Post on 24-Jul-2015
• Ontologia
• Epistemologia
• Antropologia
• Ètica
• Política
MÓN SENSIBLE
MÓN INTEL·LIGIBLE
- Material, corruptible i imperfecte.
- Percebut per els sentits.
- El objectes són còpies imperfectes
dels seus models, les Idees.
- Mite de la caverna, persones
presoneres dintre de la caverna.
- Ideal, perfecte i etern.
- Percebut per la raó.
- Es troben les Idees, que són els
models de les coses materials. Estan
jerarquitzades i la màxima idea és la
Idea de Bé representada per el sol.
- Mite de la caverna, éssers naturals
de l’exterior.
Ser = essència = substància. La substància 1a formada per
matèria i forma. I la substància segona formada per la essència i
la forma de la primera. Aquestes dues estan subjectes al
moviment. Per explicar aquest canvi:
- Teoria de la potència al acte, la potència s’actualitza en l’acte. La
potència es el que es pot arribar a ser i l’acte és el que és.
- Canvi substancial: canvia la forma i la matèria segons la seva
substància.
- Canvi accidental: es manté la forma però canvia la matèria.
El canvi és el pas de la potència en l’acte, però l’acte és anterior a
la potència.
Causes del canvi:
- material
- formal
- eficient
- final
INTERIORS
EXTERIORS
DOXA EPISTEME
- Coneixement imperfecte,
canviant i correspon amb la via
de l’opinió de Parmènides.
- Fa referencia a les coses
naturals, a l’experiència i al que
coneixem a través dels sentits.
És a dir, el canvi (Heràclit).
- Hi han dos facultats inferiors:
Eikasia (imaginació, ficció,
somni..) i Pistis (creença, hàbit,
costum..).
- És el coneixement racional i
científic. S’obté a través de la
raó. És l’origen de les filosofies
racionalistes.
- Fa referència a les ciències
(astronomia, matemàtiques..) i a
la Dialèctica.
- Hi ha dos facultats superiors:
Dianoia (pensament, com les
matemàtiques) i Noesis
(intel·ligència, com la filosofia).
- Procés d’abstracció: tinc la percepció de la cadira a
través dels sentits, aquesta percepció la creo en la
meva ment en forma de imatge, i aquesta imatge passa
a ser un concepte abstracte i universal.
- Explicació de l’univers: és una esfera perfecta i eterna,
al centre hi ha la Terra (sistema geocèntric) i està
immòbil. Aquesta està envoltada d’esferes celestes que
tenen un moviment circular i uniforme, que és el
moviment perfecte. A la Terra hi ha un moviment
rectilini. Hi ha dos mons:
- Món sublunar: per sota de la lluna
- Món supralunar: per sobre de la lluna.
A la Terra hi ha 4 elements, i a la resta de l’univers hi ha
un cinquè element: l’ETER.
Les esferes celestes es mouen circularment, i l’última
esfera que forma l’univers s’anomena esfera dels estels
fixos. Aquesta esfera la mou el 1r motor immòbil o acte
pur i tendeix a la perfecció.
COS ÀNIMA
- On es troben les passions i els
desitjos.
- També es troben els sentits, que no
proporcionen coneixement fiable.
- Ha de ser entrenat durant la infància
i l’adolescència però per la classe
dels guerrers.
- El cos estira de l’ànima cap a baix,
la confon i no li deixa assolir els seus
objectius (coneixement científic i
racional de les Idees .
- On es troba el coneixement
racional.
- L’ànima elabora el coneixement i
el seu entrenament és l’objectiu
de la Dialèctica.
- Hi ha tres tipus d’ànima: ànima
concupiscible (baix ventre), ànima
irascible (pit) i ànima racional
(cap).
Hi ha transmigració de l’ànima.
Home= substància 1a composta per matèria i
forma. Cos i ànima són inseparables. L’ànima
és un principi vital (plantes i animals també
tenen). Hi ha tres tipus d’ànimes:
- vegetativa (plantes): néixer, créixer, alimentar-
se i morir.
- sensitiva (animals): néixer, créixer, alimentar-
se, reproduir-se, veu i morir.
- racional (humans): aprendre, emocions,
pensament, voluntat..
Cada ésser viu té l’ànima que li correspon, no
es pot passar d’una a una altra.
No hi ha transmigració de l’ànima.
Plató defensa l'intel·lectualisme moral: la virtut és saviesa, ja que qui
sap el que és el Bé, necessàriament obrarà bé. Mitjançant el
coneixement i el saber l'ànima aconseguirà purificar-se, concentrar-
se en si mateixa i separar-se de tot el que té relació amb el cos, i el
savi és aquell que es condueix correctament perquè sap el que és el
Bé. Com la virtut suposa exercir una funció correctament,
l'excel·lència moral (areté) s'aconsegueix pel coneixement i gràcies a
la purificació. La justícia és la virtut suprema de l'ànima. La justícia és
l'harmonia entre les parts de l'ànima quan cadascuna d'ella compleix
les funcions que li corresponen
La part racional de l'ànima ha de ser prudent, per saber dirigir-se per
el món de les Idees a què pertany i per guiar adequadament la part
irracional. La virtut que li correspon per tant és la prudència.
La part irascible ha de ser valerosa per afrontar els contratemps amb
enteresa i li correspon la valentia com a virtut.
La part apetitiva ha de ser capaç de moderar els desitjos corporals
que puguin arrossegar a l'ànima. La temprança o moderació és la
virtut corresponent
Vies de coneixement per arribar al món de les Idees:
- Teoria de la reminiscència: conèixer és recordar
- Teoria de l’Eros: desig de contemplar les Idees.
- Mite de la caverna (metàfora).
- Dialèctica: ascendent i descendent.
- Mite del carro alat
És una ètica teleològica i eudaimònica = regula les acciones
humanes per conduir a l’home a la felicitat, una vida plena.
La finalitat de l’acció humana és el bé o el fi. Però no hi ha
un fi últim i un bé últim, que és el mateix per a tothom i que
es coneix racionalment. Aquest fi últim és la felicitat. Per
arribar necessitem la virtut, que consisteix en la realització
de manera excel·lent la funció pròpia (racionalment). Home
feliç = home virtuós = home racional -> condueixen la seva
vida i les seves accions de manera racional.
2 tipus de virtut:
- virtut dianoètica: virtuts intel·lectuals, regulen la part
intel·lectual de l’home.
- virtuts ètiques: regulen la vida quotidiana, consisteix en
trobar el terme mig entre l’excés i el defecte. Per trobar
aquest terme mig ens falta la virtut dianoètica, aquesta és la
prudència i la saviesa.
L’home racional no reprimeix els seus desitjos, sinó que els
condueix de manera racional.
L'individu depèn de la comunitat: la virtut en la vida privada i en la pública
estan estretament relacionades, ètica i política són inseparables.
En dissenyar l'Estat ideal, Plató té en compte el fet que no tots els
individus tenen les mateixes qualitats per naturalesa: a cada ciutadà
predomina una part d'ànima. Una comunitat es divideix de manera natural
en tres classes socials: governants, soldats i artesans. Plató les fa
correspondre a les tres parts de l'ànima.
La relació entre parts de l'ànima i classes socials es completa quan entre
els guardians són acuradament seleccionats els futurs governants.
Només els filòsofs coneixen les idees i sabran, en conseqüència,
governar l'Estat amb justícia i dirigir-lo cap al bé. En aquesta tasca els
guiarà la prudència, que és la virtut que els caracteritza, ja que en ells
predomina la part racional de l'ànima. Plató afirma que els governants
han de ser filòsofs o convertir-se en filòsofs. Hauran de ser elegits entre
els guardians. Un cop elegits hauran d'estudiar deu anys aritmètica,
geometria, astronomia, etc. Aquests deu anys constitueixen una
preparació per a l'estudi suprem de la dialèctica (Cinc anys més). Arribat
a aquest punt el filòsof haurà de tornar a baixar a la caverna per guiar als
que segueixen en la foscor i alliberar-los.
L'Estat platònic és una organització jeràrquica molt estricta: totes les
classes serveixen a la comunitat i són igualment necessàries: cada
ciutadà està al servei de la col·lectivitat.
Les dues classes superiors renunciaran a la propietat privada i a la
família Degradació de l'estat amb el temps: aristocràcia> timocràcia>
oligarquia> democràcia> tirania. Tracta d'evitar aquesta degradació
causada per l'ambició.
Ètica i política són inseparables.
L’home només pot ser racional i feliç entre homes, entre
societat. Som animals polítics, perquè vivim en polis, només
ens realitzem en una polis i entre una societat.
Tots els règims (democràcia, oligarquia..) poden ser bons si
pensen en el bé comú, qualsevol règim que només es preocupi
per lo particular és dolent.
La naturalesa ha dotat als humans de raó i llenguatge.
L’home és un animal social, perquè hi ha institucions socials, la
família i la ciutat estan lligats perquè són naturals i han d’existir.
- Funció de la família o casa (Oikos): assegurar als seus
membres els mitjans de subsistència i ha de cobrir les
necessitats bàsiques.
- Funció de la ciutat o polis: assegurar una bona vida, una vida
plenament humana, és a dir, una vida feliç i aquesta ha de ser
racional i virtuosa.
Fa un estudi sobre la realitat.