El tret caracteritzador ms important de lEdat Mitjana va ser la seua peculiar estructura social: el Feudalisme.

Amb aquest nom es coneix la nova estructura socioeconmica installada a Europa des de la desintegraci de lImperi Rom s. V, basada en una estructura clarament jerarquitzada i recolzada en les rendes de la terra, on els tres poders (poltic, econmic i judicial) es confonen i sintegren en un sol poder: el poder feudal, basat en el Pacte de Vassallatge.

El Pacte de Vassallatge era la relaci establerta entre un senyor i el seu vassall, una relaci biunvoca i recproca: el senyor donava protecci i rebia part de les collites, mentre el vassall o serf donava part de la collita i rebia ajuda, consell i defensa davant daltres nobles.

Aquesta mateixa relaci de reciprocitat existia entre el rei i els nobles, i com una pirmide es desenvolupava des del rei fins als vassalls, serfs i treballadors de la terra. Cal incloure en aquesta pirmide el poder de lEsglsia, poder semblant al de la noblesa. Per tant, els tres estament bsics de la societat feudal van ser la noblesa, lEsglsia i el poble , representats a les Corts mitjanant els tres braos: militar, eclesistic i popular.

Per una nova classe es desvinculava daquesta pirmide, era la classe naixent de les professions liberals i oficis, els habitants de les ciutats o burgs, s a dir, els burgesos.