Post on 05-Jun-2018
Anàlisi microbiològic de probiòtics làctics
Ens enganya la publicitat?
2n de Batxillerat
TREBALL DE RECERCA
Agraïments
A les meves amigues per animar-me i donar-me la idea del treball.
A la meva familia per recolzar-me i ajudar-me.
A la Universitat Autònoma de Barcelona per facilitar-me material.
I especialment la meva tutora Marga per fer-me el seguiment del treball i
ajudar-me en tot moment.
ÍNDEX
Pàgines
0. INTRODUCCIÓ ...............................................................................................4
1. ASPECTES TEÒRICS ....................................................................................6
1.1 Els aliments funcionals ...................................................................6
1.2 Els aliments probiòtics ....................................................................7
1.2.1 Criteris d’avaluació dels probiòtics en els aliments ...................9
1.2.2 Característiques del probiòtic perfecte.....................................10
1.3 Els bacteris probiòtics i la salut humana.....................................11
1.3.1 Els bacteris de l’home i
el sistema immunitari gastrointestinal .....................................11
1.3.2 Els principals probiòtics .................................................................14
1.3.3 Els efectes probiòtics en l’home i
les aplicacions clíniques ..........................................................16
1.3.4 Mecanismes d’acció ......................................................................22
1.4 Els aliments probiòtics comercialment disponibles ..................23
1.4.1 El iogurt ...................................................................................25
1.4.2 Un tipus de llet fermentada: el kèfir ...............................................26
2. OBJECTIUS .................................................................................................28
3. MÈTODES ...................................................................................................29
3.1 Treball al laboratori ........................................................................29
3.1.1 El material .....................................................................................29
3.1.2 Esterilització ..................................................................................30
3.1.3 Tècniques microbiològiques i anàlisi dels aliments ................30
3.2 Treball als punts de venta .............................................................43
3.3 Consulta de la publicitat a Internet ...............................................44
3.4 Consultes telefòniques ..................................................................44
4. RESULTATS ................................................................................................45
4.1 Descripció dels cultius a les plaques ...........................................40
4.2 Recompte de microorganismes ....................................................48
4.3 Informació que trobem en els envasos ........................................55
4.4 Recull d’informació ........................................................................61
4.5 Publicitat en un producte probiòtic ..............................................62
4.6 Resultats de les consultes telefòniques ......................................63
5. ANÀLISI DELS RESULTATS ......................................................................64
5.1 Existència de lactobacils
vius en els probiòtics estudiats ....................................................64
5.2 Comparació de la qualitat entre marques blanques
i marques comercials del mateix producte ..................................65
5.3 Informació dels envasos dels productes .....................................66
5.4 Valoració de la publicitat en un producte
probiòtic: l’Actimel .........................................................................67
5.5 Informació que els productors transmeten als
consumidors a través del servei d’atenció
al client ............................................................................................69
6. CONCLUSIONS ...........................................................................................71
BIBLIOGRAFIA ................................................................................................74
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
4
0. INTRODUCCIÓ
Moltes vegades hem anat al supermercat i, preocupats per la nostra
alimentació, hem comprat allò que ens ha semblat més sa o més adient
senzillament per la publicitat que hem vist o pel què hem llegit, sense saber-ne
res més. Iogurts, galetes, sucs i pans efecte bífidus han entrat en la nostra
dieta amb molta publicitat i escassa informació. Aquests superaliments, s’han
posat ja a la cistella del mercat de moltes famílies que els consumeixen només
perquè, a més d’un preu més alt, compten amb l’etiqueta de saludable. Però,
com podem diferenciar entre el que no passa d’una moda i el que es converteix
en una compra encertada i saludable?
El concepte d’aliment en el món desenvolupat està canviant: en èpoques
passades s’enfocava cap a la supervivència, la satisfacció de la gana i
l’allunyar-se de les malalties causades per deficiències de certs nutrients,
mentre que en l’actualitat els aliments han de promocionar la salut i contribuir al
benestar del consumidor.
Sembla ser que la denominada dieta saludable ens protegeix davant de
malalties cardiovasculars, de diversos tipus de càncers o de l’obesitat. Dins
d’aquest marc se situen els aliments funcionals, específicament desenvolupats
per millorar la salut i per reduir el risc de contraure algunes malalties.
Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball ha estat descobrir què són
realment els aliments funcionals i intentar comprovar si són necessaris o
senzillament beneficiosos per a la salut. Per a fer-ho, ens hem basat
especialment en un tipus d’aliments funcionals, els probiòtics, ja que són uns
dels més habituals.
Per a dur a terme aquest treball he optat per dividir-lo en dues parts, la part
teòrica i la part pràctica.
En l’apartat 1, aspectes teòrics, hi ha l’explicació d’aquest tipus d’aliments,
amb les seves característiques i propietats. La informació ha estat extreta
majoritàriament d’Internet i de diferents llibres especialitzats, tot i que també
n’he extret d’altres fonts, com per exemple la informació que m’ha estat
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
5
proporcionada per una nutricionista. Aquesta part està dividida en diferents
apartats depenent del tema que tracta.
L’altre gran bloc del treball és la part pràctica. Aquesta part es divideix en
diferents apartats: els objectius, els mètodes utilitzats per a l’obtenció dels
resultats, els resultats i l’anàlisi d’aquests. Per a la realització d’aquest bloc vaig
escollir tres productes basant-me en els objectius: l’Actimel de Danone,
l’Actívitas d’Eroski i el iogurt de Danone.
Tanmateix, el treball també disposad’un annex amb informació
complementària.
Els objectius varen ser cinc: Comprovar si els probiòtics que es trobaven a
l’interior dels productes estaven vius, comprovar la qualitat probiòtica entre una
marca blanca i una marca comercial, veure les característiques dels productes
a partir de la informació del seu etiquetatge, valorar la publicitat per a algun
producte probiòtic i comprovar si el servei d’atenció al client ens proporciona els
estudis que avalen la qualitat dels productes probiòtics.
Els mètodes emprats han estat tècniques de microbiologia que gràcies a la
meva tutora he après, ja que no s’ensenyen ni practiquen en els cursos de
Batxillerat.
Personalment, l’àmbit de l’alimentació sempre m’ha interessat i bàsicament és
a què em vull dedicar de cara als propers anys. Trobo molt interessant aquest
tema ja que la nostra vida n’està molt condicionada i l’alimentació és bàsica per
a nosaltres. Fins fa uns mesos jo no sabia de l’existència dels aliments
funcionals i va ser aleshores que una amiga me’n va parlar i vaig considerar
que aquest podia ser un bon tema per a un treball de recerca.
Cal dir que he après molt fent aquest treball i considero que és un pas
endavant.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
6
1. ASPECTES TEÒRICS
1.1. Els aliments funcionals
Un aliment funcional es defineix com aquell que, demostrat científicament,
actua beneficiosament sobre una o més funcions de l’organisme, més enllà
del seu efecte nutritiu, millorant la salut, el benestar i reduint el risc de patir
malalties. Així els defineix l’Institut de Nutrició.
Tant podem estar parlant d’un aliment natural, un aliment al qual s’hi han
afegit, eliminat o modificat algun component per vies biotecnològiques; un
aliment on s’ha modificat o substituït parcialment un ingredient amb efectes
negatius per un altre amb efectes benèfics o una combinació de qualsevol
d’aquestes possibilitats.
El millor exemple d’Aliment Funcional natural és la llet humana, que conté
gran nombre d’elements bioactius (enzims, factors de creixement, aminoàcids
lliures, immunoglobulines, oligosacàrids, etc.), ja que el seu efecte va molt
més enllà de l‘únicament nutritiu.
Altres exemples d’aliments funcionals naturals són els aliments rics en
antioxidants com els aranyons, cítrics, xocolata, que protegeixen contra
l’envelliment prematur de les cèl·lules. També els olis vegetals com el d’oliva
que conté àcids grassos insaturats (greixos líquids a temperatura ambient)
que protegeixen contra les malalties cardiovasculars.
D’aliments funcionals modificats biotecnològicament podem trobar la llet
desnatada, que se li ha eliminat el greix saturat (greix sòlid a temperatura
ambient) i en alguna se li ha afegit greix cardioprotector omega 3.
El Danacol, que conté un component que ajuda a reduir el colesterol de la
sang, l’àcid fòlic als cereals i els àcids grassos poliinsaturats de les
margarines són aliments funcionals modificats.
Cal tenir present que un excés d’antioxidant o d’àcids grassos omega 3 tenen
un efecte contrari, negatiu per l’organisme. Tot dependrà de la dosi.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
7
Els probiòtics són uns aliments funcionals modificats biotecnològicament, ja
que provenen de l’afegit de bacteris, normalment, a la llet.
De tots els aliments funcionals, ens centrarem amb el grup dels probiòtics.
1.2. Els probiòtics
Des de fa un segle, es coneix que la adició de gèrmens vius als productes
làctics és una forma de conservar-los. Al 1908, Metchnikoffva proposar que
l’envelliment és conseqüència de l’acció de les substàncies tòxiques
produïdes per la flora intestinal i va suggerir que la ingestió dels lactobacils
que es trobaven en els aliments làctics podia bloquejar aquestes toxines i
perllongar la vida.
Actualment, una definició generalment acceptada de què és un producte
probiòtic és la següent: suplements alimentaris, tant per l’alimentació humana
com animal, que contenen microorganismes vius que ingerits en quantitats
adequades milloren el balanç microbià de la flora intestinal del consumidor.
En la taula següent veiem com ha anat evolucionant la definició de probiòtic:
Taula 1. (Martí del Moral, et al.)
“ Suplements per a l’alimentació animal amb efectes benèfics per a la flora
intestinal”.
“ Suplements per a l’alimentació que contenen microorganismes vius amb
efecte benèfic per als animals ja que incrementa la seva flora microbiana
intestinal”.
“ Microorganismes vius o barreja de cultius de microorganismes que,
ingerits tant per l’home com pels animals, produeix una millora de les propietats
microbianes” .
“ Una preparació de microorganismes que ajuda a millorar el balanç
microbià i enzimàtic de la superfície de la mucosa o estimular els mecanismes
immunològics intestinals” .
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
8
Uns dels bacteris probiòtics més comú és el Lactobacillus, utilitzat per a la
fermentació d’aliments, com per exemple el iogurt, i les bifidobacteries,
gèrmens predominants en la flora intestinal dels nens alimentats amb
lactància materna i possiblement la causa de la disminució de la diarrea en
ells.
Els microorganismes empleats com a probiòtics es troben disponibles
comercialment a través de laboratoris o indústries alimentaries a nivell
internacional, com per exemple, en col·leccions de cultius.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
9
1.2.1. Criteris d’avaluació dels probiòtics en els aliments
Per a què un microorganisme sigui considerat un probiòtic ha de tenir una sèrie
de característiques. Aquests requisits van ser denominats pels científics Castro
i De Revotto l’any 2006.
El bacteri ha de formar part de la flora intestinal dels humans.
No pot ser ni patogen ni toxigènic1.
S’ha de mantenir viu durant el pas àcid de l’estómac i en contacte amb la
bilis, situats al duodè2.
Ha de tenir capacitat d’adhesió a les cèl·lules del pas gastrointestinal.
S’ha d’adaptar a la flora sense desplaçar els organismes ja existents.
Ha de produir substàncies microbianes.
Ha d’estar comprovat científicament que té capacitat per augmentar de
forma positiva les funcions immunològiques i la capacitat metabòlica.
Diversos investigadors han avaluat aquests conceptes, i ho han fet utilitzant
diverses metodologies. Entre elles destaquen: l’adherència a les cèl·lules
gastrointestinals per a reduir o prevenir la colonització de patògens (comprovat
per Bernet el 1994, Kirjavainen el 1998, Ouwehand el 1999, entre d’altres) i la
producció de metabòlits3 que inhibeixen els microorganismes patògens (Reid i
Burton, 2002).
1Toxigènic: capaç de produir substàncies tòxiques que poden danyar els teixits.
2 Duodè: tub articulat buit que connecta l’estómac amb una part de l’intestí prim anomenada
jejú. 3 Metabòlits: qualsevol molècula utilitzada o produïda durant un procés metabòlic.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
10
1.2.2. Característiques del probiòtic perfecte
El probiòtic destinat al consum humà, hauria de ser, en primer lloc, d’origen
humà (Lee i Salminen,1995), ja que algunes de les accions d’aquests cultius
vius són molt específiques, també ha de ser capaç de sobreviure en el pas
gastrointestinal i ser resistent a les secrecions digestives (Mc Donald,1990 i
Marteau, 1997).
Paral·lelament, ha de posseir la capacitat d’adherir-se a l’epiteli gastrointestinal,
amb el fi d’aconseguir una colonització eficaç, i en conseqüència d’això, inhibir
el creixement de bacteris patògens. Els probiòtics poden veure’s afectats per:
La dieta
Administració de fàrmacs i antibiòtics
La contaminació mediambiental
L’estrés
Un davallament de les defenses
L’envelliment
En la taula següent podem veure els principals efectes de tres soques diferents
de Lactobacils (Marteau, 1997)
Soca Efectes beneficiosos
Lactobacillusacidophilus (els trobem
al iogurt)
Adherència a l’epiteli intestinal humà
Equilibra la flora intestinal
Millora la resposta immunològica
Lactobacillusrhamnosus GG (els
trobem en alguns tipus de iogurt)
Prevé la diarrea associada als
antibiòtics
Tractament de la diarrea per ratrovirus
Millora malalties com la de Crohn4
LactobacilluscaseiShirota (es troba en
alguns productes làctics fermentats
com el Yakult)
Prevé la alteració de la flora intestinal
Afecta positivament per a la prevenció
del càncer de bufeta urinària
Taula 2. (Martí del Moral, et al.)
4Crohn: malaltia crònica en la qual el sistema immunitari ataca l’intestí provocant inflamació.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
11
1.3. Els bacteris probiòtics i la salut humana
Com ja he dit, els probiòtics produeixen efectes beneficiosos sobre la salut,
però aquests efectes només es poden atribuir als probiòtics específicament
estudiats per a una indicació o situació concreta. Per tant, no tots els probiòtics
es poden administrar per a la mateixa situació, ni tots els probiòtics en totes les
situacions.
S’han d’utilitzar les dosis de probiòtics recomanades per un especialista, a
dosis més baixes o més elevades pot ser que no siguin efectius, o podrien ser
nocius.
Pacients greument immunodeprimits, és a dir amb el sistema de defensa propi
de l’organisme més baix del normal, no han de prendre probiòtics sense la
recomanació d’un metge, ja que en aquestes circumstàncies, aquesta persona
és molt més propensa a que el probiòtic actuï com un agent patogen.
És important seguir d’una manera estricta les normes de conservació dels
productes probiòtics, ja que molts d’ells necessiten una temperatura
determinada per mantenir-se vius.
La ingestió d’un elevat nombre de microorganismes vius obliga a investigar
sobre la seva seguretat. Des d’un punt de vista teòric, al tractar-se
d’organismes que normalment formen part de la nostra flora intestinal, és poc
probable que causin problemes infecciosos. Tot i així, com ja hem dit, si la
persona que els ingereix té el sistema immunitari deficitari, la probabilitat de
tenir problemes augmenta si els microbis passen a la sang.
1.3.1 Els bacteris de l’home i el sistema immunitari gastrointestinal
Normalment abans de néixer tant els humans com la resta de mamífers no
tenim bacteris a l’organisme. No obstant, al passar pel canal de part, la pell ja
queda recoberta d’aquests i durant els primers dies els microorganismes
penetren a les vies respiratòries i al tracte gastrointestinal. Molts d’aquests
organismes que ara es trobaran a dins de l’individu són capaços de colonitzar
el seu hoste, construint així, la seva “biota normal”. Aquests bacteris poden
causar malalties si l’individu és immunodeprimit.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
12
Els microorganismes lluiten pel seu lloc dins de l’organisme impedint així que
nous bacteris els quals podrien ser patògens, també colonitzin i es
desenvolupin. Per tant, una reducció de la població de la biota normal pot
afavorir al creixement de microorganismes patògens i, per tant, augmentar les
possibilitats de patir malalties. Per exemple, el tractament amb antibiòtics
redueix la biota normal de les mucoses (intestins, vagina, boca, etc.) permetent
que, en alguns casos, agents patògens resistents als antibiòtics colonitzin
aquesta zona. Un exemple de microorganisme patogen que sota aquestes
condicions extremes pot colonitzar la boca o la vagina és Candida albicans,
fong causant malalties anomenades candidasis oral o vaginal que, tot i no
posar la vida en perill, solen ser greus.
Es denomina flora el conjunt de bacteris que viuen a l’intestí, la relació dels
quals amb l’hoste és majoritàriament per simbiosi5 i comensalisme6 i es
calcula, que l’ésser humà té al tracte gastrointestinal centenars d’espècies
bacterianes diferents.
El sistema immunitari podria ser definit com aquell sistema format per un
conjunt d’estructures i processos biològics a l’interior de l’organisme que ens
protegeix de malalties identificant i matant les cèl·lules patògenes i
cancerígenes.
El sistema immunitari de les mucoses constitueix la primera línia de defensa de
l’organisme, ja que les mucoses son la principal via d’entrada de
microorganismes, al·lèrgens i carcinògens7. La superfície més vulnerable i
extensa són els 400m2 de mucosa gastrointestinal (200 vegades més gran que
la superfície cutània). Aquest sistema protector està format per la major
col·lecció de cèl·lules immunoprotectores de l’organisme.
Segons Murphy (2007), el sistema immunitari gastrointestinal es pot dividir en
tres parts:
La flora intestinal
L’epiteli i la mucosa intestinal
La resposta immunitària específica
5 Simbiosi: tipus de relació tròfica entre dues espècies; d'aquesta interacció tots dos
organismes en resulten beneficiats. La relació és tan estreta que es necessiten mútuament per viure. 6 Comensalisme: relació tròfica en què una espècie s'alimenta a partir de l'aliment sobrer d'una
altra espècie. 7 Carcinògens: provocadors de càncer.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
13
1.3.1.1. La flora intestinal
Els microorganismes que pertanyen a la flora intestinal exerceixen una
important influència en el manteniment de l’equilibri de la comunitat
microbiològica (bacteris patògens/bacteris beneficiosos). La flora produeix
enzims que fan una gran quantitat de funcions metabòliques a l’intestí, que son
beneficiosos per l’hoste.
Es considera que alguns bacteris làctics tenen efectes com per exemple
l’adherència a la superfície de la mucosa, evitant o minimitzant la colonització
d’agents patògens i tots els perjudicis que aquests comporten.
Per exemple, la patogenicitat dels bacteris de la soca Enterobacteriaceaeestà
directament relacionada amb l’habilitat d’adherència dels bacteris làctics a la
mucosa intestinal.
Els microbis de la flora intestinal formen el 90% aproximadament del total de
les cèl·lules del cos humà.
1.3.1.2. L’epiteli i la mucosa intestinal
L’epiteli és un conjunt de cèl·lules que ajuden a protegir o a recobrir els òrgans i
la majoria d’elles produeixen mucositat o altres secrecions. Aquestes cèl·lules
estan organitzades en capes úniques o múltiples, depenent de l’òrgan i la
localització.
La mucosa és una capa viscosa i elàstica formada en gran part per glúcids, que
no només formen una barrera física, sinó
que també eviten que s’adhereixin bacteris
patògens a la superfície de l’intestí.
La capa epitelial de l’intestí prim, està
estructurada per una sèrie de plecs
(vellositats intestinals), que augmenten la
superfície d’absorció de les cèl·lules i la
concentració de limfòcits que es troben a
l’epiteli.
Tant la flora intestinal com l’epiteli i la mucosa intestinal actuen de manera
inespecífica contra nombrosos patògens.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
14
1.3.1.3. Resposta immunitària específica
El sistema immunitari comprèn una sèrie de mecanismes d’interacció molt
complicada. L’intestí humà conté més de 106 limfòcits per cada gram de teixit.
A més, el 60% de la immunoglobulina8 total produïda diàriament és segregada
al pas gastrointestinal. Les cèl·lules immunològiques intestinals estan
organitzades en diferents compartiments: a les plaques de Peyer9, i distribuïdes
entre la mucosa i l’epiteli.
Les cèl·lules immunitàries que participen en la resposta específica són els
limfòcits T i els limfòcits B. Els limfòcits reconeixen de manera específica a un
invasor concret.
Imatge 6. Esquema de la resposta immunitària específica
8La immunoglobulina o anticòs (Ig),són glicoproteïnesque es troben en la sang o altres fluids
corporals dels vertebrats. Són alliberades pels limfòcits B per a identificar i neutralitzar elements estranys (bacteris, virus, paràsits, etc.) de manera específica. 9Les plaques de Peyer són cúmuls de teixit limfàtic que cobreixen interiorment les mucoses
com les del intestí i les vies respiratòries.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
15
1.3.2. Els principals probiòtics
S’ha demostrat que alguns bacteris làctics tenen la propietat de reforçar la
immunitat i que ofereixen beneficis a grups determinats. Per exemple, el
científic De Vries va demostrar que Lactobacillusrhamnosus GG podia ser
utilitzat amb èxit com a suplement immunomodulador amb nens. Malgrat tot, no
s’ha pogut determinar l’habilitat de modular la immunitat en l’etapa de la
vellesa.
És necessari senyalar que tot i que algunes soques de Lactobacillusplantarum
es comercialitzin com a probiòtics, no s’ha pogut determinar fins al moment si
són capaces de potenciar la immunitat.
El japonès Nagafuchi va demostrar el 1999 que les propietats
immunomoduladores dels probiòtics i el seu comportament, depenen de les
especies bacterianes, de cada soca i de la quantitat administrada.
De cara a la salut, és d’un interès important la recerca de noves soques de
Lactobacillus que siguin capaces de causar una millora immunològica,
proporcionant nous agents amb propietats probiòtiques beneficioses i que
posseeixin propietats immunomoduladores.
El grup dels probiòtics està integrat per diverses espècies, com per exemple:
Lactobacillus, Lactococcus, Leuconostoc, Pediococcus, Aerococcus i
Bifidubacterium. El gènere que descriu més espècies probiòtiques és el
Lactobacillus, ja que té més propietats beneficioses per a la salut.
Seguidament es troben les espècies i gèneres més utilitzats habitualment a
nivell industrial (Martídel Moral et. al, 2005).
En el gènere Lactobacillus trobem: L.acidophilus, L. casei var. Shirota, L.
fermentum, L. casei, L. crispatus, L. reuteri, L. rhamnosus, L. plantarum, L.
bulgaricus , L. cellobiosus, L. curvatus, L. lactis cremori, L. GG.
En el gènere Bifidobacterium trobem: B. longum, B. adolescentis, B. animalis,
B. infantis, B. bifidum.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
16
A continuació tenim una taula amb els principals gèneres probiòtics amb els
possibles efectes que poden tenir sobre la salut del consumidor.
GÈNERE
EFECTES
Lactobacillus En cap cas són patògens tot i que s’han
trobat casos problemàtics amb
consumidors immunodeprimits.
Lactococcus En cap cas són patògens.
Bacillus Unicament el Bacillussubtilis es pot
considerar microorganisme probiòtic.
Bifidobacterium S’han donat casos en que algunes
soques han causat infeccions als
humans.
Saccharomyces Algunes soques poden ser infeccioses,
en alguns casos poden ser patògens.
Taula 3.
1.3.3 Els efectes dels probiòtics en l’home i les aplicacions clíniques
Alguns dels efectes atribuïts a les bactèries làctiques estan molt documentats,
i es coneix el seu mecanisme d’acció, com per exemple, la disminució de la
intolerància a la lactosa, mentre que altres, com les propietats antitumorals o
la disminució del colesterol, requereixen més estudis in vitro i en models
experimentals per a poder confirmar el mètode d’acció.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
17
1.3.3.1 Intolerància a la lactosa.
Un dels efectes probiòtics més consistents i reproduïbles és la disminució
dels símptomes associats amb la mala absorció de la lactosa, el sucre de la
llet. Els mamífers tenim un enzim anomenat β-galactosidasa (lactasa) a
l’intestí prim que la trenca i la converteix en galactosa i glucosa, per
aleshores, poder-la absorbir. Quan falta aquest enzim, la lactosa passa a
l’intestí gros i allà pot provocar dolor abdominal, espasmes, flatulència,
defecació urgent, vòmits i fins i tot febre.
Els mamífers adults, com que ja no beuen llet, deixen de fabricar l’enzim. És
una qüestió d’estalvi d’energia: per a què fabricar un element que no té
utilitat? Però la majoria dels humans adults occidentals tenim encara aquest
enzim per una mutació genètica de fa milers d’anys. Les persones que són
intolerants a la lactosa no presenten l’enzim lactasa. Generalment, les
persones que presenten intolerància a la lactosa poden prendre productes
làctics fermentats. Les bactèries que participen en la fermentació tenen
l’enzim lactasa, ja que el necessiten per trencar la lactosa en galactosa i
glucosa i així poder fer la fermentació. Per tant en un producte làctic
fermentat gairebé no hi ha lactosa, ja que els bacteris s’han encarregat de
trencar-la.
Entre un 50 i un 70% de la població humana pateix intolerància a la lactosa,
però cal diferenciar-la de l’al·lèrgia a la llet, ja que l’al·lèrgia a la llet és la
resposta immunitària exagerada, anormal, a les proteïnes presents a la llet.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
18
1.3.3.2 Efecte immunomodulador
Aquest efecte consisteix en que els bacteris làctics dels aliments funcionals
han de ser capaços no només d’aportar-nos una immunoestimulació a nivell
de les mucoses, sinó també de garantir l’absència d’efectes com per
exemple la translocació microbiana. És el canvi de lloc dels bacteris a través
de la mucosa intestinal cap a òrgans extra-intestinals com són per exemple
el fetge i la melsa, i l’alteració de la permeabilitat dels intestins degut a grans
inflamacions. Per aquest motiu és imprescindible avaluar l’afectivitat de les
bactèries probiòtiques per a interactuar amb l’intestí i les cèl·lules del
sistema immunitari associades a aquest.
Un exemple (Taranto i altres, 1999) el trobem en una mescla de bacteris
utilitzats per a la elaboració del formatge fresc probiòtic que van ser capaços
d’interactuar justament en els llocs d’inducció més importants de l’intestí
prim (les plaques de Peyer) i de l’intestí gros (nòduls limfoides mesentèrics) i
de mantenir la relació entre Limfòcits T col·laboradors10 (CD4+) i LT
citotòxics11 (CD8+). Els limfòcits T col·laboradors s’activen mitjançant altres
cèl·lules immunitàries tals com els Limfòcits T citotòxics (CD8+), que són els
encarregats de neutralitzar les cèl·lules infectades per microorganismes
nocius injectant enzims tòxics que provoquen la destrucció de les cèl·lules
infectades. Els Limfòcits T citotòxics al seu torn també activen als Limfòcits
B, els quals alliberen anticossos específics. Així s’aconsegueix augmentar la
resistència de l’hoste i facilitar l’exclusió de patògens de l’intestí de manera
específica per a cada agent infecciós.
10
Els Limfòcits T col·laboradors són un subgrup de limfòcits que tenen un paper molt important en establir y maximitzar les capacitats de defensa del sistema immunitari. 11
Els Limfòcits T citotòxics neutralitzen les cèl·lules infectades por microorganismes intracel·lulars mitjançant un atac directe a les cèl·lules infectades, injectant enzims tòxics que provoquen la seva destrucció.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
19
A més a més, s’han dut a terme alguns experiments in vitro i in vivo amb llets
fermentades i amb diferents tipus de Lactobacils, on s’han demostrat
modificacions en alguns indicadors immunològics com per exemple en els
anticossos, en el interferó (proteïna produïda pel sistema immunitari
encarregada de respondre a agents externs com són els virus i cèl·lules
cancerígenes) i en l’activació de la fagocitosi12.
1.3.3.3 Reducció del colesterol
Un dels efectes probiòtics importants, que té una possible aplicació dins
l’àrea de la medicina i la nutrició, és la capacitat d’alguns bacteris làctics de
reduir el colesterol. Aquest compost afavoreix el desenvolupament d’àcids
biliars, d’hormones esteroides (tipus d’hormones que intervenen en el control
del metabolisme, la inflamació, funcions immunològiques, equilibris de sal i
aigua, desenvolupament corporal i tenen la capacitat de resistir a malalties i
lesions) i el trobem també en la membrana plasmàtica de les cèl·lules
eucariotes.
Tot i que el colesterol és essencial per la vida, un accés d’aquest afavoreix
malalties com l’arteriosclerosi (malaltia on es dipositen substàncies lipídiques
a les parets arterials, és a dir, greixos).
Encara es desconeix el mecanisme dels probiòtics per a reduir el colesterol
in vivo, segons estudis realitzats in vitro (en mètodes de cultiu), s’han
formulat una sèrie d’hipòtesis respecte aquest fenomen, com per exemple:
La producció de propionat13
L’assimilació del colesterol per el bacteri.
La degradació enzimàtica
12
Es denomina fagocitosi a l’acció de la cèl·lula en què rodeja amb la seva membrana citoplasmàtica un antigen, restes cel·lulars, microorganismes, etc. i l’introdueixen al interior cel·lular. 13
El propionat és una sal que evita que els microbis produeixin l’energia que necessiten.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
20
1.3.3.4 L’efecte gastro-protector
Una de les principals causes de la gastritis aguda, crònica i de la úlcera
pèptica14 és la presència del bacteri Helicobaterpylori. Quan aquest bacteri
entra en contacte amb la mucosa intestinal, aquesta desencadena una
reacció inflamatòria, la qual anomenem gastritis aguda. Aquesta inflamació
pot desenvolupar-se i donar lloc a una gastritis crònica, una acumulació de
limfòcits i altres cèl·lules del sistema immunitari. Aquesta infecció pot
evolucionar cap a malalties més greus com per exemple l’úlcera pèptica, el
càncer gàstric o limfoma15.
Posant un altre exemple d’alteració gastrointestinal, tot i no ser tant greu,
trobem la gastroenteritis, provocada per retrovirus16, que provoca diarrea,
vòmits i febre. El virus es transmet per aliments o aigua contaminats amb
matèria fecal.
S’aconsella el consum de probiòtics quan es pateixen alteracions digestives,
tant per la seva fàcil digestibilitat, pel seu efecte regulador de la flora
intestinal i pel seu efecte protector contra agents patògens. Dos exemples
d’aquests bacteris probiòtics, serien els Lactobacillusreuteri i els
Lactobacillusrhamnosus.
1.3.3.5 Prevenció del càncer de còlon
La mort per càncer de còlon és molt comú a occident, ja sigui per algun
factor genètic o per l’alimentació. Per exemple, quan cuinem la carn, la
convertim en amines heterocícliques17, i en la fermentació bacteriana de
proteïnes obtenim amines i amoníac, que és un toxicogènic18. Per a
contrarestar aquest efecte, alguns vegetals porten probiòtics que impedeixen
que es desenvolupi aquest tipus de càncer.
14
L’úlcera pèptica és un defecte del teixit de l’estómac o de la primera part de l’intestí prim. 15
El limfoma és un càncer a una part del sistema immunitari anomenada sistema limfàtic. 16
Els retrovirus són uns virusque el seu genoma en fase extracel·lular és d'ARN. Utilitza una transcriptasa inversa per transcriure el seu genoma d'ARN a ADN i poder integrar-lo en el genoma de l'hoste. El virus en si mateix és solament un recipient per emmagatzemar el seu ARN. 17
Quan un o més àtoms de nitrogen són components d’una estructura orgànica cíclica, la molècula es classifica com una amina heterocíclica. 18
Toxicogènic: que produeix substàncies tòxiques.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
21
1.3.3.6 Prevenció de reaccions al·lèrgiques
Una al·lèrgia és la resposta exagerada del sistema immunitari a una
substancia en particular. Els al·lèrgens alimentaris, com per exemple les
proteïnes de la llet de vaca, poden provocar una resposta inflamatòria a
l’intestí . És possible que els bacteris probiòtics puguin prevenir aquesta
disfunció, ja que hi ha una relació directe entre el teixit limfoide de l’intestí i la
resposta al·lèrgica. Els probiòtics actuen reduint la inflamació intestinal,
corregeixen la descompensació de limfòcits i estimulen les citoquines19.
Alguns lactobacils i altres bacteris utilitzats com a probiòtics, milloren el
processament dels antígens que arriben a les plaques de Peyer a través de
l’alimentació.
1.3.3.7 Inhibició d’agents patògens
La nostra flora intestinal ens protegeix de la possible entrada d’agents
patògens i normalment, són neutralitzats. Però un mal ús o un ús excessiu
d’antibiòtics pot fer-nos perdre aquesta flora i permetre que aquests agents
patògens que ingerim ens produeixin infeccions. Per altra banda, una
correcta ingesta de probiòtics pot prevenir la infecció per part d’un patogen,
ja que els probiòtics reforcen els bacteris intestinals.
Un exemple d’aquests probiòtics seria el Lactobacillusacidophilus, que fa
variar una mica el PH perquè els agents patògens morin i no puguin actuar.
Hi ha estudis (en podem trobar un exemple del científic Jeffrey Gordon a
l’Annex 1) sobre aliments probiòtics on els resultats demostren que ingerir
aquests bacteris de manera addicional té uns efectes mínims en l’organisme.
Per això, diferents experts en microbiologia defensen que és aviat per treure
conclusions sobre aquest tema i que s’ha d’aprofundir en la recerca.
19
Les citoquines són un tipus de molècules utilitzades en la comunicació cel·lular.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
22
1.3.4 Mecanismes d’acció
Els científics Isolauri (1998), Alander (1999), Isolauri (2001), Adelantado
(2006) i Collado l’any 2007 van investigar sobre el mecanisme d’acció dels
probiòtics i van arribar a aquests resultats:
Els probiòtics produeixen substàncies microbianes com per exemple
l’àcid làctic, peròxid d’hidrogen, diacetil20 i bacteriocines21. Aquests
compostos redueixen el nombre de cèl·lules patògenes vives, afecten al
metabolisme bacterià i a la producció de toxines.
Disminució del pH intestinal afavorint el creixement de microorganismes
beneficiosos.
Augment de la resistència a la colonització per a combatre contra els
patògens a l’hora de l’adhesió a l’epiteli intestinal.
Competició pels nutrients
Estimulació del sistema immunitari intestinal. Afavorint la producció de
IgA (immunoglobulina A) i activant els macròfags22.
20
Diacetil (anomenat sistemàticament butadiona) és un producte químic natural procedent de la fermentació. 21
Una bacteriocina és una toxina proteica sintetitzada per un bacteri amb el fi d’inhibir el creixement de bacteris similars o de soques properes. 22
Els macròfags són unes cèl·lules del sistema immunitari que es localitzen en els teixits procedents de la sang.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
23
1.4 Els aliments probiòtics comercialment disponibles
Actualment hi ha una gran varietat de productes probiòtics disponibles de cara
als consumidors. Aquests productes són: productes làctics, productes per a
nens i bebès, sucs, cereals, productes farmacèutics i aliments per a animals.
Diferents exemples serien: iogurts (Nestle, st. Ivel, Danone, Onken, Vifit), llets
fermentades (Yakult: amb el bacteriL. caseiShirota; Nestle’sLC1Go:amb el
bacteri L. johnsonii; LG21 iogurt: amb L. gasseriOLL2716), formatges probiòtics
(BioquesoIlolay Vita), entre d’altres. També ho són per exemple els làctics que
contenen Bifidobacteriumbifidum com en el cas d’Activia de Danone o el
Lactobacilluscaseid’Actimel, també de Danone. Així mateix en contenen les
marques blanques que comercialitzen aquests aliments, per exemple l’Actívitas
d’Eroski.
En alguns productes no només trobem microorganismes d’una sola espècie o
soca, sinó que podem trobar barreges d’aquests. Entre aquestes mescles
podem citar les soques de Lactobacillus i de Streptococcusque han estat
utilitzats com a bacteris fermentadors de la lactosa.
De fet, l’afegit de bacteris probiòtics per a la elaboració d’aquests aliments
funcionals, depèn per una banda, del sinergisme que s’ha d’establir entre
aquests cultius i els iniciadors de la fermentació. Per exemple, en el cas de
l’elaboració de iogurt primer creix Streptococcusthermophilusel qual allibera al
medi àcid fumàric. Això fa que pugui créixer millor el Lactobacillusbulgaricus.
Aquest, al seu torn, produeix uns aminoàcids favorables per S. Thermophilus,
és a dir, es complementen. A mida que hi va havent més concentració d’àcid
làctic augmenten les soques de L. Bulgaricus. Cal mencionar que un dels
requisit principal d’aquest tipus d’aliments funcionals és que els
microorganismes probiòtics segueixin viables i actius en l’aliment i durant el
transcurs gastrointestinal per a aportar el benefici dins l’hoste.
Dins dels factors extrínsecs més importants que afecten la viabilitat i la
supervivència de les cèl·lules hi trobem: (1) el PH, que son les condicions
d’acidesa derivades del procés de fermentació. (2) L’oxigen dissolt,
especialment per a les bifidobactèries (els lactobacils no necessiten massa
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
24
presència d’oxigen) i (3) la pressió osmòtica23. Per les pràctiques d’inoculació24,
és important conèixer el moment adequat per a agregar el cultiu probiòtic; la
temperatura, la duració de la fermentació i les condicions d’emmagatzematge
del producte, entre d’altres.
Avui en dia, hi ha una gran diversitat de productes probiòtics al mercat. Tot i
això, els més acceptats són els derivats làctics, especialment el iogurt i les llets
fermentades, ja que són vehicles òptims per a aportar un gran nombre de
bacteris viables.
Dins d’aquestes, la llei actual diferencia entre dos tipus:
a) El iogurt, considerat com aquell que la seva fermentació es duu a terme
mitjançant la incorporació dels cultius iniciadors tradicionals
(Lactobacillusbulgaricus i Streptococcusthermophilus)
b) Les llets fermentades, que inclouen la resta de productes en què en la
seva elaboració intervenen altres cultius iniciadors (Bifidobacteriumspp.,
L. acidophilus, L. casei, etc.)
23
La pressió osmòtica és la pressió que s’ha d’aplicar en una dissolució per a aturar el flux del dissolvent en una membrana semipermeable. 24
Inoculació: introducció d’una substància en un organisme.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
25
1.4.1 El iogurt
El iogurt és un producte làctic,
obtingut mitjançant la fermentació
bacteriana de la llet. El gust àcid i
la textura s’aconsegueixen a partir
de la fermentació de la lactosa, el
sucre de la llet, que es transforma
en àcid làctic. Aquest àcid és el
responsable de la
desnaturalització25 de les
proteïnes de la llet fins a fer-les més assimilables. Això fa que el iogurt
presenti aquesta textura, aroma i gust característics
L’elaboració del iogurt requereix l’acció dels bacteris Lactobacillusbulgaricusi
Streptococcusthermophilus. El iogurt es pot aconseguir a partir de qualsevol
tipus de llet, com per exemple de vaca, de cabra o d’ovella; pot ser llet
totalment, parcialment desnatada o sencera i sota una temperatura i unes
condicions ambientals controlades.
L’elaboració industrial del iogurt comença a partir de la pasteurització26 de la
llet, posteriorment es manté a uns 40ºC i s’afegeix el cultiu de bacteris
(Lactobacillusbulgaricusi Streptococcusthermophilus).
Generalment, en un cultiu s’inclouen dos o més tipus de bacteris diferents per
a aconseguir una fermentació més completa, principalment
Streptococcusthermophilussubsp. salivarius, i membres del
gènereLactobacillus, tals com L. casei, L. bifidus i L. bulgaricus.
Per a molts països el iogurt com a tal només pot contenir S.
thermophilussubsp. salivarius i Lactobacillusdelbrueckiisubsp. bulgaricus; si
s’hi agreguen altres bacteris, algunes legislacions no permeten denominar-lo
iogurt.
25
La desnaturalització d’una proteïna es dóna quan aquesta cambia la seva estructura i per tant perd les seves propietats com a tal. 26
La pasteurització és un procés tèrmic que es du a terme amb líquids i que té com a objectiu eliminar els agents patògens que puguin contenir (bacteris, protozous, llevats, etc.).
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
26
En acabada la fermentació del iogurt, aquest es pot escalfar fins al punt de
matar els bacteris o no fer-ho. Si el iogurt no s’escalfa fins a matar els bacteris
després de la fermentació, es ven sota la denominació de “cultiu actiu viu”,
que alguns consideren nutricionalment superior. Pel contrari, si s’han matat
els bacteris acabada la fermentació, a Espanya aquest aliment es ven sota
l’etiqueta de “iogurt pasteuritzat”.
1.4.2 Un tipus de llet fermentada: el kèfir
El kèfir és un producte làctic fermentat de qualsevol tipus de llet. És una
combinació de bacteris probiòtics i llevats en una matriu de proteïnes, lípids i
sucres. El bacteri que trobem més habitualment en el kèfir és el
Lactobacillusacidophilus i el llevat és el Sacchoramyceskefir(fong unicel·lular),
tot i que varien segons les regions i cultures.
Existeixen tres tipus de kèfir: el de llet, el d’aigua i el de te (també anomenat
“kombucha”).
La classe més extensa és el kèfir de llet, que té una certa semblança al iogurt,
tot i que la fabricació del iogurt és molt més senzilla i rentable. No obstant
això, cada vegada hi ha més empreses que es dediquen a la seva
comercialització.
En realitat, el kèfir d’aigua i el de llet són el mateix tipus de kèfir, amb la
mateixa microflora, però adaptats a medis diferents.
Actualment, l’elaboració de kèfir es troba relativament difosa a nivell domèstic,
mitjançant persones que regalen els excedents del fong a altres, ja que
aquest creix progressivament.
La preparació del kèfir consisteix en introduir a un pot llet juntament amb el
kèfir, es tapa i es deixa a temperatura ambient durant un dia i mig
aproximadament (de 24 a 36 hores). Transcorregut aquest temps es cola el
líquid resultant i es torna a repetir el procés.
El líquid que se n’obté és una beguda alcohòlica de menys d’un 1% de volum,
carbonatada, de textura similar a la del iogurt tot i que més suau i amb un gust
lleugerament més àcid.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
27
La major part de les vegades el producte que es comercialitza com a kèfir no
té ni alcohol ni gas carbònic, i en realitat és més pròpiament un iogurt. La llet
kefiradatambé es pot utilitzar per fer formatges.
El kèfir d’aigua es produeix a partir d’aigua amb sucre, fruites deshidratades o
fruits secs i suc de llimona.
Tradicionalment, el kèfir ha passat d’unes mans a unes altres de forma
gratuïta. Com que aquest creix a una velocitat considerable, ens veiem
obligats a desfer-nos d’una part cada cert temps, ja que si no, la llet agafaria
un sabor massa àcid (com més kèfir hi hagi al pot, abans es farà la llet
kefirada).
El kèfir té una sèrie de propietats:
Regenera la flora intestinal
Facilita la digestió
Elimina problemes de restrenyiment.
Regenera la mucosa del’estómac
S’utilitza per a tractar problemes cutanis com els èczemes27.
Imatge 7. Kèfir Imatge 8. llet kefirada
27
Els èczemes són un grup de malalties en què existeix una inflamació de la pell.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
28
2. OBJECTIUS
Les hipòtesis que he volgut confirmar o desmentir són les següents:
(1) Comprovar si es troben lactobacils vius en els probiòtics estudiats
Els aliments probiòtics que he estudiat en aquest objectiu són tres: l’Actimel
de Danonel’Actívitasd’Eroski i el iogurt natural de Danone. Per tant tenim
dos tipus de productes: dues llets fermentades i un iogurt.
En tots dos tipus de productes els microorganismes han d’estar vius en el
seu interior, ja que si no ho estiguessin perdrien la seva classificació com a
aliments probiòtics.
(2) Comparar la qualitat probiòtica entre marques blanques i marques
comercials
Com sabem, les marques comercials tenen un preu més elevat que les
marques blanques. He escollit Actimel com a exemple de marca comercial i
Actívitas com a exemple d’una marca blanca.
Una forma de comprovar això és comptant el nombre de lactobacils que hi
ha en cada una de les marques.
(3) Veure les característiques nutricionals dels productes a partir de les dades
del seu etiquetatge i comparar-los.
(4) Valorar si la publicitat és enganyosa o equívoca en alguns productes
probiòtics
(5) Comprovar si el servei d’atenció al client proporciona els estudis que
pretesament avalen la qualitat del producte
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
29
3. MÈTODES
3.1. Treball al laboratori
El treball de laboratori el vaig dur a terme en tres productes probiòtics
diferents: el iogurt (de Danone) i dos preparats de llet fermentada (Actimel de
Danone i Actívitas d’Eroski).
Per tal de comprovar els dos primers objectius vaig utilitzar tècniques de
microbiologia i anàlisi d’aliments .
3.1.1. El material
El primer pas per a qualsevol activitat a un laboratori és la preparació del
material necessari. En el meu cas, vaig necessitar:
- Tubs d’assaig
- Pipetes graduades
- Espàtula de Digralsky
- Portaobjectes
- Cobreobjectes
- Gradetes
- Nansa de Kolle
- Bec d’alcohol
- Un microscopi òptic amb objectiu d’immersió (100 x)
- Oli d’immersió
- Refrigerador comercial
- Estufa de cultiu precisa amb la capacitat de ser estabilitzada a una
temperatura de 37ºC
- Regle
- Retolador permanent
- Blau de metilè
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
30
3.1.2. Esterilització
Una vegada vaig seleccionar el material que necessari, havia d’assegurar-me
que estigués en l’estat adequat per al seu ús. Abans de començar l’havia
d’esterilitzar per tal que no contaminés la mostra. En aquest cas, com que no
disposava de les condicions i el material necessaris per a dur a terme una
pràctica totalment estèril, només vaig poder esterilitzar una part del material.
Vaig utilitzar un mètode anomenat flamejat, que consisteix en escalfar
directament a la flama els estris utilitzats. Això ho vaig emprar pels tubs
d’assaig i les nanses de Digralski. Tot i que no vaig esterilitzar les pipetes, en
vaig agafar una de nova cada vegada que va ser necessari.
Les plaques de Petri ja estaven esterilitzades, ja que me les va facilitar de
manera gratuïta el departament de microbiologia de la Universitat Autònoma
de Barcelona. Em van poder facilitar 10 plaques de Petri, amb el medi selectiu
MRS. Les vaig guardar a la nevera del laboratori de l’institut fins que va arribar
el moment de fer-les servir.
El fet que me’n facilitessin 10 va condicionar el número de plaques que
posteriorment vaig utilitzar per a l’estudi de cada producte.
3.1.3 Tècniques microbiològiques i anàlisi d’aliments
Les tècniques utilitzades en aquesta pràctica consisteixen en sembrar els
microorganismes i aïllar-los en un medi selectiu, per tal de poder fer el
recompte de viables. És a dir, només comptar els lactobacils que han crescut
en el medi, els que estan vius.
3.1.3.1 El medi de cultiu
Els medis de cultiu utilitzats han de satisfer tots els requeriments nutritius
dels microorganismes que s’estudien. Porten bàsicament oxigen, hidrogen,
carboni, nitrogen, fòsfor i sofre en major quantitat i ferro, magnesi, etc. en
menor quantitat.
Tots els medis han de contenir fonts d’energia (carboni, nitrogen, etc.), és a
dir, cobrir les necessitats energètiques.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
31
El medi de cultiu pot ser líquid (aleshores parlem de caldo) o bé estar
solidificat amb agar28.
El medi que vaig utilitzar és un medi selectiu. Aquesta classe de medi
s’utilitza per a aïllar uns tipus determinats de bacteris. Contenen
substàncies que afavoreixen el desenvolupament del microorganisme que
es vol aïllar i altres que inhibeixen el creixement dels restants.
En aquesta pràctica vaig emprar el medi selectiu MRS agar. Aquest medi
va ser desenvolupat pels científics Man, Rogosa i Sharpe per a proveir un
medi que on fos evident el bon creixement de lactobacils.
Segons l’objectiu de la pràctica calia aïllar els lactobacils del iogurt i les llets
fermentades, ja que són els bacteris probiòtics que contenen. Tant en un
producte com en l’altre hi trobem una altra classe de bacteris
(Streptococcus), que si bé són indispensables per la fermentació i
l’establiment dels lactobacils, els estreptococs no són probiòtics i per tant
no ens interessa que creixin en el medi, ja que el seu creixement impediria
la correcta diferenciació i comptatge dels lactobacils.
D’altra banda, el material utilitzat no ha estat prèviament esterilitzat amb
totalitat. Per tant, la probabilitat que el medi es contaminés per bacteris o
fongs no desitjats seria molt elevada. Això es soluciona utilitzant el medi
selectiu.
Aquests medis permeten un abundant desenvolupament de totes les
espècies de lactobacils. La peptona29 i la glucosa constitueixen la font de
nitrogen, carboni i d’altres elements necessaris per al creixement bacterià.
El monooleat de sorbitan30, magnesi, manganès i acetat31, aporten
cofactors32 i poden inhibir el desenvolupament d’alguns microorganismes.
28
L’agar es un polisacàrid sense ramificacions obtingut de la paret cel·lular de vàries espècies d’algues. 29
La peptona és una barreja complexa de productes de la hidròlisi de la carn, obtinguda per acció de diversos ferments, especialment la pepsina i la pancreatina. 30
El monooleat de sorbitan és un emulsificant molt utilitzat en ceres, olis minerals i grasses. 31
L’acetat és l’éster (o sal) de l’àcid acètic. 32
Els cofactors són components no proteics, de temperatura estable i de baix pes molecular, necessaris per a l’acció d’un enzim.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
32
El citrat d’amoni[(NH4)2HC6H5O] actua com a agent inhibidor del creixement
de bacteris Gram negatius33.
Les instruccions i els elements necessaris per a obtenir el medi MRS són
els següents:
Elements:
Taula. 4 (Pràctiques de microbiologia)
33
En microbiologia els bacteris són denominats gram negatius quan a causa de la seva estructura es tenyeixen de color rosat per la tinció de Gram. 34
La proteosa peptona és un hidrolitzat d’alta qualitat produïda per la digestió enzimàtica dels teixits animals.
Fórmula (en g/l)
Proteosa peptona Nº 334 10.0
Extracte de carn 8.0
Extracte de llevat 4.0
Glucosa 20.0
Monooleat de sorbitan 1 ml
Fosfat dipotàssic 2.0
Acetat de sodi 5.0
Citrat d’amoni 2.0
Sulfat de magnesi 0.2
Sulfat de manganès 0.05
Agar 13.0
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
33
Procediment de preparació del medi:
1. Afegir 64 g de medi en un litre
d’aigua destil·lada.
2. Deixar-ho reposar durant 5
minuts
3. Barrejar-ho escalfant-ho utilitzant
l’ebullició durant 1 o 2 minuts.
4. Esterilitzar-ho utilitzant l’autoclau35 durant 15 minuts a 121ºC.
El color que té el medi preparat és groc, i s’ha de conservar a una
temperatura de 2 a 8ºC.
3.1.3.2 La sembra dels microorganismes
La sembra de microorganismes és l’operació que consisteix en dipositar un
bacteri en un medi de cultiu. La cura de la manipulació és absolutament
imprescindible per mantenir els cultius purs. Existeixen diferents tècniques
de cultiu en la microbiologia actual.
Vaig utilitzar la sembra sobre un medi sòlid, la qual s’utilitza per a realitzar
recomptes, fer proves bioquímiques, etc. Dins aquest tipus vaig utilitzar
l’anomenada sembra en placa, en la qual és important només destapar la
placa l’espai necessari per a introduir-hi la nansa per així evitar
contaminacions.
Vaig esterilitzar la nansa prèviament al roig viu amb el bec d’alcohol. La vaig
deixar refredar i la vaig carregar amb els microorganismes per a sembrar-los
a la placa de Petri.
35
L’autoclau és un recipient metàl·lic de parets gruixudes amb un tancament hermètic que
permet treballar a altra pressió.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
34
La placa pot ser sembrada de diferents formes, les que vaig utilitzar són les
següents:
Per estria en ziga-zaga: Es passa la nansa suaument sobre
l’agar, fent un moviment en ziga-zaga que recorri tota la placa,
fins a esgotar el contingut de la nansa.
Per estria obliqua: Es fan varies línies paral·leles o en ziga-zaga i
s’esterilitza la nansa. Es gira la placa un cert angle i, sense
“carregar” la nansa, es fan varies línies més trepitjant les
anteriors. Es repeteix el procés fins a completar la placa.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
35
3.1.3.4 Mètodes d’aïllament de microorganismes
L’aïllament de microorganismes consisteix en la separació de dos o més
bacteris que es troben junts en una determinada mostra amb l’objectiu
d’aconseguir colònies36 separades, mitjançant les tècniques explicades en
l’apartat anterior.
Per a aïllar microorganismes es poden utilitzar diversos procediments. A
continuació explico quin vaig utilitzar en aquest estudi.
Aïllament per dilució
S’efectuen una sèrie de dissolucions de la mostra original. Es
necessiten diversos tubs amb 9 ml de sèrum fisiològic37 i es traspassa
d’un tub al següent sempre 1 ml de la solució anterior, per la qual cosa
es dissol a la desena part.
El nombre de dissolucions que es realitzin dependrà de la concentració
inicial.
36
Colònies: conjunt de bacteris (de la mateixa espècie) que s’han desenvolupat a partir d’un de sol (unitat formadora de colònies). 37
El sèrum fisiològic és un líquid que impedeix tant la mort de les cèl·lules com la seva reproducció.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
36
Acabat aquest procés, es sembra la solució resultant per estria en una
placa.
3.1.3.4 Recompte de microorganismes
Les tècniques que vaig utilitzar per fer el recompte de microorganismes van
ser dues: (1) el recompte viable, amb el qual es compta el nombre de
microorganismes que poden desenvolupar-se en un determinat medi de
cultiu formant colònies visibles, i (2) el recompte directe, amb el qual es
compta el nombre de cèl·lules o agrupacions d’aquestes que es poden
observar dins la mostra a través d’un microscopi. En aquest cas seran els
microorganismes totals (viables i morts).
1. El recompte viable, mitjançant la tècnica de dissolucions successives.
Es dissol el producte successivament en sèrum fisiològic. De l’última
dissolució realitzada es sembren 0.1 ml a la placa distribuint-los amb
l’ajuda de la nansa de Digralsky. Es col·loquen les plaques a incubar a la
temperatura òptima (37ºC en el medi MRS agar) i una vegada
transcorregut el temps necessari (72 hores) es fa un recompte de les
colònies.
Per a obtenir el nombre inicial de bacteris, s’ha de multiplicar el nombre
de colònies per la inversa de la dissolució i per 10 (ja que s’han col·locat
0.1 ml a les plaques). Els resultats s’expressen en unitats formadores de
colònies per mil·lilitre (cfu/ml).
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
37
Les dissolucions que vaig fer en el cas de l’Actimeles poden apreciar en la
imatge següent:
Tres de les deu plaques que la UAB em va facilitar les vaig utilitzar per a
dur a terme la sembra dels lactobacils de l’Actimel. En una gradeta vaig
col·locar nou tubs d’assaig (ja que vaig repetir el procés 3 vegades). Per a
cada cultiu que es vulgui fer necessitem tres tubs d’assaig, ja que hem de
fer una sèrie de dissolucions abans de fer la sembra (si no seria
impossible el recompte de les UFC).
Els passos que calia seguir abans de sembrar els bacteris d’Actimelsón
els següents:
1. Omplir el primer i el segon tub d’assaig amb 9.9 ml de sèrum
fisiològic, el tercer omplir-lo fins a 9 ml.
2. Agafar 0.1 ml de la mostra inicial (directament de l’envàs de
d’Actimel) i afegir-los al primer tub d’assaig. Per tant, ara tindríem 10 ml
de solució en aquest tub. Conseqüentment barrejar suaument la solució.
3. Agafar 0.1 ml del tub d’assaig anterior i col·locar-los al següent
tub d’assaig, obtenint 10 ml en el segon tub.
4. Agafar 1 ml del segon tub i afegir aquest volum al tercer tub,
obtenint, també, 10 ml també en aquest tub.
5. A partir de la dissolució de l’últim tub fer el cultiu a la placa de
Petri. És a dir, agafar 0.1 ml d’aquest tub i els repartir-los a la placa, sobre
el medi MRS agar, amb l’espàtula de Digralsky per estria en ziga-zaga.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
38
Vaig fer-ne tres rèpliques per tal d’observar si s’obtenia el mateix resultat.
Quan havia repetit el procés tres vegades (una vegada per a cada placa)
vaig introduir les plaques cultivades al forn laboratori a una temperatura
de 37ºC durant 72 hores.
Les dissolucions en el cas d’Actívitas les trobem en l’esquema següent:
Tres plaques més amb medi MRS van ser emprades per al cultiu dels
bacteris d’Actívitas. Repetint el procés utilitzat per a la sembra d’Actimel,
vaig utilitzar una altra gradeta i nou tubs d’assaig més (tres per a cada
placa). El mètode de cultiu fou el mateix, amb les mateixes dissolucions,
com es veu en l’esquema anterior.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
39
Les dissolucions que vaig fer abans de cultivar els bacteris del iogurt són
les següents:
Com es veu en l’esquema anterior, novament es repeteix la mateixa sèrie
de dissolucions. Aquesta vegada només vaig utilitzar dues plaques per als
cultius del iogurt. La placa restant (recordem que en teníem 10) estava
contaminada, ja que hi va créixer un fong mentre estava a la nevera a
l’espera de ser utilitzada (imatge. 6 de l’annex). Segurament quan me la
van donar ja estava contaminada, ja que en les altres plaques, al cap
d’uns dies d’estar a la nevera, no hi havia crescut res.
La placa restant va ser utilitzada com a control. També va ser introduïda
amb les altres plaques al forn a 37ºC durant 72 h, però sense sembrar-hi
res. D’aquesta manera es veuria si les plaques estaven realment
esterilitzades.
Aquesta pràctica va ser realitzada el dilluns 20 de juny de 2011.
Vaig marcar cada placa amb un símbol o lletra per saber de quina
substància es tractava.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
40
2. El recompte directe o total (mètode de Breed)
L’altra tècnica utilitzada en aquest estudi per a comptar el nombre de
microorganismes que hi ha en un medi determinat és la següent :
Vaig dibuixar en un portaobjectes un quadrat d’1 cm per costat de manera
que ens queda una superfície delimitada d’1 cm2.
Amb una pipeta vaig agafar una mostra, prèviament dissolta, de 0.01 ml i
la vaig escampar sobre el quadre dibuixat. Vaig assecar-la, fixar-la per
calor i la vaig cobrir amb blau de metilè. La vaig deixar reposar durant 10
minuts i després vaig rentar-la amb aigua, la vaig assecar i hi vaig posar
una gota d’oli d’immersió per tal de poder-la observar a 1000 augments.
A continuació havia de comptar el nombre de microorganismes en varis
camps de visió38 (el nombre dels quals és variable, segons els bacteris
que es compten en el 1r camp, veure taula 4). Primer vaig calcular la mitja
de bacteris per camp. Després, considerant que en 1000 augments el
diàmetre del camp del microscopi es de 0,2 mm (0,02 cm de diàmetre) i
sabent que el camp del microscopi té una àrea = π · r 2 , substituint i fent
les operacions em va donar que cada camp del microscopi té una àrea de
0,000314 cm2.
Per determinar el Nº de camps del microscopi que hi ha en la preparació:
1 cm2 / 0,000314 cm2 = Nº de camps
Nº de camps = 3184,7
38
Els camps de visió en un microscopi és l’espai que veiem sense moure la l’objectiu o el portaobjectes.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
41
Per trobar el Nº de bacteris per cultiu:
Mitjana de Nº de bacteris/camp · Nº de camps del microscopi =
Nº de bacteris en la preparació
Nº de bacteris en la preparació · 100 = Nº de bacteris / ml de producte
Es multiplica per 100 pels 0,01 ml de la mostra que es va posar al cm2
El nombre de camps que s’han de comptar dependrà dels bacteris que es
compten en el primer camp, per exemple si en el primer camp es compten
8 Lactobacils s’han de comptar 16 camps i fer la mitjana de tots ells.
Nº de bacteris/camp Nº de camps que s’han de
comptar
0-3 64
4-6 32
7-12 16
13-25 8
26-50 4
51-100 2
>100 1
Taula. 5 (Pràctiques de microbiologia)
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
42
3.1.2.5 Observació de microorganismes
Quan observem un microorganisme pel microscopi sovint apareix sense
color i és difícil d’apreciar-ne la forma, la grandària i, a vegades, la manera
com s’agrupen entre ells. És per això que en microbiologia s’utilitzen les
tincions per a poder concretar les característiques dels microorganismes i
fer-ne visibles les estructures.
La denominada tinció simple més utilitzada és la tinció amb blau de metilè,
amb la qual podem observar ràpidament la forma, la mida i l’agrupació dels
bacteris més corrents. Els passos per a seguir aquest procés correctament
son els següents:
1. Preparar un frotis39 i fixar-lo al portaobjectes amb la flama.
2. Tenyir-la amb blau de metilè durant
10-20 segons.
3. Aclarir-ho amb aigua.
4. Eixugar la mostra.
5. Afegir oli d’immersió i observar a 1000
augments Imatge 18. Dibuix d’un frotis
39
Un frotis és una tècnica científica en què s’escampa una gota d’alguna substància sobre el portaobjectes o el cobreobjectes amb el fi d’analitzar-la posteriorment.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
43
3.2 Treball als punts de venta
Per a assolir l’objectiu 2.3 vaig extreure informació a partir de l’etiquetatge
que porten els productes en el seu envàs.
Per això, vaig desplaçar-me a un supermercat Eroskii vaig observar la
secció dels làctics i postres. Per a distribuir la informació i ordenar-la, vaig
utilitzar una taula com la representada a continuació (taula 6).
Nom
comercial
Fabricant Probiòtic Quantitat Preu/unitat És anunciat a
la TV?
Actimel Danone
Actívitas Eroski
Iogurt Danone
Iogurt Eroski
Bio Danone
Bio Eroski
Taula 6.
Aquesta part del treball permetrà valorar, també, la diferència de preu i de
publicitat entre els diferents productes, sempre tenint en compte que estem
parlant d’una marca comercial i d’una marca blanca.
Per a assolir aquest objectiu, també vaig comparar les informacions
completes que ens donaven els productors en els envasos d’un mateix
producte però de diferent marca: l’Actimel i l’Actívitas.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
44
3.3 Consulta de la publicitat a Internet
Vaig cercar a Internet alguns anuncis sobre els làctics probiòtics.
Concretament considerarem la publicitat que s’ha fet i es fa sobre
Actimel de Danone.
3.4 Consultes telefòniques
Vaig trucar al servei d’atenció al client d’Actimel i d’Actívitas i es va
demanar informació sobre els diferents estudis efectuats sobre aquests
dos productes, ja que, suposadament, avalen la seva qualitat.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
45
4. RESULTATS
4.1 Descripció dels cultius de les plaques
A les plaques on havia cultivat els bacteris de l’Actimeli l’Actívitas hi havia
una sèrie de punts blancs. A la zona on hi havia més solució concentrada,
aquests punts eren més abundants i estaven més junts i a mesura que
l’havia escampat anaven disminuint.
Aquests punts blancs dels quals parlem són les colònies de bacteris que
s’han desenvolupat a partir d’una unitat formadora de colònies (UFC), és a
dir, un bacteri que es va col·locar en aquell punt i a partir d’aquí es va anar
reproduint fins a formar una colònia.
Com que els bacteris són uns éssers que es reprodueixen molt ràpidament i
a més, les seves condicions de vida a la placa van estar molt bones a causa
de trobar-se en el medi MRS agar i a una temperatura òptima, durant les
últimes 72 hores vaig obtenir els resultats següents, observables a les
fotografies que trobem a continuació.
Imatge 19. Resultats de les plaques emprades per l’Actimel. El color blanquinós
correspon a les colònies de Lactobacils que han estat seleccionats pel medi.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
46
Imatge 20. Resultats de les plaques pel que fa als bacteris de l’Actívitas. El color
blanquinós correspon a les colònies de Lactobacils.
Pel què fa les dues plaques on vaig sembrar els bacteris del iogurt, no hi
havia crescut res. Tampoc va créixer res a la placa de control.
Imatge 21. Resultats de la placa de control.
Imatge 22. Resultats de les plaques on havíem
sembrat els bacteris del iogurt
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
47
Morfologia de les colònies:
Les colònies que havien crescut a les plaques de l’Actimel i de l’Actívitas
tenien les mateixes característiques: forma rodona, d’un blanc intens una
mica brillant. Aquestes colònies corresponen a les dels lactobacils,
per tant, sabem que hi havia lactobacils vius.
4.1.1 Observació de les colònies al microscopi
A l’observar les colònies al microscopi es poden distingir els bacteris
que les formen, en aquest cas els lactobacils. Els lactobacils tenen
forma de bastonet, com els assenyalats per les fletxes en la fotografia
següent (imatge 23):
Imatge 23. Fotografia de la observació de les colònies de lactobacils al
microscopi òptic a 1000 augments. Realitzada amb el programa
Mòticplus del laboratori de l’institut.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
48
4.2 Recompte de microorganismes
4.2.1. Recompte de viables
o Pel que fa al nombre de viables de l’Actimel:
En dues de les plaques vaig comptar gairebé aproximadament 700
colònies, en l’altre 900.
De manera que si fem el càlcul per a cada una d’elles:
Placa 1 700/ (0,0001· 0,1) = 7·108 cfu/ml
Placa 2 700/ (0,0001· 0,1) = 7·108cfu/ml
Placa 3 900/ (0,0001· 0,1) = 9·108cfu/ml
La mitjana dels tres resultats és: 7.7·108cfu/ml
o Respecte al nombre de viables de l’Actívitas:
En un placa vaig comptar aproximadament 600 colònies, en una altra
800 i en una tercera 900, de manera que:
Placa 1 600/ (0,0001· 0,1) = 6·108cfu/ml
Placa 2 800/ (0,0001· 0,1) = 8·108cfu/ml
Placa 3 900/ (0,0001· 0,1) = 9·108cfu/ml
La mitjana dels tres resultats és: 7.7·108cfu/ml
Veiem que totes dues mitjanes són de l’ordre de 108 i per tant, tenint en
compte el marge d’error que hi pugui haver en aquest recompte, el
nombre de bacteris entre un producte i l’altre són molt semblants (uns 100
milions de bacteris per mil·lilitre).
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
49
En el gràfic següent apreciem els resultats del recompte de viables de
totes les plaques:
Gràfic 1. Nombre de CFU per a cada placa, on la variable dependent (y)= Nº
Lactobacils/ml i la variable independent (x)= tipus de producte làctic.
En el gràfic següent podem veure la mitjana d’unitats formadores de
colònies de les tres plaques per cada producte:
Gràfic 2. Mitjana de CFU de cada producte, on (y)= Nº Lactobacils/ml i (x)=tipus de
producte làctic.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
50
4.2.2. Recompte directe o total (mètode de Breeds)
Els resultats del recompte directe de l’Actimelvan ser els següents:
En el primer camp vaig comptar 8 lactobacils, per tant, el total de camps
que havia d’observar van ser 16:
Camp Nº Nombre de
Lactobacils
Camp Nº Nombre de
Lactobacils
1 8 9 5
2 7 10 4
3 5 11 3
4 2 12 8
5 8 13 7
6 7 14 6
7 8 15 4
8 9 16 6
Taula 7.
La mitjana d’aquests resultats és: 6.06 Lactobacils/camp
En aplicar els passos explicats en el mètode el resultat és:
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
51
Imatge 24. Fotografia feta amb el programa Mòticplus del microscopi òptic del laboratori de
l’institut a 100 augments, on s’observen els microorganismes de l’Actimel.
Els resultats del recompte directe de l’Actívitasvan ser els següents:
En el primer camp vaig comptar 7 Lactobacils, per la qual cosa, vaig haver
de comptar els lactobacils de 16 camps:
Camp Nº Nombre de
Lactobacils
Camp Nº Nombre de
Lactobacils
1 7 9 9
2 4 10 5
3 3 11 3
4 3 12 8
5 3 13 6
6 13 14 10
7 18 15 2
8 10 16 4
Taula 8.
Lactobacil
Estreptococs
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
52
La mitjana d’aquests resultats és: 6.75 Lactobacils/camp
En aplicar els passos explicats en el mètode el resultat és:
Imatge 25.Fotografia feta amb el programa Mòticplus del microscopi òptic del laboratori de
l’institut a 100 augments, on s’observen els microorganismes de l’Actívitas.
Lactobacil
Estreptococs
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
53
Els resultats del recompte directe del iogurt van ser els següents:
En el primer camp vaig comptar 4 Lactobacils, és a dir, vaig haver de
comptar els lactobacils de 32 camps:
Camp Nº Nombre de
Lactobacils
Camp Nº Nombre de
Lactobacils
1 5 17 0
2 1 18 3
3 1 19 2
4 0 20 2
5 0 21 1
6 0 22 2
7 2 23 4
8 0 24 5
9 0 25 2
10 0 26 3
11 2 27 0
12 4 28 2
13 5 29 0
14 1 30 1
15 3 31 0
16 0 32 0
Taula 9.
La mitjana d’aquests resultats és: 1.59 Lactobacils/camp
En aplicar els passos explicats en el mètode el resultat és:
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
54
Imatge 26. Fotografia feta amb el microscopi òptic de l’institut amb el programa Mòticplus,
on s’observen els microorganismes del iogurt.
En el gràfic següent apreciem la mitjana dels resultats del recompte directe
dels tres productes probiòtics:
Gràfic 3 . Mitjana dels resultats del recompte directe, on la variable dependent (y)= Nº
Lactobacils/ml i la variable independent (x)= tipus de producte làctic.
Lactobacil
Estreptococs
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
55
4.3 Informació que trobem en els envasos
o Informació de l’envàs de l’Actimel
Si observem la part superior, veiem que és la cara més gran del cartró
amb diferència. El que ocupa més espai és el logotip d’Actimelde
Danone, col·locat al centre i bastant gran en comparació amb la resta
d’elements de la cara. A la part superior a la dreta es troba la quantitat
de producte (566.4 ml o 600 g, 94.4 ml multiplicat per 6), la data de
caducitat i la frase “Agitar antes de abrir” escrit amb una lletra més
petita que l’anterior. A la part inferior dreta es troba el logotip de
“Barcelona worldrace”. A la part superior esquerra hi ha les calories per
a cada unitat de 100 g (71 kcal, 4%) i amb lletra petita una descripció
breu del producte: “Leche fermentada azucarada para beber”. En la
part inferior dreta s’observa amb uns colors vistosos i amb lletra
majúscula i gran: “nueva fórmula con su sabor de siempre”.
Seguidament l’explicació d’aquesta nova fórmula: “En su 15
aniversario, Actimel te presenta sunueva fórmula. Ahoraademás de
suexclusivoL.Casei, incorpora las vitaminas E y B6. Se ha demostrado
que la vitamina B6 contribuye al normal funcionamiento del sistema
inmunitario”. Al costat hi ha el logotip de l’Institut Pasteur40.
Imatge 27.Cara superior de l’envàs de l’Actimelde sis unitats
40
L’entitat Institut Pasteur és una fundació francesa sense ànim de lucre la qual es dedica a
contribuir en la prevenció i el tractament de les malalties infeccioses a través de la investigació, l’ensenyament i accions de la salut pública. L’empresa Danone i aquesta entitat col·laboren juntes en una investigació del sistema immunitari.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
56
En una de les parts laterals hi ha exactament la informació de la nova
fórmula, però ara en una mida més petita. Tenint en compte la
diferència de la dimensió de les dues cares, en aquest cas es destaca
amb una lletra molt més gran en comparació de la resta que ajuda al
sistema immunitari.
Imatge 28. Una de les cares laterals de l’envàs de l’Actimel
Si ens fixem ara en l’altra cara lateral es llegeixen, a la dreta, els
ingredients: “Leche desnatada rehidratada pasteurizada,
lecheparcialmente desnatada pasteurizada, azúcar (7.3%), glucosa,
fermentoslácticos (fermentos del yoghourt yLactobacilluscaseiDN-
114001exclusivo de Danone) y vitaminas (E y B6)”; també hi ha, a la
part superior, la direcció: “Danone S.A. Buenos Aires, 21 Barcelona” i
que el producte és sense gluten.
Taula 10.
Composició Nutricional Per a cada unitat de 100g
% Quantitat diaria orientativa per a un adult en cada unitat de 100g
Valor energètic (kcal/kJ) 71/301 4
Proteïnes (g) 2.8 6
Hidrats de carboni (g) dels quals sucres (g)
10.5 10.5
4 12
Grasses (g) de les quals saturades (g)
1.6 1.1
2 5
Fibra alimentària 0 0
Sodi (g) 0.04 2
Per a cada unitat de 100g
% cuantitatdiariarecomenada per la C.E. per cada unitat de 100g
Vitamina E (mg) 1.8 15
Vitamina B6 (mg) 0.2 15
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
57
A la part esquerra hi ha el codi de barres del producte i seguidament la
composició nutricional:
Imatge 29. Una de les cares laterals de l’envàs de l’Actimel
Pel que fa a la cara inferior de l’envàs, només s’hi troba el telèfon
d’atenció al client (902 180 957), la pàgina web de Danone
(www.danone.es) i una recomanació sota el logotip de Danone:
“Danone recomienda una dieta variada y equilibrada y un estilo de vida
saludable”
o Informació de l’envàs d’Actívitas
Al centre de la cara superior hi ha un dibuix d’una ampolleta del
producte i a sobre el logotip del supermercat Eroski. A la part inferior
dreta la quantitat (600g, 6 multiplicat per 100g) i a la part superior
esquerra la data de caducitat i la informació de què és un producte
natural amb sucre (en quatre idiomes diferents).
Imatge 30.Cara superior de l’envàs de l’Actívitas de 6 unitats
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
58
En aquest producte les dues cares més grans de l’envàs són les
laterals. En una s’hi troba altra vegada el mateix dibuix però a més a
més hi ha el contingut d’una unitat de 100g:
Taula 11.
Imatge 31. Una de les cares laterals de l’envàs de l’Actívitas
En l’altra cara lateral hi ha consells per a una vida més sana, de part de
la cadena Eroski, a la part superior: “La
alimentacióninfluyeconsiderablemente en el bienestar personal. Te
invitamos a seguir estos sencillosconsejos para una vida sana y una
alimentación equilibrada: haz 5 comidas al día, empezando con un
desayuno completo; come de todo te asegurarás una alimentación
equilibrada; consume al menos 5 raciones de frutas y verduras al día;
aumenta el consumo de alimentos con fibra; reduce el consumo de
Calories Sucre Grassa grassa
saturada
Sal
75 10.9g 1.4g 0.9g 0.1g
4% 12% 2% 5% 2%
De la Quantitat Diària Orientativa (CDO) per a un adult
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
59
grasassaturadas; modera la ingesta de sal y azúcar; bebe entre 1.5 y 2
litros de agua al día; mantentefísicamente activo”.
Al centre hi trobem una explicació del producte en quatre idiomes: “A
més dels bacteris propis del iogurt, EROSKI Actívitas conté milions de
Lactobacilluscasei que tenen efectes probiòtics en l’organisme. El
Lactobacilluscasei contribueix a reforçar-te les defenses naturals.
Prendre una ampolla d’ACTIVITAS cada dia ajuda les teves defenses.
Amb ACTIVITAS, activa’t el cos!” i informació necessària per al seu
consum i conserva: Ingredients: “llet parcialment desnatada, sucre
(9%), aroma, colorant (E150d), ferments làctics (amb L.casei)”;
Conservació: “conservar-se en fred, entre 1ºC i 8ºC; sacsejar abans
d’obrir”. A més inclou informació per a consumidors al·lèrgics: “Conté
llet i pot contenir trossos de gluten”.
A la part inferior d’aquesta cara hi ha l’explicació del sistema que té
Eroski per a informar-nos dels components del seu producte i on ens
explica què és la “CantidadDiaria Orientativa (CDO)”. Per últim, a la
dreta inferior tenim la informació nutricional:
Taula 12.
Valors mitjos per 100g (una unitat)
Valor energètic 75 kcal (315 kJ)
Proteïnes 2.8 g
Hidrats de carboni
Dels quals sucres
12.7 g
10.9 g
Grasses
De les quals saturades
1.4 g
0.9 g
Fibra alimentaria 0 g
Sodi 0.04 g
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
60
Imatge 32. Una de les cares laterals de l’envàs de l’Actívitas
Per últim, a la cara inferior, s’hi troba el codi de barres i les garanties del
producte, amb el telèfon d’atenció al client.
Imatge 33. Part de la cara inferior: quadre de garanties
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
61
4.4 Recull d’informació
Podem observar les característiques de tres tipus de productes de dues
marques diferents a la taula següent:
Nom
comercial
Fabricant Probiòtic Quantitat Preu/unitat És
anunciat
a la TV?
Actimel Danone LactobacillusCasei 100 g 0.4983 € Si
Actívitas Eroski LactobacillusCasei 100 g 0.25 € No
Iogurt Danone LactobacillusBulgaricus 125 g 0.375 € actualment
no
Iogurt Eroski LactobacillusBulgaricus 125 g 0.12 € No
Bio Danone BifidobacteriumBifidus 125 g 0.4275 € Si
Bio Eroski BifidobacteriumBifidus 125 g 0.25 € No
Taula 13.
4.5 Publicitat en un producte probiòtic
Els resultats obtinguts de la recerca d’anuncis i informació publicitària sobre
Actimelsón els següents:
1. Vaig trobar un anunci presentat per la periodista Susana Griso. Tot i
no ser científica ens la presenten com a tal, vestida amb una bata
blanca i explicant el funcionament que el producte fa dins el nostre
cos. A més, destaca que està comprovat científicament i explica, que
ella, com a mare, cada dia pren Actimel, i més encara a l’hivern ja que
ajuda a les nostres defenses de l’intestí.
http://www.youtube.com/watch?v=jvzVIcraIhg
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
62
2. El següent és presentat per l’actriu Lola Herrera, que recomana
prendre Actimel cada dia, ja que ella se sent més enèrgica des de que
ho fa. Explica que sempre ha estat en forma, però ha notat el pas dels
anys i assegura que gràcies a prendre aquest producte diàriament
“costa seguir-la”.
http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=o_39Ny8Xzh0
3. Aquest últim anunci és presentat pel famós jugador del F. C.
Barcelona Pedro Rodríguez. Pedro explica que quan era petit ell
sempre jugava al carrer, i per això havia de tenir una gran quantitat de
defenses. Diu que els seus dos amics inseparables eren la pilota i
l’Actimel. A l’anunci, per a ell, l’Actimel és un aliment fonamental, ja
que millora el seu rendiment i l’ha ajudat a arribar a ser un bon
futbolista.
http://www.youtube.com/watch?v=aR1p02hbPo8
4. En un altre moment, Susana Griso torna a aparèixer a la pantalla
treballant per Danone. Aquesta vegada ho fa acceptant una proposta
de la mateixa companyia per a desmentir una “falsa” informació que
alguns consumidors han llegit: “Algunos consumidores han leído que
el consumo prolongado de Actimelpuede ser perjudicial para la
saludporquehace que el organismo se olvide de fabricar defensas”
La periodista diu que com a tal ja s’havia interessat per a contrastar
aquesta informació i així, va descobrir que era totalment falsa, tal i
com molts diaris espanyols van anunciar. Sobretot, assegura que això
no ho diu ella, ho diuen més de trenta estudis que ho han demostrat.
Altra vegada ens repeteix que com a mare dóna cada dia Actimelals
seus fills, que per a ella són el més important.
http://www.youtube.com/watch?v=hSS3PWs4TgM
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
63
4.6 Resultats de les consultes telefòniques
o Els resultats de la recerca d’estudis que garantissin la qualitat
d’Actimel els vaig aconseguir a través de la pàgina web del producte,
després que el servei d’atenció al client me n’informés. Els estudis
mencionats es troben a l’annex del treball.
o Pel que fa als resultats de la recerca d’estudis que garantissin la
qualitat d’Actívitas, els productors només em van facilitar, a través del
correu electrònic, els factors que periòdicament s’avaluen en el
producte, és a dir, un control de qualitat d’Actívitas. Tal i com en
l’Actimel hi ha desenes d’estudis que poden confirmar la seva qualitat,
en l’Actívitas no hi ha cap dada que confirmi que cada any aquest hagi
passat el control ja que aquesta informació no me l’han facilitat.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
64
5. ANÀLISI DELS RESULTATS
Procedint a analitzar els resultats, organitzarem aquest anàlisi segons els 5
objectius:
5.1 Existència de lactobacils vius en els probiòtics estudiats
Segons els resultats de la pràctica en què es van sembrar els bacteris del
iogurt, l’Actimel(Danone) i l’Actívitas (Eroski), a les plaques de Petri amb medi
MRS (recordem que en aquest medi només poden créixer els lactobacils),
hem pogut comprovar que hi havia lactobacils vius tant en l’Actívitas i com en
l’Actimel, però no vaig poder comprovar-ho en el iogurt.
En el cas de l’ Actimel i l’Actívitas: El nombre de colònies que van créixer a les
plaques de les llets fermentades és molt gran. Unes 700 colònies per placa
tant en el cas de l’Actimelcom en l’Activitas. Aquest fet, va complicar molt el
seu comptatge. Però el fet que els resultats, 7,7·10 8 tant de l’Actimelcom de
l’Actívitas, siguin els que esperàvem ens fa pensar que es va realitzar
correctament tot el procés, tant el banc de dilucions com la sembra. En les
plaques de control no es va obtenir cap creixement, això fa pensar que les
plaques estaven en bones condicions per al creixement dels lactobacils.
Pel que fa al iogurt, en les dues plaques on vaig sembrar-lo no hi va créixer
res. Pel fet que el iogurt utilitzat no era pasteuritzat, es fa estrany que no
creixessin lactobacils en les plaques de Petri. Possiblement, el que va passar
és que el vaig diluir massa i no va arribar cap lactobacil a la placa.
Pel que fa a la morfologia de les colònies es correspon a la dels lactobacils.
L’observació de les colònies al microscopi al principi em va sorprendre (veure
Imatge. 27) ja que esperava veure tots els lactobacils en forma de bastonet,
tal i com podríem trobar en una fotografia ideal. En l’observació al microscopi
a 1000 augments es pot veure com la majoria de cèl·lules no tenen aquesta
forma de bastonet característica dels lactobacils. Però, vaig trucar al
departament d’alimentació de la facultat de Veterirària de la Universitat
Autònoma de Barcelona, on em van assegurar que es tractava de lactobacils.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
65
Em van dir que aquests poden adoptar formes diferents segons el medi, les
condicions de vida i el temps de creixement.
Vaig pensar que aquesta forma que presentaven era a causa de que feia
poques hores que s’acabaven de formar les colònies i de que totes elles
estaven força atapeïdes en el medi.
La forma de bastó dels lactobacils, a l’hora de ser observada pel microscopi,
sovint és seccionada per un altre pla que no sigui el longitudinal. Això farà que
el lactobacil tingui forma des de més aviat ovalada fins a rodona. Cal destacar
que en la imatge 27 no s’hi detecta cap estreptococ, ja que aquests tenen una
forma clarament arrodonida i s’agrupen en forma de rosari.
5.2 Comparació de la qualitat entre marques blanques i
marques comercials del mateix producte
Pel que fa a la quantitat de lactobacils de les llets fermentades,fixem-nos en
els resultats:
o La mitjana d’unitats formadores de colònies per un ml respecte els
resultats del recompte de viables de l’Actimel (de Danone) és de 7.7·108
cfu/ml i el resultat que hem obtingut en el recompte directe o total del
mateix producte és de 1.9·106 cèl·lules/ml.
o Pel que fa a la mitjana dels resultats del recompte de viables de
l’Actívitas (d’Eroski) és de 7.7·108 cfu/ml i el resultat obtingut en el
recompte directe o total és de 2.2·106 cèl·lules/ml.
Veiem que els lactobacils viables tenen una quantitat de 108 i els
microorganismes totals una quantitat de 106. Ens ha donat un resultat més
gran el recompte de viables que el recompte de microorganismes totals (els
vius i els morts). Per lògica hi hauria d’haver més bacteris en el recompte total
(vius i morts) que en el recompte de viables (només els vius).
El fet de que els resultats siguin aquests pot ser atribuït a què el recompte
total on es realitza el comptatge dels bacteris d’un en un en diversos camps
del microscopi pot induir més fàcilment a errors en el comptatge, ja que en un
camp es troben 2 tipus de bacteris : els estreptococs i els lactobacils
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
66
(recordem que només cal comptar els Lactobacils). A més, sovint, com hem
vist en el cultiu de les plaques, poden presentar formes que no siguin ben bé
de bastonet. En canvi en el banc de dilucions els errors no han estat tant
grans ja que és una tècnica més precisa.
En el cas del iogurt només disposem de les dades del recompte total que són
de 5.07·105 cèl·lules/ml.El recompte de viables no es va poder dur a terme ja
que no va créixer res a les plaques.
Encara que sigui una tècnica menys precisa, la de recompte de totals, cal
considerar les dades, ja que el comptatge ha estat fet per una mateixa
persona en tots els casos i per tant s’han comptat segons un mateix criteri. Ha
donat més quantitat de lactobacils en els productes de llet fermentada
(Actimel i Activitas) que en el cas del iogurt, que en té menys.
5.3 Informació dels envasos dels productes
L’anàlisi que dels resultats del punt 4.2 és que, bàsicament, el tipus
d’informacions que ens donen en els envasos de tots dos productes són
pràcticament les mateixes.
Pel que fa al disseny de l’etiqueta, l’envàs d’Actimel té uns colors més
vistosos i destaca frases o paraules que criden l’atenció al consumidor (com
comprovem en les fotografies 27 i 28 ) i en canvi els colors de l’envàs
d’Actívitas passen molt més desapercebuts (com podem comprovar en la
fotografia 31).
A més en l’envàs d’Actimel hi trobem elements que, ni que possiblement
alguns consumidors no sàpiguen què signifiquen els criden l’atenció de
manera que el producte dóna confiança ( per exemple el logotip de l’Institut
Pasteur), cosa que en l’envàs d’Actívitas no trobem.
També hem comprovat que realment hi ha diferència en el preu i en la
publicitat entre marques blanques i marques comercials (com podem apreciar
a la taula 13). Els productes de la marca Danone valen el doble que la marca
Eroski. Això pot ser degut a que la marca Eroski no fa propaganda mentre que
la Danone si.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
67
Pel que fa la informació nutricional, en els dos productes hi ha taules on es
donen en detall els percentatges de nutrients. Comparant les taules 10 i 12
veiem que hi ha els mateixos nutrients i en gairebé les mateixes proporcions,
amb excepció de les vitamines E i B6 que aporta Actimel i Actívitas no. Per
altra banda també cal destacar que Actimel és sense gluten i Actívitas si que
en porta.
5.4 Valoració de la publicitat en un producte probiòtic:
l’Actimel
Danone utilitza persones de gran influència o d’estatus superior promocionant
el producte a través de les seves vivències personals. Intenta abraçar
diferents àmbits i marges d’edat per a evitar estancar la seva venta. Vaig
analitzar anuncis on apareixen personatges en els àmbits de: maternitat,
tercera edat i esport; amb les seves finalitats respectives: vetllar per la salut
dels fills, benestar i salut i energia.
En el primer anunci, la periodista Susana Griso ens explica d’una manera
molt senzilla la funció que fa l’Actimeldins el nostre organisme. Mentre ens fa
aquesta explicació veiem com en la pantalla apareix la pregunta “¿Para
quésirven las defensas?” sense parlar de res més que no sigui l’aparell
digestiu fent que pensem per un moment que totes es troben en aquest punt i
que l’única manera de beneficiar-les és prenent un Actimelal dia. Com ja he
dit anteriorment ens pinten a la periodista com si fos científica de manera que
ens dóna una falsa credibilitat. En la part inferior, l’anunci ens informa de que
la Susana Griso es dedica al periodisme i que a més és mare, de manera que
ens fan creure que ella no només ens informa pel fet de ser la seva feina sinó
que a més aconsella a les mares a donar Actimelals seus fills per tal que
creixin sans.
Al final de l’espot publicitari, ens asseguren que això està demostrat
científicament i es parla d’uns estudis els quals no sabem si són certs o si
realment existeixen.
És evident que l’empresa Danone ha aprofitat la imatge de la periodista per a
anunciar el producte perquè la gent cregui, d’alguna manera, que si ella ens
ho diu és perquè és cert.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
68
El que ens pot semblar que és un consell per la nostra salut és, en realitat,
una tàctica de persuasió de cara als consumidors.
En el segon anunci apareix l’actriu Lola Herrera dient que ella ens recomana
Actimel perquè la fa sentir plena d’energia. En aquest cas, Danone es dirigeix
a la gent de la tercera edat. Ella recomanaActimelcom a reforç energètic i
immunològic sense tenir-ne coneixements científics. Diu que cada matí es
pren un Actimel, cosa que li dóna l’energia que necessita per a les seves
activitats quotidianes.
Danone utilitza la imatge de la famosa Lola Herrera perquè la capacitat
d’influència és molt més elevada, sobretot en el sector de la tercera edat, sent
ella una dona sana i coneguda.
En el tercer anunci apareix Pedro Rodríguez. Clarament és un recurs per
influir a la gent jove i als esportistes en general, sense marge d’edat. Ell
explica que des de petit ja prenia Actimel i que gràcies a això ha arribat a ser
un bon futbolista.
El futbolista defensa Actimel com a suplement energètic necessari per el dia a
dia i que gràcies a aquest ell de petit no es posava malalt i podia jugar al
carrer en qualsevol època de l’any. D’alguna manera ens diu que amb
l’absència d’Actimel ell no hauria arribat a ser un home sa i fort i un bon
jugador.
Altra vegada, Danone utilitza la imatge d’un personatge famós per a incentivar
als consumidors a consumir el producte per a poder créixer sans.
Finalment, l’últim vídeo que podem observar tracta sobre informació (“Algunos
consumidores han leído que el consumo prolongado de Actimelpuede ser
perjudicial para la saludporquehace que el organismo se olvide de fabricar
defensas”) que sembla ser que algú va escampar interessadament. Susana
Griso ens desmenteix aquesta informació explicant-nos el funcionament de
les defenses i l’important que és l’Actimel per a nosaltres. En un moment
donat aquest anunci va arribar a les nostres pantalles però va ser denunciat
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
69
per l’Associació d’Usuaris de la Comunicació41 (AUC) ja que vulnerava l’article
2 del Codi sobre publicitat i promoció comercial de productes42. Autocontrol va
confirmar que l’afirmació “ajuda les teves defenses” és una “afirmació de
salut”, de manera que ha considerat que en el context concret d’aquesta
publicitat el missatge en conjunt presenta el producte Actimel com a apte per
a prevenir patologies que poden derivar-se de l’entrada al cos d’agents
externs, i per tant, passa a ser una afirmació de caràcter preventiu o sanitari,
fet que està prohibit.
5.5 Informació que els productors transmeten als
consumidors a través d’atenció al client
Ni l’atenció al consumidor de Danone ni la d’Eroski em van facilitar una
informació completa del que vaig demanar com a clienta que estava fent una
recerca sobre els aliments probiòtics.
Com hem vist en els resultats, no podem valorar del tot els estudis que avalen
la qualitat d’Actimel ja que hi ha la possibilitat que no hi siguin tots, sinó
només els que als productors els interessa per a vendre Actimel. Per a poder
valorar exactament aquests resultats hauríem de tenir tots els estudis que
s’han fet sobre el producte i fer un balanç entre els resultats “pro-probiòtics”,
els resultats “anti-probiòtics” i els resultats neutres. M’ha resultat
completament impossible reunir tots els estudis que s’han fet sobre Actimel ja
que, després de tot, en tinc una informació mínima.
Per altra banda, el departament de control de qualitat d’Eroski em va facilitar
una informació gairebé nul·la per al treball. El que van fer va ser enviar-me un
document on hi havia els requeriments del producte Actívitas que s’avaluen
periòdicament, però no hi havia cap resultat. També és veritat que en cap
moment el producte ha estat enunciat i per tant no han de confirmar o
41
L’AUC és una organització sense ànim de lucre, dedicada a defensar els drets dels ciutadans
com a usuaris dels diferents medis i sistemes de comunicació; com a destinataris dels
missatges que a través d’ells es difonen i com a possible protagonistes dels seus continguts.
42
En l’article queda prohibida la publicitat i promoció comercial de productes, activitats o serveis amb pretesa finalitat sanitària.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
70
desmentir cap efecte que Actívitas pugui tenir sobre l’organisme. Vaig insistir
una segona vegada amb el departament de control de qualitat però em van dir
que això era tot, que no em podien facilitar res més.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
71
6. CONCLUSIONS
Recordem les hipòtesis que amb aquest treball vaig voler confirmar o
desmentir: (1) els microorganismes que continguin els aliments probiòtics han
d’estar vius;(2) la marca més cara ha de tenir una major qualitat probiòtica i per
tant un major nombre de bacteris probiòtics; (3) tota la informació que hem de
saber sobre els productes que prenem ha d’estar present en el seu
etiquetatge;(4) comprovar la diferència de publicitat entre l’un i l’altre i valorar
aquesta després de fer la recerca;(5) per últim vaig voler comprovar si el servei
d’atenció al client proporcionava informació sobre els estudis que demostren
que aquests productes són probiòtics.
Els microorganismes probiòtics que es troben a l’interior de l’Actimel i de
l’Actívitas estan vius. Pel que fa al iogurt no sé exactament el motiu pel qual no
va créixer res en cap de les dues plaques, però penso que la causa podria ser
que en el iogurt hi ha una concentració més baixa de probiòtics. He arribat a
aquesta conclusió pel fet que mitjançant el recompte directe o total vaig
comprovar que hi ha molta més quantitat de probiòtics en l’Actimel i l’Actívitas
(resultats de l’ordre de 106) que en el iogurt (resultats de l’ordre de 105).
Com ja he dit, vaig comprovar si hi havia diferència en la qualitat probiòtica
entre els tres aliments (les dues llets fermentades i el iogurt) , de manera que,
per una banda, mitjançant el recompte de viables, vaig desmentir la segona
hipòtesi. La diferència entre les quantitats de lactobacils que van sortir per a
l’Actimel i l’Actívitas és inapreciable: cada un conté una quantitat de 7.7·108
lactobacils.
En observar els lactobacils d’una colònia al microscopi, alguns es poden veure
en la forma de bacil, però la majoria es veuen com si no haguessin acabat de
créixer i no presenten aquesta forma de bastonet allargat. penso que és perquè
les colònies estaven molt juntes en el medi i els nutrients estaven limitats. Per
això les cèl·lules van adoptar una forma més petita.
La seva forma arrodonida també pot ser deguda a la disposició que han agafat
en el pla d’observació en el portaobjectes.
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
72
La tècnica de recompte de viables, que es fa per dilucions, és molt més
precisa que el recompte de totals. En el recompte de totals (mètode de Breed)
s’ha de comptar cèl·lula per cèl·lula a través del microscopi. Tal i com sé ara,
els lactobacils poden agafar formes diferents segons el medi on es troben i
segons el pla en què s’observen. En el comptatge, les cèl·lules que hagin
presentat una altra forma que no sigui ben bé la de bacil no s’hauran comptat
com a tals. Penso que és per això que els resultats del recompte directe o total
són més petits que els del recompte de viables.
Els dos productes ens donen la mateixa informació nutricional a l’etiqueta.
Encara que difereixin en algunes vitamines afegides i el gluten, això no afectarà
als lactobacils. Els mil·lilitres envasats o grams de producte atén a la normativa
actual i a la demanda de la societat per a saber exactament les quantitats de
cada aliment que es pren. Cal dir, que l’envàs d’un i l’envàs de l’altre són
lleugerament diferents a causa dels colors vistosos i la crida d’atenció.
L’Actimel, producte de marca comercial, té un envàs més vistós que no pas el
de l’Actívitas, producte de marca blanca, que passa totalment desapercebut.
Per tant, pel que fa a la hipòtesi que afirma que tota la informació necessària
està present en l’etiquetatge dels productes és certa.
He comprovat que hi ha diferència de preu, la marca de Danone (Actimel) val el
doble que la marca blanca, i també hi ha diferència de publicitat, Danone fa
publicitat i la marca blanca no.
He arribat a la conclusió que la publicitat és exagerada en alguns casos i que
intenta vendre el producte donant una informació certa, conté milions de
lactobacils, però enganyosa, fent veure que el producte és completament
necessari per a les nostres defenses, gairebé com un medicament preventiu.
Com hem vist, la llei estableix uns límits per a la publicitat per tal de no
confondre la població. Danone, comparant Actimel amb un medicament ha
sobrepassat aquests límits i en algun cas (com en un dels exemples d’aquest
treball) s’ha prohibit la retransmissió d’algun anunci.
Veiem que la publicitat d’Actimel arriba als límits de la legalitat per inflar al
Anàlisimicrobiològic de probiòticslàctics
73
màxim el valor dels seus productes i abraçar el màxim possible d’edats i
condicions socials.
El centre comercial Eroski ven productes amb probiòtics de marques
conegudes que s’anuncien a la televisió i altres que no, amb un preu que es
redueix a la meitat. Per a ells és interessant mantenir-los a tots dos, ja que és
una estratègia comercial i d’aquesta manera arriben a diferents tipus de
consumidors.
Finalment, pel que fa a l’Actimel, no sé si els estudis que m’han proporcionat
són fets per laboratoris propis o independents, de manera que no puc saber si
hi ha algun contra estudi que no conegui. D’altra banda en el cas d’Actívitas, no
he aconseguit cap estudi que avalés la seva qualitat, ja que vaig preguntar per
aquests i vaig demanar si me’ls podien facilitar, però els productors em van
enviar una informació que no era la que necessitava.
Les conclusions més importants d'aquest treball són:
- L'efecte probiòtic d’Actimel (de Danone) i d’Activitas (marca blanca
d'Eroski) és exactament el mateix.
- La publicitat, per una banda, diu la veritat pel que fa a la quantitat de
lactobacils presents en el producte, però per l'altra, enganya la població
intentant comparar els efectes d’aquest producte amb els d'un
medicament.
- També cal dir que no hi ha transparència pel que fa als estudis
mencionats en l'efecte real dels làctics probiòtics.
Durant el temps que he dut a terme el treball de recerca no he tingut cap
problema a destacar i a més m’ho he passat molt be fent-lo. L’única cosa que
ha estat una mica difícil és la recerca d’informació, ja que aquest és un tema
molt estudiat però amb incerteses. Això m’ha portat dificultats a l’hora
d’esbrinar si la informació extreta d’Internet era certa i si estava comprovada
científicament ja que en alguns casos era contradictòria. Els llibres
especialitzats m’han ajudat molt a fer una bona selecció d’aquesta informació.
Ara, encara més, m’he adonat que m’agrada molt l’àmbit de l’alimentació i que
realment és a què em vull dedicar.
74
BIBLIOGRAFIA
V.CARRASCOSA, Alfonso. ¿Quésabemos de? Los microbios que comemos.
Madrid: Catarata, 2011.
MARTI DEL MORAL, Amelia; MARTÍNEZ, J. Alfredo.
¿Sabemosrealmentequécomemos? Alimentostransgénicos, ecológicos y
funcionales. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, S.A. (EUNSA),
2005.
ARIAS, Matilde; BARRACHINA, Jordi; CLOSAS, M. Carme; FERRER, Ramon.
Biologia 2. Barcelona: Castellnou, 2009.
SAZ, Pablo. Equilibra tu flora intestinal dinsCuerpoMente 232. P. 20-25.
STANIER,R. et al. Microbiologia. Madrid: Reverté, 1888.
FACULTAT DE CIÈNCIES. Departament de Microbiologia UAB. Tècnica
microbiològica. 1888-89.
FERRER LORENTE, B; DALMAU SERRA, J. Alimentos funcionales:
probióticos. Valencia: Centro de atención primária, sección de nutrición. [en
línia] < http://www.gastroinf.com/SecciNutri/ALIMENTOS.pdf >
EROSKI CONSUMER. Aliments prebiòtics i probiòtics. Realment són
necessaris? [en línia]
<http://revista.consumer.es/web/ca/20060701/alimentacion/70636.php>
[consulta: 16.9.2011]
EROSKI CONSUMER. Alimentos funcionales. Alimentos probióticos: yogur y
leches fermentadas. [en línia] <http://www.consumer.es/alimentacion/aprender-
a-comer-bien/alimentos-funcionales/tipos/lacteos/04-07.php> [consulta:
22.9.2011]
TARANTO, Maria Pia; MÉDICI, Marta; FONT DE VALDEZ, Graciela. Alimentos
funcionals probióticos. Argentina: Tucamán, Chacabuco. Laboratorio de
tecnologia y Genética. [en línia]
<http://www.quimicaviva.qb.fcen.uba.ar/v4n1/taranto.htm> [consulta: 25.9.2011]
75
Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat. Aliments i salut. [enlínia] <http://www.cus-
usuaris.org/ais/temadelmes/tema02.html>[consulta: 19.10.2011]
Generalitat de Catalunya. CedimCat. Paperdelsprobiòtics en la salut. [enlínia]
<http://www.cedimcat.info/html/ca/dir2450/doc26749.html> [consulta:
27.10.2011 i 28.10.2011]
Europa Press. Las bacterias de la flora intestinal, reservorio para la resistencia
de antibióticos. [enlínia] <http://www.europapress.es/salud/noticia-bacterias-
flora-intestinal-reservorio-resistencia-antibioticos-20101119110719.html>
[consulta: 19.11.2011]
Biblioteca Internacional de Medicina dels EE.UU. Epitelio. [enlínia]
<http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002363.htm>
[consulta: 14.11.2011]
PÉREZ, Christian. Natursan. Benefícios y propiedades del iogur. [enlínia]
<http://www.natursan.net/beneficios-y-propiedades-del-yogur/>[consulta:
30.11.2011]
DANONE RESEARCH. Danone Researchmakes publications of clinicalstudies
on the effects of dairyproductsactivia and actimel, public. [enlínia]
<http://www.studies.danone.com/>[consulta : 4.12.2011]
Actimel de Danone.¿ Porque utilizarlo ? [enlínia]
<http://www.actimel.es/actimel/porque-utilizarlo/> [consulta: 4.12.2011]
M.R.S. Agar [en línia]
<http://www.britanialab.com.ar/esp/productos/b02/mrsagar.htm> [consulta:
5.12.2011]
OSBORN DA, SINN JK. Próbioticos para la prevención la enfermedad alérgica
y la intolerancia alimentaria en neonatos. La Biblioteca Cochrane Plus, 2008.
[enlínia] <http://www.update-
software.com/BCP/BCPGetDocument.asp?DocumentID=CD006475> [consulta:
6.12.2011]
76
R. Amores; A. Calvo; J.R. Maestre, D. Martínez-Hernández. Probióticos.
Madrid: Universidad de Complutense de Madrid, Facultad de Medicina,
Departamento de Microbiologia. [enlínia] <http://www.seq.es/seq/0214-
3429/17/2/131.pdf > [consulta: 6.12.2011]
NATURE. Friendly bacteria move in mysterious ways. [en línia]
<http://www.nature.com/news/friendly-bacteria-move-in-mysterious-ways-
1.9251> [consulta: 7.12.2011]
WIKIPEDIA. La enciclopedia libre. [en línia]
- <http://es.wikipedia.org/wiki/Toxigenicidad>
- <http://es.wikipedia.org/wiki/Duodeno>
- <http://es.wikipedia.org/wiki/Crohn>
- <http://es.wikipedia.org/wiki/Carcin%C3%B3geno>
- <http://es.wikipedia.org/wiki/Linfocito_T>
- <http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%9Alcera_p%C3%A9ptica>
- <http://es.wikipedia.org/wiki/Linfoma#Clasificaci.C3.B3n_de_los_linfoma
s>
- <http://es.wikipedia.org/wiki/Retrovirus>
- <http://es.wikipedia.org/wiki/Agar-agar>
- <http://es.wikipedia.org/wiki/Frotis>
YOUTUBE. Anuncio Spot Danone - Actimel y Pedro, un gran equipo. [enlínia]
<http://www.youtube.com/watch?v=aR1p02hbPo8>Febrer 2011. 0.37 min.
- Actimel L. casei. [en línia]
<http://www.youtube.com/watch?v=c7cJm0lY6o4&feature=related>Sete
mbre 2009. 1.01 min.
- Actimel Susana Griso. [en línia]
<http://www.youtube.com/watch?v=jvzVIcraIhg&feature=related>Març
2009. 1.01 min.
- Spot Cadena de Recomendación Actimel 2011- Lola Herrera.[en
línia]<http://www.youtube.com/watch?v=o_39Ny8Xzh0&feature=related>
Març 2011. 0.31 min.