Post on 13-Feb-2018
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
1
Núria Rabassa Giol 2n Batxillerat B
Tutora: Núria Vivas
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
2
Índex:
1. Introducció:
- 1.1. Justificació del tema escollit....................................pàg.1
- 1.2. Procés de concreció del treball...............................pàg.2-3
- 1.3. Hipòtesi i objectius plantejats..................................pàg.4-5
- 1.4. Descripció de la metodologia emprada...................pàg.6
2. Desenvolupament del tema:......................................................pàg.7-47
2.1 Informació prèvia sobre el tema:..............................................pàg.7
- 2.1.1. Què és la grafologia................................................pàg.7
- 2.1.2. Aplicacions de la grafologia...................................pàg.7-8
- 2.1.3. Història de la grafologia..........................................pàg.9
- 2.1.4. Anàlisi grafològic del text:......................................pàg.10-16
� 2.1.4.1. Gèneres gràfics............................................pàg.10-16
- 2.1.5. Anàlisi grafològic de la signatura i la seva
rúbrica:................................................................................pàg.17-22
� 2.1.5.1. Gèneres de la signatura...............................pàg.17-19
� 2.1.5.2. La rúbrica.....................................................pàg.20-22
2.2. Experimentació sobre el tema i conclusions parcials:.............pàg.23-47
- 2.2.1. Presentació de l’experiment...................................pàg.23
- 2.2.2. Anàlisi grafològic sobre els perfils dels
delegats i posterior comparació entre ells.....................pàg.24-36
- 2.2.3. Conclusions parcials sobre el resultat..................pàg.37-47
3. Conclusions finals.......................................................................pàg.48
4. Valoració crítica del treball..........................................................pàg.49-50
Agraïments......................................................................................pàg.51
Fonts d’informació...........................................................................pàg.52
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
1
1. Introducció
1.1. Justificació del tema escollit
Les raons d’escollir el tema de la grafologia són molt senzilles però curioses.
Tot va començar un vespre que estava a casa pensant en el possible tema del
meu treball de recerca, quan de sobte la meva mare va entrar a la meva
habitació amb uns apunts de grafologia que havia trobat mentre posava ordre
al seu despatx. De seguida em van cridar molt l’atenció aquells fulls plens de
lletres de tot tipus, mides i colors. Cada vegada que anava llegint coses noves
d’aquells atapeïts papers, la meva curiositat creixia i creixia; així que en aquell
moment, puc dir que va començar la meva tasca d’investigació. Volia saber si
era un bon tema pel Treball de Recerca i, sobretot, si era viable per una
persona com jo, totalment inexperta en aquesta tècnica. De seguida vaig
introduir la paraula “grafologia” al google i l’endemà, a la biblioteca del meu
barri, vaig agafar en préstec dos llibres.
Crec que la grafologia és el millor tema que hauria pogut escollir perquè
gaudeixo i aprofito moltíssim cada minut que li dedico. Des de sempre m’ha
interessat molt els diferents caràcters i comportaments de les persones així
com la relació entre les accions d’aquestes i les circumstàncies del seu entorn.
Un altre motiu que em fa pensar que és el tema adequat per a mi és perquè
estic segura que la feina que realitzaré no se’m farà gens pesada; això ho puc
dir perquè m’he proposat organitzar-me-la molt dinàmicament i detalladament.
Reconec que pot ser molt interessant descobrir les personalitats d’unes
persones mitjançant aquesta tècnica tan desconeguda i qüestionada per a
molts, i és per això que sé que durant aquests mesos el meu interès cap a la
grafologia augmentarà, fins al punt d’arribar a utilitzar-la en el meu dia a dia
amb les persones del meu entorn. A més a més, estic convençuda que les
anàlisis que faré aquest estiu dels delegats em donaran l’oportunitat de valorar i
practicar aquesta tècnica. Sé que si faig el treball de recerca de la grafologia,
el treball de camp serà l’apartat més divertit i entretingut de realitzar, sobretot a
l’hora de comparar els resultats i valorar amb orgull la feina feta. Per tot això
crec que aquest és el tema adequat per a mi.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
2
1.2. Procés de concreció del treball
A l’hora de decidir quin seria el treball de camp que faria possible verificar o no
la hipòtesi, he tingut alguns problemes, i potser l’arrel de totes aquestes
dificultats estava en la hipòtesis mateixa. No ha estat fins uns mesos després
de començar a buscar informació que l’he anat tenint clara.
Primerament vaig proposar-me buscar les diferències entre les lletres dels
dretans i dels esquerrans. Ho vaig descartar tant bon punt vaig descobrir a
través d’un llibre que no hi havia cap diferència, i per tant, la meva hipòtesi (es
pot saber si una persona és esquerrana o dretana a partir de la seva lletra)
queia. No obstant això, no em vaig rendir i vaig centrar-me en un altre aspecte:
les edats. La meva idea era observar les diferències o semblances que tenien
les lletres d’un nen, d’un adolescent, d’un adult i d’un ancià. No m’acabava de
convèncer ja que no em creia suficientment experimentada per dur-ho a terme.
Seguidament vaig optar per encaminar el treball cap a una sortida molt
temptadora i atractiva per a mi: volia observar els trets característics de la lletra
d’una persona amb trastorns alimentaris. Tant jo com la meva tutora varem
veure que es tractava d’un aspecte fora del meu abast ja que comportava tenir
contacte amb gent ingressada en centres mèdics i no era un tema massa fàcil
de tractar, i menys, de relacionar-lo amb la grafologia. De la mateixa manera
vaig descartar dur a terme les anàlisis de les lletres dels polítics més importants
del món; no era gens difícil aconseguir
escrits seus (premsa), però aquests no
em servirien perquè normalment darrera
de cada polític hi ha molts representants
que l’aconsellen escriure d’una manera
determinada, justament perquè no se’ls
pugui jutjar a partir de la lletra. Així doncs,
no en podria treure cap mena de
conclusió. Al cap d’unes setmanes
rumiant en una possible sortida viable,
vaig pensar en els sexes. Volia veure els
trets característics de les lletres dels nois
“La firma és una biografia abreviada"
imatge 1: MAX PULVER
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
3
i de les noies. No vaig fer ben bé això, però a partir d’aquí sí que vaig anar
orientant-me més en uns determinats adjectius o qualitats per aconseguir, a
partir de les posteriors anàlisis grafològiques, un prototip d’adolescent ideal. És
per això que vaig agafar els candidats perfectes per a l’ocasió: els delegats
d’una escola. A partir d’aquí tot va ser molt més fàcil. Vaig capficar-me i
preocupar-me una mica al veure que cap de les propostes que feia eren
viables, però un cop vaig decidir analitzar els delegats, els meus ànims van
créixer i puc garantir que els he anat treballant amb molta il·lusió.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
4
1.3. Hipòtesi i objectius plantejats
La hipòtesi del meu treball de recerca ha estat, sens dubte, el procés més difícil
i llarg de tots. Tot i que des d’un principi tenia molt clar que el tema que
m’agradava era la grafologia, la dificultat ha sorgit a l’hora de trobar la direcció
concreta cap on encaminar aquesta tècnica de la psicologia. Al llarg de tot el
curs he anat canviant la possible hipòtesis, adequant-la als canvis que anava
fent en el treball de camp, però malgrat tot, amb aquests mesos i amb l’ajuda
de la meva tutora, de la grafòloga Montse Perelló, dels meus amics i dels meus
familiars he pogut definir-la: “Els resultats del criteri grafològic i els del
criteri personal es corresponen.”
Els objectius principals del meu treball són:
- Corroborar la hipòtesi mitjançant les anàlisis grafològiques que faré de
les lletres dels sis delegats.
- Observar i comparar si els textos analitzats coincideixen amb el que els
seus autors pensen d’ells mateixos. Haig de dir que en aquest aspecte,
els resultats crec que em sorprendran bastant perquè trobo una mica
irreal que la grafologia pugui saber, tant sols amb un escrit, la
personalitat de qualsevol persona.
- Amb aquest treball vull introduir-
me més en tot aquest món i això
vol dir adquirir uns coneixements
molt útils i valuosos per a mi que
espero que em permetin
conèixer, o si més no intuir,
qualsevol personalitat que em
pugui trobar en el meu dia a dia.
- Descobrir el grau d’influència
d’aquesta tècnica en l’àmbit
laboral. Això vol dir investigar el
seu paper en les empreses,
jutjats, centres penitenciaris,
"Hi ha una íntima relació entre el caràcter, la intel·ligència, l’ànima,
les sensacions emocionals de l’ésser humà, i la seva escriptura”
Imatge 2: JOHANN WOLFGANG VON GOETHE
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
5
hospitals, etc.
- Indagar i valorar la importància de la firma a l’hora de descobrir com és
realment una persona.
- Aconseguir realitzar un treball de camp entretingut i dinàmic. Sempre he
sentit a dir que aquesta és la part més feixuga de totes i és per això que
m’he proposat gaudir al màxim fent-la per evitar que se’m faci pesada.
- Que les anàlisis grafològiques que faci aquest estiu durant el treball de
camp em serveixin per practicar i adquirir confiança per així, després,
poder analitzar altres escrits i personalitats fora de l’àmbit escolar.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
6
Imatge 3: Classe de grafologia impartida per Montse Perelló.
1.4. Descripció de la metodologia emprada
Els mètodes emprats en el meu treball de recerca han estat:
- Principalment, la informació dels llibres i dels apunts que he llegit i
posteriorment he sintetitzat. Aquests han estat claus per introduir-me en el món
de la grafologia i per començar a tenir clar en què es basava aquesta. A més,
m’han estat molt útils per conèixer els diferents gèneres gràfics i els gèneres de
la signatura, que són la base de la part documental del meu treball. A partir
d’aquí, he continuat llegint altres llibres més específics que la grafòloga Montse
Perelló m’ha recomanat o prestat.
- Com que anteriorment mai havia analitzat grafològicament cap text, podem dir
que la meva experiència era nul·la i que, per tant, necessitava una mica de
pràctica a l’hora d’estudiar la personalitat de cada delegat. És per això que vaig
demanar-li a la Montse si podia assistir a una classe de grafologia impartida als
seus alumnes de primer any (imatge 3). Va acceptar, i la veritat és que veure
com s’analitza un text pas a pas, va ser una experiència molt positiva que em
va servir per començar el meu treball de camp amb molta més confiança i
il·lusió.
- També vull destacar la imprescindible col·laboració de sis alumnes d’una
escola aliena al Lestonnac, que van acceptar realitzar un escrit anònim que
posteriorment jo vaig
analitzar. A més a més, els
vaig demanar que fessin un
test de personalitat per poder
comparar, al final de tot el
treball, els resultats de l’estudi
grafològic amb el que ells
creien de sí mateixos. Amb
això volia observar si la
personalitat de cada candidat
coincidia segons els dos
criteris: el grafològic i el
personal.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
7
2. Desenvolupament del tema
2.1 Informació prèvia sobre el tema
- 2.1.1. Què és la grafologia
La paraula grafologia, provinent del grec Graphos que significa escriptura, i
Ologia (ciència), és la tècnica que té per objectiu l’estudi del caràcter, del
temperament i de la personalitat mitjançant l’anàlisi d’uns determinats aspectes
de l’escriptura manuscrita.
Quan diem que el cervell i l’escriptura van 100% relacionats entre sí, ens
referim a que aquesta és la fotografia dels moviments cerebrals i que per tant, a
l’escriure, fixem en el full un seguit de gestos interns dirigits pel cervell. L’escrit
resultant revela les tendències conscients i inconscients que hi ha en la psique
(conjunt de facultats psíquiques) de les persones.
Actualment, es manté la polèmica envers la serietat i l’avenç de la grafologia;
això dóna lloc a qüestionar-se si se la pot considerar o no una ciència. Malgrat
tot, podem afirmar que avui en dia és acceptada com a una branca de la
psicologia i fins i tot com a una disciplina científica de caràcter auxiliar d’altres
ciències com: Medicina, Dret, Psiquiatria, Criminologia...
- 2.1.2. Aplicacions de la grafologia
2.1.2.1. Àrea personal:
Ens ajuda a conèixer als altres i a nosaltres mateixos. Per tant podem sol·licitar
a un grafòleg que faci l’anàlisi de l’escriptura d’un familiar, d’un amic, etc, o fins
i tot d’un escrit nostre. En alguns casos ens pot servir també com a mètode
d’autoajuda i desenvolupament personal; així podem veure realment com som i
superar o canviar allò que no ens agrada.
2.1.2.2. Àrea de la docència:
Serveix per poder avaluar i orientar vocacions, futures professions i carreres.
Mitjançant l’estudi grafològic pots veure quin camp professional s’ajusta més a
la nostra personalitat. També serveix com a ajuda al professorat per conèixer
millor les aptituds i potencialitats dels seus alumnes.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
8
2.1.2.3. Àrea de la justícia:
En el camp de la justícia, la grafologia ens pot ajudar en certs aspectes: a part
de conèixer la verdadera personalitat i caràcter de l’acusat, ens serveix a l’hora
per analitzar possibles falsificacions de firmes, números o lletres, així com
també per identificar l’autor d’escrits anònims.
2.1.2.4. Àrea de recursos humans:
L’estudi grafològic és molt útil i cada vegada s’utilitza més dins les empreses a
l’hora de fer una selecció de personal. En aquests estudis normalment es
valora la capacitat de lideratge, la responsabilitat, les relacions interpersonals,
l’honestedat, el nivell d’organització i compromís... Per això, davant d’una
sol·licitud de feina, moltes vegades (cada vegada més) ens fan omplir el
currículum a mà. A més a més, amb la grafologia també podem comparar la
competència i l’eficàcia de cada candidat, així com la compatibilitat de caràcter
que tindran amb els seus superiors o companys de feina.
2.1.2.5. Àrea de la salut:
La Grafoteràpia és una tècnica basada en la interpretació de l’escriptura que
ajuda a modificar i millorar moltes conductes. Es basa en la realització d’uns
moviments escrits en el full que al ser interioritzats a través de diversos
exercicis gràfics proposats i dirigits per un grafoterapeuta, produeixen un reflex
condicionat que dóna una resposta nova a la nostra conducta. Es pot aplicar en
els següents àmbits:
- Com a tècnica d’indagació i detecció de
patologies, vinculades a l’estat físic i
orgànic del subjecte com: disfuncions
neurològiques, gastrointestinals,
cardiorespiratories, etc.
- Com a teràpia complementària a d’altres
psicològiques.
- Com a psicoteràpia única en trastorns de la personalitat.
L’escriptura és un símbol de l’experiència mental"
imatge 4: ARISTÒTIL.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
9
- 2.1.3. Història de la grafologia
Com a ciència, la grafologia apareix per primera vegada fa poc menys de cent
anys. Però la idea de connexió entre l’escriptura i el caràcter o personalitat ha
existit des de molt abans.
L’escriptura, en l’Europa de l’Edat Mitjana, la practicaven professionalment els
monjos. En l’època del Renaixement es va popularitzar molt; els acadèmics
renaixentistes van indicar que Aristòtil (imatge 4) ja s’interessava per
l’escriptura i la personalitat tres cents anys abans de Crist.
El primer llibre sobre la grafologia va aparèixer a Bolònia a principis del segle
XVII i el seu títol era Ideografía.
Al 1622 Camilo Baldi va publicar el seu minuciós treball, que relacionava
l’escriptura amb la personalitat. En aquest assenyalava: “És evident que cada
persona escriu d’una manera pròpia i peculiar, i que en les seves cartes
privades tot el món utilitza formes tan característiques que no poden ser
imitades per cap altre individu”.
Va ser Juan Hipólito Michon, un abat francès, qui va introduir, en 1871, el terme
“grafologia”. Es va centrar en l’estudi de les lletres per separat, basant-se
únicament en observacions empíriques, sense confirmar els seus
descobriments a través de la interpretació psicològica. Van ser Meyer, Preyer i
Klages qui van donar un nou impuls al relacionar-la amb els seus experiments i
estudis psicològics. Aquest últim va desenvolupar una ciència de l’expressió
que postulava lleis i principis pels que es regia la grafologia, el moviment
expressiu i la caracterologia. Va
ressaltar la importància d’avaluar
intuïtivament el ritme d’un text escrit i
d’arribar d’aquesta manera al “nivell
morfològic”.
Pulver, grafòleg suís, va reduir totes les
teories i ensenyaments de la grafologia
a la fórmula següent: l’escriptura és el
camí que condueix des del “jo” fins al
“tu”.
“La lletra descriu l’ànima”
imatge 5: DIMITRI DE FALERA.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
10
- 2.1.4. Anàlisi grafològic del text
2.1.4.1. Gèneres gràfics:
1. L’ordre: representa l’espai i l’atmosfera psicològica en què viu l’autor.
S’observa en el disseny global de l’escrit, en la seva llegibilitat i en l’espai
regular i adequat entre files, paraules i lletres.
L’ordre manifesta la capacitat d’organització i d’adaptació, de tranquil·litat o
pressió amb què es viu la vida, la planificació externa i interna de l’individu i la
capacitat d’aquest per raonar amb coherència.
TIPUS D’ESCRIPTURA SEGONS
L’ORDRE:
SIGNIFICAT:
Ordenada:
Esperit metòdic, respecte, ordre
mental i claredat d’idees.
Desordenada:
Embolic, desordre, ment confusa i en
contínua agitació.
Airejada:
Expressa la necessitat, l’acord, la
maduresa i el seny. Es manté una
coherència amb la realitat.
Invasiva:
Expressa dificultat per trobar el seu
lloc, té tendència a envair a l’altre, a
usurpar-lo.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
11
2. La mida: La dimensió d’una lletra va determinada per la zona mitja.
L’oval dóna una idea del nostre grau d’introversió o extraversió, les necessitats
expansives, d’objectivitat, l’autoestima i el culte al jo.
ESCRIPTURA SEGONS LA MIDA:
SIGNIFICAT:
Molt petita: oval<1,5mm
Normalment reflexen casos extrems
d’introversió. Es tracta de persones
extremadament observadores i
detallistes, molt minucioses.
Petita: oval d’entre 1,5mm i 2,5mm.
Acostumen a ser persones que
necessiten major grau d’autoconfiança,
que no tenen un gran concepte d’elles
mateixes. Són poc sociables,
observadores, de gran prudència i de
poques paraules.
Normal: oval d’entre 2,5mm i
3,5mm.
Aquí parlem de persones que
s’autovaloren en la seva mida justa, sent
conscients de les seves possibilitats, de
les seves virtuts i dels seus defectes. El
seu nivell d’extroversió i d’introversió és
normalment equilibrat i en els temes del
seu voltant es fixen tant en els detalls
com en la totalitat.
Gran: oval d’entre 3,5mm i 4,5mm.
Normalment es tracta de persones amb
un gran concepte de sí mateixes i amb
tendència al contacte amb els altres.
Acostumen a ser extravertides i
tendeixen a enfocar els temes
globalment. En general saben
organitzar-se bé en el seu treball.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
12
3. La inclinació de les lletres ens mostra l’espontaneïtat afectiva i el grau de
vinculació a les persones i els objectes així com la valoració de la vida.
TIPUS D’ESCRIPTURA SEGONS LA
INCLINACIÓ:
SIGNIFICAT:
Vertical:
La persona té un autocontrol
conscient, bastant orgull, un criteri
ferm, tendència a la introversió,
domina els seus impulsos i la seva
voluntat.
Inclinada (dreta):
Mostra espontaneïtat, sociabilitat,
impaciència, extraversió i afany de
progrés i activitat.
Invertida (esquerra):
Normalment trobarem persones
subjectives i a en casos extrems,
esquizofrèniques. Acostumen a ser
egocèntriques però amb falta de
confiança en elles mateixes. Tenen
por al fracàs, no esperen res dels
altres i tenen un caràcter narcisista.
Desigual:
Persones curioses, amb una
ambivalència afectiva. Conflictives i
lluitadores amb l’ambient.
Normalment són indecises,
insegures i gens constants.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
13
4. La direcció de les línies posa de manifest el grau de maduresa, d’estabilitat i
de constància del caràcter. La línia base expressa la forma com l’escriptor
afronta els obstacles que s’imposen als seus objectius desitjats.
TIPUS D’ESCRIPTURA SEGONS LA
DIRECCIÓ:
SIGNIFICAT:
Ascendent:
Acostumen a ser individus carregats
d’optimisme, ambició, capacitat de
remuntar, afany de superació, vitalitat,
imaginació, extraversió, esperit
emprenedor i iniciativa.
Descendent:
Aquestes persones manifesten una
certa desmotivació, tristesa, fragilitat,
debilitat moral i pessimisme. La
persona s’acostuma a deixar
influenciar pels altres i normalment el
seu rendiment en el treball disminueix.
Horitzontal:
Persones amb voluntat, caràcter ferm,
constant i lleial. No es deixen
influenciar fàcilment.
Cóncava:
Es manifesta en individus que
posseeixen una alta capacitat de
recuperació després d’un rebuig.
Convexa:
Acostumen a ser persones molt
entusiastes que s’il·lusionen fàcilment
tot i que després s’enduen un
menyspreu inesperat.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
14
5. La velocitat a l’escriure informa de la vivacitat, de la intel·ligència, de la
capacitat i de la rapidesa de reacció davant un estímul (obstacles quotidians) i
de l’aptitud per comprendre i resoldre problemes. Observarem una velocitat
lenta si en general l’autor ha anat amb compte a l’hora d’escriure el text i per
tant, aquest és molt curós amb els detalls, no es precipita a escriure sense
pensar abans el què i com ho vol fer i intenta que la lletra li quedi bonica i
regular. En canvi, quan l’escrit es fa més feixuc de llegir a causa de les
filiformitats, de les línies base irregulars o de les ratlles que substitueixen certes
lletres, parlarem de textos amb una velocitat més ràpida. En aquests, l’atenció
que l’autor dedica a l’estètica de l’escrit és mínima.
TIPUS D’ESCRIPTURA SEGONS
LA VELOCITAT:
SIGNIFICAT:
Lenta:
Significa tranquil·litat mental, lentitud del
pensament a l’acció, reflexió i prudència.
Ràpida: Dinamisme mental i rapidesa del
pensament a l’acció. La persona no es
fixa en els detalls i té tendència a
concloure ràpidament.
Molt ràpida:
Aquestes persones acostumen a tenir
una intel·ligència superior, una
imprecisió i una rapidesa significativa
per assimilar i comprendre.
Molt lenta:
Normalment comporta dificultat a l’hora
de posar en pràctica els pensaments.
Aquests acostumen a ser passius.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
15
“En la mesura en que no es limiti a imitar la del
professor, la forma d’escriure expressa alguna cosa
del temperament natural”.
imatge 6: GOTTFRIED LEIBNIZ.
6. La pressió: es relaciona amb la genètica de l’individu, la seva energia
psíquica i l’autoafirmació. Manifesta el grau d’assertivitat, timidesa, idealisme i
agressivitat. Per analitzar-la és tan senzill com passar la mà per darrere el full i
notar menys o més el relleu.
TIPUS D’ESCRIPTURA SEGONS LA
PRESSIÓ:
SIGNIFICAT:
Forta: Ens trobem davant un potencial
enèrgic alt, predisposició a l’acció,
imposició i caràcter ferm. Acostumen
a ser persones perceptives.
Dèbil:
En canvi, aquí el potencial energètic
és menor, hi ha menys imposició i la
disposició per a l’acció és molt dèbil.
Són persones intuïtives.
-La pressió també es pot classificar segons la polidesa de l’escrit:
Neta: Normalment són individus amb
precisió, claredat, lucidesa mental i
equilibri entre els sentiments i instints.
Pastosa:
Aquestes persones acostumen a
mostrar una actitud passiva, un cert
grau de materialisme, sensualitat,
golafreria i fins i tot deshonestedat.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
16
7. La forma de les lletres no es pot mesurar. S’ aprecia a través de la vista de
manera global en tot el text. Manifesta la nostra conducta a l’hora d’expressar-
nos i integrar-nos en aquest món que ens envolta.
TIPUS D’ESCRIPTURA SEGONS
LA FORMA:
SIGNIFICAT:
Angular:
Indica força, fermesa, sinceritat, energia,
estabilitat, intransigència, agressivitat
continguda, resistència i caràcter
combatiu. Alhora pot manifestar rigidesa
o tossudesa.
En arcades:
Acostumen a ser persones amb
tendència a dissimular, capacitat de
concentració, diplomàcia, distanciament
o escepticisme. També es defineixen
com artificials.
En garlandes:
Simbolitza naturalitat, permeabilitat a les
influencies exteriors, adaptabilitat,
sinceritat i lleialtat, franquesa, sociabilitat
i hospitalitat. En sentit negatiu pot
manifestar inestabilitat, dependència,
irresolució o fins i tot mandra.
Filiforme:
Aquesta forma comporta una certa
adaptabilitat emocional, talent psicològic,
excitabilitat, flexibilitat o versatilitat.
També s’interpreta com histèria, engany i
influenciabilitat.
8. La continuïtat: fa referència als enllaços que estableixen o no les lletres i la
resta d’elements gràfics entre sí.
Una major continuïtat indica major grau de constància i continuïtat de les
accions, del raonament lògic, de la intuïció, de la velocitat dels processos
mentals i de la reflexió.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
17
- 2.1.5. Anàlisi grafològic de la signatura i la seva rúbrica
La signatura representa la intimitat personal, la personalitat real de l’escriptor.
Així com en el text l’autor manifesta el desig de ser d’una manera determinada,
en la signatura aquest ens mostra la seva personalitat real, sense voler
aparentar res.
2.1.5.1. Gèneres de la signatura.
1. La il·legibilitat en la signatura: significa una certa reserva, no voler ser
conegut íntimament, una certa por a carregar-se responsabilitats. En canvi,
si la signatura és llegible, demostrarà una gran capacitat de treball,
responsabilitat i constància.
Signatura llegible:
Signatura il·legible:
2. La mida de la signatura: determina el tipus de relacions que existeix
entre el que signa i els del seu voltant.
Si la mida de la signatura és de mida més petita que la lletra del text escrit,
trobarem una infravaloració, inseguretat, descontentació amb un mateix
socialment i/o laboralment.
Si la mida de la signatura és major que la del text escrit, hi haurà una
sobrevaloració, vitalitat, alt grau d’autoconfiança, compensació d’un
sentiment de fracàs i necessitat de ser reconegut.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
18
3.La ubicació:
- A l’esquerra i/o lluny del text: l’individu guarda distàncies amb excés, és
poc sociable.
- A la dreta i/o a distància normal: l’individu és sincer, amistós, cortès,
considerat i espontani.
- Al centre i llarga o gran: l’individu mostra una coqueteria, i si la lletra és
gran, representa un sentiment de megalomania.
- Signatura duplicada als dos costats de l’escrit: indica esquizofrènia
aguda.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
19
- Invasió del text: amb això l’individu intenta imposar idees pròpies i
ocupar cert espai aliè.
4. La direcció de la signatura: indica el grau d’ambició de l’autor.
- Signatura ascendent: optimisme, predisposició a l’èxit, autosuperació.
- Signatura horitzontal: estabilitat emocional, equilibri i satisfacció de la
situació personal.
- Signatura descendent: pessimisme, tristesa o depressió, manca de
confiança envers els altres.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
20
2.1.5.2. La rúbrica:
Es tracta del dibuix inconscient que acompanya o substitueix, a vegades, a la
signatura. Segons la seva forma, ubicació i mida, representarà el grau
d’autoprotecció, independència, seguretat, adaptació, maduresa, confiança,
egoisme, angoixa, culpa, fracàs i fantasia, que cada individu utilitza per evadir-
se, adaptar-se o conviure amb la realitat que l’envolta i que necessita afrontar
amb la seva personalitat.
Algunes característiques de la rúbrica:
- Si la rúbrica es troba a prop de la signatura ens trobem davant d’una
personalitat amb capacitat de connexió social i que acostuma a planificar
i a reflexionar abans d’iniciar les tasques a fer. Si, en canvi, es troba
allunyada de la signatura, parlarem d’una personalitat totalment
contraria. Si la rúbrica envaeix el text de la signatura significa que
l’individu té tendència a ocupar terreny aliè.
Rúbrica envaint la signatura:
Rúbrica separada de la signatura:
- La firma sense rúbrica demostra maduresa, senzillesa i normalment es
tracta d’una personalitat forta i sociable.
- Si la rúbrica subratlla la signatura amb una línia horitzontal s’interpreta
com a autoestima, sinceritat, autoconfiança, afirmació i dinamisme.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
21
Si aquesta línia va més enllà de la signatura, llavors estarem parlant
d’una personalitat orgullosa, amb ganes de cridar l’atenció i afany per
mantenir les distàncies amb classes socials inferiors.
- Si el que hi ha són dues línies paral·leles i envoltant al nom (“vies de
tren”) ens trobarem davant un individu sense autoconfiança i limitació de
facultats. A més, parlarem també d’una personalitat influenciable.
- Si al voltant de la signatura apareix una rúbrica en forma de cercle ens
trobarem davant una signatura pròpia d’un adolescent, que si perdura
significa inseguretat, reserva, recel, ansietat, poca sinceritat,
dependència familiar, immaduresa i desconfiança.
- Els trets finals a la dreta de la rúbrica (com els punt final) són
característiques de persones perfeccionistes, previngudes, que
necessiten dir l’última paraula i comprovar-ho tot.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
22
- Una rúbrica senzilla demostra autoconfiança, naturalitat i serenitat. En
canvi, si la rúbrica és molt complicada indica un cert grau de cautela, de
distanciament i de desconfiança.
Rúbrica senzilla:
Rúbrica complicada:
"Dóna’m dues línies de
l’escriptura d’un home i el faré penjar”.
imatge 7: CARDENAL RICHELIEU.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
23
“L’escriptura, mirall encantat on es reflexa la faç misteriosa
de l’ànima”.
imatge 8: MATILDE RAS.
2.2. Experimentació sobre el tema i conclusions parcials
- 2.2.1. Presentació de l’experiment
Un cop feta la part documental del meu treball, el que he fet a continuació ha
estat demanar a sis delegats d’una escola de Barcelona la seva ajuda. He
evitat que aquests fossin del Lestonnac per garantir l’objectivitat en els resultats
i per aconseguir un anonimat, ja que si haguessin estat alumnes de la nostra
escola, tant jo com alguns membres del jurat podríem identificar fàcilment les
seves lletres i deixaria de ser una anàlisi imparcial. Aquesta ajuda ha consistit
en escriure, en un full blanc, unes quinze línies sobre un tema qualsevol. Això
sí, aquest no podia ser copiat, dictat o memoritzat; havia de ser espontani. A
part d’aquests textos, també els he demanat que omplissin un qüestionari
(veure annexos) on han hagut de numerar, de l’1 al 5 segons el seu criteri,
totes i cada una de les deu característiques que he considerat pròpies d’un bon
delegat (a l’hora d’escollir-les m’he guiat una mica per l’experiència que tinc de
cada any, quan s’escullen els delegats de classe i tots hem de reflexionar les
qualitats que aquests posseeixen o no per ocupar el càrrec). Un cop reunits
aquests documents, he procedit a analitzar grafològicament l’escriptura de cada
un per separat. Això m’ha portat més feina de la que em pensava, però els
resultats han estat molt gratificants. Les anàlisis les he anat realitzant al llarg de
l’estiu, una mica cada dia, i per anar fent-les m’he
guiat de llibres, apunts, i sobretot, de la part
documental del meu treball on ja hi tenia escrites
les pautes de com fer un bon estudi grafològic.
Quan he acabat d’analitzar els escrits, he anotat
els resultats obtinguts i els he comparat amb els
resultats del que cada delegat havia dit en el
qüestionari d’autovaloració. És a dir, he observat
quina opinió tenen d’ells mateixos en relació al
càrrec que ocupen a la classe, i posteriorment, he
relacionat això amb els resultats que jo he deduït
a partir del criteri grafològic. Podem veure els
escrits en els annexos.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
24
- 2.2.2. Anàlisi grafològic sobre els perfils dels delegats i
posterior comparació entre ells
A continuació trobem les deu característiques estudiades grafològicament dels
sis delegats. Al principi de cada una hi ha una petita explicació del procés
necessari per arribar a determinar si posseeixen o no la qualitat específica.
Cada graella conté el total de punts respecte el nombre de característiques i el
total de punts sobre deu:
1. Dots de líder: l’escriptura d’una persona amb aquesta qualitat ha de tenir el
nivell de la forma semi angular/ semi corba alt i ha de ser organitzada,
simplificada i de mida més aviat gran. És bo que la pressió sigui ferma i que la
inclinació sigui vertical amb tendència a la dreta. Les barres de les “tes”
generalment són més altes i pressionades del considerat com a òptim. També
és interessant que les línies base siguin horitzontals o moderadament
ascendents, igual que la firma, que serà simplificada i tindrà una rúbrica senzilla
amb trets verticals.
Delegats:
Característi-ques
específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C Forma semi angular/ semi corba.
No. Correcte. Correcte. Correcte. No. Correcte.
Escriptura organitzada:
correcte.
No. Correcte. Correcte. Correcte. Correcte.
Escriptura simplificada:
No. Correcte. No. No. No. No.
Mida lletra normal / gran:
Correcte. Correcte. No. No. No. No.
Pressió ferma:
No. No. No. No. No. No.
Inclinació vertical amb tendència a la dreta:
No. No. No. No No. No
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
25
Correcte. No. No. No. Correcte. No. Barres de les T Fermes: i altes:
Correcte. No. Correcte. No. No. No.
Línia base horitzontal amb tendència ascendent:
Correcte Correcte. Correcte. Correcte. Correcte. Correcte.
Correcte. No. Correcte. No. Correcte. No. Firma simplificada i rúbrica senzilla:
No. Correcte. No. Correcte. Correcte. No.
TOTAL PUNTS SOBRE 11:
6 punts.
5 punts. 5 punts. 4 punts. 5 punts. 3 punts.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
6 punts. 5 punts. 5 punts. 4 punts. 5 punts. 3 punts.
2. Esperit emprenedor o iniciativa: Al representar en els renglons (línia base)
la forma de “caminar” per la vida (simbolitzada pel paper), el fet que aquests
siguin ascendents en el full suposa un desig de percebre nous horitzons, fet
que ens indica una actitud emprenedora, al igual que ens ho mostra l’ascens de
la firma i la rúbrica. També ho seran, lògicament, tots els trets que suposin
projecció d’esquerra a dreta (percepció general del text a avançar cap
endavant) al implicar un desig de llançar-se a emprendre nous successos.
Aquesta projecció comporta inclinació a la dreta, velocitat ràpida, lletra lligada i
marge esquerre creixent i dret més aviat petit. Els punts de les “is” i els accents
a la dreta, igual que la firma, completen el panorama grafològic relacionat amb
aquesta qualitat, sense oblidar-nos de la pressió forta.
Delegats:
Característi-ques
específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C
Renglons ascendents:
Correcte. Correcte.
Correcte. Correcte. Correcte.
Correcte.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
26
Inclinació a la dreta:
No. No. No. No. No. No.
Velocitat d’escriptura ràpida:
No. No. Correcte. No. No. No.
Lletra lligada: Correcte. No. Correcte. No. No. No.
Marge esquerre creixent:
Correcte. Correcte. Correcte. Correcte.
Correcte. Correcte.
Marge dret petit:
Correcte. No. No. No No Correcte.
Accents i punts de les “i” a la dreta:
No. No. Correcte. Correcte. No. Correcte.
Firma a la dreta:
No. Correcte.
Correcte. Correcte. Correcte.
Correcte.
Pressió ferma:
No No. No. No. No. No.
TOTAL PUNTS SOBRE 9:
4 punts. 3 punts. 6 punts. 4 punts. 3 punts. 5 punts.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
4 punts. 3 punts. 7 punts. 4 punts. 3 punts. 6 punts.
3. Extravertit i sociable: L’escriptura d’aquestes persones presenta un grau
d’expansió i de desplaçament a la dreta o projecció (percepció general del text
a avançar cap endavant). El prototip és, doncs, una lletra espaiada, gran, sent
el marge dret petit i l’esquerre gran. A més, l’escriptura és més aviat corba,
amb unions amb garlandes, progressiva, projectada i variable. La inclinació és
a la dreta i la velocitat és ràpida. És pressionada i les lletres, tan minúscules
com majúscules s’enllacen entre sí. Els ovals són oberts i units a l’asta, sent la
firma (de lletres majors que el text) llegible i pròxima a aquest, en la zona dreta
del paper. Per últim, la rúbrica, generalment és en llaçada, senzilla, oberta o
inclús inexistent.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
27
Delegats:
Característi-ques
específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C
Espais entre lletres:
No. No. Correcte.
No. No. No.
Lletra de mida normal amb tendència a ser gran:
Correcte.
Correcte.
No. No. No. No.
Marge dret petit:
Correcte.
No. No. No. No. Correcte.
Escriptura corba:
Correcte.
No. No. No. Correcte.
No.
Lletres unides en garlandes:
Correcte.
No. Correcte.
No. No. No.
Forma de les lletres variable:
No. No. Correcte.
No. No. No.
No. No. No. No. No. No. Ovals oberts: i units a l’asta:
Correcte.
Correcte.
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Lletra signatura de mida superior a la del text:
No. Correcte.
No. No. Correcte.
Correcte.
Signatura llegible:
Correcte.
No. Correcte.
No. Correcte.
No.
Signatura pròxima al text:
Correcte.
Correcte.
Correcte.
No. No. Correcte.
Signatura disposada a la dreta del full:
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Rúbrica senzilla:
No. Correcte.
No. Correcte.
Correcte .
No.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
28
i enllaçada a la firma:
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
No. Correcte.
TOTAL PUNTS SOBRE 14
7 punts. 7 punts. 7 punts. 4 punts. 6 punts. 6 punts.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
5 punts. 5 punts. 5 punts. 3 punts. 4 punts. 4 punts.
4. Solidari i altruista: Per determinar l’existència d’altruisme a través de
l’escriptura, aquesta ha de ser gran, espaiada, inclinada verticalment o amb
una petita tendència a la dreta, rítmica, progressiva i lligada. També és
important que respecti una amplada de marges. Les majúscules també s’uniran
a les lletres següents, igual que els ovals a l’asta. Les corbes i les garlandes
també afavoreixen aquesta tendència, de la mateixa manera que ho fa
l’obertura d’ovals, millor per la zona superior dreta.
Delegats:
Característi-ques
específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C
Lletra de mida normal / gran:
Correcte.
Correcte.
No. No. No. No.
Espais entre lletres:
No. No. Correcte.
No. No. No.
Inclinació vertical amb tendència a la dreta:
No. No. No. No. No. No.
Escriptura rítmica:
No. No. No. No. No. No.
Escriptura progressiva:
No. No. Correcte.
No. No. No.
Escriptura lligada:
Correcte.
No. Correcte.
No. No. No.
Marges regulars:
Correcte.
No. No. No. No. No.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
29
No. No. No. No. No. No. Ovals oberts: i units a l’asta:
Correcte.
Correcte.
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Majúscules lligades a les lletres següents:
No. No. No. No. No. No.
Escriptura corba:
Correcte.
No. No. No. Correcte.
No.
Lletres unides en garlandes:
Correcte.
No. Correcte.
No. No. No.
TOTAL PUNTS SOBRE 12:
6 punts. 2 punts. 4 punts. 1 punt. 2 punts. 1 punt.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
5 punts. 2 punts. 3 punts. 1 punt. 2 punts. 1 punt.
5. Amb autocontrol: existeixen multitud de trets grafològics que determinen
autocontrol com és l’escriptura ordenada i enquadrada en el paper, la inclinació
vertical i les lletres de mida regular. És important que el marge dret sigui
regular, doncs aquest és el que acostuma a presentar majors alteracions. Els
angles també són símptomes d’autocontrol, igual que les unions en arcs, la
uniformitat (la forma del text no varia) i la contenció dels traços. Els ovals
tancats, la velocitat lenta, els signes de puntuació molt pressionats o forts i els
traços llargs inicials, així com els punts de les “is”, les barres de les “tes” i els
accents centrats mantenen sempre, des del començament fins al final, la
mateixa pressió. La firma i la rúbrica han de ser anguloses i amb finals
controlats.
Delegats:
Característi-ques
específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C
Escriptura ordenada:
Correcte.
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
30
Text ben enquadrat en el paper:
Correcte.
No. No. No. No. No.
Inclinació vertical:
No. No. No. No. No. No.
Regularitat de mida de les lletres:
No. No. No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Marge dret regular:
Correcte.
No. No. No. No. No.
Lletres del text i signatura anguloses:
No. No. No. No. No. No.
Unions de les lletres en arc:
Correcte.
Correcte.
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Uniformitat del text:
Correcte.
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Ovals tancats:
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Velocitat lenta:
Correcte.
Correcte.
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Pressió en els signes de puntuació, accents i punts de les “i”:
Correcte.
No. Correcte.
No. Correcte.
No.
Final de firma controlat:
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
TOTAL PUNTS SOBRE 12:
9 punts. 4 punts. 5 punts. 7 punts. 8 punts. 7 punts.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
8 punts. 3 punts. 4 punts. 6 punts. 7 punts. 6 punts.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
31
6. Humil o senzill: l’escriptura d’una persona humil serà simplificada,
progressiva i espontània (ovals oberts, inclinació a la dreta, fluïdesa en
l’escriptura i espais entre lletres, paraules i línies). Les majúscules seran
senzilles, igual que la rúbrica, mentre que la firma apareixerà amb els trets
imprescindibles tant en majúscules com en minúscules.
Delegats:
Característi-ques
específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C
Escriptura simplificada:
No. Correcte.
No. No. No. No.
Escriptura progressiva:
No. No. Correcte.
No. No. No.
Escriptura espontània:
- Ovals oberts:
No. No. No. No. No. No.
- Inclinació a la dreta:
No. No. No. No. No. No.
- Fluïdesa en l’escriptura:
No. No. Correcte.
No. No. No.
No. No.
Correcte.
No. No. No.
Correcte.
No. Correcte.
No. No. No.
Espais amples entre Lletres: Paraules: Línies:
No. No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
No.
Majúscules senzilles:
Correcte.
Correcte.
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
No. Correcte.
No. Correcte .
No. Signatura senzilla: Rúbrica senzilla:
No. Correcte.
No. Correcte.
No. Correcte.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
32
TOTAL PUNTS SOBRE 11:
3 punts. 3 punts. 6 punts. 3 punts. 3 punts. 2 punts.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
3 punts. 3 punts. 6 punts. 3 punts. 3 punts. 2 punts.
7. Ferm i amb les idees clares: les persones que tenen aquesta qualitat
escriuen de forma clara i organitzada, moltes vegades amb un tipus
d’escriptura anomenada “tipogràfica”: enquadrant molt bé el text i separant
correctament les parts que el formen (paràgrafs, línies, paraules i lletres).
També ens ho demostra la pressió en els signes de puntuació, en les barres de
les “tes” i en els punts de les “is”, així com l’absència de les ratllades quan hi ha
una equivocació.
Delegats:
Característi-ques
específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C
Escriptura llegible:
Correcte. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Escriptura organitzada:
Correcte. No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Text ben enquadrat en el paper:
Correcte. No. No. No. No. No.
Pressió en els signes de puntuació o punts de les “i”:
Correcte. No. Correcte.
No. Correcte.
No.
Polidesa: Correcte. No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
TOTAL PUNTS SOBRE 5:
5 punts. 1 punt. 4 punts. 3 punts. 4 punts. 3 punts.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
10 punts. 2 punts. 8 punts. 6 punts. 4 punts. 6 punts.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
33
8. Atent amb els companys: per determinar l’existència d’aquesta qualitat
primerament observarem la inclinació de les lletres; aquesta ha de ser vertical o
amb una lleugera tendència a la dreta. La correcta amplada d’espai entre
paraula i paraula determinarà la capacitat d’escolta i comprensió que posseeix
la persona. A més a més, les lletres “a” obertes són símptoma d’atenció, igual
que les garlandes i les lletres semi corbes. Finalment, la lletra lligada simbolitza
la generositat o la capacitat d’oferir ajuda als altres companys.
Delegats: Característi-
ques específiques:
1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C Inclinació vertical o amb tendència a la dreta:
No. No. No. No. No. No.
Espais amples entre paraules:
Correcte.
No. Correcte.
No. No. No.
Lletres en forma de garlandes:
No. No. No. No. No. No.
Escriptura semi corba:
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
No. Correcte.
Lletres lligades:
Correcte.
No. Correcte.
No. No. No.
TOTAL PUNTS SOBRE 5:
2 punts. 1 punt. 3 punts. 1 punt. 0 punts. 1 punts.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
4 punts. 2 punts. 6 punts. 2 punts. 0 punts. 2 punts.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
34
9. Educat: Primerament, per identificar si la persona posseeix o no una certa
educació, ens hem de fixar en els marges. Tots ells han d’estar controlats i han
de ser regulars. De la mateixa manera el text ha de ser ordenat i s’ha de poder
entendre sense problemes. Qualsevol invasió (lletres apilonades o
sobreposades les unes amb les altres) simbolitzarà una alteració a l’hora de
respectar l’espai aliè dels altres. Per tant, un bon ordre i constància de mida de
les lletres serà símptoma de respecte, així com també ho és un marge superior
gran.
Delegats:
Característi-ques
específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C
Marges controlats i regulars:
Correcte.
No. No. No. No. No.
Text ordenat: Correcte.
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Llegibilitat del text:
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Polidesa: Correcte.
No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Correcte.
Constància en la mida de les lletres:
No. No. No. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Marge superior ample:
No. No. No. No. No. Correcte.
TOTAL PUNTS SOBRE 6:
4 punts. 1 punts. 3 punts. 4 punts. 4 punts. 5 punts.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
7 punts. 2 punts. 5 punts. 7 punts. 7 punts. 8 punts.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
35
10. Sincer: l’escriptura d’una persona sincera ha de ser coherent tant de mida,
inclinació, pressió, velocitat, ordre, direcció i forma entre el text i la signatura.
Qualsevol irregularitat entre aquests significarà una alteració emocional referent
a la capacitat de ser sincer. La lletra també ha de ser llegible i corba.
Delegats:
Característi-ques
específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C
Mida del text i la signatura regular:
No. No. Correcte. No. No. No.
Pressió entre el text i la signatura semblant:
No. No. Correcte. No. No. No.
Velocitat constant entre el text i la signatura:
Correcte.
No. Correcte. No. Correcte.
No.
Ordre entre el text i la signatura regular:
Correcte.
Correcte.
Correcte. No. Correcte.
Correcte.
Forma del text i la firma igual:
Correcte.
No . Correcte. No. Correcte.
No.
Llegibilitat: Correcte.
Correcte.
Correcte. Correcte.
Correcte.
Correcte.
Escriptura corba:
Correcte.
No. No. No. Correcte.
No.
TOTAL PUNTS SOBRE 7:
5 punts. 2 punts. 6 punts. 1 punt. 5 punts. 2 punts.
TOTAL PUNTS SOBRE 10:
7 punts. 3 punts. 9 punts. 1 punt. 7 punts. 3 punts.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
36
Comparació de puntuacions:
Tenint en compte que cada delegat s’ha autovalorat i puntuat, a continuació
trobem unes graelles amb el recompte de punts obtinguts sobre 10 mitjançant
els estudis grafològics i els punts obtinguts a partir del criteri i valoració que
cada delegat ha fet d’ell mateix. Al final de la graella hi podem observar la
totalitat de punts sobre deu de cada representant de classe.
RESULTATS DE L’ANÀLISI SOBRE 10:
CARACTERÍSTIQUES:
Criteri:
1r.A
1r.B
1r.C
2n.A
2n.B
2n.C
Grafològic: 6 5 5 4 5 3 Dots de líder: Personal: 8 6 6 8 6 10
Grafològic: 4 3 7 4 3 6 Esperit emprenedor o
iniciativa: Personal: 6 6 6 6 10 8
Grafològic: 5 5 5 3 4 4 Extravertit i sociable: Personal: 10 4 6 6 6 8
Grafològic: 5 2 4 1 2 1 Solidari i altruista: Personal: 8 8 8 8 8 6
Grafològic: 8 3 4 6 7 6 Amb autocontrol: Personal: 8 8 6 8 10 8
Grafològic: 3 3 6 3 3 2 Humil o senzill: Personal: 8 6 8 6 8 6
Grafològic: 10 2 8 6 4 6 Ferm i amb les idees
clares: Personal: 10 8 8 10 8 6
Grafològic: 4 2 6 2 0 2 Atent amb els companys: Personal: 10 6 8 6 10 4
Grafològic: 7 2 5 7 7 8 Educat: Personal: 10 10 10 8 8 8
Grafològic: 7 3 9 1 7 3 Sincer: Personal: 8 6 6 6 8 6
MITJANA INDIVIDUAL SEGONS EL
CRITERI GRAFOLÒGIC: 5,9 3 5,9 3,7 4,2 4,1
MITJANA INDIVIDUAL SEGONS EL CRITERI PERSONAL:
8,6 6,8 7,2 7,2 8,2 7
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
37
Extravertit i sociable:
443
5 5 5
8
66
10
4
6
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
Esperit emprenedor o iniciativa:
6
34
7
34
8
10
6666
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
Dots de líder:
3
54
56
5
10
6
8
66
8
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
- 2.2.3. Conclusions parcials sobre el resultat:
Per poder realitzar les conclusions sobre els resultats, ho farem a partir de les
representacions gràfiques d’aquests, on es veu la diferència de punts obtinguts
segons el criteri grafològic i el personal de cada característica.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
38
Humil o senzill:
2333 3
6 6
8
6
8
6
8
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
Amb autocontrol:
67
6
43
8 8
10
8
6
88
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
Solidari i altruista:
1
21
4
2
5
6
88888
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
Ferm i amb les idees clares:
10
2
8
6
4
6
10
8 8
10
8
6
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
39
Sincer:
7
3
7
1
9
3
8
6
8
666
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
Educat:
5
7 7
2
788 88
10 1010
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
Atent amb els companys:
4
2
6
2 20
10
6
8
6
10
4
0
2
4
6
8
10
1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC
Delegats:
Puntuació sobre 10:
Criteri grafològic: Criteri personal:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
40
Representació dels anteriors gràfics i graelles:
Si observem els gràfics i les graelles dels resultats de les anàlisis, podem veure
que el delegat de 1r A i el de 1rC són, segons el criteri grafològic, els més
idonis per ocupar aquest càrrec. Tots dos han tret una puntuació de 5,9 sobre
deu i cal destacar, sobretot, l’elevada puntuació que han obtingut a “fermesa i
idees clares” i “sinceritat” respectivament. Ho podem observar en els següents
gràfics:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
41
En el cas del delegat de
1r A podem observar a
continuació aquest alt
nivell de fermesa en les
decisions a partir de la
polidesa, la llegibilitat i
la bona organització del
text en el full:
En canvi, el delegat de 1r C ha
obtingut una alta puntuació de
sinceritat a causa de la constància de
forma, mida, pressió i velocitat entre la
firma i el text. Això ho podem observar
en el següent text:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
42
D’altra banda, continuant amb el criteri grafològic, ha estat el delegat de 1r B el
que ha obtingut una puntuació més baixa. Algunes característiques com
l’educació”, la “solidaritat i altruisme” i “l’atenció vers els companys” han fet
davallar molt la seva nota. Ho veiem a continuació:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
43
Per deduir si una persona posseeix aquesta qualitat d’atent amb els companys
ens hem de fixar en la inclinació vertical o amb tendència a la dreta, amb els
espais amples entre paraules, amb les lletres en forma de garlandes, amb
l’escriptura semi corba i amb les lletres lligades. Tal i com podem veure sota
aquesta explicació, en l’escrit del delegat de 1r B només apareix un dels sis
trets: l’escriptura semi corba; aquesta la veiem a través de la forma arrodonida i
poc angular de la lletra:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
44
Un altre aspecte que cal mencionar és els resultats segons el criteri personal.
Com era d’esperar, aquí les notes han augmentat moltíssim ja que tots es
veuen molt capacitats per ser uns bons representants de classe. No obstant
això, és necessari remarcar que el delegat de 1r A torna a ser el delegat
perfecte. Aquest cop ha reunit una mitjana de 8,6 sobre deu i per tant això ens
fa afirmar que tan grafològicament com personalment, es converteix en el millor
delegat de Batxillerat d’aquesta escola. Si ens fixem en les puntuacions més
baixes segons el criteri personal, és el delegat de 1r B el que s’atribueix un 6.8
sobre deu. Aquí destacarem que es suspèn a ell mateix a l’hora de valorar la
seva capacitat “d’extraversió i sociabilitat”:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
45
M’ha sorprès molt la gran diferència de punts atribuïts a un mateix delegat en
funció dels dos criteris; per exemple, el delegat de 2n B es puntua molt
generosament en tres característiques: “esperit emprenedor”, “atent amb els
companys” i “solidari”; i en canvi, segons el punt de vista grafològic, aquestes
tres mateixes característiques tenen una puntuació molt menor, i fins i tot, la
característica d’atent amb els companys, la grafologia li atribueix un “0”. Ho
podem observar en els següents gràfics:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
46
Si observem de manera general els resultats, també cal destacar la baixa
puntuació que la grafologia atorga a la característica de “solidaritat i altruisme”
de tots els delegats:
En canvi, segons el criteri grafològic, podem veure a continuació una elevada
mitjana de notes en el cas de “l’educació”, tot i que no és espectacular degut a
l’excepció del representant de 1r B. Això ho sabem perquè l’escriptura d’aquest
delegat no presenta ni uns marges controlats i regulars, ni un text ordenat en
l’espai, ni una certa polidesa, ni una constància en la mida de les lletres. A més
a més, el marge superior ample no afavoreix a l’hora de parlar d’una bona
educació:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
47
Finalment podem fer una altra deducció veient els gràfics següents: els
resultats grafològics mai superen als personals. Només hem trobat tres casos
en que això succeeix i casualment, dos dels tres casos pertanyen al mateix
delegat, al representant de 1r C:
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
48
3. Conclusions finals
La hipòtesis del meu treball: Els resultats del criteri grafològic i els del
criteri personal es corresponen, no es pot corroborar d’una manera empírica
ni exacta ja que els delegats s’han autovalorat amb puntuacions molt altes i
aquestes, normalment, han estat molt superiors a les del criteri grafològic. És a
dir, en la majoria de casos els resultats del criteri grafològic estan per sota dels
del criteri personal.
També haig de dir que he aconseguit un dels propòsits més importants que
m’havia fet: introduir-me en el món de la grafologia i observar com aquesta pot
participar i condicionar el meu dia a dia. He descobert també com influeix cada
vegada més en els diferents àmbits laborals, així com també la importància que
té en llocs abans inimaginables per mi com són els jutjats per aclarir
condemnes, o els hospitals per detectar certes malalties. Per altra banda,
sabent que la grafologia no està molt acceptada o considerada vertadera per la
societat en la que vivim, m’ha sorprès molt l’actitud d’aquestes persones quan
em preguntaven el tema del meu treball de recerca i els deia que aquest es
basava en la grafologia; cada vegada més gent s’interessava i em preguntava
sobre la fiabilitat d’aquesta tècnica i eren molts els que en volien una
demostració. Tot i això crec que encara ara hi ha moltes persones que posen la
grafologia en dubte ja que creuen del tot impossible que un text pugui descriure
una personalitat. Tanmateix crec necessari destacar que he complert un altre
objectiu primordial per a mi: fer del treball de camp una activitat dinàmica i
divertida. Em preocupava molt que tan jo com els que llegissin aquest treball el
trobessin avorrit i inclús feixuc de llegir, per això he intentat fer-lo el més lleuger
i entretingut possible amb alguns gràfics, frases cèlebres, imatges i graelles. De
la mateixa manera he aconseguit descobrir la importància de la firma dins la
grafologia. Totes les firmes són diferents entre elles, i és per això que ens
proporcionen tanta informació sobre un mateix. Crec que és apassionant saber
tants trets característics d’una persona amb el sol fet d’observar la seva
signatura.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
49
4. Valoració crítica del treball
Ara que ja he acabat el treball de recerca puc assegurar que ha estat una
experiència molt positiva i gratificant. Estic molt contenta i satisfeta d’haver
escollit el tema de la grafologia, tot i que al principi em va semblar d’allò més
irreal conèixer com és una persona amb el sol fet d’estudiar la seva lletra. No hi
ha hagut un sol dia que no m’hagi sorprès algun aspecte nou treballat i
analitzar els escrits dels delegats ha estat una tasca molt emocionant. M’ha
encantat observar el que pensen ells sobre sí mateixos i el que la grafologia
indica sobre la seva personalitat ja que m’he endut més d’una sorpresa
inesperada amb la comparació d’aquests dos punts de vista.
La veritat és que mai m’hauria imaginat divertir-me i gaudir tant a l’hora de fer
un treball, i menys el “temible i odiós” treball de recerca, que tan avorrit i cansat
me l’havien descrit.
La part del treball més entretinguda de fer ha estat sens dubte, el treball de
camp. He gaudit molt a l’hora de fer les anàlisis grafològiques ja que aquestes
m’han servit per obtenir experiència en aquest món tan curiós com és la tècnica
de la grafologia.
Al haver fet aquest treball, ara, cada vegada que llegeixo un text manuscrit em
fixo inconscientment en els gèneres del text que em proporcionen la informació
necessària per conèixer la seva personalitat.
Tot i això, també cal destacar la part més feixuga del treball, que ha estat
l’elaboració de la memòria escrita. Segurament aquesta tasca m’ha resultat
més cansada perquè he hagut de buscar, seleccionar i redactar la informació
necessària per dur a terme un bon treball de camp, i això sempre és repetitiu i
poc dinàmic.
Per acabar m’agradaria comentar que trobo una mica just el període de temps
que l’escola ens va donar per elegir el tema del treball. Considero que aquesta
elecció és la principal per aconseguir fer un bon treball de recerca i crec que
necessitaríem més temps per decidir el tema adequat que s’ajustés realment
als nostres interessos. Per tant proposaria que els professors ens donessin
més temps entre el dia que ens diuen que comencem a triar el tema i el dia que
l’hem d’anunciar definitivament.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
50
No obstant això puc assegurar que realitzar el treball de recerca ha estat una
experiència molt gratificant amb la que he après nous coneixements i he
adquirit molta pràctica que em serà molt útil a l’hora de fer treballs futurs.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
51
Agraïments
Durant la realització del treball m’han ofert la seva col·laboració moltes
persones, i els ho agraeixo molt a totes elles:
Primer de tot agrair l’esforç a la meva tutora del treball de recerca, Núria Vivas,
que m’ha ajudat molt a l’hora d’orientar i desenvolupar tot el treball, i ha estat al
meu costat per ajudar-me a resoldre qualsevol imprevist o dubte.
També vull agrair a la grafòloga Montse Perelló la seva gran ajuda a l’hora de
proporcionar-me la informació necessària per dur a terme el treball, així com
també la transmissió de tots els seus coneixements sobre la grafologia, fruit de
la seva experiència en l’àmbit.
Als sis delegats dels escrits per la seva col·laboració i dedicació. Els escrits que
van realitzar han estat la base del meu treball de camp i és per això que sense
ells el meu treball de recerca no hauria estat possible.
Finalment vull donar les gràcies a tots els meus familiars i amics, per facilitar-
me les idees i propostes que han fet possible aquest treball i el seu suport en
els moments més difícils o complicats.
Imatge 9: Amb la Sra. Montse Perelló, de Signes Grafo.
Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa
52
Bibliografia:
1.Llibres: - La Grafologia, Elena Giner i Teresa Girona. Editorial UOC.
- Guia práctica de grafología, Albert E. Hughes. Editorial Edaf.
- Cómo hacer anàlisis grafológicos, Jose Javier Simón. Editorial Martínez
Roca.
- Diagnòstic anorèxia, Marliese Arold. Editorial Edebe.
- Carácter, angústia, emotividad, resonancia y grafología, Juan Allende del
Campo.
-Grafología de la Firma-Rúbrica, Mauricio Xandrò Madrid. Editorial Eos.
2.Webs:
- http://www.grafologico.com
- http://sandracerro.com/Articulos/otros_arts/Escr_jovenes.pdf
- http://www.escueladegrafologia.com.ar/aplicacion.htm
- http://www.grafocounseling.mex.tl/
- http://www.ca-grafoterapia.com/
- http://signesgrafo.com/flash_cat.swf
- http://www.grafoanalizando.com/
- http://www.dsalud.com/grafologia_numero9.htm
- http://firmas.biz/caracteristicas_rubrica.html
- http://graphosceg.wordpress.com/%C2%BFpara-que-sirve-la-grafologia/
- http://www.grafoanalisis.com/boletin_ICG/7bol_ICG.pdf
- http://www.graphology.co.uk/index02.html
3.Documentació:
-Apunts de la classe impartida per la Sra. Montse Perelló.
-Documentació proporcionada per la Sra. Montse Perelló.
-Subscripció a una revista on-line: Revista digital, Psicologia y grafologia.
4.Experimentació:
-Assessors: Sra. Montse Perelló (grafòloga de Signes Grafo).