Post on 10-Mar-2016
description
1
En Moisès Jordi Pinatella, coordinador de Limnos (Associació de Defensa del
Patrimoni Natural del Pla de l’Estany), amb NIF G-17154337, amb seu a Banyoles,
a l’edifici del Museu Darder, situat a la Plaça dels Estudis núm. 2 de Banyoles.
En nom propi i en el de l’entitat que representa
EXPOSA
Que hem tingut coneixement de l’APROVACIÓ INICIAL de la Modificació del Pla
General d’Ordenació Urbana a l’àmbit de la ronda Monestir-riera Canaleta.
Que des de l’any 1998 Limnos lluita per la preservació dels recs i els horts de Sota
Monestir.
Que el gener de 2012 vam elaborar una proposta per Sota Monestir publicada a la
revista la Llúdriga (que adjuntem) que es concreta en la creació del Parc dels Recs i
els Horts de Sota Monestir amb tres puntals bàsics: la preservació i promoció dels
horts i els sistemes de regadiu, la creació d’una zona verda que aprofiti el patrimoni
vinculat als recs i la conversió de la farinera Surribas en un espai de promoció dels
productes autòctons de la comarca.
Que volem fer aportacions per tal de garantir la preservació del patrimoni natural i
cultural de l’indret.
Per tot això fa les següents al�legacions:
1. AL�LEGACIONS DE CARÀCTER GENERAL
1.1. Considerem que l’ordenació del sector Sota Monestir-Riera Canaleta s’hauria
d’abordar en el marc de la revisió del POUM de Banyoles ja que el seu
desenvolupament urbanístic tindrà clares repercussions sobre el model de ciutat.
Al�leguem que es replantegi l’ordenació de Sota Monestir en el marc de la revisió del
POUM.
1.2. Considerem que la Modificació Puntual no compleix l’objectiu de “preservar i
incorporar els valors ambientals propis d’aquest àmbit“ a causa de l’elevada
edificabilitat proposada: 650 habitatges (56 més del que preveia el POUM de 1984) i
34.000 metres quadrats de sòl industrial. Al�leguem que es disminueixi notablement
l’edificabilitat proposada, especialment pel que fa la nombre d’habitatges.
1.3. Considerem que no es compleix l’objectiu de “preservar les zones d’hortes amb un
major valor ecològic i paisatgístic” ja que l’àrea destinada a aquest ús (1,7 hectàrees)
representa menys d’un 10% del total del sector. Al�leguem que es protegeixin nous
sectors d’horta de gran valor ecològic i paisatgístic lligats a la xarxa de recs com els
horts de Can Boada (entre el carrer de Can Boada i la carretera de Vilavenut), els
horts situats entre el camí Fondo i el carrer Ausiàs March o els horts situats al sud de
Can Laqué.
2
1.4. Considerem que l’objectiu de compatibilitzar el desenvolupament urbanístic del
sector amb la preservació i incorporació dels valors ambientals s’hauria de traduir en
una disminució notable de la densitat proposada (31 habitatges per hectàrea en els
dos sectors residencials). Al�leguem que es redueixi notablement aquesta densitat per
tal d’assolir una major protecció de les zones d’hortes i reduir l’edificabilitat a l’entorn
de la carretera de Vilavenut.
1.5. Considerem que hi ha una mancança molt evident de zones verdes a les zones
centrals de Sota Monestir, per exemple a l’entorn de la carretera de Vilavenut que és
justament la zona amb més edificabilitat. Al�leguem que es creïn més zones verdes
articulades a l’entorn de la xarxa de recs potenciant la seva presència i utilitzant el
travertí com a element bàsic en el seu disseny (camins, bancs, parets, elements
decoratiusK). També es podria pensar en la creació d’espais de recreació vinculats
als recs de Banyoles (saltants d’aigua, molins que moguin parcs infantils, zones de
formació natural de travertíK).
1.6. Considerem absurd proposar la creació de zones verdes dins del vial que creua
de nord a sud el sector ja que l’experiència demostra que aquesta localització no
afavorirà la seva utilització per part de la ciutadania. Al�leguem que les zones verdes
se situïn fora de la xarxa viària bàsica.
1.7. Considerem que manca un estudi exhaustiu del patrimoni existent a la zona, en
especial de l’existència de trams de rec amb paret de travertí i amb elements de
regulació de cabal (cadiretes, bagants, saltantsK) que remeten a l’origen medieval
d’aquesta xarxa de regadiu i que tenen un gran valor patrimonial, històric, cultural i
social. Al�leguem que es realitzi un estudi integral de tot el patrimoni de Sota Monestir.
1.8. Considerem que el nou vial central que enllaçaria els carrers Joan XXIII i la Ronda
Canaleta tindrà un enorme impacte ambiental sobre la zona d’hortes més valuosa
(entorn de Cal Laqué) i recordem que es va projectar en el marc del POUM de 1984
quan encara no hi havia la variant de Banyoles. Al�leguem que es faci un estudi de
mobilitat en el que es busquin alternatives més flexibles per relligar la trama urbana de
la ciutat en aquesta zona concreta a través del reforçament/replantejament de la ronda
Fortià i del carrer de la Canaleta/carrer dels Agraris.
1.9. Considerem que el projecte no garanteix suficientment la funcionalitat ecològica
de la zona de Sota Monestir sense incorporar la protecció dels recs, veritables
vertebradors ecològics de la zona. La manca d’informació sobre el tractament que es
donarà als recs de la zona, al�legant la redacció i aprovació d’un posterior pla especial
dels recs, no garanteix la conservació d’aquests, ni permet assegurar la funcionalitat
ecològica con a connector biològic de l’espai entre l’Estany i el riu Terri. Al�leguem que
no s’aprovi el pla sense la incorporació del pla de recs o d’algun projecte de
conservació del rec de Ca n’Hort i Teixidor que permeti la connexió de l’Estany i la
riera Canaleta amb una amplada i cabal suficient, envoltades de zones verdes o horts
urbans.
3
2. AL�LEGACIONS EN RELACIÓ ALS ASPECTES AMBIENTALS
2.1. Que en l’informe ambiental apartat 2.1.1.1. Climatologia es parla de les pluges
abundants que afecten al municipi de Banyoles. Que aquestes pluges, i la presència
de l’Estany, fan que l’aigua desguassi en direcció a la riera Canaleta, al límit de la zona
d’estudi, essent aquesta i el rec de Ca N’Hort-Teixidor els principals llocs de desguàs
de les pluges. Que hi ha instal�lat un sistema automàtic a la zona del Club natació
Banyoles per fer desguassar les aigües cap a la riera Canaleta. Per això, demanem
que se citi en aquest apartat la importància dels recs i la riera Canaleta en aquesta
zona com a vies de desguàs de l’Estany de Banyoles.
2.2. Que a l’informe ambiental apartat 2.2.1.2 Anàlisi de Patrimoni Natural,
concretament al punt 2.1.2.1 Principals unitats ambientals es diu, textualment:
“L’entorn de l’Estany conté diverses espècies protegides i d’especial interès, com les
falgueres Thelypteris thelypteroides (protegida pel PEIN) i Ophioglossum vulgatum,
l’hepàtica Riccia fluitans, diferents tipus d’espigues d’aigua (Potamogeton spp.), joncs,
càrexs, Ranunculus lingua, etc.” Que als marges dels recs de la zona de Sota Monestir
hi creixen sovint balques i altres espècies pròpies de l’Estany. Que algunes espècies
d’espigues d’aigua (Potamogeton spp.) es troben presents en els recs de la zona de
Sota Monestir. Per això, demanem que es faci constar la presència d’aquestes
espècies d’ambients humits i protegides (Potamogeton spp.) en els recs de la zona
objectiu del projecte.
2.3. Que a l’informe ambiental, a l’apartat 2.1.2.2 Espais naturals protegits i
connectivitat, hi diu, textualment, “L’estany de Banyoles, tal com diu l’Agenda 21, tot i
estar inclòs al PEIN i a Ramsar, encara té moltes mancances de gestió, com per
exemple, no té un Pla Especial de Gestió ni un òrgan encarregat de portar-lo a terme,
el Reglament d’Activitats de l’Estany no té potestat sancionadora, la gestió dels
municipis de Banyoles i Porqueres s’ha portat de manera independent i sense un
personal ni un pressupost específics, etc. En canvi, s’han establert un vedat de pesca i
diversos itineraris senyalitzats.” Que el Consorci de l’Estany de Banyoles, amb
participació dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres, està realitzant tasques de
gestió de l’Estany de Banyoles de forma coordinada, amb personal i pressupost. Per
això, demanem que s’inclogui el Consorci de l’estany de Banyoles com a òrgan que
gestiona la zona de l’Estany de Banyoles.
2.4. Que en l’informe ambiental a l’apartat 2.1.5.3 Anàlisi del risc d’inundació només se
cita el risc pel que fa a la riera Canaleta, sense tenir en compte la importància dels
diferents ramals del rec de Ca N’Hort-Teixidor en l’àmbit d’actuació com a desguàs en
cas de pluges importants. Que en alguns casos, el control del pas d’aigua pels recs
durant períodes de pluges abundants és realitzat pels mateixos veïns. Que les
actuacions que afectin als recs d’aquesta zona pot provocar greus problemes
d’inundacions. Per això, demanem que s’estudiï la importància dels recs com a
desguàs en aquesta zona i s’inclogui aquest en l’informe ambiental.
4
Vessador de Can Laqué (1986)
Rec de Ca N’Hort-Teixidor, al seu pas per les Hortes de Ca La Flora (1986).
5
2.5. Que en l’informe ambiental, a l’apartat 2.2 Diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla, hi
diu “Sant Esteve del Monestir”. Que aquest nom es repeteix en diferents punts de
l’informe. Que el nom correcte és “Monestir de Sant Esteve”. Per això, demanem que
s’escrigui correctament el nom del Monestir de Sant Esteve en totes aquelles parts del
Projecte on se citi aquest.
2.6. Que en l’informe ambiental, a l’apartat 2.2 Diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla, hi
diu, textualment, “Al límit est del sector, hi transcorre la riera de Canaleta
(posteriorment riu Terri), amb una llera bastant estreta i una vegetació de ribera en
general escassa, principalment formada per canyissars.” Que la principal espècie
vegetal de la Canaleta en aquesta zona és la canya (Arundo donax), espècie exòtica
invasora utilitzada pels hortolans. Que, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia catalana,
un canyissar és:
1 BOT Lloc poblat de canyissos.
2 GEOBOT Herbassar alt i fistulós, helòfit, dominat pel canyís, que es fa a les vores
de les basses somes o dels corrents d'esmunyiment suau.
Per això, demanem que s’utilitzi el terme correcte, “canyar”, ja que no es tracta ni molt
menys de la vegetació autòctona que correspondria créixer en aquest espai.
2.7. Que a l’informe ambiental, a l’apartat 6.1 Compliment dels objectius i els criteris
adoptats es parla de l’OBJECTIU AMBIENTAL 1: REDUIR EL RISC D’INUNDACIÓ
DUENT A TERME LES ACCIONS NECESSÀRIES A LA RIERA DE LA CANALETA,
D’ACORD AMB L’ESTUDI HIDRÀULIC ELABORAT. Que no es té en compte el gran
volum d’aigua que porta el rec de Ca N’Hort-Teixidor en el seu tram principal,
desdoblat a nivell de Can Laqué i tornat a unir just passada la finca. Que aquest rec fa
de desguàs a la zona i recull gran quantitat d’aigua durant pluges fortes. Per això,
demanem que s’inclogui en aquest objectiu ambiental un estudi hidràulic d’aquest rec,
per tal d’evitar potencials inundacions al seu entorn.
2.8. Que a l’informe ambiental es fa un estudi ambiental comparatiu de dues
alternatives, la alternativa zero, basada en deixar el planejament vigent fins ara, i
l’alternativa 1, que serà la proposta del projecte aprovada provisionalment.
Considerem aquesta comparativa esbiaixada i tramposa, doncs obvia una tercera
alternativa, que seria la d’un projecte per a Sota Monestir que conservi tota la
superfície actualment dedicada a horts de la zona. Sense aquesta nova alternativa
sobre el paper, la comparativa està incomplerta i considerem l’informa ambiental com
a tècnicament incomplet, i políticament manipulat. Al�leguem que es faci un informe
ambiental que incorpori aquesta tercera alternativa per conèixer els pros i contres de la
mateixa en relació a la proposta aprovada actualment.
6
2.9. Que a l’informe ambiental es marquen les DIRECTRIUS BÀSIQUES PEL
PROJECTE DE GESTIÓ, CONSERVACIÓ I RECUPERACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL
DE LA RIERA CANALETA AFECTAT PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL. Al�leguem
que es considera aquest aspecte de molta rellevància i que un projecte de gestió de la
riera Canaleta és necessari i urgent de cara a la conservació dels valors ecològics i la
funcionalitat d’aquest espai, tot seguint les directrius marcades en aquest document.
Al�leguem que aquestes mateixes directrius s’apliquin als recs de la zona i es
mantinguin per la Canaleta.
2.10. Que en el mapa d’inundabilitat de la pàgina 13 i 14 de la memòria del projecte
queda perfectament palès el risc que hi ha d’una inundació, amb un temps de
recurrència de 100 anys, a certes zones a l’entorn de la riera Canaleta on el present
projecte preveu equipaments municipals i terreny industrial. Que tot i que es realitzin
mesures per contenir aquest risc mitjanzant la creació de motes això augmenta la
canalització de la riera, eleva el risc d’inundació d’altres zones curs avall de la riera i
no protegeix d’una inundació gran, doncs també els recs aportarien aigua a la zona
des d’altres zones. No es tracta d’un problema de fer motes, sinó es tracta d’un tema
de nivell del terreny de la zona, la cota a la qual es troben la situa en risc d’inundació.
Al�leguem que aquestes zones inundables es destinin a zones verdes i que es realitzi
un informe d’inundabilitat rigorós del a zona firmat per una autoritat competent.
3. AL�LEGACIONS EN RELACIÓ A LA MOBILITAT
3.1. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 3.3. Intensitat de
trànsit dels vials actuals i capacitat de la xarxa es fa referència a dades de 2007,
abans de l’actual crisi econòmica, i es preveu un creixement de la circulació i la
construcció de noves infraestructures en un moment en què els projectes estan aturats
per manca de diners de l’administració i en què el constant augment del cost de la
gasolina pot arribar a capgirar aquest creixement. Per això, s’al�lega que es tinguin en
compte dades actualitzades (2012), així com les previsions actuals de les
administracions quant a modificacions de les infraestructures en els diferents projectes
citats, la majoria d’ells molt costosos.
3.2. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 4.1.1. Mobilitat
obligada (2001) s’estan utilitzant dades excessivament antigues, on no es discerneix el
tipus de vehicle privat (cotxe, moto de gran cilindrada, motocicleta), i que difícilment es
corresponen amb les actuals, on la població ha canviat de característiques, ha
augmentat i, a més, pateix en molts casos les conseqüències de la crisi. Que aquest
estudi es va realitzar abans de crear el transport públic al Pla de l’Estany (2007). Per
això, s’al�lega que, en no ser vàlides aquestes dades per justificar el projecte, es
procedeixi a la seva actualització amb els estudis que siguin necessaris.
3.3. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 4.1.2. Mobilitat
quotidiana (2006) s’utilitzen dades no només anteriors a l’inici de la crisi actual, amb
molta gent a l’atur o amb problemes de feina que ha canviat la seva mobilitat, sinó que
7
no es té en compte les característiques especials de Banyoles, població sense
ferrocarril i relativament aïllada respecte a poblacions més grans (Girona / Olot /
Figueres). Per això, s’al�lega que cal valorar la realitat de la mobilitat a Banyoles i real.
3.4. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 5.1. Xarxes
d’itineraris principals per a vianants no se citen els “caminets” existents a la zona de
sota Monestir i que serveixen o podrien servir en el cas dels que estan en mal estat
per a molts vianants per a desplaçar-se. D’aquests, els més utilitzats i en millor estat
són el que va de la Ctra de Vilavenut a can Puig travessant hortes, el que va de les
Cases de Can Sala a Canaleta també pels horts i el que va del Camí Fondo al C/
Ausiàs March. Per això, s’al�lega que es conservin aquests “caminets” i se’n recuperin
d’altres per tal de millorar la mobilitat a peu a la zona.
3.5. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 5.3.2 Actuacions
en relació a la xarxa d’itineraris per a bicicleta, es proposa la creació d’un carril per a
bicicletes amb un objectiu de lleure, descartant-ne la presencia a la zona industrial. Per
això s’al�lega que cal preveure carrils per a bicicletes i zones de pas prioritari per
aquestes per afavorir aquest vehicle sigui utilitzat com a mitjà de transport, com se cita
en altres punts del mateix estudi d’avaluació de mobilitat, en tot l’àmbit d’actuació, i no
com a element de lleure, proposta que es contradictòria amb tota la proposta de
mobilitat.
3.6. Que en l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 5.3.2
Actuacions en relació a la xarxa d’itineraris per a bicicleta, en l’acció 2. GARANTIR
UNA DOTACIÓ MÍNIMA D’APARCAMENT PER A BICICLETES A FORA DE LA VIA
PÚBLICA, es proposa la creació de 294 places per a bicicletes en la zona industrial,
contradictòria amb la proposta que apareix al punt 5.3.2. Actuacions en relació a la
xarxa d’itineraris per a bicicleta, on literalment, “Tampoc es considera recomanable
incloure en aquesta zona (carril bici) els vials del SUD Industrial Canaleta, degut als
usos que hi són previstos”.
3.7. Que en el projecte es parla de mantenir les edificacions del PAU Can Laqué, però
en la Taula 2. Paràmetres urbanístics principals dels diferents sectors de la MP (Estudi
de la mobilitat generada, pàg. 13) es parla d’una alçada màxima de PB+1, quan les
edificacions existents en aquesta zona tenen PB+2 (Cases d’en Sala) i la més recent
(Can Pau), fins a 4 nivells, resultant doncs una contradicció entre el projecte i la
realitat. Per això, s’al�lega que cal revisar aquesta taula abans de donar per aprovat el
projecte.
8
4 AL�LEGACIONS EN RELACIÓ A LA MEMÒRIA SOCIAL
4.1. Que a la Memòria social en el punt 2 Anàlisi de les dades socioeconòmiques de
l’àmbit, apartat 2.2. Perfils de la població, s’utilitzen dades de 2010, actualment
desfasades, que mostren un increment creixent de la població, essent les dades
actualment disponibles, de 2011, més discretes. Per això, al�leguem que cal analitzar
la situació des de l’actualitat, en què la crisis econòmica està provocant un descens en
la població que pot anar-se accentuant en els anys futurs com a causa dels ajustos
realitzats pels governs Central i Autonòmic.
4.2. Que a la Memòria social del Projecte de Modificació del PGOU a l’àmbit de la
Ronda Monestir-Riera Canaleta, en el punt 2.3. Dades econòmiques, apartat 2.3.1
Sector turístic, no se cita en cap moment la importància del patrimoni cultural com a
element d’atracció turística a Banyoles, tot i haver-hi dos museus, diverses esglésies,
el Monestir de Sant Esteve i els recs o els elements associats a aquests (Llotja del
Tint, Farga, farinera Surribes, zones d’hortes), el jaciment neolític de La Draga,
l’Arqueta de Sant Martirià, Plaça Major i Barrti Vell, etc. Que l’Ajuntament de Banyoles
ha realitzat en diverses ocasions propostes per potenciar aquest patrimoni cultural com
a rellevant des del punt de vista turístic, i en canvi no s’ha valorat cap d’ells en aquest
projecte. Per això, s’al�lega que s’incloguin tots els elements relacionats amb el
patrimoni cultural de Banyoles en aquest apartat de la memòria social del projecte.
4.3. Que a la Memòria social del Projecte de Modificació del PGOU a l’àmbit de la
Ronda Monestir-Riera Canaleta, en el punt 2.3. Dades econòmiques, apartat 2.3.1
Sector turístic, no se cita en cap moment la importància de l’Estany com a zona PEIN
o el Turisme Rural, del qual hi ha una àmplia oferta a nivell comarcal com a punts
d’atracció turística. Per això, s’al�lega que s’incloguin aquests elements i la seva
potenciació, fins i tot dins l’espai del projecte, en l’apartat 2.3.1.
4.4. Que a la Memòria social del Projecte de Modificació del PGOU a l’àmbit de la
Ronda Monestir-Riera Canaleta, en l’apartat 2.4. Parc d’habitatges, el nombre
d’habitatges buits és molt reduït. Que s’intueix un càlcul a la baixa d’aquests
habitatges, i la manca de referències als que porten anys en construcció. Que a
Banyoles és fàcil detectar habitatges unifamiliars i pisos buits, abandonats,
semiabandonats, a mig construir o en lloguer; entre d’altres llocs, a les zones de Mas
Palau, Canaleta i Can Puig, a tocar de la zona en projecte. Que el nombre d’espais
comercials buits , alguns dels quals mai han estat utilitzats, també és molt elevat a la
població. Per això s’al�lega que es faci un estudi seriós i complet dels habitatges i
espais comercials buits, semiabandonats i a mig construir a la població abans de
promoure la construcció d’altres de nous.
9
5. AL�LEGACIONS EN RELACIÓ A L’APARTAT MEMÒRIA I NORMATIVA
5.1. Que a l’apartat de memòria i normativa, a l’apartat 2. Objecte de la modificació, hi
diu, textualment “En l’actualitat únicament, una àmplia zona darrera la Ronda Monestir
i llindant a la riera Canaleta, resta com un buit urbà central dins la trama urbana
residencial de la ciutat. És una zona d’horta, terrenys agrícoles i erms, amb diverses
ocupacions i edificis obsolets d’indústries en desús, i que el pas del temps i el
tancament d’aquestes indústries han comportat un canvi d’expectativa per la seva
posició urbana, que el PGOU no podía preveure trenta anys enrere.” Que en aquest
paràgraf no s’inclou l’existència de vivendes en aquesta zona, quan n’hi ha una
quantitat considerable, alguna d’elles en edificis d’alguns centenars d’anys d’antiguitat
restaurats. Per això, demanem que s’inclogui al paràgraf “amb diverses vivendes en
edificis nous i antics restaurats, ocupacions i edificis obsolets d’indústries en desúsK”
5.2. Que a l’apartat de memòria i normativa, en l’apartat 5. Les hortes i els recs, en el
punt 5.2. Els recs, hi diu, textualment, “hi ha el molí d’en Rabassa, surt en direcció Can
Laqué, i passant per Can Boada segueix fins a trobar-se amb el rec de la Figuera d’en
Xó.”. Que aquest apartat cita els principals punts d’antic ús industrials dels recs. Que
no se cita l’ús industrial que tenia el rec a Can Laqué. Per això, demanem que es
redacti aquest fragment de la següent forma: “hi ha el molí d’en Rabassa, surt en
direcció Can Laqué (antiga fàbrica de calç i ciment), i passant per Can Boada segueix
fins a trobar-se amb el rec de la Figuera d’en Xó.
5.3. Que a l’apartat de memòria i normativa, a l’apartat 6. La industrialització, hi diu,
textualment, “Per altra banda, dins la mateixa zona també s’havien instal�lat altres
indústries i molins, com ara la fàbrica tèxtil de Can Castanyer i la farinera Surribas, i
molins com el d’en Laqué i el d’en Boada.” Que Can Laqué no era un molí, sinó una
fàbrica de calç i ciment, amb un forn ara enderrocat, que va funcionar de finals del S.
XIX fins més enllà de mitjans del s. XX. Que en aquests terrenys, ara habitats pels
descendents del propietari de la fàbrica, Vicenç Laqué, queden encara restes del que
va ser la fàbrica, tot i haver estat aquesta parcialment enderrocada i transformada. Per
això, demanem que se substitueixi l’expressió “molins com el d’en Laqué i el d’en
Boada” per “molins com el de Can Boada i indústries com la fàbrica de ciment Laqué”.
5.4. Que en cap punt del projecte s’esmenta la importància dels valors paisatgístics de
la zona i la seva obligada preservació, com venen descrits dins el Catàleg de Paisatge
de les Comarques Gironines i el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. En
el primer document, de caràcter tècnic i informatiu, es parla explícitament dels valors
la xarxa d’horts i recs de Banyoles i del seu patrimoni associat i en recomana la
recuperació, rehabilitació i valorització a partir de la seva consideració com a element
estructurador del paisatge; també recomana un estudi del conjunt del sistema històric
de canals i infraestructures hidràuliques per tal de minimitzar la desaparició d’aquest
sistema històric i mantenir la identitat d’aquests paisatges agrícoles; diu que la
preservació i potenciació de l’activitat hortícola facilitaria la conservació i manteniment
de tota la xarxa de recs i canals com a bé d’interès comú; i, finalment, insta a procurar
pel manteniment dels horts del voltant de Banyoles i dels que resten dins la trama
10
urbana, amb una especial atenció als de Sota Monestir. Però és que el segon
document, de caràcter normatiu, té una directriu (OQP 7) que obliga als nous plans
d'ordenació urbanística municipal o la revisió dels vigents a “protegir i ordenar el
patrimoni dels sistemes històrics de canals i infraestructures de l'aigua de més interès
paisatgístic, tot vetllant per la gestió i recuperació dels restants” i “qualificar com a sòls
no urbanitzables d'especial protecció paisatgística les zones on el sistema de canals i
infraestructures hidràuliques sigui més notòria”. Per tot això, al�leguem que es faci un
estudi realitzat per un equip de tècnics competents del conjunt d’aquest espai i els
seus valors i que es qualifiquin com a sòl no urbanitzable d’especial protecció
paisatgística les zones que resultin de més valor segons l’estudi.
Moisès Jordi Pinatella
President de Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany
Banyoles, 4 d’octubre de 2012
Il•lustríssim Sr. Alcalde President de l’Ajuntament de Banyoles