- 1. EDUCACI SENSORIAL
David de las Heras
2. Fonaments de leducaci a lescola Bressol
- Fa bastants anys, la professora Elionor Goldschmied de Londres
ens va iniciar en la realitzaci d activitats de joc sensorial per
els nens de la Llar dInfants: Panera dels Tresors i Joc heurstic.
Aquestes propostes de joc de descoberta dobjectes intenten oferir
al nen un espai per realitzar la seva activitat natural dexploraci
i manipulaci dels objectes. Resumeixo breument en qu consisteixen a
continuaci:
La panera dels tresors
La panera dels Tresors s una activitat dexploraci sistemtica que es
realitza amb els nens del primer any de vida que es poden mantenir
asseguts correctament, per, encara no es desplacen. Generalment es
selecciona una quantitat dobjectes de lentorn natural i quotidi de
linfant, oferint-li aix una gran diversitat de qualitats
sensorials: textures, colors, formes, sorolls, olors i pes
diferents. Leducador ha de facilitar als nens un espai dexploraci
tranquil, evitar les intrusions daltres nens ms grans, i renovar
peridicament el material. Aix el nen es pot centrar en lactivitat
de coneixement dels objectes.
3. Escola Bressol de Pineda
4. EL JOC HEURISTIC
-El joc heurstic, s una activitat en la que un grup redut de nens,
explora objectes no catalogats de didctics i els combina
lliurement. En acabar lexploraci, i amb lajuda de ladult, els
recull tot classificant-los.
El joc heurstic s una activitat que:
- Exercita i enriqueix les capacitats dels infants,
fsiques,mentals, emocionals i socials.- Afavoreix el treball en
grup.- Dna loportunitat a leducadora de conixer millor cada un dels
nens.
Pot combinar el material de maneres molt diverses, tot i fent
descobertes: Ficar i treure, omplir i buidar, tapar i destapar,
obrir i tancar, encaixar, abocar..
El coneixement de la realitat que adquireix linfant a partir de la
prpia activitat, una activitat sorgida del seu inters, queda per
sempre ms enregistrat en el cervell i constitueix la base per a
nous aprenentatges.
El domini de la mobilitat de tot el cos, s la gran conquesta del
segon any de vida. Linfant arriba all on desitja i desitja all que
veu. Tot linteressa i t necessitat de tocar-ho tot. La seva
habilitat manual i la capacitat de manipulaci han augmentat
considerablement i aix fa que el nen sinteressi per les relacions
entre els objectes. El joc heurstic dona llibertat de
moviment
.
5. FONAMENTS LOGICO-MATEMTICA
El pensament lgic es pot desenvolupar en el nen per mitj de la seva
capacitat de diferenciar els estmuls sensorials del seu entorn
prxim. Les respostes diferents que realitza el nen davant aquests
estmuls ens informa sobre la seva capacitat de discriminaci i a la
vegada, lacci concreta que realitza li permet interioritzar el
coneixement sensorial . El nen aprn a travs de la seva acci sobre
els objectes.
Presento quatre aspectes per lestudi de les primeres nocions de
lgica matemtica:
A- Desenvolupament de la identitat dels objectes:el fet que la
majoria dobjectes no sn nics en el conjunt de les seves
caracterstiques s un problema durant la primera infncia. Els
estudis fonamentats en la teoria del desenvolupament cognitiu
segons Piaget , ens informen que els nens desprs des cinc mesos
identifiquen un objecte com un volum dins lespai que pot moures i
desplaar-se. Saben que dos objectes no poden estar al mateix lloc
simultniament. La situaci en lespai dun objecte pot ser una
caracterstica diferenciadora de lobjecte, aix dos objectes idntics
que el nen pot veure simultniament , per situats en llocs diferent
sn objectes diferents. Aquestes nocions existeixen en el moment que
el nen t els primers contactes amb lactivitat de Descoberta dels
objectes.
6. FONAMENTS LOGICO-MATEMTIC
- B - Coneixement de les propietats dels objectes: En aquesta
edat el nen no s capa de fer una exploraci sistemtica dels objectes
que li permeti descobrir totes les seves propietats. El nen a
partir dels cinc mesos centra la seva atenci en les conseqncies de
les seves accions sobre els objectes. Aix, al oferir-li un objecte
desconegut realitza les diferents formes de manipulaci per tal de
descobrir-ne les propietats tctils, el so, el moviment, etc. Un nen
que casualment faci xocar una cullera amb una petxina, anir
repetint la seva acci per comprovar el soroll que fa. La panera
dels Tresors el familiaritza amb les propietats dels objectes,
forma, dimensi, pes, estabilitat, densitat, color, etc. i li permet
repetir les seves accions.
Linters per lexploraci activa de les propietats de lobjecte es
poden observar al complir el primer any de vida. El nen reconeix un
dels aspectes que li criden ms latenci i aquest passa a ser la
propietat bsica del reconeixement de lobjecte, normalment, el
contorn de lobjecte, la forma i la dimensi sn ms interessants per
la identificaci de lobjecte que el color.
El joc heurstic li permet descobrir noves tcniques exploratries, al
mateix temps que lobservaci i imitaci del que fan els seus companys
li augmenta el seu repertori dacci sobre els objectes.
7. FONAMENTS LOGICO-MATEMTICA
- C - Comparaci de les propietats dels objectes: Durant el primer
any de vida el nen observa visualment lobjecte que t a la m i el
reconeix a partir de posar-sel a la boca. Al complir el primer any
observarem que objectes amb propietats semblants els explora
repetint accions semblants. Per exemple tots els que sn rodons els
tira per fer-los rodolar.
Per mitj de lactivitat objectal posa en relaci els objectes, un
sobre de laltre, un dins de laltre, els pica entre ells, els tapa
amb un objecte ms gran, etc. i juga amb les seves mltiples
combinacions aprofitant les caracterstiques de cada objecte.
Linfant s sensible a les quantitats dels objectes i reconeix
lobjecte que s nic daquells que nhi ha molts.
Descobreix ls duns instruments com a intermediaris per aconseguir
el que ell vol, determinats objectes es poden convertir amb
recipients, altres serveixen per arribar a un lloc ocult, etc.
Davant els objectes es pregunta qu puc fer amb aix?
- D - El desenvolupament de les nocions espacials: el nen durant
el primer any de vida li costa calcular la distncia entre ell i els
objectes, per exemple, estira el bra igual per un objecte que est
gaireb al seu abast que per un objecte que est ms lluny, per, s
sensible al canvi de posici dels objectes coneguts dins de lespai
habitual. Al finalitzar aquest primer any el nen s capa de percebre
la posici dun objecte i fer els moviments adequats per
aconseguir-lo.
En el segon any el nen adapta el seu moviment a lespai i als
objectes que hi ha, experimenta les diferents direccions dins de
lespai i observa les posicions relatives respecte als objectes i
els altres nens. Descobreixen la funcionalitat dels diferents
espais que utilitzen i adeqen les seves accions al seu s
habitual.
Sinteressa per fer accions correlatives que ordenen un material per
alguna diferncia constant, per ex. observa amb atenci com ladult
realitza una pirmide amb les anelles i intenta recordar algunes
caracterstiques que li puguin ajudar a realitzar la tasca amb xit
ms endavant. Comena a descobrir les primeres relacions espacials
entre objectes i les seves caracterstiques tipolgiques, fan files,
apilen per fer torres, posen uns objectes a dins dun altre.
8. El llenguatge dels sentits
9. ACTIVITAT DE SENTITS A P4
- CONTINGUTS: 10. Coneixement del nom dels cinc sentits. 11.
Identificaci dels rgans del cos a travs dels quals es reben
percepcions. 12. Coneixement de la funci dalguns rgans del cos. 13.
Reconeixement dels gustos salat, dol, amarg i cid en diferents
aliments. 14. Discriminaci de diferents olors. 15. Iniciaci en
lescriptura de paraules conegudes a partir dun model i sense model.
16. Identificaci de lrgan de la vista, del gust, de lolfacte i
algunes de les seves parts. 17. Formulaci dhiptesis. 18.
Reconeixement de qualitats (rugs, fi, tou i dur) que es poden
percebre a travs del tacte. 19. Verbalitzaci de les percepcions
tingudes. 20. Reconeixement de loda com un sentit ms. 21.
Identificaci i discriminaci de sons diferents.
ACTIVITAT DE SENTITS P4
- OBJECTIUS: 22. Lalumne/a ha de ser capa de: 23. Reconixerels
cinc sentits, elsseusnoms i elsrgans del cos a travs
delsqualselspercebem. 24. Identificar cada rgandelssentits. 25.
Reconixer les percepcions que es poden teniramb cada un dels cinc
sentits. 26. Reconixercaracterstiques o qualitatsdalgunselements i
les percepcions que en tenim a travs delssentits. 27. Diferenciar
algunsalimentsconegutspelseu sabor: dol, salat, cid i amarg. 28.
Identificar algunselements o productes a travs del sentit de
lolfacte. 29. Escriureparaulesconegudes a partir dunmodel o
sensemodel. 30. Formular hiptesis i argumentar-ne la defensa.
ACTIVITATS DE SENTITS
Avui a classe veure els segent video per introduir el tema dels
sentits. Un cop visionat el video encetarem una conversa sobre si
saben quants sentits tenim, on sn i com es diuen algunes de les
sensacions que percebem a travs dels sentits.
31.
- ACTIVITAT 2 MIRO, EXCOLTO, OLORO, TASTO.. 32. Encetarem una
conversa entorn a aquestes imatges. Aquesta activitat i lanterior
ens poden servir per detectar els coneixements previs dels alumnes
sobre el tema.Els demanarem que les observin i diguin com es poden
percebre els diferents elements representats: qu es pot sentir o
escoltar, qu es pot olorar, qu es pot toca, qu es pot mirar i qu es
pot tastar
Activitat dels sentits
- ACTIVITAT 3 CLASSIFIQUEM I ENGANXEM 33. Hem demanat a les
famlies que ajudin als seus fills a retallar imatges de revistes i
prospecte publicitaris, que puguem classificar clarament en un
sentit o un altre. Avui a la classe hem anat revisant tots els
retallsque tenem tot comentat el sentit amb el que relacionvem cada
imatge. 34. Hem proposat de classificar els diferents retalls
segons el sentit al que feien referncia. Hem decidit entre tots
fer-ho de la manera segent: enganxarem les coses relacionades amb
un sentit en una cartolina. Aix, hem preparat cinc cartolines de
diferents colors, que hem enganxat al suro de la paret i hem anat
enganxant els retalls en la cartolina corresponents i aquest ha
estat el resultat
MURALS DE SENTITS
35. ACTIVITAT DELS SENTITS
- ACTIVITAT 4 FEM UN EXPERIMENT! 36. Avui farem un experiment,
ens posarem en parelles, lun davant de laltre i ens fixarem en els
ulls, explicarem qu hi veiem, si sabem com es diu i desprs els
demanarem que es fixin en el punt negre de dins de lull que es diu
pupil.la. Ens fixarem si s gran o petita i a continuaci, els
explicarem que deixarem un moment la classe sense llum, que ser
noms molt poca estona, i que desprs hauran de mirar que li ha
passat a la pupil.la del company. 37. Un cop fet lexperiment, els
demanarem que ens expliquin el que ha passat i a mesura que facin
les seves aportacions, anirem donant-los pistes per a que arribin a
la conclusi que quan hi ha molta llum la pupil.la es fa petita i
quan hi ha poca llum la pupil.la es fa gran. 38. Finalment, els
presentarem el material que hem preparat per a explicar les parts
de lull que s la imatge segent. 39. Es tracta duna imatge
plastificada amb els noms de les diferents parts dels ulls que tamb
estan plastificades i que quedar a la classe com a material dels
racons. Primer treballarem els noms de cada part tot identificant
les lletres que hi coneixen i desprs lengaxarem al lloc
corresponent. Un cop fet aix, els donarem una fitxa de treball en
paper on hi haura la mateixa imatge i ells hauran descriure el nom
de cada part de lull en el requadre corresponent.
ACTIVITAT DE SENTITS
- ACTIVITAT 5 QUIN GUST T ? 40. Per treballar aquest sentit, a la
classe portarem tot un seguit daliments per que els nens els tastin
i puguin diferenciar-ne els gustos dol, salat, amarg i cid:
llimona, sucre, pernil salat, caf en pols, mel, xocolata, mel.
Presentarem als nens cada aliment i els demanarem que ens diguin
quin gust creuen que t cada cosa i desprs la tastaran i entre tots
decidirem quin s el seu gust. Els deixarem al rac de lexperimentaci
on tindrem una safata diferent amb el nom de cada gust per
deixar-hi els aliments. 41. A continuaci presentarem aquesta lmina
amb les parts de la boca, al igual que hem fet amb les parts de
lull. Ens a judar a treballar el nom de les diferents parts i, a ms
quedar a la classe com a material dels racons. Finalment,
realitzarem una acitivitat en IMPRESS on hi haur la imatge dun
aliment i ells hauran de clicar a sobre del gust corresponent. Si
ho fan b passar a la segent imatge i si no hauran de buscar la
paraula corresponent.
ACTIVITATS DE SENTITS
- ACTIVITAT 6 . MAGRADA AQUESTA OLOR. 42. Com que ja hem
treballat les parts de lull i de la boca en les altres activitats,
avui tornarem a recordar-les i a continuaci, introduirem la mateixa
activitat sobre el nas. Ser la imatge dun nas plastificada i amb
els noms de les parts per enganxar amb velcro. 43. Ser la imatge
dun nas plastificada i amb els noms de les parts per enganxar amb
velcro. Per introduir el sentit de lolfacte, portarem a la classe
tot un seguit de coses per a que els nens puguin olorar-les.
Aquestes seran: colnia, alls, ceba, roman, vinagreA mesura que les
anem olorant, anirem discutint si sn olors agradables o
desagradables. Un cop realitzada lactivitat els presentarem una
fitxa on hi haur les fotos de les coses que hem olorat i hauran
denganxar un gomet verd si era una olor agradable o b un gomet roig
si era desagradable.
ACTIVITATS DE SENTITS
- ACTIVITAT 7. TOCA, TOCA 44. En aquestaactivitat, portarem a la
classepaper de vidre, un mocador de seda, un tros de fusta i
cotfluix. Primer deixarem que elsnenstoquin cada cosa i intentin
definir el tacte que t. A mesura que facin les
sevesaportacionsintroduirem les paraulestou, fi, dur i rugs. 45.
Comentarem les lletres de cada paraulatotrelacionant-les
ambparaules que ellsjaconeixen. Finalment, en una fitxa dividida en
4 requadreshaurandenganxar la foto de cada cosa al
lloccorresponent. A cada requadrehihaur el nom del tacte de cada
objecte.
ACTIVITATS DE SENTITS
- ACTIVITAT 8. QUIN ANIMAL FA AQUEST SOROLL? 46. Primer
escoltarem tots els animals i deixarem que els nens endevinin
lanimal que s. Desprs repartirem a cada nen les fotos dels sis
animals i les retallaran. 47. A mesura que anem escoltant els
animals hauran daixecar la foto de lanimal corresponent. Ms tard, i
en una fitxa de paper on hi haur una taula amb sis requadres
numerats hauran denganxar les fotos de cada animal segons lordre en
que els anem escoltant.
ACTIVITAT 7
48. ACTIVITATS DE SENTITS
ACTIVITAT 9. SLIX I ELS SENTITS.
Anirem a laula informtica i treballarem les activitats anomenades
Slix i els sentitsque hi han en el segent enlla:
http://www.edu365.cat/infantil/cos/index.htm
49. ACTIVITATS DE SENTITS
- ACTIVITAT 10. ANEM A A BIBLIOTECA. 50. En
aquestaactivitatanirem a la biblioteca a buscar llibres sobre
elssentits. Elsdeixarem un temps prudencial i desprsdeamanarem que
ensenyin a la resta de companyselsllibres que han trobattotdeixant
que comentin les sevestroballes. 51. Demanarem a la persona
encarregada de la biblioteca poder-nos emportarelsllibres a la
nostraclassementretreballem el tema delssentits. All elsdeixarem al
rac de la biblioteca.
ACTIVITAT DE SENTITS
- ACTIVITAT 11. RACONS DELS SENTITS 52. Amb la mestra de refor i
ambtot el material que hemtreballat i que ha quedatcom a material
del racons, treballarem per racons i aix tamb podremferlavaluaci i
atendre les necessitatsdaprenentatge que puguinsorgir. 53.
Elsraconsseran: 54. 1.- Rac del llenguatgedelssentits. En
aquestractreballarem el nomdelssentits i delsrgansimplicatsaixcom
de les sevesparts i per a aixutilitzarem el material plastificat
que hemelaborat per treballar-ho. 55. 2.- Rac de lexperimentaci. En
aquestractreballaranels gustos, les olors agradables i
desagradables, les sensacions del tacte i podran escoltar sorolls d
animals a msdaltressorolls que hihaur en un CD. 56. 3.- Rac de
lordinador.Podran visionar altrecop el vdeo delssentits i fer les
activitats de Slix i elssentits. 57. 4.-Rac de la biblioteca. De la
biblioteca de lescola, portarem a la
classetotselsllibresreferentsalssentits que haguemtrobat i
elsdeixarem en aquestrac per a que elsnenspuguin mirar-los.
BIBLIOGRAFIA
- http://www.xtec.cat/entitats/perimetre/3jornades/teruca.htm 58.
http://elsangels.com/index2.php?option=content&do_pdf=1&id=48
59.
http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990103/experien/terceres/jocheur.htm
60.
http://elsmenutsdelapineda.blogspot.com/2009/04/lesanguiles-i-la-panera-dels-tresors.html
61. http://blocs.xtec.cat/cargolsp4/els-sentits/