11.4 URBANISME I ARQUITECTURA

• L’urbanisme com a marc de l’arquitectura presentà propostes de ciutats ideals.

• Nous plantejaments per jardins

• L’arquitectura, fa seus els postulats de Vitruvi de firmitas, utilitas i venustas, més en la teoria que en la pràctica.

Viterbo sacro bosco di Bomarzo. Pirro Ligorio. 1552

El Quattrocento (segle XV)

•Durant aquesta època el lloc on més influencia l’arquitectura clàssica és a la Toscana, especialment a Florència.

•Trenca amb el gòtic, pren com a model l’antiga Roma i utilitza els mateixos cànons clàssics

•Solen utilitzar els tres ordres grecs:

•dòric, jònic i corinti més el toscà i el compost.

•Elements sostinguts:

•Arc de mig punt

•Volta de canó

•Cúpula semiesfèrica

•La cúpula de la catedral de Florència.

Hospital dels Inocents

El Cinquecento (segle XVI)

•Durant el Cinquecento es fan servir per decorar els grotescos. (nom que ve de la Domus Aurea de Neró)

•Tenen gran interès per la normantiva clàssica. Es fan tractats d’arquitectura com el de Serlio, Vignola i Palladio, tots influïts per Vitruvi. Acompanyen la teoria amb il·lustracions.

El Manierisme

•Ruptura amb la normativa clàssica: experiments, alteració dels ordres.

•És un art aristocràtic, lligat a les corts europees. Relació amb el Concili de Trento.

•Urbanisme ideal i urbanisme de jardins

• Tipologies arquitectòniques• Esglésies• Palaus i vil·les suburbanes• Altres: hospitals, teatres, biblioteques, arcs

de triomf, ponts.

La nova formulació dels edificis religiosos Planta: Basilical, creu llatina amb tres

naus, cúpula al creuer, amb l’ús del mòdul. El model és la basílica romana i bizantina.

Centralitzada, creu grega o circular. El model és el Panteó de Roma.

Sant Pere del Vaticà: central (Bramante) i basilical.Brunelleschi fa servir les dues: Capella Pazzi i Sant Llorenç.

• Alberti, (Quattrocento) és el millor representant: Sant Andreu i Sant Sebastià de Màntua i a Rímini el temple Malatestià. Hi aplica la seva teoria exposada a De re aededificatoria.

• Bramante (Cinquecento) amb el templet de Sant Pietro in Montorio representa el paradigma del classicisme. Planta central relacionada amb els temples romans.

• Les façanes estan organitzades en tres cossos verticals, units per volutes. Sta Maria Novella.

• Sant Andreu de Mantua inspirada en un arac de trionf.

L’arquitectura civilLa utilitat és la norma que s’imposa en les noves formulacions teòriques i pràctiques de l’arquitectura civil dels segles XV i XVI. El Palau i la vil·la suburbana juntament amb tipologies de serveis i gaudi (teatres, hospitals i biblioteques)Els palaus I les vil·les

Els palaus tenen forma cúbica, coronada amb una cornisa i motllures horitzontals que separen pisos estructurats en tres ordres.

• La façana. Es dona poca importància a la portallada principal. Moltes finestres alleugereiuxen la sensació de massís tot i el seu caràcter més defensiu. Encoixinat a la part inferior més suau en els pisos superiors.

• Organitzat al voltant d’un pati.• Exemples:

Palazzo Rucellai d’ Alberti Palazzo Medicci-Ricardi de MichelozzoPalazzo Vendramin-Calergi de CoducciPalazzo Te de Giulio Romano

• Pel que fa a les vil·les es recupera l’antiga vil·la romana.

• El màxim esplendor el trobem a les vil·les suburbanes de Palladio, al Véneto. La més coneguda és Villa Capra, La Rotonda.

Altres tipologies urbanes- Hospitals. Hospital dels Inocents de

Brunelleschi.- Teatres. Teatre Olímpic a Vicenza de

Palladio.- Biblioteca Laurenziana de Miquel Àngel.

Brunelleschi

Cúpula Catedral de Florència

Capella Pazzi

Esglèsia de sant Llorenç

Michelozzo

Convent de sant Marc

Palau Medici-Ricardi

Alberti

Sant Francesc de Rimini

Palau Rucellai

Sant Andreu de Mantua

San Sebastiano de Mantua

Seguidors de Brunelleschi i Alberti

Bernado Rossellino

Conjunt de Pienza

Agostino de Duccio

Oratori de St Bernardino a Perusa

Giuliano Sangallo

Santa Maria delle Carceri. PRATO