Coneguem el riu Ripoll

Gestió i conservació, el projecte Gestió i conservació, el projecte de l’ADENCde l’ADENC

14/04/14

1.Estat de conservació dels rius a Catalunya

2.Directiva Marc de l’aigua

3.Estat ecològic d’un riu

4.El Riu Ripoll: estat de conservació

5.El projecte de l’ADENC: Fes Reviure el Ripoll!

Estat de conservació Estat de conservació dels rius a Catalunyadels rius a Catalunya

Contaminació de l’aigua: Contaminació de l’aigua: abocament aigües residuals abocament aigües residuals domèstiques, abocaments domèstiques, abocaments industrials, aigües residuals industrials, aigües residuals agrícolesagrícoles

Baixa biodiversitat: Baixa biodiversitat: desaparició del bosc de ribera, desaparició del bosc de ribera, predomini espècies exòtiques predomini espècies exòtiques invasoresinvasores

Cabals per sota del cabal Cabals per sota del cabal ecològic: ecològic: no permeten la vida no permeten la vida de la fauna i flora pròpies dels de la fauna i flora pròpies dels ecosistemes aquàticsecosistemes aquàtics

Directiva Marc de l’AiguaDirectiva Marc de l’AiguaCanvi de visió dels rius: Nova cultura de l’aiguaCanvi de visió dels rius: Nova cultura de l’aigua

Fotografia extreta de la guia tècnica per actuacions en riberes, Agència Catalana de l’AiguaFotografia extreta de la guia tècnica per actuacions en riberes, Agència Catalana de l’Aigua

Ara els rius es consideren com un sistema ecològic no Ara els rius es consideren com un sistema ecològic no únicament com a recursúnicament com a recurs

Estat ecològic del riuEstat ecològic del riuExpressió de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, que Expressió de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, que

es mesura integrant els resultats de diferents indicadors de la qualitat es mesura integrant els resultats de diferents indicadors de la qualitat química, hidromorfològica i biològica de l’aiguaquímica, hidromorfològica i biològica de l’aigua

Qualitat físico-química:Qualitat físico-química:

• Condicions tèrmiquesCondicions tèrmiques

• Condicions d’oxigenacióCondicions d’oxigenació

• SalinitatSalinitat

• Estat d’acidificacióEstat d’acidificació

• NutrientsNutrients

• Contaminació produïda per Contaminació produïda per determinades substànciesdeterminades substàncies

Qualitat hidromorfològica:Qualitat hidromorfològica:• Règim hidrològic:Règim hidrològic:

• Quantificació i dinàmica del cabalQuantificació i dinàmica del cabal

• Connexió amb masses d’aigua Connexió amb masses d’aigua subterràniessubterrànies

• Continuitat fluvial:Continuitat fluvial:

• Connectivitat fluvialConnectivitat fluvial

• Condicions morfològiques:Condicions morfològiques:

• Variació i amplada de la fondària de Variació i amplada de la fondària de canalcanal

• Estructura i substrat de la lleraEstructura i substrat de la llera

• Estructura de la zona de riberaEstructura de la zona de ribera

Qualitat biològica:Qualitat biològica:Es mesura amb bioindicadorsEs mesura amb bioindicadors

Són organismes o grups d’organismes que tenen la capacitat de Són organismes o grups d’organismes que tenen la capacitat de detectar les alteracions del medi.detectar les alteracions del medi.

La seva presència, abundància o canvis ens indiquen l’estat en el La seva presència, abundància o canvis ens indiquen l’estat en el que es troba el medi:que es troba el medi:

• MicroorganismesMicroorganismes

• MacroinvertebratsMacroinvertebrats

• AlguesAlgues

• MacròfitsMacròfits

• PeixosPeixos

A Catalunya l’ACA és la responsable de l’aplicació de la DMA. Per complir A Catalunya l’ACA és la responsable de l’aplicació de la DMA. Per complir amb la Directiva s’han publicat fins ara:amb la Directiva s’han publicat fins ara:

• Document IMPRESS 2005Document IMPRESS 2005

• Programa de seguiment i Programa de seguiment i control 2007-2012control 2007-2012

• Pla de gestió del districte de Pla de gestió del districte de conca fluvial 2009-2015 conca fluvial 2009-2015 

• Programa de mesures 2009-Programa de mesures 2009-20152015

• Programa de seguiment i Programa de seguiment i control 2013-2018control 2013-2018

• Document IMPRESS 2013Document IMPRESS 2013

DADES IMPRESS 2013

S’assoleix un bon estat ecològic en un 17% dels rius dels quals es tenen dades. La majoria de masses d’aigua tenen un estar mediocre.

El Llobregat, el Besòs, la Muga i el Foix són les conques que tenen més masses en un estat ecològic deficient o dolent. Aquestes masses se situen en indrets poblats, industrials o agrícoles

DADES IMPRESS 2013

S’assoleixen les normes de qualitat ambiental (estat químic) en un 76% de les masses d’aigua amb dades.

Els incompliments són deguts a disruptors endocrins, metalls provinents d’abocaments industrials i urbans i plaguicides entre d’altres.

DADES IMPRESS 2013

Un 57% dels rius dels quals es tenen dades obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que un 30% mostren signes evidents de mal estat.

El baix Llobregat, l’Anoia, la Gavarresa, el Besòs, el Foix, el Francolí i alguns afluents del Ter i de la Muga, són trams de rius amb signes evidents de mal estat

ESTAT DE ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONSERVACIÓ DEL

RIU RIPOLLRIU RIPOLL

El riu Ripoll neix a la serra de la Granera (Sant Llorenç Savall) i passa pels El riu Ripoll neix a la serra de la Granera (Sant Llorenç Savall) i passa pels municipis de Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i municipis de Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i

desemboca al riu Besòs a Montcada i Reixac. desemboca al riu Besòs a Montcada i Reixac.

El riu Ripoll transcorre per zones properes a activitats industrials i nuclis El riu Ripoll transcorre per zones properes a activitats industrials i nuclis urbansurbans

L’horta Vella i al fons ca la Daniela i el molí Xic. Autor: Ramon Casanovas, 1935 (UES)

L’entorn fluvial del Ripoll ha estat ocupat des de molt antic.

L’ocupació antiga de l’entorn del riu fa segles que va artificialitzar l'espai fluvial alterant la morfolofia natural i fent desparèixer la vegetació fluvial.

El desenvolupament industrial i el creixement de les poblacions va El desenvolupament industrial i el creixement de les poblacions va implicar la degradació del riu i la contaminació de les seves aigües. El implicar la degradació del riu i la contaminació de les seves aigües. El

riu Ripoll era una “claveguera a cel obert”riu Ripoll era una “claveguera a cel obert”

Aquest aspecte va millorar a partir dels anys 90 amb la instal·lació de depuradores i amb actuacions de millora de l’àmbit fluvial dutes a terme

per les administracions locals.

Tot i així queda molta camí per recórrer per assolir un bon estat ecològic del riu. La DMA exigeix el compliment d’uns objectius d’estat ecològic

per als que caldrà prendre mesures

El projecte de millora El projecte de millora ecològica de l’ADENCecològica de l’ADENC

Fes Reviure el Ripoll!Fes Reviure el Ripoll!

El tram d’actuació està situat entre el pas de Jonqueres i la El tram d’actuació està situat entre el pas de Jonqueres i la font dels gitanosfont dels gitanos

Localització

1) Millorar l'estat ecològic de l’ecosistema fluvial1) Millorar l'estat ecològic de l’ecosistema fluvial

El Ripoll des del pont de la carretera de Castellar El Ripoll a Les Arenes

Objectius

2) Promoure la participació ciutadana i fer un exercici 2) Promoure la participació ciutadana i fer un exercici d’Educació Ambiental in situ d’Educació Ambiental in situ

Objectius

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Eliminació de la vegetació al·lòctonaNyàmera

Senecio

Canya americana

Eliminació de la vegetació al·lòctonaExtracció de canya americana

Canya (Arundo donax)1. Extracció i trituració de rizoma1. Extracció i trituració de rizoma

Eliminació de la vegetació al·lòctona

Canya (Arundo donax)2. Estassada successiva 2. Estassada successiva

Eliminació per esgotamentEliminació per esgotament

Jornades Jornades

de voluntariatde voluntariat

Eliminació de la vegetació al·lòctona

QUÈ HEM FET NOSALTRES

Canya (Arundo donax)3. Extracció manual de rizomes3. Extracció manual de rizomes

Nyàmera (Helianthus tuberosus)

Extracció manual de rizomesExtracció manual de rizomes

Jornades de voluntariatJornades de voluntariat

Eliminació de la vegetació al·lòctona

Nyàmera (Helianthus tuberosus)

Col·laboració de les escoles Xalest i Col·laboració de les escoles Xalest i XalocXaloc

Eliminació de la vegetació al·lòctona

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Eliminació del pasturatge

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Neteja de la llera

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Adequació geomorfològica de la llera

Obertura d’un nou braç del riu

Adequació geomorfològica de la llera

Aplicació de tècniques de bioenginyeria

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Repoblació amb vegetació autòctona

RibaRibera

Pineda, alzinar i brolla

Uns 15000 peus de 45 espècies diferents

Moltes d’elles han estat produïdes a partir poblacions naturals de la mateixa conca de Ripoll o de comarques properes.

Repoblació amb vegetació autòctona

Riba

Espècies vegetals que necessiten molta aigua.

Herbes i arbusts amb gran importàcia per l’estabilització de la llera

Espècies helòfites: viuen amb les arrels i part de la tija submergida

Repoblació amb vegetació autòctona

Riba

Trencadalla

Liri groc

Jonc boval

Repoblació amb vegetació autòctonaRibera

Arbustos i arbres adaptats a les inundacions periòdiques que necessiten l’aigua subterrània provinent del riu.

Té gran capacitat de retenir sediments, nutrients, materia orgánica i contaminants diversos.

Repoblació amb vegetació autòctona

RiberaGatell

Sarga

Aloc

Repoblació amb vegetació autòctonaRibera

Freixe

Àlber

Pollancre

Repoblació amb vegetació autòctona

Alzinar, pineda i brolla

Transició cap al bosc mixt de pi i alzina. Espècies adaptades a la poca disponibilitat d’aigua.

Repoblació amb vegetació autòctona

Alzinar, pineda i brolla

Alzina Arítjol

Estepa blanca

Ginesta

Repoblació amb vegetació autòctona

Repoblació amb vegetació autòctonaPlantades populars

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Adequació d’hàbitats per la faunaAdequació de basses per amfibis

Adequació d’hàbitats per la fauna

Creació d’un gorg per peixos

Adequació d’hàbitats per la fauna

Penjada de caixes niu

Observació de la fauna Nits amfíbies

Observació de la fauna Pesca elèctrica

Observació de la fauna

Anellament d’aus

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Seguiment de l’estat ecològic

Metodologia de treball adaptada als rius

mediterranis i descrita en el Manual d’Inspecció de rius de

Projecte Rius (Associació hàbitats)

2 inspeccions l’any

primavera i tardor

Seguiment de l’estat ecològic

Qualitat hidromorfològicaL’hábitatL’hábitat

Nivell de l’aiguaFlueix o està estancada?Aigües lentes/ràpides?Tipus de substrat% d’ombraHeterogeneitatCobertura i tipus de vegetació aquàtica

El bosc de ribera: QRISIEl bosc de ribera: QRISI

Grau de naturalitat

Conectivitat amb les formacions vegetals adjacents

Conectivitat de la vegetació de ribera al llarg de tot el curs del riu

Seguiment de l’estat ecològic

Observació de les alteracions

Col.lectors

Preses

Captacions d’aigua

Carreteres i altres

infrastructures

Presència d’escuma, olis, mala

olor, color sospitós,

Presència de deixalles

Plantes invasores

Seguiment de l’estat ecològic

Mesura dels paràmetres fisicoquímics

TemperaturapHConductivitatOxigen dissoltNitratsTerbolesa

Seguiment de l’estat ecològic

Mostreig de macroinvetebrats als diferents hàbitats del riu: pedres, sediments del fons del

riu, vegetació, fullaraca

acumulada

Qualitat biològica

Seguiment de l’estat ecològic

Els macroinvertebrats són bioindicadors. La presència/ absència de determinades famílies ens indiquen la qualitat de l’aigua del riu.

Qualitat biològica

Seguiment de l’estat ecològic

S’identifiquen els macroinvertebrats trobats al riu

Qualitat biològica

Seguiment de l’estat ecològic

Segons quines famílies de macroinvertebrats es trobin es determina la qualitat biològica

de l’aigua.

Qualitat biològica

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Seguiment dels rebrots de canya

Actuacions

Millora de l'espai fluvial• Adequació morfològica de la llera• Repoblació amb vegetació autóctona• Adequació d’hábitats per la fauna

Manteniment i seguiment• Seguiment de l'estat ecològic• Seguiment dels rebrots de canya• Regs de manteniment

Eliminació d'impactes• Eliminació de la vegetació al·lòctona• Eliminació del pasturatge• Neteja de la llera

Regs de manteniment

2 anys a partir de la plantada

Participació Participació i difusió i difusió

Participació: jornades de voluntariat

La Festa del Riu

Difusió-Xerrades

-Jornades de Recuperació dels Espais Fluvials de la Conca del Besòs

-Facebook, correu electrònic

Difusió

-Presència als mitjans de comunicació

-Cartells

-Exposició

Finançament Finançament del projectedel projecte

Finançament

Subvencions públiques i ajuts privats

FinançamentCampanya Campanya d’apadrinamentd’apadrinament

Finançament

Campanya de micromecenatgeCampanya de micromecenatge

Finançament

Campanya de micromecenatgeCampanya de micromecenatge

Finançament

Responsabilitat Responsabilitat Social Social CorporativaCorporativa

Finançament

Nova campanya d’apadrinament Nova campanya d’apadrinament d’arbresd’arbres