Post on 20-Jan-2019
full D I O C E S À S O L S O N A | V I C
Un llibre d’Editorial Claretescrit pel germà Roger de TaizéVolum núm. 13 de la col·lecció Gresol, 88 pp.
Tal com diu la presentació: «Anant dels seus records
d’infantesa a les seves trobades amb la Mare Teresa, les
seves relacions amb Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II, les
seves visites als països de l’Europa de l’Est en els temps
difícils, la vida enmig dels desheretats dels continents
del Sud i l’acollida dels joves a Taizé... la seva meditació
evoca els múltiples passos empresos per posar senyals
de comunió i de pau, en particular en els llocs de ruptura
de la humanitat.» En definitiva, un bon llibre de reflexions
que ajuden a mantenir-se (i treballar) esperançat davant
el món d’avui i, en particular, davant el món dels joves.
T r i b u n a
full diocesà | Solsona i Vic
DIRECTORS:VIC: Josep CasalsSanta Maria 1, 08500 VICTel. / Fax 93 885 07 09Correu electrònic:mitjans-comunicacio@bisbatvic.comSOLSONA: Josep Àngel ColomésPlaça Palau 1, 25280 SOLSONATel. 649 636 990 i 973 48 01 72Correu electrònic:jacolomes@hotmail.com
EDICIÓ: Mitjans de Comunicació Socialde cada Bisbat.REDACCIÓ: Santa Maria, 1 - 08500 VICADMINISTRACIÓ:Rda. Camprodon 2, 08500 VICTel. 93 889 14 78 / Fax 93 88919 09IMPRESSIÓ: Gràfiques Diac,Ronda Camprodon 2, 08500 Vic
DIPÒSIT LEGAL: 14.355/60
full
8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepareu la seva vinguda amb faies enceses...........................................................
16 de desembre del 2007
A la professió de fe proclamem que Jesús «nasqué
de la Verge Maria». Ben aviat commemorarem aquest
misteri de l’Encarnació mitjançant el qual Déu, que
per naturalesa és invisible, aparegué, com es diu al
prefaci de Nadal, visible com a home. L’origen de la
celebració del Nadal data de principis del segle IV,
quan es va cristianitzar la festa de l’allargament del
dia després del solstici d’hivern.
A dues poblacions del Berguedà, Bagà i Sant Julià
de Cerdanyola, celebren la Fia-faia, festa emparentada
segons sembla amb cultes antics. Les faies (falles)
s’encenen a toc d’oració i des de fa pocs anys baixen
de muntanyes properes. Tradicionalment se les acom-
panyava amb el crit «Fia-faia, fia-faia, Nostro Senyor
és nascut a la paia» i hom interpretava que eren
torxes que il·luminaven els senyors que assistien a
la Missa del Gall. Encara ara, en la fosca d’aquesta
santa nit, el foc que es reflecteix ensenyorit a les
aigües pures del Bastareny sota el campanar que els
avantpassats del lloc van bastir en honor de Sant
Esteve té un hàlit especial. És un foc envoltat de
guspires i de misteri... Ja ho va deixar escrit
l’himnògraf bizantí Romà el Melode al proemi del
kontàkion (himne cantat en l’ofici bizantí): «La Verge
avui posa al món l’Etern / i el món dóna una cova a
l’inaccessible».
La crisi de Déu|Ester Busquets i Alibés .............................................................................................
...........................................................
Fia-
faia
de
Bag
à. F
oto:
BN
G
Ja fa més d’un segle, quan les coses encara no eren
com ara, un pensador alemany va anunciar la mort de
Déu, la desfeta de l’Absolut, la desaparició de tots els
valors de la tradició cristiana. Avui, en la nostra societat,
i d’una manera especial durant les festes de Nadal,
constatem que per a molta gent Déu mor o s’esvaeix
enmig de tanta llum, de tant soroll i de tant consum. De
tota manera, el mateix autor que havia anunciat la mort
de Déu, en un passatge intencionadament oblidat, narra
la hipotètica resurrecció de Déu. Tot fa pensar que els
homes enyoren Déu i que la seva absència se’ls fa
carregosa. El text sembla una profecia on es pot veure
perfectament reflectida la situació espiritual del nostre
temps, i que tan encertadament aborda Lluís Duch,
monjo de Montserrat, en el seu darrer treball, Un extraño
en nuestra casa.
És cert que per a molts cristians les enrevessades
discussions de filòsofs i teòlegs, sobre la vivència de
la fe, ens queden força lluny, però això no vol pas dir
que no ens interessi de pensar-hi. Quin creient, a la
seva manera, no s’interroga davant la situació actual
de la fe cristiana? En tenim molts exemples: pares
preocupats perquè els seus fills no van a missa; cate-
quistes perplexos perquè els infants i joves no saben
cap oració; adults que s’han d’esforçar a justificar,
sovint enmig de la burla o l’agressivitat, la seva fe en
entorns molt secularitzats; joves que es troben estranys
dins una església on no veuen altres joves... Malgrat
que es vulgui i es pugui ser optimista, tant en la reflexió
més acadèmica com en la reflexió més personal de
cada cristià hi ha una coincidència: l’evidència de «la
crisi de Déu», en paraules de Duch.
Per al benedictí, la «crisi de Déu» que viu Occident
xoca paradoxalment amb el «retorn de tot allò que és
religiós». En aquest sentit, va creixent un estat d’opinió
que es podria resumir en el lema: «Religió sí, Déu no».
Això ho veiem cada dia: mentre decreix l’interès pel Déu
cristià, cada vegada hi ha més persones seduïdes pel
budisme o altres religions o savieses; mentre es perd
l’hàbit de pregària, es potencia la meditació, el silenci i
els centres que, pagant, n’ensenyen; mentre s’esvaeix
el sentit comunitari, es reafirma l’individualisme... Per
això, tornant al principi, més que la fe en un Déu únic i
personal, el que reviu és una espiritualitat indefinida, que
cerca sobretot l’estar bé amb un mateix.
No obstant això, la crisi de Déu, aparentment nega-
tiva, ha ajudat molts cristians a purificar la seva fe en
Jesucrist, a redescobrir el rostre de Déu del qual ens
parla Jesús. Per això, si aquests dies volem fer ressonar
el missatge del Nadal cristià, enmig d’aquesta societat
submergida en la crisi de Déu, caldrà, com diu Duch,
reinventar el Déu cristocèntric, apropar-lo a la societat
d’una manera nova i fer passar la fe per la prova de foc
del compromís ètic.
16 de desembre del 2007Vic, núm. 5.043, any 101 | Solsona, núm. 3.192, any 61
Llibres|Pressents una felicitat?
¿Sou vós –van preguntar a Jesúsels deixebles de Joan–
el qui ha de veniro n’hem d’esperar un altre?
8 La Medalla de la Ciutat de Manresa ha estat
lliurada a l’orde de Sant Joan de Déu per la cura
esmerçada en milers de malalts de la ciutat i de l’entorn
en els seus setanta-cinc anys d’estada a la capital del
Bages. L’alcalde, Josep Camprubí, féu ofrena recent-
ment del guardó al germà Pasqual Piles, superior pro-
vincial de l’orde, en presència del bisbe Casanova de
Vic, de la comunitat mèdica i religiosa i de la classe
política i autoritats.
8 La reproducció de l’altar de Santa Maria de Lluçà
és el motiu de la nadala d’enguany del Museu Episcopal
de Vic. Com cada any, l’editen el MEV i els Amics dels
Museus d’Osona i donen a conèixer una peça de la
col·lecció museística. La nadala és una rèplica de les
escenes de l’Anunciació i l’Epifania del retaule de Lluçà,
obra romànica del segle XIII.
8 Torelló amb Huancapi és el lema de la novena
campanya solidària per a recollir diners destinats a la
construcció d’un centre polivalent en aquesta localitat
del Perú. La població d’Huancapi és a la serralada dels
Andes, té 3.000 habitants i hi treballa la torellonenca
Montserrat Bardolet, germana franciscana, promotora
de l’actual campanya.
8 La parròquia de Santa Eulàlia de Pardines ubicada
entre Prats de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra acaba de
publicar una nova edició dels Goigs dedicats a la seva
patrona. En una de les masies d’aquesta parròquia, a la
casa de Sant Nazari, hi va néixer la Venerable Mare Caterina
Coromina i Agustí (1824-1893) fundadora de l’Institut de
Germanes Josefines de la Caritat de Vic. L’antic mas i la
veïna capella han estat renovades i, al costat mateix de la
casa, s’ha construït un nou edifici destinat a Residència.
2
L a b o n a n o v a
full
C r ò n i c a
full
7
16 de desembre del 200716 de desembre del 2007
Breus ........................................................................................................................................................................
8 Dos-cents jesuïtes i seglars catalans vinculats
a la Companyia de Jesús es reuniren fa poc a la
Cova de Manresa per primera vegada a fi de consolidar
la unió i continuar treballant en la missió de defensar
la fe i la justícia. La trobada aplegà persones de
pensament plural i procedència diversa, com del món
educatiu, universitari, comercial, parroquial, etc., i se
celebrà una eucaristia molt participada. La jornada
acabà amb un dinar de germanor i esperant continuar-
la un altre any.
8 L’Any Abat Oliba 2008 fou presentat a l’Institut
d’Estudis Catalans de Barcelona el dia 29 de novembre
i commemorarà el mil·lenari de l’elecció d’Oliba, en el
1008, com a abat dels monestirs de Sant Miquel de
Cuixà i de Santa Maria de Ripoll. El president del IEC,
Salvador Giner, presidí l’acte, que comptà amb la presèn-
cia de l’abat de Montserrat, P. Soler, el prior de Cuixà,
P. Codina, i els alcaldes de Ripoll i Toluges. Els actes
de l’any vinent seran per a donar a conèixer millor la
figura cabdal de l’abat Oliba i la seva importància, tant
en la societat religiosa com en la civil del Principat i
Catalunya Nord en el segle XI. S’ha elaborat una pàgina
web –www.abat-oliba.cat – per a informar sobre els
actes a celebrar.
8 La Delegació diocesana de Pastoral de la Carretera
ofereix, al preu de 6 euros, un cd (Raíces, del grup
musical de l’ONG «Sembradores sin fronteras») amb
cançons referents a la carretera i a la problemàtica social
amb la intenció que es faci servir com a regal de Nadal.
Per a encàrrecs: Mn. Pere Roig, tel. 654 448 459.
Diumenge III d’Advent | Cicle A ............................................................................................................
..............................................................................................Agenda litúrgica de la setmana
Lectura del llibre d’Isaïes (35,1-6a.10)La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria i l’estepa
floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris s’engalana i
crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les
gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la
glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu
les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que
no s’aguanten. Digueu por! Aquí teniu el vostre Déu que
ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix
qui us va a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs
i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà
com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.
Tornaran els que el Senyor ha rescatar, entraran a Sió
cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps.
Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.
Salm responsorial (145)Senyor, veniu a salvar-nos.
Lectura de la carta de sant Jaume (5,7-10)Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor.
Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la
terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques
i tardanes l’hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu
paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del
Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels
altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el
jutge ja és a les portes. ¿Voleu, germans, un exemple
de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen
els profetes que van parlar en nom del Senyor.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (11,2-11)En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir el que
feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li:
«Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?»
Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que
veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids
caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten,
els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la
Bona Nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.»
Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent
de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya
sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un
home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats
viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure?
Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell
de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger,
perquè et prepari el camí.” Us ho dic amb tota veritat: Entre
tots els que les mares han portat al món no n’hi hagut cap
de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al
Regne del cel és més gran que ell.»
A l’
esqu
erra
: esg
lési
a pa
rroq
uial
de
Sant
a Eu
làlia
de
Pard
ines
; a la
dre
ta: S
ant N
azar
i
M i s c e l · l à n i a
full
6
full
3
G l o s s a s e t m a n a l 16 de desembre del 200716 de desembre del 2007
Spe salvi|Romà Casanova, bisbe de Vic
La segona carta pastoral del papa Benet XVI comença
amb aquestes paraules: «Spe salvi facti sumus –en
esperança hem estat salvats–, diu sant Pau en la Carta
als Romans i també a nosaltres (Rm 8,24).» El tema
d’aquesta encíclica papal és l’esperança cristiana. Si
la primera carta encíclica, Deus caritas est, ens ha
ajudat a fer una reflexió profunda sobre la virtut de la
caritat, la segona ens ajudarà a entrar en un tema de
cabdal importància per a l’Església i per a cada un dels
cristians: la virtut de l’esperança.
El venerable papa Joan Pau II en l’exhortació
apostòlica Ecclesia in Europa, reflexionant sobre la
realitat present a Europa, enumera signes
d’enfosquiment de l’esperança: la pèrdua de la
memòria i de l’herència cristiana, com hereus que han
malgastat el patrimoni rebut al llarg dels segles; una
certa por d’afrontar el futur pel buit interior i la pèrdua
del sentit de la vida; la dramàtica disminució de la
natalitat, la davallada de les vocacions al sacerdoci i
a la vida consagrada, la resistència, si no el refús, a
prendre opcions definitives de vida fins i tot al matrimoni;
afebliment creixent de la solidaritat interpersonal,
moltes persones se senten soles i abandonades a la
seva sort, sense llaços de suport afectiu (núms. 7 i 8).
En aquesta nova encíclica, Benet XVI ens porta a
l’essència de l’esperança unida a la fe. La fe no és
solament un tendir de la persona vers el que ha de venir
i que és encara totalment absent; la fe ens dóna quelcom.
Ens dóna ja ara quelcom de la realitat esperada, i aquesta
realitat present constitueix per a nosaltres una «prova»
del que encara no es veu (núm. 7). «L’home necessita
Déu; si no, queda sense esperança» (núm. 23). «L’home
és redimit per l’amor... L’ésser humà necessita un amor
incondicionat. Necessita aquesta certesa que li fa dir:
“Ni mort, ni vida, ni àngels, ni principats, ni present, ni
futur, ni potències, ni altura, ni profunditat, ni cap criatura
no podrà apartar-nos de l’amor de Déu, manifestat en
Crist Jesús, Senyor nostre” (Rm 8,38-39). Si existeix
aquest amor absolut amb la seva certesa absoluta,
llavors –i solament llavors– l’home és “redimit”, passi
el que passi en el seu cas particular. Això és el que s’ha
d’entendre quan diem que Jesucrist ens ha “redimit”.
Per mitjà d’ell estem segurs de Déu, d’un Déu que no
és una llunyana “causa primera” del món, perquè el
seu Fill unigènit s’ha fet home i cada persona pot dir:
“Visc de la fe en el Fill de Déu, que m’ha estimat fins
a lliurar-se per mi” (Ga 2,20)» (núm. 24).
La pregària, l’actuació i el sofriment, el judici uni-
versal i personal, la vida eterna, el purgatori, l’oferiment
dels sofriments i la pregària pels difunts, són diferents
temes relacionats amb l’esperança cristiana que el
Papa explica amb gran profunditat.
.....................................................................................
Pels camins de Jesús de Natzaret (1)|Xavier Coll ................................................................
N’hem d’esperar un altre?|F.G.T. ............................................................................
En moments de crisi ens pot passar pel cap la
pregunta que Joan Baptista fa des de la presó:
«Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar
un altre?»
És de debò Jesús el qui dóna sentit en la
nostra vida? No hem d’esperar la nostra salvació
de la ciència, de la tècnica, de l’economia o del
benestar?
Si convertim aquestes realitats, bones en si
mateixes, de mitjans en finalitats ens deshuma-
nitzarem, ens enfrontem als altres i ens sentim
més buits. En canvi, si contemplem el que Jesús
ha fet, la visió que ens ha donat de la nostra
dignitat i de la nostra vocació a ser fills de Déu,
si ens adonem de tot el bé que ha fet a través
dels segles per mitjà dels seus deixebles, els
sants, i que encara avui envia el seu Esperit
perquè la Bona Nova sigui anunciada als desval-
guts, trobarem la resposta a aquells interrogants.
Isaïes ens diu: «Sigueu valents, no tingueu
por.» I sant Jaume ens recomana que tinguem
paciència com el pagès que espera la collita.
En Jesús, Déu mateix ve a salvar-nos. Estiguem
segurs que no ens decebrà i trobarem en ell la
nostra felicitat.
Benvinguts a Israel!, es despenjà per la megafonia de
l’avió. Eren les 17:30 h del dimecres 10-10-07 i l’aparell
d’El Al acabava de tocar terra a l’aeroport israelià Ben
Gurion de Tel Aviv. Feia quatre hores que havíem sortit
de Barcelona i, després d’un plàcid vol, els 107 compo-
nents del 1r Pelegrinatge Diocesà a Terra Santa trepi-
tjàvem el país de Jesús. Al davant de l’expedició el nostre
bisbe Romà. Ací intentarem d’exposar-ne unes breus i
incompletes pinzellades.
Dos autocars amb dues guies jueves, Rony i Sílvia, ja
ens esperaven i fèiem via vers un modern hotel a Tiberíades.
Sopar i a clapar aviat, que la feina ens esperava. L’endemà,
ben clenxinats i reforçats per un abundós esmorzar,
iniciàrem el Full de ruta, que ens portà per Galilea, co-
mençant a viure la «geografia de la salvació», en afortunada
frase de Pau VI. La calor picava i la gent es proveí d’aigua
i de capells.
De Sèforis a Natzaret i CafarnaümPrimera parada a Sèforis, ciutat poderosa en temps
de Jesús, ben afavorida pels romans. D’entre les seves
runes destaquen uns bonics i ben conservats mosaics. A
prop de Natzaret, no és impensable que Josep amb el
Noi hi anessin sovint a treballar. Una vista de la plana
d’Esdrelon ens eixampla l’esperit.
A mitja tarda la silueta original de la basílica de
l’Anunciació ens revela que entrem a Natzaret. La moderna
arquitectura interior contrasta amb la senzillesa de la
rústega caseta-cova de Maria, on la tradició posa l’anunci
de l’àngel Gabriel: Déu vos salve, plena de gràcia. En
l’eucaristia que celebràrem, encara sentíem el ressò humil
del sí de la Verge als plans de Déu. Voltant per les galeries
admiràrem el reguitzell de majòliques d’advocació mariana
d’arreu, on lluïa, no faltaria sinó, la de la nostra Mare de
Déu de Montserrat. Més enllà, una antiquada serra assen-
yalava la suposada fusteria de Josep, tan atrotinada que
es veu que devia treballar d’autònom, i, en un indret de
la ciutat, un generós brollador d’aigua prop de l’anomenada
font de Maria ens feia avinent el paper domèstic de mare
en la sagrada llar. Natzaret, ahir poble de mala mort, avui
ciutat pròspera.
A entrada de fosc arribàrem a Canà, famosa pel vi
d’aquelles bodes. Dins l’església el vint-i-cinc matrimonis
de la colla renovaren cofois els compromisos conjugals.
Per a ser més autèntic, a fora cada parella fou rebuda
amb la típica pluja d’arròs, però de vi ni un trist vas. Sort
que havent sopat l’organització tingué el detall d’obsequiar-
nos amb un dolç pastís de noces. Visca els nuvis!
L’endemà navegàrem, és un dir, per les encalmades
aigües del llac de Tiberíades, en un vaixell amb bandera
israeliana i catalana. Parats al mig, sonà el Vós heu passat
vora l’aigua... de rigor. En la contigua muntanya de les
Benaurances celebràrem missa ressonant les paraules
de Jesús: Feliços els pobres, els nets de cor... enmig d’un
suau oreig i els ocells piulant entre el gronxar de les
palmeres. Una sentor de pau i frescor cobria l’indret. Per
dinar, el clàssic peix de sant Pere amb moltes espines,
però sense cap euro a la boca.
A l’església del Primat, el bisbe renovà animós la
promesa episcopal de fidelitat a Crist i a l’Església, bo i
mullant-se més tard en l’aigua del llac, testimoni històric
de la primacia de Pere. Després a Cafarnaüm veiérem la
sinagoga, la casa de Pere, i a Tagba el lloc de la multipli-
cació dels pans i peixos, i acabàrem al riu Jordà, rememo-
rant tots el nostre Baptisme amb la renovació de les
promeses. Gairebé tothom es ficà de peus al riu, a més
d’endur-se’n aigua en ampolles. Hi ha tanta sequera!
A hora foscant, una parada als alts del Golan ens féu
reviure des del mirador de la Pau la recent història d’Israel,
sempre en difícil veïnatge amb Síria, Jordània, Líban...
Quan l’estendard de la Shalom-Pau onejarà definitivament
en aquestes terres? Al vespre a l’hotel ens anunciaven
que l’endemà tocaran diana a dos quarts de sis. «Renoi!,
cada dia més d’hora –va dir un–; vejam si algun dia ens
faran llevar abans d’anar a dormir!»
Vora
el r
iu J
ordà
A l’
esgl
ésia
de
Tagb
a
16 de desembre del 2007 C e n t r a l s C e n t r a l s 16 de desembre del 2007
Al Museu Episcopal de Vic (MEV), una exposició sobre «Gilabertus»rememora «un viatge decisiu a la descoberta del romànic» ................................
Un recorregut per l’exposicióS’ofereix al visitant la possibilitat d’endinsar-se en el
viatge que l’esmentat grup de membres del IEC va
realitzar l’estiu de 1907 a Tolosa del Llenguadoc i a les
valls del Pirineu. Mitjançant un recorregut sinuós es
descobreix que no va ser una mera excursió, sinó que
es va convertir en una missió altament científica i amb
un objectiu concret: descobrir el valor del romànic
català.
En una primera parada es proposa la contemplació
de les obres del mestre Gilabertus. S’ha pensat com un
dels espais més grans i nobles de l’exposició, atès l’alt
nivell de les obres que s’hi mostren.
En la següent parada són presentats els protagonis-
tes. El visitant podrà endinsar-se en la biografia dels
membres del grup. D’alguns d’ells –Josep Puig i Cada-
falch, Mn. Josep Gudiol...– es mostren fotografies i
objectes personals.
El recorregut acaba en un espai més ampli, on es
reflexiona sobre els resultats de la missió i sobre la
influència de Gilabertus en el romànic català. En aquest
àmbit s’exposen obres del Museu Diocesà i Comarcal
de Solsona atribuïdes al mestre Gilabertus.
Activitats a l’entorn de l’exposicióEs pot participar en unes Visites comentades, per al
públic general, d’uns trenta minuts de durada, el dissabte,
a les 12 h i a les 17 h, i el diumenge, a les 11 h. Aquest
servei és gratuït i va inclòs amb l’entrada a l’exposició.
També, per als joves, Un flaix al romànic. Es poden
consultar les bases de la proposta a la pàgina web:
www.museuepiscopalvic.com.
Per als joves de 12 a 18 anys s’ha organitzat un
Concurs de fotografies sobre fragments del romànic a
la comarca d’Osona.
Oportunament s’anunciaran les Conferències que hi
tindran relació.
Aquesta exposició es podrà visitar del 10 de novembre
fins al 4 de febrer, a la sala d’exposicions temporals.
S’emmarca dins el programa Romànic Obert 2007-2010
per a la promoció i difusió del romànic català i s’hi
rememoren els passos d’una expedició duta a terme ara
fa cent anys.
.
Estiu de 1907Fou a finals de l’estiu de 1907 que l’Institut d’Estudis
Catalans, fundat aquell mateix any, va emprendre una
important missió d’estudi de les terres pirinenques
limítrofs amb l’Aragó. Formaren part de l’expedició
destacades personalitats del món cultural: Mn. Josep
Gudiol (1872-1931), arquèoleg, historiador i conservador
del Museu Episcopal de Vic; Josep Puig i Cadafalch
(1867-1957), arquitecte i historiador; Guillem M. de
Brocà (1850-1918), jurista; Josep Goday (1882-1936),
arquitecte, i Adolf Mas (1861-1936), fotògraf nascut a
Solsona. El seu itinerari per les valls dels Pirineus va
començar a Luchon; d’allà varen anar a la Vall d’Aran
que seguiren fins a Salardú; després a la vall de Tor i
a la de Boí-Taüll; d’aquí varen baixar cap a Pont de
Suert, on varen visitar les ruïnes de Lavaix (ara sota el
pantà) i prosseguiren Noguera avall fins al monestir
d’Alaó o Sopeira; llavors anaren a Roda d’Isàvena i,
seguint el riu Isàvena amunt, acabaren l’expedició al
monestir d’Ovarra. Abans, però, havien passat per
Carcassona i Tolosa del Llenguadoc.
Els resultats foren excepcionals i les repercussions
intenses i de molt llarga durada. Es van fer més de dues-
centes fotografies i es van descriure més de vint edificis
no estudiats fins aleshores. Algunes de les obres donades
a conèixer han fornit el fons de museus com el del MEV,
on es conserva el Davallament d’Erill, un del conjunts
més importants de l’escultura romànica europea del
segle XII.
Gilabertus i el romànicGilabertus. Un viatge decisiu a la descoberta del romànic
ofereix al visitant la possibilitat d’endinsar-se en
l’experiència que va viure l’esmentada expedició en
contemplar, bo i fent parada al Musée des Agustins
de Tolosa del Llenguadoc, algunes de les obres reali-
tzades al taller de Gilabertus, un dels grans mestres
de l’art de la pedra de mitjan segle XII i un dels
principals creadors del seu temps al nostre
continent.
En l’exposició de la qual es parla, es presenten
algunes de les més destacades peces del museu
tolosà, del mateix Gilabertus o del seu taller. Les
seves creacions arribaren a Catalunya, una
mostra de les quals seria la Mare de Deu del
Claustre de Solsona, una obra molt perfecta que
és tan bonica i ben treballada que s’atribueix
al mateix mestre Gilabertus, encara que docu-
mentalment això no consta enlloc. Es podrà
veure una rèplica d’aquesta imatge juntament
amb altres peces provinents del Museu Diocesà
i Comarcal de Solsona.Dav
alla
men
t d’E
rill
Gru
p d’
expe
dici
onar
is
Imat
ge d
e sa
nt A
ndre
u, q
ue fo
rmav
a pa
rt d
’un
baix
relle
u
Det
all d
’un
capi
tell
dedi
cat a
l mar
tiri d
esa
nt J
oan
Bap
tista
. Fot
os c
edid
es p
el M
EV