Post on 06-Dec-2014
description
BLOCSBLOCSDE DE
LLENGUATGELLENGUATGE
ASPECTE ASPECTE AFECTATAFECTAT
OBJECTIUS DEL PROGRAMAOBJECTIUS DEL PROGRAMA ÀMBIT D’INTERVENCIÓÀMBIT D’INTERVENCIÓ
COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ
Desenvolupar necessitats comunicatives i facilitar-ne la seva expressió mitjançant la interacció qualitativa.
Bloc 1 • Programa específic de comunicació.
- Entorn escolar
- CREDA en cas de p. auditiva afegida.
LLENGUATGE LLENGUATGE ++
COGNICIÓCOGNICIÓ
Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant la planificació d’actuacions que facilitin l’accés a moltes experiències, un entorn ric en llenguatge i facilitador d’interaccions.
Bloc 2 • Programa d’estimulació global
• Programa específic dificultats cognitives
- Entorn escolar- CREDA en cas que el desenvolupament
lingüístic estigui molt allunyat de les seves
possibilitats comunicatives i cognitives.
LLENGUATGELLENGUATGE
Facilitar l’ús del llenguatge mitjançant la interacció qualitativa en diferents i variats contextos per tal que permetin l’adquisició progressiva d’estructures lingüístiques.
Bloc 3 • Programa específic estimulació lingüística
- CREDA quan el greu retard demana
una intervenció molt planificada i amb
objectius lingüístics específics.
- Entorn escolar facilita
Facilitar el desenvolupament lingüístic creant entorns comunicatius i faciliten ajuda.
Bloc 4 • Programa d’estimulació global del llenguatge
- Entorn escolar
PARLAPARLA
Afavorir l’organització del sistema fonològic.
Bloc 5 • Programa d’estimulació per al desenvolupament fonològic
- Entorn escolar
- 3-4 anys: Treball a l’aula
- 4 anys i poc progrés: treball en petit grup
Estimular l’organització del sistema fonològic per tal d’ajudar-lo a establir contrastos i a eliminar la inestabilitat. Bloc 6 • Programa individual per al desenvolupament fonològic
Bloc 7 • Programa individual d’estimulació articulatòria
- Treball prioritari des del CREDA- Cal un programa de recolzament des de
l’aula en els casos que hi ha un problema motor.
ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ, ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ, LLENGUATGE I PARLALLENGUATGE I PARLA
BLOC 1BLOC 1
PROGRAMA ESPECÍFIC PROGRAMA ESPECÍFIC DE DE
COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ
Alumnes a qui va adreçatAlumnes a qui va adreçat
• Són alumnes amb dificultats importants de relació.• Tenen poca iniciativa per la comunicació.• Dificultats per entendre l’ús del llenguatge.• Comprensió limitada i lligada al context.• Poc interès pels intercanvis amb els altres. • Dificultats per establir contacte visual.• L’atenció pot ser dispersa o massa focalitzada.• Expressió facial pobre.• Els pocs intents comunicatius solen ser gestuals i es generen a partir de les necessitats bàsiques.• Poden haver-hi comportaments rituals, etc.
Comunicació iComunicació i
Ús de llenguatgeÚs de llenguatge
Forma Forma (Morfosintaxi)(Morfosintaxi)
Forma Forma (Fonologia)(Fonologia)
Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I
LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES
Característiques:-Es pot donar un ventall
de comportaments amb la
característica de
dificultats de relació amb
els altres (desinterès per a
la comunicació, per a fer
amics...)
-Es poden trobar
dificultats importants
d’atenció conjunta o
comportaments més lleus
(anar a la seva).
-Mostren una manca
d’interès per les
persones mentre que es
senten atrets pels
objectes i els sons
mecànics
-Fan demandes, però
estan molt lligades a la
satisfacció de les seves
necessitats bàsiques.
- Manifestacions
diferents depenent
de l’afectació
comunicativa.- Es pot donar
ecolàlia o
expressions
idiosincràtiques
Adquisició lenta
dels sons de la
parla
- Insistència en les rutines.- Els canvis poden crear
angoixa.
- Interès limitat per segons
quines activitats i implicació
obsessiva en algunes
determinades
- Poden mostrar facilitat
per algunes coses:
nombres, lletres..
- Més preocupació pels
objectes o per parts dels
objectes que no en les
persones.
-El més important és ajudar-los a
establir vincles afectius . Cal incidir en
desenvolupar la capacitat d’atenció
conjunta, afavorir totes aquelles
situacions que puguin ser comunicatives
i significatives.
És important de:
- Mostrar una actitud afectuosa i
d’acolliment.
- Seguir les iniciatives i fomentar la
interacció
- Ajudar-lo a completar les accions
que mostra intenció de dur a terme.
- Atribuir intenció comunicativa a les
accions que fa el nen i verbalitzar-les.
- Crear situacions de sorpresa: fer una
cosa diferent del que ell pugui esperar
( no llençar la pilota...).
- És important de no anticipar-se a les
seves demandes, si bé s’ha de tenir
cura de la manera que es fa i quan
es fa
PERFIL COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC DE LES DIFICULTATS DEPERFIL COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC DE LES DIFICULTATS DECOMUNICACIÓ I ÚS DE LLENGUATGECOMUNICACIÓ I ÚS DE LLENGUATGE
© M. Claustre Cardona i Pera
OBJECTIUSOBJECTIUS
• Establir vincles afectius estables amb mestres i companys.
• Desenvolupar la capacitat d’atenció mútua per afavorir que els altres arribin a ser significatius i subjectes de comunicació.
• Desenvolupar la capacitat d’atenció cap a elements de l’entorn.
• Afavorir que la capacitat d’atenció conjunta pugui donar-se en situació de grup, per aprofitar la interacció entre iguals
• Aconseguir que les interaccions amb els altres responguin a un propòsit, tinguin un significat compartit i esdevinguin actes de comunicació.
Orientacions generals.Orientacions generals.
• Mostrar una actitud afectuosa i d’acolliment. • Mantenir una actitud d’observació i escolta.• Trobar la ubicació física que faciliti la comunicació.• Seguir la iniciativa i fomentar la interacció.• Interpretar les seves accions i respondre-hi.• Ajudar-lo a completar les accions que inicia.• Atribuir funcionalitat a les accions i verbalitzar-ho.• Adreçar-s’hi amb frases senzilles i lligades a l’acció immediata.• Donar temps perquè doni les seves respostes.• Fomentar la imitació de models i la iniciació al joc simbòlic.• Cal prestar atenció al clima de l’aula i a la dinàmica organitzativa.• Disposar d’un plafó on hi hagi establert l’horari de les activitats.
Idees bàsiques en relació amb la Idees bàsiques en relació amb la proposta didàcticaproposta didàctica
• Referents curriculars:Referents curriculars:
– Treball en relació als hàbits, manifestació
d’emocions, col·laboració i relació afectiva amb
mestres i companys, comunicar-se.
Proposta didàcticaProposta didàctica
Situacions Educatives i EstratègiesSituacions Educatives i Estratègies• Relacionades amb la vida de
l’aula
• Entrades i sortides
• Rebuda i inici/acabament de la
jornada
• Canvis d’activitat
• Esmorzar i esbarjo
• Sobreinterpretació.
• L’expressió valorativa d’elogi i confirmació.
• L’espera estructurada.
• Relacionades amb el
desenvolupament d’activitats
• Joc psicomotor
• Conte
• Cançó
• Altres situacions escolars • Festes
• Gestió de conflictes
Estratègies educatives Estratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal
• Sobreinterpretació:
Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de l’alumne
Estratègies educatives Estratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal
• Expressions valoratives:
- Elogi i confirmació - Nen: menjava sopa. I era de fusta?- Mestre: Hm... Que bona! És clar que sí, de fusta.
- Vetllar els aspectes d’autoestima.- Sempre és més positiu assenyalar el camí que cal seguir que
no pas tancar les portes per les quals no es pot passar.
RecursosRecursos
• Permetre-li parlar dels seus interessos, limitant-li el temps d’exposiciói animat els companys a que també parlin dels seus.
• Ordenar les seves explicacions. Pot ajudar acostumar-los a explicar-se amb un llapis i paper.
• En la majoria de nens, l’ecolàlia apareix en moments d’estrès, espaisde temps no estructurats, quan tenen masses estímuls que no poden controlar, etc… caldrà localitzar la font d’estrès, organitzar-li el tempslliure, controlar els estímuls externs (excés de llum o de sorolls opersones), simplificar el llenguatge, reduir les frases o seqüenciar lademanda en petits passos.
• Estar atents a que no es converteixi en el blanc de les burles delscompanys i si cal, d’acord amb ell i els seus pares, parlar-ho amb elscompanys, ja que la seva col·laboració pot ser de gran ajut.
Materials – Ús i comunicacióMaterials – Ús i comunicacióTipus de materialTipus de material Funció que desenvolupaFunció que desenvolupa A destacar …A destacar …
De joc simbòlic i creatiu.De joc simbòlic i creatiu.
nines I complements, casa i accessoris, animals, vehicles, titelles, telèfons
Autoafirmar-se i imaginar:Autoafirmar-se i imaginar: necessitats i desitjos físics i psicològics
- Reprodueix la realitat social I afectiva.- Canalitza tensions, desitjos, temors …- Estimula l’intercanvi comunicatiu.- Afavoreix les relacions socials.- Facilita la interpretació de rols socials.-Fomenta la creativitat.
De joc manipulatiuDe joc manipulatiuPuzles, encaixos, jocs d’associació, didàctics …
Dirigir:Dirigir: les pròpies accions i col·laborar amb els altres, planificació …
- Necessiten estratègies per resoldre una situació: planificació i organització
Làmines, murals, imatges, Làmines, murals, imatges, llibres de contesllibres de contes
Narrar:Narrar: denominar, descriure, comparar, etc
-Potencien la capacitat d’observació i atenció i fomenten el desenvolupament de la comprensió i expressió.
SeqüènciesSeqüències RaonarRaonar i prediri predir : relacions causals i de dependència, processos, anticipació i previsió dels fets, elaboració de conclusions
- Faciliten explicar històries, interpretar rols, raonament lògic, anticipació, argumentació ...
Imatges sobre sentiments i Imatges sobre sentiments i emocionsemocions
Projectar Projectar : experiències i sentiments pròpies i del altres
-Faciliten el seu reconeixement i la conversa sobre sentiments i emocions, l’evocació del context, la predicció del que pot passar, etc.
Materials informàticsMaterials informàtics
• Creda Mil : http://www.xtec.net/dnee/credamil/• Galí• Vincles. Els altres i jo:
http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm• Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net• Contes Sedec:
http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm• Vols que t’expliqui un conte? :
http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm• Contes SPC : www.edu365.com
Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies
Alguns continguts entorn dels quals s’hauria d’articular laAlguns continguts entorn dels quals s’hauria d’articular latasca amb les famílies des d’una perspectiva educativa:tasca amb les famílies des d’una perspectiva educativa:
Informació: cal facilitar una informació el més clara i fonamentadapossible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer ques’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran manera també de la sevaactuació com a pares.
Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació i lainiciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.
Fer-los adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta, família -escola, i oferir recursos de treball compartit (llibreta, agenda graelles d’observació...).
Ajudar la família a valorar el progrés i a no establir comparacions.
BLOC 2BLOC 2
(A) PROGRAMA (A) PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ GLOBALD’ESTIMULACIÓ GLOBAL
Alumnes a qui va adreçat Alumnes a qui va adreçat
• Són alumnes amb pocs coneixements de l’entorn i amb importants dificultats de comunicació i llenguatge a causa del baix nivell cognitiu i/o d’un entorn poc estimulador.
• Característiques comunicatives i Característiques comunicatives i lingüístiqueslingüístiques
– Poques iniciatives comunicatives i de poca qualitat.– Dificultats de comprensió tant per la manca d’atenció com
per la manca de coneixements lingüístics.– Dificultats de generalització del llenguatge.
PERFIL DE LES DIFICULTATSPERFIL DE LES DIFICULTATS
Comunicació iComunicació i
Ús de llenguatgeÚs de llenguatge
Forma (Morfosintaxi)Forma (Morfosintaxi) Forma (Fonologia)Forma (Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I
LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES
No acostuma d’haver
dificultats de
comunicació, a no
ser que, es doni una
interacció entre molt
baix nivell cognitiu i
entorn molt poc
estimulador.
En situació normal
es veuran intencions
comunicatives i
ganes de compartir
l’atenció cap a
objectes i fets.
Es poden veure
diversos nivells
d’adquisició del codi
en funció de l’edat
mental i el nivell de
desenvolupament
assolit.
Les característiques
més destacables són:-L’adquisició del codi
segueix la seqüència
evolutiva .-Hi ha un retard clar
respecte a l’edat
cronològica.
En concordança amb
el nivell d’adquisició
morfosintàctica:
- Errors molt bàsics,
típics de nens molt
petits. Ex: dit tobogan
= bubà
En el cas dels nens
amb la Síndrome de
Down , de vegades hi
ha més errors dels que
el seu nivell de
llenguatge facin
preveure.
Característiques:
- La dificultat cognitiva
és la característica més
destacable i el que
motiva el seu lent
progrés en l’adquisició
del llenguatge.
- Lent coneixement del
món, els calen moltes
situacions iguals per
aprendre.
- Molta necessitat del
context i de
l’experimentació
Les dificultats estan en el lent
desenvolupament cognitiu. Li calen
moltes situacions i moltes interaccions
amb adults que, a partir de l’ús
d’estratègies lingüístiques, vagin ajudant-
lo a posar llenguatge allò que viu i
experimenta.
És important :
- Treballar en situacions el més
natural possible per tal de promoure
la generalització i l’ús adequat del
llenguatge en totes les situacions
quotidianes.
- Utilitzar com a estímuls objectes i
esdeveniments enlloc de dibuixos.
- És més fàcil de poder promoure una
millor generalització si els objectes
formen part de l’entorn del nen.
- Utilitzar estratègies d’expansió de
les seves emissions, aprofitant situacions
naturals. També altres estratègies com el
modelatge o el reforç de les respostes
correctes.
© M. Claustre Cardona i Pera
Proposta didàctica
Objectiu generalObjectiu general
• Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant l'accés a moltes experiències, amb un marc de llenguatge i creant entorns per la interacció.
En relació amb la proposta didàcticaEn relació amb la proposta didàctica
Situacions Educatives i EstratègiesSituacions Educatives i Estratègies- Relacionades amb la
vida de l’aula.
- Entrades i sortides.
- Esmorzar i esbarjo.- Rebuda i inici/acabament de
la jornada.
- Entrades i sortides.
- Canvis d’activitat.
- La sobreinterpretació.
- La imitació idèntica.
- L’expansió.
- Les substitucions.
- Relacionades amb el
desenvolupament
d’activitats.
- Racons.
- Contes.
- Cançons.
- Altres situacions
escolars.
- Festes.
- Celebracions d’aniversaris.
Estratègies educatives Estratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal
• SobreinterpretacióSobreinterpretació:
Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de l’alumne
Estratègies educatives Estratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal
• Imitacions idèntiques: Imitacions idèntiques: Senyala que el mestre vol entrar en contacte amb l’alumne. La repetició de les darreres paraules del nen, l’ajuda a seguir endavant amb el seu discurs.
• ExpansióExpansió::Reelaboració de l’enunciat que afegeix els elements estructurals o semàntics que hi falten
– Reelaboració que afegeix alguns elements nous.
• Pere, pa. En Pere menja pa
– Reelaboració que afegeix elements informatius.
• Aquesta roda. Aquesta roda que és la de recanvi
– Expansió que inclou correccions implícites.
• Cucà mare. Per trucar la mare
Estratègies educatives Estratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal
• Substitució instructiva:Substitució instructiva:Suggeriment de termes, girs o expressions alternatives i mésapropiades
- Vam jugar amb aixòs. - Vam jugar amb la galleda.- Per “lla” - Per la porta del pati.
Estratègies educatives Estratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal
En quins aspectes cal fer incidència ?En quins aspectes cal fer incidència ?
Orientacions generals
• En relació amb les interaccions. • Ajudar el nen a participar.
• Incrementar les demandes.
• Fomentar l’actitud d’esforç.
• En relació a les experiències. • Estimular l’alerta auditiva.
• Manipulació dels patrons fonològics.
• En relació a l’ús d’estratègies
lingüístiques.
• Estratègies de “Reformulació”.
• Valorar positivament.
• No fer repetir / correcció implícita.
Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies
Informació: cal facilitar informació, el més clara i fonamentadapossible, de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer ques’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran mesura també dela seva actuació com a pares.
Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família - escola i oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graellesd’observació...)
Obtenir informació de la família sobre les experiències, motivacionsi sentiments dels nens que donin peu a les seves interaccions amb l’entorn.
Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació ila iniciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.
BLOC 2BLOC 2
(B) Programa específic(B) Programa específic
d’estimulació lingüística end’estimulació lingüística en
alumnes amb retard cognitiualumnes amb retard cognitiu
Idees bàsiques referents als alumnesIdees bàsiques referents als alumnes
• Alumnes que manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mínim, però pocs elements morfosintàctics.
• Són alumnes amb dificultats cognitives confirmades que es manifesten amb un coneixement pobre i limitat de l’entorn a causa d’un desenvolupament més lent.
En relació amb els alumnesEn relació amb els alumnes
ComportamentComportament Característiques generalsCaracterístiques generals
• Manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mínim, però pocs elements morfosintàctics.
(5-6 anys)
• Poca iniciativa en les interaccions; actitud més aviat passiva (solen ser conductes apreses en funció de les possibilitats d’interacció amb l’entorn).
• Dificultats per generalitzar l’ús del llenguatge en tots els entorns.
• Evolució asincrònica dels diferents elements del llenguatge:
diferències entre les seves possibilitats de comprensió i les habilitats expressives.
• Vocabulari pobre i molt contextualitzat.
• Manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mantenint l’estructura correcta amb la presència dels elements morfosintàctics bàsics però amb errors.
(+ de 6 anys)
En relació amb els alumnesEn relació amb els alumnes(continuació)(continuació)
ComportamentComportament Característiques generalsCaracterístiques generals
• Tenen un llenguatge funcional correcte
amb bona estructura sintàctica en les
oracions simples però amb dificultats
en les oracions complexes (coordinades
i subordinades).
(+ de 10 anys)
• Dificultat per al raonament verbal i
organització de la narració (dificultats
per establir les relacions lògiques entre
els diferents esdeveniments).
• Manca de recursos i estructures
lingüístiques per expressar-se.
• Dificultats articulatòries (poden
presentar trastorns associats:
hipoacúsies, mutismes, quequeig,...)
•Confusions fonològiques.
• Parla poc intel·ligible per la presència
d’errors articulatoris i de confusions
fonològiques freqüents.
(+ de 6 anys)
En relació amb la proposta didàcticaEn relació amb la proposta didàctica
• Objectiu general del programa:Objectiu general del programa:
– Facilitar l’ús del llenguatge, mitjançant la interacció qualitativa en diferents i variats contextos, que permeti l’adquisició progressiva d’estructures lingüístiques.
• Orientacions generals:Orientacions generals:– La conveniència de tenir en compte els contextos i processos naturals d’aprenentatge.– Cal tenir en compte la globalitat dels repertoris comunicatius de l’alumne i que l’objectiu de la intervenció ha de ser la funcionalitat del llenguatge.
Què cal treballar:Què cal treballar:
• Ampliar les diferents intencions comunicatives utilitzant els exponents lingüístics apropiats (preguntar, descriure, narrar,...).• Ampliar el seu camp semàntic, enriquint el lèxic i establint categories i relacions.• Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural; temps verbals).• Comprendre i utilitzar els diferents termes lingüístics de temps, espai i persona (adverbis, pronoms, preposicions i conjuncions).• Ampliar de forma progressiva les estructures sintàctiques que permeten comprendre i explicar experiències i fets viscuts.• Afavorir i millorar les pautes articulatòries i l’organització del sistema fonològic.
En relació amb la proposta didàcticaEn relació amb la proposta didàctica
Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies
• InformacióInformació: cal facilitar una informació el més clara i
fonamentada possible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen
i fer que s’adonin que el desenvolupament de l’infant depèn, en gran manera
també, de la seva actuació com a pares.
– Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família escola i oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graelles d’observació...)
– Potenciar la comunicació i el llenguatge millorant les pautes
d’interacció amb el seu fill:
- Intentar modificar certes actituds negatives com la
sobreprotecció, la manca d’estimulació o l’excés d’exigència.
- Afavorir la participació i la iniciativa de l’infant.
Materials – Ús i comunicacióMaterials – Ús i comunicacióTipus de materialTipus de material Funció que desenvolupaFunció que desenvolupa A destacar …A destacar …
De joc simbòlic i creatiu.De joc simbòlic i creatiu.
nines I complements, casa i accessoris, animals, vehicles, titelles, telèfons
Autoafirmar-se i imaginar:Autoafirmar-se i imaginar: necessitats i desitjos físics i psicològics
- Reprodueix la realitat social I afectiva.- Canalitza tensions, desitjos, temors …- Estimula l’intercanvi comunicatiu.- Afavoreix les relacions socials.- Facilita la interpretació de rols socials.-Fomenta la creativitat.
De joc manipulatiuDe joc manipulatiuPuzles, encaixos, jocs d’associació, didàctics …
Dirigir:Dirigir: les pròpies accions i col·laborar amb els altres, planificació …
- Necessiten estratègies per resoldre una situació: planificació i organització
Làmines, murals, imatges, Làmines, murals, imatges, llibres de contesllibres de contes
Narrar:Narrar: denominar, descriure, comparar, etc
-Potencien la capacitat d’observació i atenció i fomenten el desenvolupament de la comprensió i expressió.
SeqüènciesSeqüències RaonarRaonar i prediri predir : relacions causals i de dependència, processos, anticipació i previsió dels fets, elaboració de conclusions
- Faciliten explicar històries, interpretar rols, raonament lògic, anticipació, argumentació ...
Imatges sobre sentiments i Imatges sobre sentiments i emocionsemocions
Projectar Projectar : experiències i sentiments pròpies i del altres
-Faciliten el seu reconeixement i la conversa sobre sentiments i emocions, l’evocació del context, la predicció del que pot passar, etc.
Materials informàticsMaterials informàtics
• Creda Mil : http://www.xtec.net/dnee/credamil/• Galí• Exler• Vincles. Els altres i jo:
http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm• Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net• Contes Sedec:
http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm• Vols que t’expliqui un conte? :
http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm• Contes SPC : www.edu365.com
Programa d’estimulació Programa d’estimulació global del Llenguatgeglobal del Llenguatge
BLOC 4BLOC 4
Criteris per identificar dificultatsCriteris per identificar dificultatsFormals (morfologia i sintaxi)Formals (morfologia i sintaxi)
• Ús retardat de les marques morfològiques i de les
estructures sintàctiques.• En d’altres casos, omissió d’elements bàsics de l’oració,
per exemple, el verb.• A mida que les estructures es fan més complexes,
apareixen nous problemes.
Característiques de l’alumnat:Característiques de l’alumnat:
• Tenen intenció comunicativa i codi oral.• Desenvolupament lingüístic retardat:
• Estructures morfosintàctiques retardades.• Desenvolupament del lèxic pobre.• Baix nivell d’interacció i ús de llenguatge.• Realització fonètica dolenta.
PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT FORMAL (Morfologia i sintaxi)FORMAL (Morfologia i sintaxi)
Comunicació iComunicació i
Ús de llenguatgeÚs de llenguatge
Forma (Morfosintaxi)Forma (Morfosintaxi) Forma Forma (Fonologia)(Fonologia)
Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I
LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES
- Varietat de funcions
bàsiques del llenguatge:
demanar, comentar,
aportar més informació,
respondre a preguntes i
iniciar ell mateix.
Característiques:
- Hi ha un coneixement
intern de que hi ha
unes regles que
regulen el codi
lingüístic. Però hi ha
un retard en la seva
adquisició:- Poden utilitzar
diferents marques
morfològiques però
el nombre pot ser
més reduït i hi poden
haver errors.
- A mida que les
estructures es van
fent més complexes
van apareixen nous
problemes.
- Sovint el grau de
coneixement
del llenguatge
està emmascarat
pels errors de
parla.
- Coneixement dels
esdeveniments més propers
o familiars.
- Potser que el seu
coneixement del món sigui
molt bàsic i els faltin
experiències cosa que es
veurà reflectit en el seu
vocabulari.
- Sovint la gran necessitat d’aquests
nens rau en tenir moltes oportunitats
d’utilitzar el llenguatge i fer-ho dins
contextos que els siguin propers i
coneguts.
- És important :
- Proporcionar moltes ocasions
de parlar.
- Afavorir la comunicació
independentment de la forma.
- Utilitzar estratègies d’expansió
de les seves emissions, aprofitant
situacions naturals.
- També altres estratègies com el
modelatge o el reforç de les
respostes correctes.
© M. Claustre Cardona i Pera
Possibles causes:Possibles causes:
– Problemes auditius lleugers.
– Retard cognitiu.– Hiperactivitat.– Ambients poc estimuladors.– Poques interaccions de qualitat.
• PROPOSTA DIDÀCTICAPROPOSTA DIDÀCTICA
• Objectiu general: Objectiu general: – Crear entorns i condicions comunicatives que facilitin el
desenvolupament lingüístic.
• Orientacions:Orientacions:– Afavorir i millorar les interaccions (tipus, quantitat i qualitat).
– Potenciar les situacions i experiències comunicatives.
– Incrementar l’ús d’estratègies d’intervenció lingüística.
• Situacions educatives:Situacions educatives:– Entrades i sortides.
– Conversa col·lectiva i gestió de conflictes.
– Racons, dramatitzacions, sortides fora de l’escola i el conte.
ALUMNES A QUI VA ADREÇATALUMNES A QUI VA ADREÇATComportamentComportament ExemplesExemples Característiques generalsCaracterístiques generals
• Manifesten intencions
comunicatives amb frases de 3
paraules però pocs elements
morfosintàctics CC
/la cadina tene uma/
/ de ete rojo no quero
• La comprensió és propera als seus companys
• Tenen un coneixement intern de l’organització del codi i de les seves regles.
• Acostuma a acompanyar-se
d’una mala emissió fonètica.
• S’expressen amb frases de + de 3
paraules però amb errors
morfosintàctics. DD
• S’expressen amb frases simples
correctes, però errors en frases
complexes. EE
/ una mare poqué, un
poqé gan, un poqué
mixa, un poqué peti /
• Ús de paraules concretes,
referents observables, pocs
elements relatius a temps i espai. HH
/ alla a la taula /
/ això , si això /
/que vas fer ahir ?/
/ Tinc tos /
• Vocabulari restringit• Molt deíctics.• Absència o dificultats en la
categorització.
• Poques habilitats
conversacionals.
II
• En la presa de torns
• Mantenir el tòpic
• En tenir present l’altre
Objectius específicsObjectius específics
• Què cal treballar :Què cal treballar :• Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural;
temps verbals).• Comprendre i utilitzar els elements lingüístics : de temps, de lloc , de
persona.• Comprendre i explicar fets narrats o viscuts.• Expressar les diferents intencions comunicatives, utilitzant les
estructures apropiades ( per negar, per preguntar, etc.)• Ampliar el seu lèxic establint categories i relacions.• Comprendre i utilitzar els termes d’espai i temps .
Tipus d’activitatsTipus d’activitats
• De comprensió morfosintàctica. De comprensió morfosintàctica. • Per a la construcció de frases.Per a la construcció de frases.• Elements que composen la frase.Elements que composen la frase.• Consciència sintàctica.Consciència sintàctica.• Combinació de frases.Combinació de frases.
De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica.
• Comprensió d’ordresComprensió d’ordres– Ex: Quan hagis esborrat la pissarra, dibuixa-hi un elefant.
• Completar dibuixos Completar dibuixos – Ex: El noi de les mans a la butxaca té bigoti.
El senyor del mig porta olleres.
La senyora de la faldilla porta un barret.
El nen té un globus vermell.
• Memoritzar estructures sintàctiquesMemoritzar estructures sintàctiques– Ex: El ball de la civada. Sembrava (passat)
Cantaré (Futur)
Treballeu (Condicional)
Treballem (Present)
De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica.
Completar dibuixos:Completar dibuixos:
Per a la construcció de frasesPer a la construcció de frases
• Context situacionalContext situacional– Ex: Frases cada vegada més llargues
Es parteix de la realització progressiva d’un dibuix, com en l’exemple
següent:• Què és? —Un elefant!!
• Com és l’elefant? —Molt gran.• Ara ho direm tot junt (s’ensenyen els dibuixos).• Un elefant molt gran.
• Què fa l’elefant molt gran? Es menja una flor.• Ara tot junt... —Un elefant molt gran es menja una flor..
Quan ho fa? — Per la nit.Un altre cop, tot el que hem dit... (S’assenyalen
amb el dit lesDiferents parts del dibuix amb aquest ordre:
elefant, flor, lluna.) - Un elefant molt gran es menja una flor por la
nit.
Ara d’una altra forma. S’assenyalen amb el dit les diferents parts
del dibuix amb aquest ordre: lluna, elefant, flor,) - Per la nit un elefant molt gran es menja una
flor.
—On es menja la flor l’elefant? —Sota d’una palmera.
(Segons l’ordre en que designem els dibuixos, els nens faran
diferents frases)
Històries per ordenarHistòries per ordenar
Ex : Donar uns dibuixos i ordenar-los segons l’explicació que va
escoltant.
Elements que composen la fraseElements que composen la frase
• Organització espacial i temporalOrganització espacial i temporal- Analitzar les accions que cal fer per preparar un got de llet.
- Utilitzant adverbis i preposicions de lloc.
• Seriació, reversibilitat inclusió i associacióSeriació, reversibilitat inclusió i associació– Ex: Quan plou el cel és .......i .........(gris, seré, ennuvolat)– Ex: Completar seqüències on hi espais buits.– Ex: Ordena de més gran a més petit.
Elements que composen la fraseElements que composen la frase
Elements que composen la fraseElements que composen la frase
• Relacions lògiquesRelacions lògiques– Ex: Tria l’adjectiu que va bé per acabar la frase.
– .- El pa és tou i (sec, gustos)
– .- Les meves sabates són velles, però (noves, còmodes)
• Relacions de causalitat.Relacions de causalitat.– Ex: Fes correspondre les frases de la columna de la dreta
amb les de l’esquerra.
– - M’agraden les coses dolces - Rentaré el mocador
– - Fa fred - No agafo l’autobús
– - El mocador és brut - Em compro un pastís
– - L’autobús és ple - Em posaré l’abric
Consciència sintàcticaConsciència sintàctica
• Segmentació i composició de frasesSegmentació i composició de frases– Ex: Construir i retallar frases, ens podem ajudar de imatges o símbols, per
assenyalar l’espai concret de cada element de la frase.
• Relacions semàntiques entre el elements de la fraseRelacions semàntiques entre el elements de la frase– Ex: Qui pot fer aquestes accions?
• El gat (pensa, salta, menja , estudia, miola,...)• El sol (brilla, salta, escalfa, canta,...)
Segmentació i composició de frasesSegmentació i composició de frases
Els
macarrons
de
la meva
àviaboníssims
eren
Consciència sintàcticaConsciència sintàctica
• Inserció i coordinació de fasesInserció i coordinació de fasesEx: Procurar dir dues coses en una sola frase:
- En Carles no pot sortir al pati.
- En Carles no es troba bé.
- En Carles no pot sortir al pati perquè no es troba bé
Ex: Triar el final adequat a cada frase:
- Sortiré a passejar encara que la mestra no m’ho permeti
la mare ho vulgui
faci molt bon temps
- És el dia del meu aniversari per tant plou a bots barrals
a l’Enric se li ha espatllat la bicicletano són les quatre de la tarda.
us convidaré a dinar a casa meva.
Consciència sintàcticaConsciència sintàctica
• ExpansionsExpansions– Ex: Partint dels elements mínims d’una frase.
Combinació de frases.Combinació de frases.
• Series lògiques.Series lògiques.– Ex: Dibuixar les vinyetes d’una sortida.– Ex: Dibuixar el procés de fabricació d’un objecte, o aliment.
• Historietes.Historietes.– Ex: Explicar una seqüència en forma de narració.
• Còmics.Còmics.– Ex: Explicar en una narració les accions que hi ha en un
còmic.– Ex: Donar diàlegs sense dibuix i construir la història.
SemànticaSemàntica
Tipus d’activitats
• Activitats per ampliar i millorar el vocabulari.
• Activitats per facilitar la capacitat per utilitzar-les i afavorir la capacitat d’evocació.
– Activitats que permeten descobrir les relacions lògiques entre les paraules: classificacions, contraris, semblances, associacions, etc.
– Aquestes relacions faciliten l’accés al lèxic ja que permet un sistema “t’emmagatzemen” més estructurat i diferents vies per arribar a una mateixa paraula.
TipusTipus d’activitats:d’activitats:• D’identificació i diferenciació:
La distinció és la base de la definició d’un concepte.– Semblances i diferencies entre persones, objectes,
situacions...• En què ens assemblen i en què som diferents• Presentar dues làmines (camp/ciutat, estiu/hivern, etc)• Altres:
TipusTipus d’activitats:d’activitats:
De classificació i categorització semàntica.– Famílies de paraules.– Contraris.– Associacions de paraules i conceptes.– Associacions gramaticals.
De classificació i categorització semàntica.– Famílies de paraules
• Classificar materials o imatges atenen diferents criteris.• Dir paraules d’una mateixa família, introduint alguna que no i cal detectar la
que no hi va.• Per torn, cada alumne ha de dir una paraula d’una família i no es pot repetir• A partir d’un concepte global, enumerar elements (set coses del bany, del
cotxe, de la cuina...)• Al contrari, a partir d’elements arribar al concepte (on és la tovallola i el
raspall, un martell i una serra...)• Amb més grans, quadre doble entrada (animals i criteris d’agrupament).
Presentar-lo ple i ells han de trobar els criteris.
De classificació i categorització semàntica.
– Contraris• Partir de frases per entendre el concepte i després es podrà utilitzar el terme
“contrari”.• D’adjectius (alt, vell, bo, lent, fred...)• Adverbis (lluny, a dalt, davant, molt...)• Verbs (riure, parlar, pujar, entrar...)
De classificació i categorització semàntica.
– Associacions de paraules i conceptes Per identitat (iguals) Per similitud (mateix concepte, diferent forma: una cadira nova i una altra
vella, dues sabates diferents...) Per famílies semàntiques (dos animals, dues eines...) Per complementarietat (un llapis i una maquineta, una cullera i un plat, un
mitjó i una sabata...)
Què fem quant tenim gana, set, fred ...
De classificació i categorització semàntica.
– Associacions gramaticals• Buscar verbs: tres coses que pot fer un ocell, la mà, ... (o no)• Buscar subjectes: tres animals o persones que poden cantar, saltar,
nedar, brillar ... (o no)• Buscar objectes: tres coses que es puguin pintar, menjar, llegir... (o no)• Buscar complements: tres llocs on es pot nedar, dormir, tres dies que
rebem regals, tres coses amb les que podem menjar ...
Tipus d’activitatsTipus d’activitats
D’identificació de paraulesDonar pistes per trobar el referent. ( Prepara per a
les
definicions)– Veo, veo – Endevina que vull– De què treballo?– De quin conte sóc?– Endevinalles
Tipus d’activitatsTipus d’activitats
De descripció de característiques espacials i temporals.
– De què estic parlant? (situar vivències al temps i/o l’espai)– Descripció de situacions (els nens han d’explicar què succeeix quan anem a la
platja, d’excursió, atenent l’ordre de les accions)– Joc de les ordres (nocions d’espai i temps)– Amagar un objecte a la classe i trobar-lo seguint les indicacions situacionals.– Identificar persones o objectes davant d’una làmina només donant pistes d’espai
(adult i nen).
Tipus d’activitatsTipus d’activitats
De descripció de característiques seqüencials.
Davant d’una làmina, intentar que el nen faci la descripció genèrica del que
Succeeix.• Què passa? Què ha passat? Per què? ...
Ex.:
“La mare està preocupada perquè el nen ha oblidat la motxilla de l’escola”– Per què se l’haurà oblidat?– Què pot fer ara la mare? I el nen?
Tipus d’activitatsTipus d’activitats
D’absurds semàntics: Treballen la precisió del significat i
l’atenció
– Explicar un conte i modificar algun element (un personatge, alguna seqüència dels fets, fer frases “impossibles”, etc.)
– Endevinar que està malament i corregir-lo: • Quan tinc fred em trec l’abric
Materials informàticsMaterials informàtics
• QUIDAM :QUIDAM :
http://www.xtec.es/~mfortun4/Quidam.htm
Materials informàticsMaterials informàtics
• Els temps verbalshttp://www.xtec.net/dnee/jornada/taller0405_7_mat.htm
Materials informàticsMaterials informàtics
• CD GalíCD Galí
Materials informàticsMaterials informàtics
• Vols que t’expliqui un contehttp://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm
Materials informàticsMaterials informàtics
• Racó del clic : http://clic.xtec.net/ca/index.htm
– Contes: la rateta, la caputxeta, els tres ossos, els tres porquets, en Tabalet, la Ventafocs, etc.
Materials informàticsMaterials informàtics
•http://www.xtec.net/dnee/credamil/
Materials informàticsMaterials informàtics
• Edu365.com
– Contes SPC
Materials informàticsMaterials informàtics
Materials informàticsMaterials informàtics
• Espai LIC: http://www.xtec.es/lic/
Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies
• En què cal fer incidència ?En què cal fer incidència ?
• Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma
conjunta i des de tots els entorns (escola , família, etc).• Oferir recursos de treball compartit : (llibreta de comunicació i
altres).• Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que
incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de
qualitat.
BLOC 5BLOC 5
PROPOSTES DIDACTIQUES PER PROPOSTES DIDACTIQUES PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT
FONOLÒGIC FONOLÒGIC
Criteris per identificarCriteris per identificardificultats Formals (fonologia)dificultats Formals (fonologia)
• Dificultats diverses amb el sistema fonològic. En alguns casos segueixen les pautes d’adquisició (retard) i en d’altres es dona un ús “desviat” respecte a la norma (trastorn).
• Causes diverses: nens molt distrets, amb problemes en mantenir l’atenció. Són nens amb dificultats de recepció del llenguatge (otitis recurrents) o nens amb poca habilitat motriu bucofonatòria.
PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT FORMAL (Fonologia)FORMAL (Fonologia)
Comunicació iComunicació i
Ús de llenguatgeÚs de llenguatge
Forma Forma (Morfosintaxi)(Morfosintaxi)
Forma (Fonologia)Forma (Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I
LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES
Varietat de funcions bàsiques
del llenguatge:
demanar, comentar,
aportar més
informació.
respondre a
preguntes i iniciar
ell mateix.
Sovint el grau
de
coneixement
del llenguatge
està
emmascarat
pels errors de
parla.
Característiques:-Dificultats diverses amb el
sistema fonològic però que
tenen més l’aspecte d’un
retard (segueix les pautes
d’adquisició) que no un
trastorn ( ús desviat del
que és la norma).
Les causes poden ser
diverses: -Nens molt distrets, amb
problemes en mantenir
l’atenció;
- Nens amb dificultats de
recepció del llenguatge
( otitis recurrents);
- Nens amb poca habilitat
motriu a nivell bucofonatori;
- Nens molt aviciats...
Els aspectes
cognitius
no acostumen a
incidir en els
problemes de
parla.
- Incidir tant en els aspectes
motrius com en els receptius a
nivell de joc, pot ser un recurs
que afavoreixi les realitzacions
fonològiques.-Les cançons i totes les
activitats de llenguatge musical
que impliquen desenvolupar
l’escolta són aspectes que
l’ajudaran a millorar la parla.
- Incidir en altres aspectes com
mastegar ( a l’hora d’esmorzar),
també el joc psicomotriu .
És important :
- Proporcionar moltes ocasions de parlar.
- Incidir en l’atenció i l’escolta.
- Fer-los prendre una certa
consciència de com diuen les
coses.
© M. Claustre Cardona i Pera
ComportamentComportament ExemplesExemples Característiques generalsCaracterístiques generals
• Parla molt retardada però no
desviada dels
paràmetres
evolutius.
GG
• /fanda / , /potam /
/dat/ /lat/
/ de ete rojo no quero
• Presència de processos de
simplificació més enllà de l’edat.
• Dificultats d’estructura sil·làbica en
paraules llargues.
• Processos de simplificació més
primerencs amb altres més tardans.
• Parla
inintel·ligible.FF
• /kakem a kaka ?/
• Casa: tata, kata,
kaka, taka .
- Manca de contrastos :- Presència sistemàtica d’un sol
fonema consonàntic.- Ús variable de processos dins d’una
mateixa estructura o paraula.
ALUMNES A QUI VA ADREÇATALUMNES A QUI VA ADREÇAT
Característiques de l’ alumnatCaracterístiques de l’ alumnat
• Llenguatge ben estructurat o petit retard.
• Retard en l’adquisició del sistema fonològic.
• Parla amb errors, poc intel·ligible:
- Diversitat de realitzacions
- Poca habilitat per a escoltar i produir
• Edat: 3- 4- 5 anys
Possibles causes:Possibles causes:
• Dificultats d’atenció.• Refredats, otitis, etc.• Poca habilitat motriu.• Entorn permissiu.
• Objectiu generalObjectiu general: afavorir l’organització del sistema fonològic.
• OrientacionsOrientacions• Aspectes receptius: alerta auditiva.• Interacció verbal: participació, intercanvi,
reformulació, contrast, correcció implícita.• Producció: jocs de manipulació dels patrons
fonològics.
Proposta didàctica Proposta didàctica
Objectius específicsObjectius específics
Què cal treballar :Què cal treballar :• Potenciar la tonicitat, la mobilitat i el control motor dels òrgans
bucofonadors.• Adquirir hàbits correctes de masticació i deglució.• Discriminar sons, síl·labes i paraules iguals i diferents.• Memoritzar i reproduir seqüències de ritmes, sons, paraules
etc.• Diferenciar de forma gradual els trets iguals i diferents de sons,
síl·labes i paraules .• Reflexionar sobre els hàbits d’alimentació correctes .
En quins aspectes cal fer En quins aspectes cal fer incidència ?incidència ?
Orientacions generalsOrientacions generals• En relació a les interaccions. • Ajudar el nen a participar.
• Incrementar les demandes.
• Fomentar l’actitud d’esforç.
• En relació a les experiències. • Estimular l’alerta auditiva.
• Manipulació dels patrons fonològics
• En relació a l’ús d ’estratègies
lingüístiques.
• Estratègies de reformulació.
• Valoracions positives.
• No fer repetir / correcció implícita.
Quines podem prioritzar ?Quines podem prioritzar ?
Situacions EducativesSituacions Educatives• Relacionades amb la vida de l’aula.
• Esmorzar i esbarjo.
• Relacionades amb el
desenvolupament d’activitats.
• Activitats musicals
• Racons : paraules que costen
de dir i de sentir.
• Conte , cançó.
• Joc psicomotriu.
Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies
En què cal fer incidència ?En què cal fer incidència ?• L’escola com a “ motor “• Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma
conjunta i des de tots els entorns ( escola , família etc ).• Treball prioritari: hàbits alimentaris (hàbits de masticació,
deglució etc ).• Treball sobre l’atenció conjunta pares -alumne.• Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que
incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de qualitat.
MaterialsMaterials:
• Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (1997). Racons de treball oral a parvulari. - Racó de sons i sorolls. - Racó de buf. Edicions l’Àlber.
• Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (2002). -Els sons entremaliats: L-R-D. - Els sons entremaliats: S. - Els sons entremaliats: RR. - Els sons entremaliats: LL. Edicions l’Àlber.
• Blog del CREDA Jordi Perelló: http://fonscredavjordiperello.blogspot.com/