Dones (o)cultes en la història

Post on 26-Jun-2015

1.211 views 5 download

Transcript of Dones (o)cultes en la història

Els objectius del treball han estat principalment aprofundir en l’estudi de personatges femenins rellevants de l’Antiguitat Clàssica en diferents camps, i contribuir a l’educació per la igualtat de drets entre els sexes.La recerca d’informació, en la major

part dels casos, ha resultat laboriosa, ja que en la història “oficial” sempre s’acostuma a

ometre l’aportació de les dones.

DONES DEL MÓN CLÀSSIC

HIPÀTIA

METRODORA

SAFO

SULPÍCIA

CINISCA

ATALANTA

HIPÀTIAVa nàixer en el 370 dCMatemàticaFilòsofaDirectora del Museu d’AlexandriaVa morir en el 415 dC

Una màrtir de la ciència

El seu pare, filòsof i matemàtic, inusualment, va permetre que s’instruira; volia crear “un ésser humà perfecte”Durant vint anys, va investigar i va ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica des de la seua càtedra del Museu.Els cristians la van identificar amb el paganisme, i per no renunciar als seus coneixements, durant la quaresma del 415 la van assassinar cruel i públicament, arrossegant el cos esquarterat pels carrers d’AlexandriaSegons Sòcrates Escolàstic: “li van tallar la pell i les carns, fins que l’alé va abandonar el seu cos...”.

METRODORAVa viure en el segle II dCEs pot considerar la primera ginecòloga de la història

Esborrada de la medicina

Fou la primera en redactar un informe sobre malalties femenines, a més de tractar malalties de l’úter, estòmac i ronyonsFou la primera en demostrar i diagnosticar els primers casos d’anorèxia amb descripcions molts precisesDissortadament, els seus estudis van ser difosos sota noms masculins per atorgar-los credibilitat

SAFOVa nàixer l’any 612 aC a l’illa de Lesbos dins d’una família aristocràticaCasada i mare de dos fillsLa poetessa més gran de la literatura grega

Víctima dels prejudicis

Per enfrontar-se al tirà Pitac, que governava Lesbos, va ser desterrada a Sicília durant uns anys Va fundar una acadèmia per a dones joves dedicada a Afrodita en la seua illa natalA més de la seua tasca pedagògica, va desenvolupar una intensa activitat poètica, que es va quedar enfosquida pels prejudicis a partir de l’Edat MitjanaPerò Plató l’havia considerada la “desena Musa”En 1892 l’astrònom Max Wolf va batejar un asteroide amb el nom de Safo

SULPÍCIAVa viure a Roma durant el regnat de l’emperador AugustNeboda de Messala CorvíFormava part del cercle de Mecenes

Salvada de l’oblit

Alguns dels seus poemes han arribat fins a nosaltres gràcies a Tibul, un altre poeta del cercle de MecenesTibul va intercalar unes breus elegies epigramàtiques de Sulpícia en el llibre III del anomenat Corpus TibullianumEls seus versos són d’una simplicitat realista i ens parlen del seu amor per Cerint, un nom que potser amagava al mateix TibulTenim notícies d’una altra Sulpícia, que va viure en temps de Domicià, dedicada a una poesia de caràcter més eròtic que no ha sobreviscut fins als nostres dies

CINISCA

Filla d’un rei d’EspartaAuriga gregaÚnica dona guanyadora de curses de cavallsNomés se’n conserva una estàtua a Olímpia

Orgull de campiona

A la base de la seua estàtua, erigida per ella mateixa, es pot llegir la següent inscripció:

“Els meus avantpassats foren i són reis d’Esparta. Després de la meua victòria en la cursa de cavalls, jo, Cinisca, he erigit aquesta estàtua. Assegure ser l’única dona a tota Grècia que ha obtingut aquesta corona”

ATALANTAHeroïna, filla de Iassos, rei d’Arcadia, i de ClímeneVa ser abandonada al bosc pel seu pareExperta caçadora i gran corredoraDevota de la deessa Àrtemis

Convertida en llegenda

Assetjada pels pretendents, va decidir que es casaria amb aquell que la poguera véncer en una cursa, i qui no ho aconseguira seria executatFins que un pretendent, Hipòmenes, va demanar ajuda a Afrodita, qui li va donar tres pomes d’or, i quan Atalanta se li avançara, n’havia de llançar una fora de la pista per agafar avantatgeHo va fer tres vegades i va arribar el primer a la meta, però se’n va oblidar de fer sacrificis d’agraïment a la deessaSegons el poeta Ovidi,Afrodita, com a càstig, els va convertir tots dos en lleons

Exposició dels pòsters al centre

CONCLUSIÓ FINAL

Recuperar la memòria de totes aquestes dones, i de tantes altres, és avançar un pas més en el camí de situar a la dona en el lloc que li

correspon dins de la nostra societat

Treball elaborat per:Yolanda Albert, Almudena Badenes, Mari

Barreda, Maria Marín, Nerea Molina, Tamara Mollón i Mónica Roda

(Alumnes de 1r Batxillerat Científic)i Mariló Limo

(Professora de Llatí)

10 de març de 2006