6 contes curts Tony de Mello

Post on 18-Feb-2017

199 views 5 download

Transcript of 6 contes curts Tony de Mello

Música: Nikos Ignatiadis

Un ós recorria constantment, a dalt i a baix,

els sis metres de llarg de la gàbia on vivia.

Quan, al cap de cinc anys, el van deixar lliure, l'ós va seguir recorrent a dalt i a baix

els mateixos sis metres, com si encara estigués dins de la gàbia.

…I ho estava... per a ell..

1Els murs

que ens empresonensón mentals,

no reals.

2Els nostres enemics no són els que ens odien., Sinó aquells a qui nosaltres odiem. . .

Un ex-convicte d'un camp de concentració nazi va anar a visitar un amic que havia compartit amb ell tan penosa experiència.

”Has oblidat ja als nazis?” li pregunto al seu amic.“Si”, va dir aquest.

”Doncs jo no. Encara segueixo odiant-los amb tota la meva ànima.”

El seu amic li va dir afablement::

”Aleshores, encara segueixen tenint-te presoner.”

-“Perdoni, senyor”, va dir el tímid estudiant,

“però no he estat capaç de desxifrar el que em va escriure vostè al marge

en el meu últim examen....”

-“Li deia que escrigui vostè d'una manera més llegible”, li va replicar el professor.

3

La majoria de les vegades, els defectes que veiem en els altres

son els nostres propis defectes.

La Pesta es dirigia a Damasc i va passar veloçment al costat dela tenda del cap d'una caravana en el desert.

-“On vas amb tanta pressa?” Li preguntà el cap.

-“A Damasc. Penso cobrar-me un miler de vides.”

De retorn de Damasc, la Pesta va passar de nou al costat de la caravana. Llavors li va dir el cap: -“Ja sé que t'has cobrat 50.000 vides, no el miler que havies dit!.”

-“No,” li va respondre la Pesta. -“Jo només m'he cobrat mil vides. La resta se les ha emportat la Por.”

4El poder de la por

Deia un ancià que només s'havia queixat una vegada en tota la seva vida.

Quan anava amb els peus descalços i no tenia diners per comprar sabates.

Llavors va veure a un home feliç que no tenia peus.

I mai va tornar a queixar-se.

5Felicitat

.

Estava el filòsof Diògenes sopant llenties quan el va veure el filòsof Aristip, que vivia confortablement a força d'adular al rei.

I li va dir Aristip: "Si aprenguessis a ser submís al rei, no hauries de menjar aquestes escombraries de llenties".

I Diògenes li va replicar : "Si haguessis tu après a menjar llenties, no hauries d'adular al rei".

6Diògenes