Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany

Post on 19-Jan-2016

32 views 6 download

description

Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany. Centre Jove de Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona -CJAS- Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears Rosa Ros i Rahola. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany

Dret a planificar una familia i...

XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany

Centre Jove de Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona -CJAS- Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears

Rosa Ros i Rahola

DRET

raó, opció, llibertat, exempció,...

dret a la lliure decisió, a l’autonomia, a la independència,...

Salut sexual i reproductiva, un dret

Estat de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties o dolences, en tots els aspectes relacionats amb el sistema reproductiu i les seves funcions i processos

Conferencia sobre Población y Desarrollo, El Cairo 1994

“LA SEXUALITAT és una energia que ens motiva a buscar afecte, contacte, plaer, tendresa i intimitat. La sexualitat influeix en els nostres pensaments, sentiments, accions i interaccions i, per tant, té a veure amb la nostra “salut física i mental”

OMS 1975

La lluita de les dones per l’assoliment i respecte del dret a l’opció de “planificar la família”, sobretot per reduir el nombre de fills, és la que reuneix més història

Algunes dades

Dels 28 milions d’embarassos en el món, la meitat són no desitjats

D’aquests, el 36% acaben en avortament i no en les millors condicions

En el nostre país l’embaràs adolescent ha augmentat. Aquest, es considera un indicador social i econòmic per considerar el nivell de desenvolupament d’un país

Quasi la meitat dels avortaments a Catalunya els suporten dones estrangeres

població i desenvolupament

Principal pilar : “La salut sexual i reproductiva” com un dret humà, en el seu sentit més ampli

amb la seva transversalitat en tot el procés vital i de creixement personal

des d’una mirada de gènere

L’amor, l’amistat, l’afecte, sentir-se reconegut/da, desitjat/da i

valorat/da,… són necessitats psicològiques fonamentals en l’ésser humà

Fan que et sentis bé i donen sentit de “pertinença”

L’afectivitat

Tracta de la necessitat que tenim els humans d’establir “vincles” amb altres persones, que ens ajudin a la supervivència i ens proporcionin estabilitat psicològica i emocional. (relacions primàries, necessitat de contacte, manifestació dels sentiments i emocions per part dels adults als nens i nenes, entre adults, etc.).

Comunicació verbal i no verbal

Un bon víncle afectiu…

Permet Autonomía Reconeixement de les emocions i sentiments Manifestació de les emocions i sentiments Un bon grau d’autoestima Control de la expressió dels afectes i aprenentatge

d’estratègies eficaces per lograr els desitjos Estratègies per superar la frustració, etc.

En els nens i nenes, els pares i mares i/o adults de referència i l’entorn social més proper, actuen de model per l’aprenentatge mitjançant les vivències, la imitació i observació, etc., ajudant a conformar l’actitud, a establir els límits, etc..

“Fer l’amor i no la guerra”

Cèlebre consigna dels anys 60 en plena “Guerra Freda” i, poc després de l’aprobació de la píndola anticonceptiva a EEUU.

Recorregut a partir d’un enfoc inicial de caràcter poblacionista (voluntat de control del creixement de la població)

1968 Conferència internacional de drets humans (Teherán). Es reconeix el dret a la Planificació de la Família (P.F.).

1974: 1° Conferència Internacional de població (Bucarest) se estableix que l’important creixement de la població està causat pel desenvolupament

Uns anys més tard: 1° Conferència internacional sobre les dones. Es reconeix que el dret a la P.F. es essencial per aconseguir la igualtat de gènere.

1984: 2° Conferència Internacional de població. Fa evidents les necessitats no cobertes en P.F. i com millorar la cobertura. Incorpora la necessitat de participació dels homes, corresponsabilizació. S’aborda la mortalitat materna i s’identifiquen les i els adolescents com un grup específic pel desenvolupament de l’educació sexual

1992: La Cumbre de la Tierra (Río de Janeiro). Va situar a les dones en un rol crucial en la gestió mediambiental i va sorgir el concepte de “desenvolupament sostenible”

1994: La Conferència Internacional de població i desenvolupament (El Cairo). Va marcar la política global en materia de salut i drets sexuals i reproductius. Es va vincular població i pobresa. S’estableix el concepte de SSiR. Va fer notar la necesitat de dirigir-se als adolescents y joves per la reducció d’embarassos no desitjats. Es va insistir amb els riscos i complicacions dels avortaments insegurs.Es van definir les àrees de P.F., educació sexual, salut materna i protecció front les ITS inclòs el VIH/Sida (model d’atenció en Salut Sexual i Reproductiva)

1995: Conferència de Nacions Unides sobre les dones (Beijing). Es va especificar que la SSiR en el seu sentit més ampli e prenia part dels “drets humans” de les dones.

1999: Revisión Conf. Intern. de Població i Desenvolupament (CIPD+5); es va fer balanç de les decisions del Caire, evidenciant alguns resultats positius. Però, es van identificar nivells elevats de discriminació contra les dones.

2000: Beijing +5. Es va impulsar la major participació dels homes en la SSiR.

2000: Cumbre del Milenio (ODM): Es plantegen 8 objectius amb el compromís de reduir a la meitat el n° de persones que vivien en la pobresa absoluta per el 2015. Entre els 8: “promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona, millorar la salut materna, combatre el VIH/Sida, el paludisme i altres malalties i reduir la mortalitat infantil

A CATALUNYA

1970- Reivindicació i lluita pels drets a la P.F., l’anticoncepció i l’avortament. Moviment social i polític, vocalíes i grups de dones. Manifestacions per l’avortament

1972- Servei de profilaxis materno infantil. Hospital Clínic Dr. Iglesias, Dra. Villatoro, Dr. Hernàndez

1976- Primeres Jornades Catalanes de la Dona

A CATALUNYA

Primeres Jornades Catalanes de la Dona, 1976.Punt 10 de les conclusions:

Dret a la lliure disposició del propi cos i com a mitjà principal per aconseguir-ho:

a) Educació sexual.b) Anticonceptius per a homes i dones a càrrec de

la Seguretat Social.c) Legalització de l'avortament i inclusió a la

seguretat social.d) Supressió de la llei de perillositat i rehabilitació

social, que persegueix conductes com l’homosexualitat, la prostitució, etc.

1976-1977- Comença amb força la lluita feminista

1977- “Dones per l’Autoconeixement i l’Anticoncepció – DAIA-

Creació del primer centre Municipal de Planificació Familiar (P.F.) a Barcelona, 78-79

“Torre Llobeta” (Comissió de professionals)

1978- Legalització de la píndola hormonal i altres anticonceptius a Espanya

Catalunya...

Finals del 70 i inicis dels 80,diversos actes i manifestacions pel dret a l’avortament

1977 1ers. Eleccions democràtiques 1977 Creació del 1er. centre de P.F

(El Prat de Llobregat) Entre anys 80 i 90, creació de 47 centres

“municipals” de P.F.; subvenció de la Diputació 1982 1er. Congrés de P.F. a Gijón 1982 Constitució de l’Associació de

“treballadores” de P.F, més tard 1987 Constitució de la Federació de P.F.

estatal formada per 8 associacions autonòmiques,entre elles la catalana

Catalunya....

1985, despenalització de l’avortament en tres supòsits 1987-89, es crean les tardes d’atenció a joves

1990 i fins ara, integració paulatina dels serveis municipals de P.F. a la xarxa normalitzada: Programes d’atenció a la dona (PAD). Actualment, Atenció en Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), amb irregularitats importants quant a l’atenció contraceptiva segons el territori

1991, creació del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) des de la Federació estatal de

i les dones avui?…

“Dones i homes de tot el mon tenen un accés desconcertadament diferent als bens i oportunitats, reforçades per normes i estructures socials desiguals que perpetúen les diferències de gènere per segles”

UNFP 2005

Acceso directo a 000552971.jpg.lnk

salut sexual i reproductiva; de qui i de què depen?

• Tradicions culturals (ideologia, creences, religió..)• Polítiques demogràfiques, pronatalistes o de Planif. Familiar • Legislació (penalització o no de l’avortament, nivell d’accés a la

anticoncepció, atenció als menors,…)• Aspectes socials i econòmics (països en desenvolupament o

desenvolupats)• Nivell d’educació dels nens i sobretot, de les nenes• Informació objetiva i homogènea per gèneres • Orientació i pràctiques sexuals • Grau de llibertat individual i social • Característiques i capacitats de M.A. i accessibilitat a l’Anticoncepció

d’Emergència• Accessibilitat a l’atención en salut personalitzada o de parella• Accés (regular o irregular, gratuïtat,... ) a tots el M.A. i a l’avortament en

condicions • Accessibilitat als diagnóstics i tractaments (ITS inclós el VIH/Sida i altres

infeccions, infertilitat, etc.)

La manca dels “drets en salut sexual i reproductiva”, están relacionats directament amb el nivell de pobresa i el nivell de desenvolupament del país. La pobresa es perpetúa si no hi ha canvis en el nivell d’educació, sobretot de la dona, la cultura i la situació social i econòmica .

hi han diferències importants pel que fa a les expectatives, emocions, sentimients i en relació a les vivencies i expressió de la sexualitat, que es reflectiran en la manera de ser, fer i estar de les noies i els nois

hi han diferències importants pel que fa a les expectatives, emocions, sentimients i en relació a les vivencies i expressió de la sexualitat, que es reflectiran en la manera de ser, fer i estar de les noies i els nois

Diferent

Diferent Diferent

GÈNERE: igualtat i diferència

La igualtat entesa socio-politicament com un principi inspirador de la modernitat, implica necessariament un respecte a les diferències (naturalesa, fisiología, cultura,…)

Ser iguals no significa ser idèntics Anna Berga

Educació Social, sept.-dec. 2005

GÈNERE

En aquest context l’utilitzem en el seu concepte d’igualtat i diferència en la construcció de la identitat personal, tant la sexual como la social i per fer notar la inequitat entre homes i dones

MASCULINITAT I FEMINITAT

El camí cap a la “identitat” psico-sexual i social en un entorn desfavorit i situació socio-econòmica complexe, afavoreix la baixa autoestima i desperta la necessitat de “l’actuació” amb conductes que comporten risc i es repeteixen. És una manera d’evadir el conflicte intern de base. (confusió en la recerca de l’afectivitat, de l’estima, de ser tingut en compte, de les necessitats bàsiques ...)

La violència, l’abús o altres circumstàncies d’agressió continuada, son factores d’alt risc que sobretot pateixen les dones Las característiques i moments personales també poden jugar a favor o en contra de les possibles conductes que comporten risc (guerra, immigració,...)

En aquest context, no oblidar la “Resiliència” de molts joves i adults/tes

Promoció de la salut afectiva-sexual i reproductiva

Pretensió: Assegurar la integritat física i mental i ajudar a

desenvolupar les capacitats vitals de cada persona: creativitat, desig, plaer, respecte, interrelació amb l’entorn, entre altres

Ajudar i acompanyar a les persones en l’aprenentatge per saber gestionar els desitjos, els perills i les situacions de risc que les envolten a nivell físic, psicològic i social, sense disminuir les seves capacitats vitals.

“consell contraceptiu” situacions especials

ÈPOCA VITAL Adolescència Puerperi Peri-menopausa Immigració

TRASTORN VITAL Malalties cròniques Discapacitat física Discapacitat psíquica Malalties psiquiàtriques Relacions abusives

DIFICULTA

• Dificultat d’accés al sist. sanitari• Barrera del idioma.• Diferències culturals• Problemes econòmics• Soletat• En la comunitat musulmana, discriminació dels professionals pel sexe • Pròpies dificultats dels professionals sanitaris

IMMIGRACIÓ

Entre el 40% i el 50% dels avortaments a l’estat español

es produeixen en dones extrangeresMinisterio de Sanidad y Consumo

“Existe un aumento del número de mujeres inmigrantes musulmanas que utilizan anticonceptivos tras su asentamiento en España y hay una asociación entre el tiempo de estancia y el número de abortos provocados.”

Paula Acevedo. Unidad de Antropología FísicaDepartamento de Biología de la Universidad Autónoma de

Madrid.

IMMIGRACIÓ

PERFIL DE LA DONA MALTRACTADA

• Edad mitja: 35,5 años

• Nivell d’estudis: Primaris

• Estat civil: Casada

• Fills: 1,3.

• Situació laboral: No treballa

VIOLÈNCIA

DEFINICIÓ

“Qualsevol acte de violència en base al gènere que tingui com a consequència o possibilitats de tenir com a consequència, patiment o lesió en la salut física, sexual o psicològica de la dona, incloses les amenaças d’aquests actes, coerció o privacions arbitràries de la seva llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com privada”.

Fuente: ONU/1.993

Naturalesa dels actes violents:• Físics• Sexuals• Psicològics• Que comporten privacions o negligència

VIOLÈNCIA

SITUACIÓ

• Major nº de persones amb retard mental que ariben a l’edat adulta.

• Major consciència social del seu dret a integrar-se a la societat i a rebre protecció.

• Major violència social, amb augment del risc per ser personas més vulnerables.

• Insuficiència de professionals i infraestructuras per cubrir les seves necessitats

DISCAPACITAT PSÍQUICA

Pretensions de la informació/educació

INFORMACIÓ COMUNICACIÓ “comprensió”

CONEIXEMENT EDUCACIÓ

• La “certesa en un missatge no ensenya res al receptor.

• Un bon “consell contraceptiu” exigeix tots aquests elements dins d’una relació bidireccional,

professional/usuaria

Carta de los derechos de la Fed. Internacional de Planificació Familiar (IPPF)

Derecho a: la vida a la libertad y la seguridad personal a la igualdad y a estar libres de toda forma de discriminación a la privacidad a la libertad de pensamiento a la información y a la educación a la opción de contraer matrimonio o no y a formar y

planificar una familia a decidir tener hijos o no tenerlos y cuando tenerlos a la atención en salud y a la protección de la salud al beneficio de los progresos científicos a la libertad de reunión y a la participación política a no ser sometida a maltratos y torturas