4Catalunya i Espanya al segle XIX:La construcció d’un règim liberal

4Catalunya i Espanya al segle XIX:La construcció d’un règim liberal

• Durant el segle XIX, Catalunya i Espanya va viureun procés de construcció d’un règim políticliberal. En morir Ferran VII va culminar lainstauració a Espanya del liberalisme.

• Els monarques van veure limitats els seuspoders per la Constitució i el Parlament.

• Malgrat això, el règim liberal espanyol es vacaracteritzar per la intervenció constant del’exèrcit en la vida política, per una participaciómolt restringida i per la limitació de llibertats.

• Els intents de democratització durant el BienniProgressista (1854-1856) i, sobretot, el SexenniDemocràtic (1868-1874) van fracassar.

Introducció

1. La crisi de l’Antic Règim (1808-1814)

1.1. La crisi de la monarquia borbònica

1.2. La Guerra del Francès (1808-1814)

1.3. Les Corts de Cadis

1.1. La crisi de la monarquia borbònica

• La reacció de Carles IV davant de la Revolució Francesa va ser declarar la guerra a França (1793-1795), temorós de l’expansió de les idees liberals.

• La guerra va ser un fracàs i a partir de 1799, Manuel Godoy, el ministre més influent, es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a Gran Bretanya.

041. La crisi de l’Antic Règim (1808-1814)

• Godoy va autoritzar l’exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal (Tractat de Fontainebleu, 1807).

• El descontentament d’una part de lapoblació amb les decisions de Godoyva provocar l’esclat del motí d’Aranjuez(1808).

1.2. La Guerra del Francès (1808-1814)

• Josep Bonaparte va ser nomenat nou rei d’Espanya (per Napoleó) iels esdeveniments succeïts van provocar la rebel·lió popular. El 2 demaig de 1808 Madrid s’aixecà contra les tropes franceses.

04

• Es van crear juntes per dirigir la resistència, coordinades per una JuntaSuprema Central, mentre grups de patriotes s’organitzaven en guerrilles.

1.2. La Guerra del Francès (1808-1814)

• El 1812, la campanya de Rússia va obligar Napoleó a desplaçarpart del seu exèrcit a aquell país.

• L’ajuda de les tropes britàniques va ser decisiva i, a finals de1813, els francesos van abandonar el territori espanyol.

• En 1813 es va firmar el Tractat de Valençay, pel qual Ferran VIIrecuperava la Corona i Napoleó retirava les seves tropes.

04

La Guerra del Francès

04

1.3. Les Corts de Cadis

• Les abdicacions de Baiona van deixar un buit de poder, ja que el rei Josep I no va gaudir mai de l’acceptació dels espanyols.

• Per això, el 1810, la Junta Central va convocar una reunió de Corts a Cadis, únic territori no ocupat pels francesos.

• Les Corts van decidir que tots els assistents, independentment del seu origen, es reunien en una única Assemblea i el seu vot tenia el mateix pes.

• La cambra va redactar una Constitució, aprovada el 1812, que reflectia els principis bàsics del liberalisme polític.

• Però la situació bèl·lica va impedir aplicar allò legislat a Cadis.

04

2. L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme

2.1. La restauració de l’absolutisme

2.2. El Trienni Liberal

2.3. La fallida de l’absolutisme

2.1. La restauració de l’absolutisme

Ferran VII va tornar a Espanya el 1814. El rei, convençut de la feblesa dels liberals, va impulsar un cop d’Estat mitjançant el qual va clausurar les Corts i va anul·lar la Constitució.

Durant els mesos següents es va produir la restauració de totes les antigues institucions i es va restablir el règim senyorial. Era el retorn a l’Antic Règim.

Amb el suport dels sectors més liberals de l’exèrcit, els opositors de l’absolutisme van organitzar múltiples pronunciaments, la majoria reprimits.

2. L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme

2.2. El Trienni Liberal

El 1820, un pronunciament protagonitzat pel coronel Riego va aconseguir triomfar, inaugurant el Trienni Liberal (1820-1823).

Les noves Corts van restaurar una gran part de les reformes de Cadis. Es va crear la Milícia Nacional, un cos de voluntaris armats que defensaven l’ordre liberal.

Aquest procés reformista no comptava amb la simpatia de Ferran VII, que va demanar ajuda a les potències europees per restaurar l’absolutisme.

La Santa Aliança va encarregar a França la intervenció militar a Espanya, i el 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van derrotar els liberals i van reposar Ferran VII com a monarca absolut.

2. L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme

2.3. La fallida de l’absolutisme

El retorn a l’absolutisme va comportar la destrucció de l’obra legislativa del Trienni. Peròels governs de Ferran VII no van saber donar solució als problemes del país.

Hi havia una situació econòmica difícil.

Es va produir un conflicte dinàstic. Ferran VII només havia tingut filles i la Llei Sàlicaimpedia que les dones regnessin a Espanya.

Es va donar el tron a Isabel, gràcies a la Pragmàtica Sanció, dictada pel rei. Però moltsabsolutistes no van acceptar el canvi

2. L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme

3. Independència de les colònies americanes (1808-1826)

3.1. Les causes de la independència3.2. La fi de l’Imperi americà3.3. Els problemes de les noves repúbliques

3. Independència de les colònies americanes (1808-1826)

3.1. Les causes de la independència

A principis del segle XIX, el malestar a les colònies de feia dècades vaesclatar en forma de guerres d’independència. Diversos factors hi vancontribuir:La difusió de les idees il·lustrades i dels principis de llibertat i igualtatpromoguts per la Revolució Francesa.L’èxit de la revolta de les colònies britàniques d’Amèrica del Nord, que vaacabar amb la proclamació de la independència dels Estats Units el 1776.El descontentament de la burgesia criolla.

3. Independència de les colònies americanes (1808-1826)

3.2. La fi de l’Imperi americà

La Guerra del Francès a Espanya va suscitar la formació de juntes també ales colònies americanes, que no van acatar la monarquia de JosepBonaparte.Els membres de les juntes es van negar a acceptar l’autoritat de la JuntaCentral Suprema.Els focus més importants de secessió es van originar a Veneçuela i alVirregnat del Riu de la Plata: el Paraguai i l’Argentina van ser les primeresnacions independents.Finalment, Espanya va perdre totes les seves colònies, excepte Cuba, lesFilipines i Puerto Rico.

3. Independència de les colònies americanes (1808-1826)

3.3. Els problemes de les noves repúbliques

Els nous estats americans van néixer amb greus problemes, ja que elsinteressos dels cabdills locals van impedir la creació d’una Amèrica unida.Amèrica es va fragmentar en múltiples repúbliques. Es va consolidar elpoder dels caps militars i la intromissió constant de l’exèrcit en la vidapolítica.Es van oblidar les necessitats de la població indígena, negra i de les classespopulars. Per això, la societat postcolonial va néixer amb gransdesigualtats socials i econòmiques.

3. Independència de les colònies americanes (1808-1826)

4. La revolució liberal (1833-1843)

4.1. La guerra carlina4.2. Les reformes progressistes4.3. La regència d’Espartero

4.1. La guerra carlina

A la mort de Ferran VII, es va desencadenar una guerra civil entre elspartidaris de Carles, germà del rei difunt, i els partidaris de Maria Cristina,vídua del rei i mare d’Isabel.

Els partidaris del carlisme (noblesa agrària, clero i pagesia) eren elsdefensors de l’Antic Règim.

Els isabelins presentaven diferents interessos. La monarquia i la noblesadefensaven el tron i els seus privilegis, però van veure que unint-se alsliberals podrien enfrontar-se al carlisme.

La guerra es va prolongar durant set anys (1833-1840). El Conveni deBergara va posar fi a la guerra, però el carlisme es va mantenir al llarg degairebé tot el segle XIX.

4. La revolució liberal (1833-1843)

4. La revolució liberal (1833-1843)

Carles Maria Isidre, pretenent Ma Cristina, la Regent

4. La revolució liberal (1833-1843)

Uniformes carlins

4. La revolució liberal (1833-1843)

4. La revolució liberal (1833-1843)

4.2. Les reformes progressistes

Els liberals estaven dividits en dues faccions: els moderats i elsprogressistes.

Enmig de la guerra carlista, Maria Cristina va impulsar la formació d’ungovern liberal. Primer va intentar fer-ho amb els moderats, però al final vacridar els progressistes al govern.

Entre 1835 i 1837, els progressistes van implantar un règim liberal. Aquestprocés va culminar amb la Constitució de 1837, que va inaugurar unperíode de monarquia parlamentària a Espanya.

El nou text reconeixia la sobirania nacional i els drets individuals, peròacceptava el paper moderador de la Corona.

4. La revolució liberal (1833-1843)

Jurament de la Constitució espanyola per part de la reina regent Maria Crsitina

4. La revolució liberal (1833-1843)

4.3. La regència d’Espartero

Durant el regnat d’Isabel II, el Partit Liberal Moderat va estar al capdavantdel govern amb el suport de la monarquia.

En aquesta etapa es va consolidar a Espanya un liberalisme conservador icentralista. Es va imposar el sufragi censatari, hi va haver una granintervenció de la Corona en la política i una limitació de les llibertats.

Durant els deu primers anys de la majoria d’Isabel II, es va promulgar laConstitució de 1845 i la sobirania compartida entre les Corts i el rei.

Es va firmar un Concordat amb la Santa Seu (1851), que configurava unEstat confessional.

4. La revolució liberal (1833-1843)