SubdivisióSubdivisió ConiferofitinsConiferofitins(Les (Les coníferesconíferes))

IntroduccióIntroducció�� ElsEls coniferofitinsconiferofitins o o gimnospermesgimnospermes, del , del grecgrec “gimno”, despullat, i “gimno”, despullat, i

“esperma”, llavor, són plantes que tenen les llavors al descober“esperma”, llavor, són plantes que tenen les llavors al descobert o t o almenys sense la protecció d´un veritable pericarp o fruit propialmenys sense la protecció d´un veritable pericarp o fruit propiament dit. ament dit. Es distingeixen de les angiospermes per tenir els primordis semiEs distingeixen de les angiospermes per tenir els primordis seminals no nals no protegits per un ovari tancat. protegits per un ovari tancat.

�� Compren plantes llenyoses, arbres i arbusts, de port còniCompren plantes llenyoses, arbres i arbusts, de port cònic ben c ben característic i d'implantació en el sòl per una profonda rel pivcaracterístic i d'implantació en el sòl per una profonda rel pivotant, que otant, que creixen, sobretot, a les regions temperades, fredes i de muntanycreixen, sobretot, a les regions temperades, fredes i de muntanya. Són les a. Són les considerades com a típiques coniferes (a excepció de les taxácieconsiderades com a típiques coniferes (a excepció de les taxácies).s).

�� Degut a les típiques secrecions de reïna se'ls anomena també resDegut a les típiques secrecions de reïna se'ls anomena també resinosos, inosos, nom donat pels forestals enfront dels nom donat pels forestals enfront dels planifolisplanifolis (de fulles més o menys (de fulles més o menys amples). La reïna està amples). La reïna està constituidaconstituida per una per una esènciaesència lìquidalìquida, la , la trementinatrementina, , que porta en que porta en disoluciódisolució una una colofoniacolofonia. .

�� Les Les coníferesconíferes sónsón l'elementl'element dominantdominant a a totstots elsels gransgrans boscosboscos de de l'hemisferil'hemisferi nordnord, , sobretotsobretot a la a la regióregió occidental del occidental del EstatsEstats UnitsUnits i al i al JapóJapó. .

AspecteAspecte de les de les coníferesconíferes

Real Jardí botànic de Madrid, d’esquerra a dreta: un xiprer, un cedre i una sequoia

El creixement es degut a un eix que sense deixar de crèixerva produint branquetestot al volt, més llarguesles inferior, més curtes a mesura que neixenmés enlaire, conserva sempre el mateix con vegetatiu, i així l'arbrepren un port piramidal o cònic freqüent en les coniferes (ramificaciómonopódica).

Siluetes de diferents espècies de gimnospermes: a, araucària, Araucaria araucana,b, cedre, Cedrus atlantica, c, xiprer, Cupressus sempervirens, d, pícea, Picea abies,e, teix, Taxus baccata, f, pi pinyer, Pinus pinea, g, ginebre, Juniperus communis

Les tonalitats glauques del fullatge de moltes coniferes es deu a l´abundànciad´estomes recoberts d´exudacions cèries. Canigó, agost 2008

Les Les fullesfulles de les de les coníferesconíferes

Les fulles són petites, ja sigui en forma d'esquama més o menysaplicada sobre la tija com en el xiprer (a), subulada com en el ginebre (b), flabel·liforme de ginkgo (c), ja sigui en forma linear com l'avet (d) o acicular com les trobem en els pins (e).

La La insercióinserció de les de les fullesfulles

La inserció presenta també notables diferències, trobant-se en feixos com en els cedres, verticils com en el ginebre (d), oposades-decusades com en el xiprer(c), o esparses; en aquest darrer cas amb insercióquasi sempre helicoidal com en la pícea (a), i a vegades, per torsió de la base amb aparença d´inserciódística com en l´avet (b).

Són característiquesunes branques de creixement limitatanomenadesbraquiblasts (b) on s´insereixen les fulles a diferència delsmacroblasts (m) o brotsnormals de creixementllarg.

Es típic també el seu òrgan reproductor femení en pinya, con oestròbil, que es pot considerar com una inflorescència femenina on una escata tectriu, estèril, lignificada posteriorment, porta a la seva axila una escata seminifera amb dos primordis seminals i totes elles al voltant d'un eix formant la pinya.

a, pícea, b, cedre, c, sequoia gegant, d, Platycladus orientalis, e, xiprer, f, pi pinyer, g, alerç, h, avet

Familia Familia PinàciesPinàciesPinsPins, , avetsavets i i cedrescedres

Les pinàcies formen una família que comprèn unes 200 espècies, pròpies en llur majoria de l´hemisferi boreal, on es fan preferentment a les zones fredes, però no manquen representants a les contrades mediterrànies seques i, fins i tot, estepàries. Són arbres resinosos, amb micorrizes ectòtrofes, de fulles aciculars o lineals.

ElsEls avetsavetsEl gènere Abies comprèn una cinquantena d´espècies de les regions fredes de l´hemisferi boreal. A les zones més septentrionals són espècies de la plana, mentre que cap a les regions més meridionals es desenvolupen a la muntanya, en zones de clima més aviat humit i frescal. A Europa hi ha unes sis espècies autòctones, de distribució circummediterrània, cosa que fa pensar que deriven totes d´una única branca ancestral.

Abies albaAbies alba Pla de Boet, 1800 m, 29-10-00

L´avet té les branques molt esteses, que semblen ordenades en pisos superposats.

Abies Abies albaalba

Les fulles són linears, aplanades, d´un verd franc a la cara superior, i amb dues líniescèries a la inferior, que li donen un to argentat; es disposen de manera esparsa, peròper torsió de llur curtíssim pecíol, queden col·locades en dos rengles, com si estiguessinpentinades. Cada fulla, en caure, deix una petita cicatriu en forma de disc moltcaracterística i presenta, al final de l´acícula, una lleugera escotadura (àpex emarginat).

Abies albaAbies alba

Vallferrera, agost 07

Abies albaAbies alba

Avet del pla de la Selva, Vallferrera4,5 m volt de canó el 23-10-00

Pla de Boet, 1800 m, 29-10-00

L´avet, que pot arribar a fer 50 m d´alçada, té una escorça llisa i grisenca.

ElsEls avetsavets

A. alba, Pla de Boet, 1800 m, 29-10-00

A. masjoanis, IES Horticultura, Juny del 2000

Abies pinsapo, Montblanc, 14-10-00

Abies pinsapoAbies pinsapo

Mar i Murtra, 22-4-2010

En el pinsap les acícules, glauques per ambdues cares, surten a tot el volt delsbranquillons (sobretot en les branques joves); són curtes (7-17 mm), rígides i puntiagudes, de secció subtetragonal i amb quatre franges d´estomes.

Abies pinsapoAbies pinsapo

Bosc de Sauvas, 1350 m, Alps, 19-4-01

Abies Abies masjoanismasjoanis

IES Horticultura i Jardineria, Reus

Abies masjoanis és un híbridentre A. alba i A. pinsapo moltfreqüent darrerament en tots elsvivers i especialment com a arbre de Nadal per les sevesbones adaptacions al cultiu.

Abies Abies masjoanismasjoanis

IES Horticultura i Jardineria, Reus, 8-2-06

Abies Abies nordmaniannanordmanianna

El Retiro, 28-3-99

PiceaPicea abiesabies

Plaça Corsini, 2-1-00

L´avet roig és un arbre gran de fins a 30 m, de port cònic més duraderque en l´avet. Ramificació quasi verticil·lada amb les branques lleugerament inclinades amb els extrems que tornen a erguir-se i els branquillons secundaris penjantdegut a la seva poca consistènciaque li dòna un aspecte característic.

PiceaPicea abiesabiesLes Glières, 17-4-07

És de climes freds i fins uns 2000 m encara que és exigent a la llum necessitantaclarides per a que germinin les llavors.

PiceaPicea abiesabies

Montblanc, agost del 05

Les fulles, subquadrangulars, presenten un anvers i un revers indiferenciats, s´insereixen helicoidalment tot al volt del branquilló.

Chambery, 18-4-2007

PiceaPicea abiesabies

Ports de Beseit, març 06

PiceaPicea abiesabies

Floreix a la primavera. A la tardor, la pinya que s´haformat sobre una inflorescència erecta, s´haanat inclinant i madurantfins a donar una pinyapenjant d´uns 10-15 cm.

PiceaPicea conicaconica

IES Horticultura, juny del 98

PiceaPicea omorikaomorika

Vivers Robin, 22-10-01

PiceaPicea pungenspungens

S. Climent de Taull, 3-7-2011

PiceaPicea pungenspungens

Montblanc, 14-10-00S. Climent de Taull, 3-7-2011

PiceaPicea pungenspungens

Eina, 5 juliol 2008

La pícea pungent , Piceapungens, de capçada verdblavós fosc viu entre els1800 i 3000m a les muntanyes Rocalloses del sudest dels EEUU.

PseudotsugaPseudotsuga menziesiimenziesii

l´avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii), potser la conífera més típica de l´W d´Amèrica del Nord, molt apreciat per la seva fusta, que rep el nom forestal de pi d´Oregon i creix a les obagues per sobre dels 600 m d´altitud en sòls profunds i silícics.

PseudotsugaPseudotsuga menziesiimenziesii

Montseny, 30-4-06

LarixLarix deciduadecidua

Bosc de Sauvas, 1350 m, Alps francesos, 19-9-01

L´alerç , Larix decidua, “alerce” tenenfulles semblants a les dels cedresperò caduques. Són abundants alsAlps i aqui en trobem de plantats alsPirineus.

LarixLarix deciduadecidua

La Mussara, 3-6-01

LarixLarix deciduadecidua

Chamonix, 17-4-07

LarixLarixdeciduadecidua

Vivers Robin, Gap, 22-10-01

LarixLarix deciduadecidua

LarixLarix deciduadecidua

Chamonix, 17-4-07

LarixLarix deciduadecidua

Montseny, 6-4-06

LarixLarix decidua decidua a la a la tardortardor a La a La MussaraMussara

PinusPinus halepensishalepensis

IES Horticultura i Jardineria, Reus, 20-2-06

Jardí botànic Barcelona

L´arbre té poca altura, fins a uns 20 m, amb el tronc sovint tortuós, la capçada força irregular i poc densa.

PinusPinus halepensishalepensis20-2-06

Camp de Mart, 17-12-00

Les fulles són d´un verd clar, primes i d´una llargada de 6 a 10 cm; les pinyes sónmolt abundants, quedan a sobre l´arbre, seques, varis anys; fan de 8 a 12 cm de llargada, amb el peduncle corbat que les inclina vers la branca on van inserides; elsescudets de les pinyes són gairebé plans.

PinusPinus halepensishalepensis

Aleixar

Actualment el trobem per tota la terra baixa de Catalunya, del País Valencià i a totes les Balears, sovint dominant als boscos xeròfilsaclarits, a les garrigues i a les brolles.L’escorça és d´ungris cendrós.

PinusPinus halepensishalepensis

Viscum album, Penyagolosa, 4-07

PinusPinus nigranigra

Gener 05Penyagolosa, 4-07

Als Països Catalans viu a la part inferior de l´estatge muntà, normalment entre els 500 i els 1000 m, amb un clima més o menys continental.

PinusPinus nigranigra

Té el tronc recte, la capçada ampla i

Teixeda de Cardó, 4-12-2011

PinusPinus nigranigra

Les fulles, d´un verd intens i punxoses, de 8 a 17 cm de llargada; les pinyes de 4 a 7 cm, són subsèssils i es troben inserides perpendicularment a la branca.

Penyagolosa, 4-07

PinusPinus nigranigra

Lo Pi ramut, Arnes. Febrer 95

La pinassa (Pinus nigra subspècie salzmannii, "pino negral o pino salgareño") és un arbre que pot arribar a fer-se el més alt entre tots els nostres pins; algunes vegades té uns 40 o 45 m.

PinusPinus nigranigra

Lo pimpoll,Arnes, febrer 95

PinusPinus nigranigra

Mussara, gener 05 Picot, Penyagolosa, 4-07

Té una escorça amb llenques grisenques o cendra-platejades.

1: Pinus nigra subsp. nigra - eastern subspecies with thick leaf hypodermis1a: Pinus nigra subsp. nigra var. nigra1b: Pinus nigra subsp. nigra var. pallasiana1c: Pinus nigra subsp. nigra var. caramanica

2: Pinus nigra subsp. salzmannii - western subspecies with thin leaf hypodermis2a: Pinus nigra subsp. salzmannii var. salzmannii2b: Pinus nigra subsp. salzmannii var. corsicana2c: Pinus nigra subsp. salzmannii var. mauretanica

PinusPinus pinasterpinaster

Mussara, gener 05

És un arbre que pot arribar a fer 40 m d´alçada, de capçada cònica i bastant densa.

PinusPinus pinasterpinasterAlbarracín, 4-4-96

Les fulles són molt llargues, de 15 a 20 cmo més de llargada, gruixudes, rígides i d´unverd intens. Escorça gruixuda, fosca i moltfissurada.

PinusPinus pinasterpinaster

Mussara, gener 05

Les pinyes són també molt llargues, d´uns 10 a 20 cm, sovint aglomerades, subsèssils i estretament còniques amb escudets prominents i agudamentcarinats.

PinusPinus pinasterpinaster

La Mussara, abril 99, Diego Zaragoza

PinusPinus pinasterpinaster

Leiria, octubre 05

PinusPinus pinasterpinaster

Leiria, octubre 05

És el més utilitzat perextreure´n la reïna amb un rendiment de 2-3 kg i fins a 5 kg/any.

PinusPinus pineapinea

Pi de Bofarull, aeroport de Reus, 20-1-00, 430 cm de perímetre

Es distingeix molt bé al primer cop d´ull per la seva peculiar capçada, en forma de para-sol, perquè, pel fet de ser un arbre molt heliòfil, té les fulles disposades densament per tota la superficie superior, com si busquèssin la llum.

PinusPinus pineapinea

IES Horticultura i Jardineria, Reus

Les pinyes triguen tres anys a madurar, són grosses i arrodonides, de 8-15 x 7-10 cm, i els pinyons també són grossos, d´uns 2 cm, comestibles i protegits d´unaclosca dura.

PinusPinus pineapinea

IES Horticultura i Jardineria, Reus, 20-2-06

PinusPinus pineapinea

El pi gros, l´Aleixar, 11-2-06

El tronc és molt robust, amb l´escorça d´un bru rogenc, que es clivella en grans esquamespoligonals, molt característiques.Arriba a fer 10-30 m.

PinusPinussylvestrissylvestris

Motllats, 30-10-2010

L´arbre és força alt, i en ocasions arriba als40 m, amb el troncrecte i la capçadaestretament cònica. L´escorça, sobretot a la part superior del tronc, és rogenca i correspon a la partinterior que s´observadesprés de que es desprenguin unes esquames papiràcies; és el pi d´escorçamés prima entre elsautòctons.

PinusPinussylvestrissylvestris

20-4-2011, Mussara

Les fulles curtes, de 3 a 6 cm de llargada, d´un verd que tira a blau, rígidesi punxants, permaneixen de tres a cinc anys dalt de l´arbre.

PinusPinus sylvestrissylvestris

Les pinyes són petites, de 3 a 6 cm, amb els escudets un xic prominents.

Les pinyes de la pinassa (a l’esquerra) són semblants a les del pi roig (a la dreta).

PinusPinus sylvestrissylvestris

Mola dels quatre termes 17-6-07

PinusPinus mugomugo

Aransa, Cerdanya, 1800 m, 10-02-02 Lles, Cerdanya, 2100 m, 12-2-02

És un arbre poc alt (fins a 20 m), de tronc gruixut, amb el brancam inferior molt acostat al terra i la capçada cònica. Viu 500-600 anys i és de creixement lent.

PinusPinus mugomugo

Lles, Cerdanya, 2100 m,10-2-02

Pla de Beret, 1800 m, 29-10-00

És una espècie pròpia de l´estatge forestal superior de l´alta muntanya, i representa el límit de la vegetació arbòria. A la península Ibèrica només forma grans masses forestals als Pirineus, entre 1600 i 2300.

PinusPinus mugomugoLles, Cerdanya, 2100m, 10-02-02

Les fulles tenen un color verd molt fosc fan de 4 a 8 cm de llargada, són fortesi punxants i una mica corbades.

PinusPinus mugomugo

Les pinyes fan de 4 a 7 cm, sónbrillants i clarament asimètriques.

PinusPinuscanariensiscanariensis

Tarragona, 3-4-99

El pi canari , P. canariensis, té les fulles en grups de tres, de 20-30 cm, pèndules, i es cultivat com a ornamental en contradesmediterrànies marítimes.

PinusPinuscanariensiscanariensis

IES Horticultura i Jardineria, Reus

5-6-07

PinusPinuscanariensiscanariensis

IES Horticultura i Jardineria, Reus, 5-6-07

PinusPinuscanariensiscanariensis

IES Horticultura i Jardineria, Reus, febrer 04

PinusPinus canariensiscanariensis

Tarragona, 21-11-99 La Palma, 5-7-07

PinusPinus canariensiscanariensis

La Palma, 5-7-07

PinusPinus canariensiscanariensis

La Palma, 5-7-07

PinusPinus radiataradiata

Parc de Sant Jordi, Reus, febrer 08

Les fulles fan de 10 a 15 cm, són de color verd brillant i surten reunides en grups de tres.

PinusPinus radiataradiata

Parc de Sant Jordi, Reus, febrer 08

Les pinyes apareixen també de dues en dues o de tres en tres; són subsèssils, reflexes, molt asimètriques a la base, i tenen uns 15 cm de llargada, amb elsescudets molt prominents i arrodonits.

PinusPinus cembracembra

Alps, 19-4-07Fulles verd-blavoses agrupades de cinc en cinc i de secció triangular.

PinusPinus cembracembra

Alps, 19-4-07

Creixement lent i maduració sexual als40 anys oferint llavors pinyes, sovintassimètriques, amb pinyonscomestibles.

PinusPinuswallichianawallichiana

Corneille, agost 2008

PinusPinus wallichianawallichiana

Corneille, agost 2008

PinusPinus wallichianawallichiana

Corneille, agost 2008

PinusPinus wallichianawallichiana

Parc de Sant Jordi, Reus, febrer 08

ElsEls cedrescedres

Les pinyes, erectes, tarden dos anys en madurar i poden esperar encara un anymés abans de dispersar els pinyons pertal d´esperar a les condicions òptimes de germinació. El pinyó, gran i amb una ala membranosa, conté gran quantitat d´olisesencials pel que s´enrancia facilment.

CedrusCedrus atlanticaatlantica

30-10-2000Branques suaument aixecades i guia terminal erecte.

CedrusCedrus atlanticaatlantica

CedrusCedrus atlanticaatlantica

IES Horticultura i Jardineria, Reus, 7-1-03 8-2-06

CedrusCedrus atlanticaatlantica

IES Horticultura i Jardineria, Reus, 8-2-06

Té fulles, verd-gris, d´uns 2-3 cm; pinyes cilíndriques i aixatades de 4 a 7 cm.

CedrusCedrus atlanticaatlanticaLa Mussara. 94

De creixement quelcom més ràpid que els demés cedres i que alguns pins pelque se´l ha utilitzat en alguna repoblació.

CedrusCedrus atlanticaatlantica

Kew Garden, juny 94

CedrusCedrus atlanticaatlantica

Cedrus atlantica “glauca” i C. deodaraReus, plaça de la Pastoreta

CedrusCedrusdeodaradeodara

IES Horticultura i Jardineria, Reus, juny 04

Té fulles, verd-clar, de 4 a 7 cm; pinyes d´un tamany entremigarribant fins a 11 cm però moltemarginades o umbilicades. Branques caigudes perquè rellisquila neu (aspecte ploraner) i guiacaiguda.

CedrusCedrus deodaradeodara

Reus, plaça Pastoreta

CedrusCedrus libaniilibanii

Reus Nord, oct 05

CedrusCedrus libaniilibanii

Reus Nord, oct 05

Té fulles de color verd fosc, de 3-4 cm

CedrusCedrus libaniilibanii

Les pìnyes, les més grans dels cedres, de 7-10 cm i una mica apuntades.

CedrusCedrus libaniilibanii

Montblanc, febrer del 02

CedrusCedruslibaniilibanii

El Retiro, 28-4-99

CedrusCedrus libaniilibanii

La Granja, 1-4-99

CedrusCedrus libaniilibanii

Falset, 14-4-92

Branques quasi horitzontals. Poden perdre amb el temps la guia i la simetria.

CedrusCedrus libaniilibanii

Kew garden, London, 92