què era el Termcat, i els que ho sabien en tenien
una vaga idea o ho havien encertat per deducció de les sigles, així que ja podem establir
que no hi ha cap mena de lligam entre els professionals entrevistats i el Termcat. També
és important de saber el pes dels catalanoparlants en el sector. Per bé que és una
apreciació sense cap mena de base empírica, cal dir que només he deixat de fer una
enquesta per trobar-me una persona que no sabia parlar el català, per tant, en aquest
treball m’he trobat un domini del català en el camp oral força estès.
4.2. Caracterització sociolingüística general
A la caracterització sociolingüística de l'àrea s'ha de mirar d'entendre com
s'organitza l'àrea en termes sociolingüístics. És bo de deixar clar quines són les llengües
que hi fan algun paper, com s'estructuren les comunicacions dins del camp i quina és la
composició demolingüística dels participants. En aquest cas, dels 25 enquestats, 13
tenen el català com a primera llengua, 9 tenen el castellà i 3 el català i el castellà. Tenir
un bon coneixement d'aquest punt és important per situar el català respecte el castellà (i
potser l'anglès, d'on ve gran part de la terminologia), ja que cal tenir en compte que el
català es tracta d'una llengua històricament minorada dins d'una societat altament
bilingüitzada. És per això, que tenint en compte la situació del català i el context
analitzat només s'ha tingut en compte el coneixement de la terminologia en el camp
oral. S'ha obviat el camp escrit perquè el català, encara ara, continua amb greus
deficiències i més, en unes enquestes on no s'ha restringit l'edat de l'enquestat, això vol
dir, que s'ha entrevistat a gent que per edat no van fer els estudis en català. Per tant, no
he volgut entrar en aquest terreny, ja que crec que m'hagués pogut trobat amb un cert
rebuig en fer l'enquesta i en el fet d'haver de posar en evidència certes actituds de
descuit, que malgrat els 30 anys passats, ja, d'una teòrica normalització lingüística del
català, continua havent-hi certa emparança encara ara en el fet que abans (un abans cada
cop més llunyà) no s’estudiava en català.
6
4.3. Caracterització del camp terminològic a l’actualitat
La caracterització del camp terminològic fa referència al fet que els estudis
d'implantació se centren en l'anàlisi dels efectes en l'ús de determinades polítiques
terminològiques. En el cas de Catalunya l'organisme encarregat de regular la llengua en
els àmbits especialitzats és el Termcat, centre de terminologia de la llengua catalana,
creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.
El Termcat té com a missió garantir el desenvolupament i la integració de la
terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general en un
contacte amb els especialistes i els usuaris. El Termcat emmarca la seva activitat dins
del procés de normalització de la llengua catalana i en un context global de
multilingüisme i d'un coneixement que traspassa fronteres. És un consorci amb
personalitat jurídica pròpia, constituït per la Generalitat de Catalunya, que és qui hi
aporta el finançament principal i l'Institut d'Estudis Catalans, que és qui hi aporta el
paper referencial en la normalització terminològica. A més, el Consorci per a la
Normalització Lingüística assegura la difusió de la terminologia per tot el territori.
També fer esment que de fet el Termcat no és l'únic organisme que incideix en la
normalització de termes especialitzats, si no que també ho fan els serveis lingüístics de
les universitats dels Països Catalans, que tenen activitats codificadores i difusores.
També hi ha el Grup de l'Enciclopèdia Catalana, que s'ha dedicat ha estandarditzar el
català científic en les seves publicacions amb la conseqüent difusió. La participació de
tots aquests actors fa que no sempre la terminologia pugui coincidir.
5. Selecció dels termes analitzats
Un aspecte a tenir en compte és que els estudis d'implantació no s'ocupen de la
totalitat del vocabulari recollit en els diccionaris o en els vocabularis o glossaris
específics, sinó d'aquell vocabulari que pot presentar certa problemàtica o certs reptes
amb la seva implantació. En català un percentatge alt de les formes normalitzades no
presenta dificultats d'implantació, ja que coincideix plenament amb les formes usades
de forma general per els parlants. Així el que cal, és prioritzar els esforços en formes
que no tenen la implantació garantida. (Vila et altri, 2007:56).
De forma ideal, se selecciona la terminologia que cal estudiar-ne la implantació
7
amb la col·laboració dels tècnics del Termcat i l'assessorament dels especialistes o
professionals del camp en qüestió, en aquest cas l'electrònica. Així doncs, per
seleccionar els termes cal tenir en compte les següents qüestions:
Termes amb variants denominatives concurrents:
Aquestes variants són de tipus diferents, tant en la llengua oral com a la llengua
escrita. Així doncs, podem tenir variants ortogràfiques, fonètiques, variants amb ètims
diferents, manlleus per comptes de calcs o fins i tot propostes genuïnes. En aquest cas,
per exemple tenim la paraula intèrfon que ha rebut les variants de, i escric tal com s'ha
pronunciat: interfon (influenciada per l'accent agut en castellà), interfonu (calc del
castellà fent la reducció vocàlica final típica del català central), interfono (calc directe
del castellà), porter electrònic (una forma que sembla prou correcta, però que el
Termcat no recull), telefonillu (calc del castellà fent la reducció vocàlica final típica del
català central), telefonillo (calc directe del castellà).
Termes amb denominacions força diferents segons la llengua:
La llengua catalana, com a llengua subordinada, poques vegades produeix
termes de forma autònoma, sobretot en el camp de la terminologia especialitzada. Això
vol dir que és una llengua que acostuma a importar termes d'altres llengües. Com no
podia ser d'altra manera, com a llengua subordinada en primer lloc a la llengua
castellana, és d'aquesta d'on importa la majoria de termes. Malgrat que també, cal dir,
que amb la rapidesa de la propagació de nous conceptes i, per tant, de noves paraules,
cada cop més ens arriben paraules directament de l'anglès sense passar pel castellà.
Sovint passa que es coneixen abans els manlleus que les propostes més genuïnes
catalanes. Si les propostes catalanes són massa diferents de les formes originals, i si no
són fruit de la creació espontània, és molt probable que el terme en qüestió no s'acabi
d'implantar mai. Com podrem veure més endavant, podríem tenir un cas de difícil
implantació en el terme “encaminador”, que és l'adaptació de routter.
Especificitat dels termes:
Quan es fa recerca per a la implantació de nous termes, es tendeix a evitar termes
que ja siguin compartits amb més d'un camp, en paraules més tècniques, es tendeix a
evitar la polisèmia. L'única raó per fer-ho és per evitar la confusió. Tot i això, en aquest
cas tenim un parell de termes que podrien causar una mica de confusió: coixinet podria
ser o de fet és, un coixí petit. De la mateixa manera que un quadradet és un quadrat
8
petit. També tenim que un brunzidor és una cosa que fa un brunzit, pel que aquí el terme
és una mica més genèric i pot ser aplicable a molts camps, diguem-ne, que no hi ha una
delimitació al camp de l'electrònica.
Antiguitat del terme:
Com més temps fa que existeixi el concepte, més temps hi haurà hagut per
difondre'n el terme. Més anys hauran passat d'ús d'aquesta paraula. És clar que si mirem
les circumstàncies històriques del català això no és un factor determinant, potser
podríem dir que en el cas del català és a l'inrevés. Recordem paraules com bústia, que
tenen un ús modern, quan abans tothom sense excepció deia busson. Així doncs, els
díodes es van inventar a la primera meitat del segle XX, el meu avi utilitzava aquesta
paraula, com també l'utilitza el meu pare, tots dos dient diodu o diode, però mai díode.
O fins i tot paraules com brunzidor, que ve de brunzir, documentada aquesta última
segons el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana a l'any 1692. Tot i això, no tothom diu
brunzidor, sinó que hi ha gent que diu sumbadó o zumbadó.
Facilitat d'incorporació a l'enquesta:
Cal tenir en compte que els termes triats per a l'estudi d'implantació seran
incorporats en una enquesta. Una de les maneres de no condicionar l'enquestat és
posant-hi una foto o un dibuix on clarament s'hi vegi l'objecte a identificar i que
l'enquestat sigui qui de forma espontània digui el terme. És així com s'ha fet en aquest
treball1.
En el cas d'aquest treball no s'ha seguit cap dels passos anteriorment descrits.
Segurament seria molt ideal, però un cop més el format i el temps que hi ha per fer-lo fa
que ens haguem d'ajustar a la realitat. Això vol dir que la selecció dels termes a analitzar
s'ha fet per criteris personals basats en l'experiència. Sempre hi havia una sèrie de
paraules que molt poca gent deia bé, i que quan jo les deia, a molta gent els xocava, bé
la paraula, bé la pronúncia. Ha estat un exercici de recordar-ne unes quantes i delimitar-
les a deu: díode, intèrfon, brunzidor, connector d'encenedor, cable de xarxa,
encaminador, elèctrode, volandera, presa d'antena i coixinet/quadradet.
Hi ha algunes que no presenten problemes de pronúncia, però n'hi ha algunes
que estem acostumats a sentir-les d'una manera i malgrat tenir-les escrites, pot haver-hi
1 A l'annex hi ha el full que s'ha fet servir amb els dibuixos.
9
certa confusió. Poso la transcripció fonètica en català central dels termes que poden
representar alguna mena de confusió:
Alguns d’aquests termes ja són força vells, així com diu Marta Sabater del
Termcat: “Si bé aquests termes s’han difós en diversos diccionaris del Termcat (el
Diccionari multilingüe de la indústria, el diccionari terminològic Societat de la
informació. Noves tecnologies i Internet, el Diccionari de telecomunicacions, el
Diccionari d’electromagnetisme, etc.), es documenten en diccionaris de la llengua
general anteriors: díode es recollia en el Diccionari de la llengua catalana,
d’Enciclopèdia Catalana, de 1982; i elèctrode es recollia ja en el Diccionari general de
la llengua catalana, de Pompeu Fabra. Evidentment, pot ser interessant comprovar si
aquestes són les formes que tenen ús en l’àmbit, però has de tenir en compte que llavors
l’anàlisi d’implantació no afectaria únicament termes normalitzats pel Consell
Supervisor, que és l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia catalana des de
1986, integrat per membres de l’Institut d’Estudis Catalans i el Termcat.
Taula 1: els termes triats amb la definició i l’equivalència a d’altres
llengües.
Català (segons el Termcat) Equivalències Definició (segons Termcat)
Díode es diodo; fr díode; en diode Dispositiu electrònic proveït de dos
elèctrodes que té la propietat de ser
conductor en el sentit càtode-ànode,
però no a la inversa.
Brunzidor es zumbador; fr trembluer;
en buzzer; de Summer
Vibrador electromagnètic que
produeix un brunzit d'una freqüència
molt baixa i és emprat com a
avisador acústic.
Cable de connexió (xarxa) es latiguillo; patch cord Cable que connecta un ordinador
amb un concentrador.
Elèctrode es electrodo; fr électrode;
en electrode
Barra constituïda per un nucli
metàl·lic i un recobriment, utilitzada
per a la deposició de material
d'aportació en efectuar soldadures
10
elèctriques.
Intèrfon es interfono; en intercom Aparell que permet la comunicació
en forma de conversa en veu alta
entre dos o més llocs d'un mateix
edifici, mitjançant un o més aparells
anàlegs, enllaçats amb cables.
Connector d’encenedor es conector de mechero,
conector de encendor
No apareix definició.
encaminador es direccionador, router; fr
programme
d’acheminement, routeur;
en router
Dispositiu intermedi d'una xarxa de
comunicació que s'encarrega de
l'encaminament.
volandera es arandela No apareix definició.
Presa d’antena es toma de antena No apareix definició.
Coixinet/quadradet es almohadilla, cuadradillo, sostenido; fr carré, dièse, it cancelletto; en hash, hash key, number key, pound, pound key, square, de Raute, Rautentaste
Tecla dels aparells telefònics i
d'altres aparells electrònics, amb
diverses funcions segons la
programació, que s'identifica amb
dues ratlles paral·leles verticals o
inclinades que s'encreuen amb dues
ratlles paral·leles horitzontals.
6. Metodologia
Una dificultat relativa ha estat accedir als professionals en horari de feina.
Alguns han estat reticents ha ser entrevistats ja que deien tenir feina i no poder
atendre’m. S’ha solucionat la qüestió ampliant el nombre de comerços. En un principi
amb tres botigues ja n’hi hauria hagut prou, ja que són botigues relativament grans on hi
treballa força gent.
Els camps bàsic per aplicar-hi la metodologia d’investigació, i per tant,
metodologia per obtenir-ne dades són:
1- El contacte directe amb els professionals;
2- El contacte directe amb el Termcat;
11
3- L’experiència personal en el sector de l’electrònica.
Com que per motius de format el treball s’ha aplicat sobre un grup reduït de
professionals, s’ha pogut aplicar el mètode qualitatiu, com han estat les entrevistes
directes amb el professional on hi ha hagut una interacció que, entre d’altres coses, a
part d’obtenir resposta a les preguntes, s’ha pogut escoltar la seva opinió en directe,
copsar actituds i comentaris accessoris, així com en alguns casos mantenir-hi una
conversa gairebé filològica que s’ha allargat més enllà de l’entrevista. Igualment ha
estat en el cas del Termcat i l’entrevista mantinguda amb una de les tècnics, Marta
Sabater. Què és la que m’ha facilitat tota la informació referent al Termcat.
L’entrevista2 consta de dos blocs. Un primer bloc on l’enquestat ha d’identificar
una sèrie de fotografies3. I un segon bloc de preguntes de caires personal. El guió de
l’entrevista (vegeu-lo sencer a l’annex) és el següent:
PresentacióDes de la Universitat de Barcelona estem realitzant un estudi sobre el vocabulari de l’electrònica i la informàtica. Per això a partir d’ara et faré una sèrie de preguntes relacionades en aquests dos camps. L’enquesta és anònima i té una duració aproximada de 10 minuts.Has de tenir en compte que és el vocabulari que utilitzes quan estàs parlant en català.
Qüestionari:1. Com ho anomenes això?
Imatge Nom (1a opció) Nom (2a opció)12345678910
2. Coneixes les següents denominacions? (marca-ho amb una creu)
ConeixementSí No
Díodebrunzidor
2 Vegeu les entrevistes contestades a l’annex.3 Vegeu les fotografies a l’annex.
12
cable de connexióelèctrodeintèrfonconnector d’encenedorencaminadorvolanderapresa d’antenacoixinet/quadradet
3. Quines denominacions has sentit entre la gent?
El que diu la gentSí No
Díodebrunzidorcable de connexióelèctrodeintèrfonconnector d’encenedorencaminadorvolanderapresa d’antenacoixinet/quadradet
4. Què et semblen les denominacions que et proposem? (pregunta oberta)
Dades personals:On vas néixer? Ciutat on vius?En quina/quines llengua/llengües vas aprendre a parlar? Quina és la llengua/llengües amb la qual t’identifiques més?Quina relació tens amb l’electrònica/electricitat?Quants anys fa que hi estàs vinculat?Saps què és el Termcat?
MOLTES GRÀCIES PEL TEU TEMPS!
Com es pot veure l’enquesta és anònima en el sentit que no es pregunta el nom
de l’enquestat, ni gaires dades personals que realment siguin transcendents. Aquesta
queda dividida en dos blocs. El primer bloc es fan les preguntes tècniques
acompanyades del full amb els dibuixos. Interessa de saber com un mateix anomena els
objectes que se li presenten, però també saber si coneix d’altres denominacions ja sigui
perquè ho ha sentit dir a la gent del seu entorn, o perquè simplement la paraula té més
sinònims encara que alguns no s’utilitzin. En el vocabulari del dia a dia, ens trobem en
13
aquesta mena de situacions lingüístiques. Tothom coneix més d’una paraula per a definir
un sol objecte, però per qüestió d’entorn o de costum, fem servir més una paraula que
una altra. Hi ha gent que diu “acostar” i d’altres que diuen “atansar”, per bé les dues són
d’àmbit general i conegudes per a tothom. És per això que potser una persona diu per
costum “sumbadó”, però en canvi pot haver sentit dir a la clientela “brunzidor” o
simplement pot conèixer-ne la paraula però no utilitzar-la per algun motiu en especial,
ja sigui perquè no li agradi, li soni “massa catalana”, pensi que la gent no l’entendrà,
etc.
En el segon bloc hi ha les preguntes sociolingüístiques i sociodemogràfiques. És
important de saber on va néixer l’entrevistat i quina llengua va aprendre a casa. En
principi podria no ser el mateix una persona que ha nascut i viscut originalment fora
dels Països Catalans i, per tant, ha tingut un contacte amb la llengua catalana més tardà,
que una persona que ha nascut aquí encara que la seva llengua familiar hagi sigut la
castellana que, òbviament, una persona que és nascuda en territoris catalanoparlants i de
família catalanoparlant. I he dit en principi, perquè de fet tampoc és un fet massa
vinculant. Ens podríem trobar que una persona d’origen no catalanoparlant s’apliqués
més autocorreccions que una persona catalanoparlant d’origen la qual no prestés atenció
a la seva manera de parlar. Però en tot cas, és una dada important de saber. Així també
seria força vinculant el fet de saber on viu, ja que hi ha zones de més o menys influència
catalanoparlant.
El fet de preguntar amb quina llengua s’identifica més, pot arribar a donar
alguna pista sobre la correcció utilitzada en els termes. Una persona que diu que se sent
més identificada amb el català, es podria suposar que té més sensibilitat cap aquesta
llengua i, que per tant, també té més cura de la seva correcció quan la parla.
També és important de saber els anys que fa que l’entrevistat està vinculat al
món de l’electrònica, ja que també ens dóna una idea no només de l’edat de la persona
(la qual no s’ha preguntat de forma directa), si no que també del coneixement i de la
freqüència d’ús dels termes en qüestió. Finalment, la pregunta sobre els coneixements
del Termcat és per saber la incidència que hagi pogut tenir aquest organisme sobre els
professionals en qüestió quant al fet d’utilitzar una terminologia o una altra.
Així les entrevistes, com ja s’ha comentat, s’han dut a terme al lloc de treball i
durant hores de feina. Han tingut una duració aproximada de 10 minuts cada una. La
manera d’executar-les ha estat la d’entrar a la botiga i dirigir-se directament als
treballadors.
14
Per la part del Termcat va ser fer un primer contacte per correu electrònic i una
posterior visita amb entrevista. En acabat hi ha hagut diversos contactes per aclariments
via correu electrònic.
Com també he explicat anteriorment, i no m’hi estendré, la terminologia l’he
triada en base a l’experiència personal.
Una dificultat en aquest treball en concret és la implicació i el coneixement del
sector de l’electrònica del qui escriu aquestes línies. L’investigador, en el passat, s’ha
trobat immers dins de l’àmbit d’investigació i aquest fet, a vegades, dificulta el poder
tenir una visió objectiva, ja que en aquest ja parteixo d’una sèrie de prejudicis quant a
l’ús de la llengua, els quals són més aviat negatius. Per tant, la primera etapa de la
recerca és la ruptura amb els prejudicis. Un dels preceptes de la investigació científica
és que l’objectivitat absoluta no existeix, és impossible no decantar-se, per bé, que
l’exposició de les dades i les entrevistes han de ser, i han sigut, sense expressar opinió
per part de l’investigador. És a les conclusions on l’investigador fa una interpretació
més personal, i per tant subjectiva, de la investigació i de les dades obtingudes. El fet de
fer una enquesta acompanyada de dibuixos ha estat per no donar cap mena de pista als
enquestats i que realment fossin aquests que responguessin lliurement. Cal dir que el
procés de ruptura ha estat important, ja que partia d’una sèrie de prejudicis i he entrat
dins del procés d’investigació de forma neta, com quan un arriba en un lloc desconegut
per primera vegada. Veurem, ben aviat, quins són els resultats.
7. Anàlisi de les dades
Per bé que es fa una anàlisi del conjunt de les dades, en alguns moments faré
referència als enquestats. La manera d’anomenar-los serà per les inicials de la botiga i
un número, així tindrem RW1 = subjecte 1 de Radio Watt, Simó1 = subjecte 1 de Simó,
etc.
Dividim aquest apartat en dues parts. Primer posem les dades del bloc de dades
personals:
Exemplifiquem aquestes dades amb uns quants gràfics.
15
Gràfic 1: origen geogràfic
Com podem apreciar, sense fer massa explicacions, la majoria dels enquestats són nascuts a Catalunya. Com ja s’ha dit, hi ha un enquestat que va néixer a Suïssa, però aquest fet no representa cap repercussió lingüística sobre ell, ja que va marxar-ne de molt petit i a casa parlaven català i castellà.
Gràfic 2: Llengua amb la qual van aprendre a parlar
Gairebé la meitat dels informants tenen el català com a primera llengua apresa a
casa, això és un 48%. Un 36% tenen el castellà i un 16% les dues. Un fet a tenir en
compte és que l’entrevista només s’ha realitzat a persones que tenien competència oral
en llengua catalana, per tant, independentment de la llengua d’origen que apareix en
16
aquest gràfic, el 100% dels informants podien expressar-se en català, això inclou el 36%
que tenen la llengua castellana com a primera llengua.
Gràfic 3: Llengua amb la qual s’identifiquen
Aquest gràfic és dóna una idea del poder d’atracció de la llengua catalana per
part de la gent que té el castellà com a primera llengua apresa. Com podem observar, es
manté el 48% del gràfic 2 sobre els informants que tenen el català com a primera
llengua, i hi ha un transvasament d’un 16% d’informants castellanoparlants que, sense
renunciar a sentir-se identificats amb la seva llengua materna, afirmen que també se
senten identificats amb la llengua catalana, aquests són un 32%.
Gràfic 4: Mitjana d’anys de vinculació amb l’electrònica
17
La gran majoria de professionals fa més de 10 anys que es dediquen a l’ofici,
d’entre els quals, n’hi ha 10 que fa més de 30 anys que ho fan. Això és un indicatiu de
l’edat d’aquestes persones el qual, entre d’altres coses, ens pot ajudar a deduir factors
com el fet que per exemple no molt segurament no han rebut l’educació en català.
En comparació al gràfic 1, podem observar que les persones que s’identifiquen
amb la llengua catalana són les mateixes, un 48%, però que les persones que
s’identifiquen amb el castellà baixa a un 20% en favor d’un augment de les persones
que se senten identificades amb les dues llengües, això és el 32%. En podríem deduir
que el català continua sent una llengua d’atracció?
Quan al Termcat, només tres persones saben el que és. Malgrat que a l’entrevista
escrita no queda reflectit, aquí amb el contacte personal amb els entrevistats es copsen
actituds que difícilment es poden transmetre al paper. Així, dues persones RW5 i Simó4
ho van encertar per atzar i per simple deducció de les paraules compostes de term
(terminologia) i cat (Catalunya), i l’altra, Simó5, aparentment n’havia sentit parlar. Per
tant, filant prim, només una persona de les 25 sabia el que era el Termcat.
Bloc de preguntes tècniques. En aquest cas sense haver-les de reproduir totes, ja
que les tenim per consultar a l’annex, vegem en gràfics els factors més rellevants.
Comencem amb una taula per veure la varietat de la terminologia utilitzada.
Entre parèntesi el nombre de vegades que s’ha utilitzat. Hi són comptats els termes
utilitzats en primera opció i en segona opció.
Taula 2: varietat terminològica
18
Díode Díode (0); diodo (9); diode (13); diodu (5); antiretorn (1)
Intèrfon Intèrfon (0); interfon (8); porter elèctric/electrònic (5); interfonu
(7);
interfono (3); intercomunicador (2); telefonillo (1); porter
automàtic (1)
Brunzidor Brunzidor (14); zumbador/sumbadó (14); timbre (2)
Connector
d’encenedor
Connector d’encenedor (4); connector mòbil (1); connector
mecheru (8); encenedor cotxe (4); toma cotxe (1); endoll
encenedor (1); endoll mecheru cotxe (2); endoll 12V (3); enchufe
12V (1)
Cable connexió
(de xarxa)
Cable de connexió (de xarxa) (4); latiguillu (9); latiguillo (7);
cable de xarxa (3); fuet RJ45 (1); manguitu (1); cable de red de
dades (2); cable d’ordinador (1)
Encaminador Encaminador (0); ruter (23); router (2); adaptador inalàmbric (1);
adsl (1); enrutador (1)
Elèctrode Elèctrode (0); electrodo (7); electrodu (3); electrode (14)
Volandera Volandera (2); arandela (22); anell (1)
Presa d’antena Presa d’antena (7); toma d’antena (5); presa (3); presa teuve (1);
presa de tele (3); mecanisme d’antena (1); base d’antena (2); base
TV empotrada (2)
Coixinet/quadradet Coixinet/quadradet (4); almohadilla (11); asterisc (1); coixí (1);
corchete (1); reixeta (1)
Vegem, doncs, quins són els termes més utilitzats de cadascun:
Díode diode (13);
Intèrfon interfonu (7);
Brunzidor empat entre brunzidor (14) i zumbador/sumadó (14);
Connector d’encenedor connector de mechero (8);
19
Cable de connexió (de xarxa) latiguillu (9);
Encaminador ruter (23);
Elèctrode electrodo (7);
Volandera arandela (22);
Presa d’antena presa d’antena (7);
Coixinet/quadradet almohadilla (11)
Com es pot veure, tenim dos termes que coincideixen amb les propostes del
Termcat: brunzidor i presa d’antena. Entre els termes que els informants han esmentat,
caldria fer-ne diverses diferències:
1. Termes que malgrat que el Termcat no els recull i proposa una sola
nomenclatura, sí que són paraules correctes en català i que podrien ser
alternatives bones per designar el giny en qüestió com podrien ser
sense anomenar-los tots, per exemple: porter electrònic, endoll
d’encenedor, base d’antena, etc.
2. Termes que són clars calcs o manlleus directes del castellà, un cop
més sense anomenar-los tots, com ara: diodu, latiguillu o latiguillo,
connector de mecheru, etc.
3. Termes que malgrat ser paraules catalanes no són una denominació
apropiada, bé perquè no fan realment referència al giny mostrat, bé
perquè són termes que ja tenen un significat assignat en d’altres
camps. Aquests podrien ser en el primer cas timbre per brunzidor i, en
el segon cas, fuet RJ45 per cable de connexió de xarxa.
Gràfic 5: Nombre de persones que ho anomenen igual que el Termcat
20
La paraula que té més èxit és brunzidor, una paraula que com ja s’ha dit
anteriorment és força antiga en català i prové d’altres usos. A força distància li segueix
presa d’antena amb 7 persones, cable de connexió (he donat per bona l’opció de dir de
xarxa), connector d’encenedor i coixinet/quadradet 4 persones i, en acabat, volandera
amb 2 persones. Elèctrode, intèrfon, encaminador i díode zero persones. En el cas de
díode, elèctrode i díode cal fer esment que ningú ho ha dit amb la pronúncia normativa,
però sí que hi ha hagut gent (com podem apreciar a les enquestes a l’annex) que ha dit
“dióde”, “electróde” i “interfón”, que no és la pronúncia correcte. Ens podríem
preguntar si comptar aquestes pronúncies esbiaixades com a bones, però el meu criteri
és que no. Si diem “ecòlogia” o “ecològia” per comptes d’ecologia, és correcte? No
podem dir que fins hi tot ens sona estrany? Per tant, per què acceptar com a bones
pronuncies incorrectes d’aquests termes? Un cop més, també, cal dir que l’entrevista en
directe aporta matisos que no es poden reflectir a l’entrevista per escrit, com també
aporta matisos el fet de conèixer de fa temps alguns dels enquestats. Sense fer-ne cap
mena d’anàlisi detallada, ni cap valoració, cal dir que en el moment de l’enquesta
algunes persones que normalment deien “diódu” o “diódo”, “electródu” o “electródo” i
“interfónu” o “interfono”, s’han autocorregit per dir “díode”, “electrode” i “interfon”.
El fet que en un moment donat una persona es corregeixi pot voler dir que en alguns
21
casos hi ha una certa consciència lingüística, una certa consciència de voler utilitzar la
terminologia correcta.
Gràfic 6: Coneixes les següents de nominacions (nombre de persones)
El principal factor a comentar en aquest gràfic 4 i comparant-lo amb el gràfic 3,
és que molts professionals malgrat que no utilitzin de forma habitual la forma correcta,
la coneixen. El cas més espectacular és el de cable de connexió de xarxa, on la majoria
de gent diu “latiguillu”4. En aquest cas tenim que només 4 persones fan servir la
denominació correcta de cable de connexió, cable de xarxa o cable de connexió de
xarxa, però en canvi 23 persones en coneixen la denominació, això és gairebé tothom.
Un altre cas és el de presa d’antena, on anem d’un ús de 7 persones a un coneixement
del terme de 24, com també passa amb connector d’encenedor que anem de 4 a 24
persones. Davant d’aquestes dades sorgeix la pregunta de: Per què si la gent coneix el
terme correcte no l’utilitza? En el cas del català ja no és només una qüestió d’utilitzar el
terme correcte, sinó el fet que el no ús del terme correcte implica que a la majoria de
4 Vegeu les enquestes a l’annex.
22
casos s’està utilitzant un terme que pertany a una altra llengua, en aquest la castellana.
No seria el mateix que la gent digui “porter electrònic” per “intèrfon”, essent dues
denominacions catalanes i que tenen diferents tradicions depenent de l’àmbit, que la
gent deixi de dir les dues denominacions esmentades per dir “telefonillu” o
“interfonu”,termes que podem considerar com a interferències directes del castellà amb
una simple adaptació fonètica al català de Barcelona.
Mirem de formular la pregunta del paràgraf anterior: Per què si la gent coneix el
terme correcte no l’utilitza? Ho farem posant algunes de les respostes més rellevants a la
pregunta 4 del qüestionari “Què et semblen les denominacions que et proposem?”
RW1: “el coixinet no m’acaba de convèncer”;
RW2: “no em convencent els termes d’encaminador, volandera, díode i intèrfon”;
RW3: “encaminador i díode sonen estrany”;
RW4: “encaminador se’m fa estrany, però l’aprendré”;
RW5: “sona estrany díode”;
RW6: “encaminador, volandera i coixinet sonen estranys”;
RW7: “volandera i encaminador costen de dir. La pronúncia de díode és estranya”;
Simó2: “massa català, no tenim costum”;
Simó4: “si és correcte està bé”;
Simó5: “em sembla bé i correcte”
Diotrónic1: “brunzidor i díode sonen estrany”;
OR1: “algunes denominacions les trobo curioses, però si és així com s’han de dir està
bé. Tenim la parla viciada”;
OR2: “encaminador em fa molta gràcia, no crec que ho pugui dir mai!”;
OR4: “[...] això d’encaminador no sé qui s’ho ha inventat”;
OR6: “són altres maneres de dir-ho. Cadascú és lliure”;
EC1: “em sembla bé, però falta informació. Jo no sabia alguns d’aquests noms. Com es
poden saber?”;
EC2: “[...] jo sóc autodidacta i si hagués anat a l’escola i en català potser sabria els
23
noms correctes.”
En aquest cas, podríem fer dos grans grups: un grup de gent que troba correcte i
positiu el fet de conèixer les denominacions proposades per Termcat i, un altre gran
grup, que afirma que la paraula x li sona estranya o que qüestiona certs termes.
Gràfic 7: Quines denominacions has sentit de la gent? (nombre de persones)
El gràfic 4 i 5 no varien gaire l’un de l’altre. És molt probable que si coneixen el
terme per bé que no l’utilitzin és perquè l’han sentit anomenar en el seu entorn. En
aquest cas tenim que absolutament tothom ha sentit dir presa d’antena.
Vegem les dades dels tres gràfics en una taula comparativa:
Taula 3: comparativa (nombre de persones).
Ho diuen Ho coneixen Ha han sentit dirDíode 0 2 0Cable de connexió 14 21 19Elèctrode 0 6 2Intèrfon 0 9 8Connector d’encenedor 4 24 23Encaminador 0 1 1Volandera 2 10 12
24
Presa d’antena 7 24 25Coixinet/quadradet 4 10 8
A la taula comparativa podem apreciar que la diferència entre el fet de conèixer
el terme i el fet d’haver-lo sentir dir és força petita. El fet d’haver-ho sentit dir implica
forçosament passar a conèixer el terme. Per bé que no a la inversa, ja que es pot
conèixer el terme i no haver-lo sentit dir mai, un factor que faria que llavors tampoc
s’utilitzés el terme en qüestió per manca de costum de la societat en general o pel fet de
pensar que en ser una paraula d’un ús tan reduït ningú no entendrà.
Gràfic 8: Percentatge d’ús del terme normatiu.
Aquest últim gràfic és segurament el més indicatiu de tots, ja que és el que dóna
fe sobre quina és la utilització dels termes normatius. Així podem veure que la paraula
que té més èxit és brunzidor amb un 56% d’ús, sobre la qual ja hem comentat que és
una paraula que prové de fora del món de l’electrònica, la qual ha ampliat el seu camp
semàntic. La resta ja segueixen a força distància com podem apreciar al gràfic fins ha
arribar a díode, intèrfon, elèctrode i encaminador amb un 0% d’ús, les quals representen
el 40% de la totalitat de les paraules examinades.
25
8. Difusió dels resultats
L’última fase consisteix a difondre els resultats de la recerca. En aquest aspecte
és important tenir present que l’informe de recerca no a la força pot arribar a ser la
millor manera de difondre els resultats d’una investigació com la que tenim en aquest
treball. Un dels llocs on fer-ne difusió és Internet, però també és bo fer-ne difusió per
mitjà de publicacions breus.
Quant als destinataris aquests poden ser els professionals de la llengua, siguin o
no de l’àmbit en aquest cas de l’electrònica. També entre els professionals de la
sociolingüística i la política lingüística, per bé que “aquests dos mons viuen força
d’esquena l’un de l’altre, de manera que és poc realista suposar que la difusió en un dels
camps implicarà que els professionals de l’altre hi accedeixin de forma automàtica”, per
tant “és probable que calgui treballar dues vies per a la difusió, una més centrada en els
aspectes terminològics i una altra de més centrada en les dinàmiques glotopolítiques
(Vila et altri, 2007:65).
Així doncs, segons Marta Sabater del Termcat, aquests termes no s’han difós en
una obra específica de l’àmbit de l’electrònica, sinó que s’han difós a través de canals
habituals (la Neoloteca del Termcat, el Cercaterm, el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, etc.) i alguns en diccionaris del Termcat d’àmbits relacionats (principalment,
el diccionari terminològic Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet i el
Diccionari de telecomunicacions). La tramesa d’aquestes diccionaris per un cantó es fa
a institucions i organismes de l’àmbit lingüístic i, per l’altre cantó, a organismes i
professionals especialitzats en la temàtica de les obres publicades.
9. Conclusions
Podem començar aquestes conclusions posant en forma de pregunta el que en el
títol del treball és una afirmació: quina és la implantació del vocabulari de l’electrònica?
Les dades diuen que només hi ha una paraula que tot just travessa, en ús, el 50%, en
concret és brunzidor amb un 56% d’ús. La resta tenen un ús molt per sota del 50%, fins
arribar al punt que un 40% de les paraules analitzades no les diu absolutament ningú.
26
Vegem-ho en forma de taula:
Taula 4: Resum de l’estat d’implantació de les dominacions principals dels termes
analitzats
Terme Implantació
proposta Termcat
Forma/es més
utilitzada/es
Situació i tendència
Díode Nul·la Diode / diodo /
diodu
No se’n fa ús
Brunzidor Majoritària brunzidor Se’n fa força ús i hi
ha coneixement del
terme
Cable de connexió Minoritària latiguillu Se’n fa poc ús, tot i
que hi ha
coneixement del
terme
Elèctrode Nul·la electrodo No se’n fa ús
Intèrfon Nul·la interfonu No se’n fa ús
Connector
d’encenedor
Minoritària connector mecheru Se’n fa poc ús, tot i
que hi ha
coneixement del
terme
Encaminador Nul·la ruter No se’n fa ús, ni
sembla que se
n’hagi de fer
Volandera Minoritària arandela Se’n fa poc ús, tot i
que hi ha un cert
coneixement del
terme
Presa d’antena Majoritària Presa d’antena Se’n fa força ús i hi
ha coneixement del
terme
27
Coixinet/quadradet Ús baix almohadilla Se’n fa un ús baix,
tot i que hi ha
coneixement mitjà
del terme
Per tant, veient els números exposats en els diversos gràfics i el plantejament de
la taula 3, podem dir que la implantació de la terminologia normalitzada no és gaire
exitosa. Per què? Bé, poden haver-hi diverses causes, però mirem de desgranar-ne unes
quantes. Tot just hem explicat, segons comenta Marta Sabater en el paràgraf anterior,
que els termes no s’han difós en publicacions especialitzades en català sobre el món de
l’electrònica5, sinó que s’ha fet a través del Termcat mateix i del Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, entre d’altres canals especialitzats del món de la llengua, sí,
però no de l’electrònica. Si ens hi fixem són uns àmbits d’un accés força restringit i poc
popular. Qui es llegeix el DOGC? O mirant a les enquestes fetes, quanta gent realment
coneix el Termcat? I de la gent que el coneix, quanta gent hi acudeix per fer-hi
consultes? En el cas d’aquest treball només una persona semblava, i dic semblava, que
realment coneixia el Termcat. Per tant, ens hauríem de plantejar si la feina difusora del
Termcat en aquest camp és prou adient. Potser seria una bona idea fer fulletons o
targetes informatives que es poguessin repartir pels diversos àmbits professionals, en
aquest cas les botigues de l’electrònica. Sempre hi hauria algú que davant d’un bon plec
de fulletons a sobre d’un taulell d’una botiga, n’agafaria un i se’l llegiria. També seria
bona idea per part del Termcat, el fet de contactar directament amb els gremis dels
sectors implicats. Editar pòsters per a les escoles, comerços, universitats. Com el fet de
fer-ne difusió entre els professors de les escoles i les universitats. Per bé que no hi ha
revistes especialitzades d’electrònica en català, es podrien inserir fitxes en aquestes
revistes en les tirades destinades a Catalunya. Per tant, una primera causa pel no ús de la
terminologia correcta seria l’error estratègic per part del Termcat en la difusió dels
termes. Una segona causa, seria la situació sociolingüística del català. El català és una
llengua subordinada i gran part de la població no l’ha estudiat a l’escola, i una part
encara més gran, té problemes a l’hora d’escriure-la amb un mínim de correcció. En
aquestes enquestes, pel temps que s’aprecia que fa que els enquestats es dediquen a la
professió, podem deduir que la majoria d’ells no han estudiat en català, pel que això
5 N’hi ha!? Fent una cerca ràpida al Google no n’apareix cap.
28
també podria ser una causa de la no difusió correcta de la terminologia correcta. Per bé
que una part dels enquestats sí que, per edat, han estudiat en català i tampoc es nota una
millora substancial. Per experiència personal puc dir que havent estudiat electrònica en
català a la F.P., no recordo mai haver sentit dir termes com díode, volandera i d’altres.
Pel que caldria començar per la correcta formació dels professors, gent que en general
no van estudiar l’electrònica en català. Com també podria ser, i torno a parlar per
vivències personals, que malgrat que puguin sortir alumnes de l’escola en català amb la
terminologia correcta i ben apresa, l’entorn laboral no sigui propici al manteniment
d’aquesta terminologia i la persona en qüestió acabi adoptant la terminologia que
tothom utilitza, que en la majoria dels casos com hem vist, són manlleus barroers del
castellà o fins i tot de l’anglès. És clar que aquí caldria fer una comparativa amb d’altres
llengües normalitzades, per saber si per exemple en francès fan servir els termes
normalitzats o diuen terminologia en anglès. Segurament ens trobaríem en sorpreses, ja
que a França, com a d’altres llocs, la tecnologia i el vocabulari que hi va associat, corre
més que el temps que tenen les acadèmies per adaptar els termes i escampar-los.
Tindríem el cas extrem del japonès que adapta ben poques coses en aquest camp, i que
la majoria del vocabulari és directament en anglès passat per una adaptació fonètica al
japonès. El que passa amb el català, com podem veure en algunes respostes, és que part
de la subordinació de la llengua s’estén en alguns prejudicis, com el fet de no voler
utilitzar paraules que “sonin massa catalanes”, o el fet que algunes persones decideixen
que simplement aquella paraula no fa per a ells i no l’utilitzen, quedant aquesta
substituïda per la seva equivalent castellana. Aquest fenomen només es pot donar en un
context de bilingüització com el nostre, on sabem gairebé del cert, que encara que
diguem el terme en castellà, l’altra persona en entendrà. Tot plegat arribant a l’extrem
que per justificar certes actituds hi ha qui simplement diu: “cadascú és lliure” (OR6).
De totes maneres i veient els resultats en aquest treball, podríem arribar a
conclusions que en el cas del català i a l’àmbit de l’electrònica, la feina del Termcat no
serà útil fins que no hi hagi un ús normalitzat de la llengua, i en el sector professional
això no passa. Cal saber si s’ha de dir elèctrode o volandera, si quan fem un albarà o una
factura no la fem en català? Si quan posem un cartell no l’escrivim en català? Si al
company de feina que també parla català no li parlo en català, si al proveïdor que és de
Catalunya, no m’hi dirigeixo en català? O si segons l’aspecte del professional que entra
a la botiga, no li parlo el català? Així doncs, correm el risc que tota la gran feina que fa
29
el Termcat quedi en un bagul de records per a la posteritat, ja que difícilment incidirem
en l’ús correcte de certa terminologia si abans no hi un ús col·loquial normalitzat del
català. Per tant, cal anar vestint un marc jurídic que doni eines de protecció jurídica i de
legitimitat al català. Se n’han fet, però en calen més. Per un altre cantó caldria
aconseguir que la gent se sentís còmode parlant en català i utilitzant la terminologia
correcta per catalana que soni, bo i entenent que incidir en els usos lingüístics
interpersonals és complex, arriscat i polèmic, ja que toca les llibertats individuals. Per
bé, que cal tenir present que les interferències, els judicis i alguns prejudicis lingüístics
no són fruit d’un acte comunicatiu lliure. Així doncs, vestim la casa per la teulada, ja
que tenim un organisme com el Termcat, igual que tenen d’altres països sobirans
políticament i lingüísticament, sense que nosaltres siguem sobirans políticament i
lingüísticament. És aquella mal anomenada salut de ferro de la llengua catalana. La
feina i normalització de la terminologia del Termcat hauria d’anar en paral·lel a la
normalització de la llengua en tots els àmbits de la nostra societat, i això no és així.
És ben cert que amb una mostra tan petita de professionals no se’n pot fer una
extrapolació, no es pot generalitzar però es poden veure certes dinàmiques. Però per bé
que un es podria qüestionar si les dades obtingudes –així com l’experiència professional
prèvia–, com ja es qüestiona al principi d’aquest treball, són fruit de l’atzar o si realment
hi ha alguna cosa més. Per tant, ha de quedar clar que les conclusions són sobre aquest
treball i la mostra analitzada de forma exclusiva, i no es poden treure unes conclusions
definitives, ni generalitzables sobre aquest estudi, ja que caldria ampliar les entrevistes
que haurien de passar a fer-se a una mostra molt més gran de professionals del sector.
Un dels motius d'haver fet aquest treball és la preocupació per l'estat del català.
Certament, n'hi ha que veuen el got mig ple, i n'hi ha que el veuen mig buit, però en
qualsevol cas, hi ha el fet de coincidir que hi ha una part del got que encara no és plena.
El got hauria de ser ple (i a vessar) i no n'és, però no hi ha polítiques ni fórmules
miraculoses que puguin garantir que podrem omplir aquest got. En un situació actual
que és –i ara no cal entrar en matisos ni dialèctica–, de democràcia i d’un cert
autogovern per no dir, ja, la plena sobirania, la responsabilitat del català recau més que
mai sobre els seus parlants, sobre els dirigents polítics més immediats, sobre
administracions com ara els ajuntaments, diputacions, Generalitat (n’excloem el govern
espanyol, perquè ell mateix se n’exclou), sindicats i sobretot els gremis professionals.
30
31
10. Bibliografia
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. Edició en línia: www.diccionari.cat
Enciclopèdia Catalana. Edició en línia: www.enciclopedia.cat
QUIVY, Raymond i VAN CAMPENHOUDT, L. Manual de recerca en ciències socials.
Editorial Herder, Barcelona, 1997.
VALLS, David. Fins a quin punt és clara i efectiva la política de presentació i/o
ensenyament del català amb els estudiants al·lòctons de la facultat de filologia de la
UB. Treball de Variació i Política Lingüística. Barcelona, 2011.
VILA, F. Xavier; NOGUÉ, Marina; VILA, Ignasi. Estudis d'implantació terminològica.
Una aproximació en l'àmbit dels esports. Eumo Editorial / Termcat, Centre de
Terminologia, Barcelona, 2007.
32
11. Annex
A l’annex hi ha inclosos el model el model d’enquesta amb els dibuixos i les 25
enquestes.
Model d’enquesta:
33
Fotos:
34
Enquestes:
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85