Art i dona II

Post on 10-Jul-2015

1.426 views 2 download

Transcript of Art i dona II

Recull de dones artistes (Renaixement)

Andriola de Barrachis (1446 – 1504) Va arribar a ser abadessa del convent de San Felice Pavia (prop de Milà). Pràcticament no queda cap rastre de la seva obra.

Verge amb infant. 1485

Properzia de Rossi (Bolonya 1490 – 1530) Filla de notari, va estudiar dibuix amb el mestre Marcantonio Raimondi. Des de molt jove es va destacar pel seu indiscutible talent. El seu reconeixement inicial el va obtenir esculpint complicades miniatures en pedra que van atraure l'atenció de Vasari qui descrivia el seu treball com miraculós.A partir dels 30 anys, va començar a esculpir figures de marbre en mida natural que li van donar reconeixement

Josep i l’esposa de Polifar.

Plautilla Nelli (Puselina Nelli) (Florència 1523 – 1588) Era filla d'una important família florentina. Va entrar en un convent i va prendre els hàbits als 14 anys. Va ser abadessa del seu convent, Santa Caterina de Siena. Es va dedicar a copiar obres de Fra Bartolommeo i d'Andrea del Sarto, fins que, considerant preparada, va començar a fer les seves pròpies obres. El seu quadre Adoració dels mags es va considerar excel lent i així passà a ocupar un lloc com a pintora entre els pintors de Florència.Molts dels seus quadres van estar al convent, però algun com la Madonna envoltada per àngels, és al cor de l'església de Sta Llúcia a Pistoia.

Dibuix preparatori.

Deposició amb sants. 1569

Sofonisba Anguissola (Cremona 1531-32 - Palerm 1626) Deixebla de Bernardino Campi. Va treballar la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, Cremona, i també a Palerm i a Espanya. Felipe II la va anomenar a causa de la fama que estava assolint com|artista. Ha estat la primera dona amb fama internacional.Anguissola va pintar autoretrats i retrats de la seva família i són considerades les seves millors obres. Les seves figures poden semblar una mica rígides, però també tenen el seu encant.El seu mestre Campi el va influir en el seu estil delicat i el seu interès per la línia.

Autoretrat. (1554)

El joc d’escacs. 1555

Autoretrat. 1556

Retrat de Felip II. 1573

Retrat de la infanta Catalina Micaela. 177-78

Autoretrat. 1610

Lucia Anguissola (Cremona 1538 - 1565) Germana tercera de Sofonisba Anguissola i va arribar a ser considerada com a gairebé tan bona retratista com ella i amb una gran capacitat per analitzar psicològicament el personatge.

Autoretrat.

Retrat de Minerva Anguissola.

Retrat de Pietro de Cretona. 1560

Diana Mantovano o Diana Scultori Ghisi (Mantua 1547- Roma 1612)Va treballar amb el seu pare, també artista, fins el seu matrimoni amb l’arquitecte Francesco de Volterra que es va traslladar a Roma. Se li va permetre des del principi tenir taller propi i signar els seus treballs, És una de les moltes dones artistes que Giorgio Vasari cita en el seu llibre Vida dels millors arquitectes, pintors i escultors italians“Els seus gravats es van seguir imprimint molt temps després de la seva mort.

Naixement d’Apol.lo i Diana. 1580

Lavinia Fontana o Lavinia Zappi (1552 - 1614) Filla del pintor Prospero Fontana, un dels líders de l'escola Bolonyesa de l'època, qui li va ensenyar les tècniques pictòriques.Fontana es va casar l'any 1577 i va seguir pintant durant el seu matrimoni per ajudar la seva família. El seu marit s'encarregava de la casa i assistia la seva muller. Més tard, la família es va traslladar a Roma el 1603 per invitació del Papa Climent VII i, posteriorment, va obtindre el mecenatge dels Buoncampagni.Gradualment va anar adoptant l'estil classicista dels Carracci, amb un colorit fort gairebé venecià. Va ésser escollida per a l'Acadèmia de Roma.

Autoretrat.

Minerva vestint-se. (1613)

Barbara Longhi(Ravena 1552 - 1638) Va estudiar pintura al taller del seu pare, Luca Longhi. Els seus temes preferits són principalment religiosos, la idea en el moment en què una taula ha de despertar la devoció dels que miren cap a ell. D'aquí els molts Verge i el Nen.Es pot veure en la forma de Caterina d'Alexandria en el quadre pintat pel seu pare, Les Noces de Canà.

Autoretrat com Sta. Caterina d’Alexandria. 1579

Verge amb nen coronant una religiosa. (1590-91)

Marietta Robusti (Venecia 1560? – 1590).Formada al estudi del pel seu pare, Jacopo Tintoretto i es va fer famosa com a retratista. Coneguda com La Tintoretto a causa del seu pare.Va ser convidada tant per Maximilià II, com pel rei Felip II d'Espanya per treballar en la seva cort, però el seu pare no li ho va permetre. Encara que va pintar nombrosos retrats, pocs s'han conservat i altres poden estar atribuïts erròniament a altres artistes, ja que només una de les seves pintures es va signar.Es va formar en la música, a cantar i a tocar el llaüt. Va morir al donar a llum quatre anys després del seu matrimoni, al voltant dels 30 anys.

Autoretrat.

Fede Galizia (Milà 1578 - 1630). Probablement formada al taller del seu pare, el miniaturista Nunzio Galizia.Ja als dotze anys va ser esmentada com artista per l'escriptor Giovanni P. Lomazzo. Fede Galizia començà pintant retrats, però avui se'l coneix principalment per les seves natures mortes, que eren rars a Itàlia en el moment. La seva obra ha estat sovint comparada amb la del pintor espanyol Francisco de Zurbarán.

Judith i Holofernes.

Natura morta. (1593)

Levina Teerlinc (Bruges 1510-Londres 1576)Era la filla gran de Simon Bening (de vegades escrit Bennink), cèlebre il·luminador flamenc. El 1545 es va del seu país per viure amb el seu marit a Anglaterra on es fa pintora a la cort| d'Eduard VI, Maria I i Elisabeth I. D'aquesta última farà nombrosos retrats, així com d'altres personatges importants. No queda pràcticament cap obra atribuïda a Levina Teerlinc.

Miniatura d’Elisabeth I. 1565

Caterina van Hemessen (Anvers1528-1587)Pintora de miniatures, filla de Jan Sanders van Hemessen, reconegut pintor manierista, és la primera pintora flamenca en deixar una producció l'autoria de la qual és demostrable.En 1554 Caterina va contreure matrimoni amb Christian (Chrétien) de Morien, organista de la Catedral d'Anvers i va deixar de pintar després del seu casament datades després d'aquest esdeveniment. Se sap de l'existència de deu feines firmades i datats per l'artista.Francesco Guicciardini l’esmenta en la seva Descripció dels Països Baixos"de 1567. Giorgio Vasari també l'esmenta com a miniaturista al servei de la reina María a la seva obra "Vida dels millors arquitectes, pintors i escultors italians" Autoretrat. 1548

Retrat d’una dama.

Margarita i Dorotea MacipMSota l'etiqueta de Juan de Juanes es trobava, com era habitual en aquesta època, la feina d'un taller gremial on oficials i aprenents treballaven sota la supervisió d'un mestre que era qui donava un determinat estil a les obres. Durant tres generacions, els integrants de la família Macip van participar en les diverses tasques i treballs|que permetien realitzar les obres encarregades al taller per particulars o comunitats religioses i legalment escripturades en contractes quegeneralment no deixaven res a la improvisació o a l'atzar. En aquest context social se situa la participació de les filles, Margarida i Dorotea, al taller familiar, juntament amb el seu germà i hereu del nom i el prestigi, Juan Vicente Macip. Però mentre sobre la obra de Juan Vicente existeix constatació històrica i documental, sobre l'obra de Margarida i Dorotea existeix únicament una tradició difusa que afirma que les filles de Juan de Juanes, especialment Margarida, eren pintores.S'ha arribat a la conclusió que almenys dues obres poden atribuir-se a alguna de les filles de Juan de Juanes.

El Salvador. (taller de Juan de Juanes)

Isabel Sánchez Coello (1564 -1612)Filla d’Alonso Sánchez Coello, pintor a la cort de Felip II.Destacà com a retratista però moltes de les seves obres van ser atribuïdes al seu pare.

Retrat d’Anna d’Austria. (atribuit a un deixeble d’Alonso Sánchez)