INTRODUCCIÓ A L’ARQUITECTURA

ies montsacopa. Olot

ARQUITECTURA. Definició

Cal considerar l’arquitectura com la creació d'espais interiors que siguin confortables i adequats a l’ús que se n’ha de fer. La creació d’aquests espais interiors presenta una veritable dificultat tècnica: la coberta superior. Aquest element no només presenta les dificultats constructives més importants sinó que d'ell en depèn tota l’estructura arquitectònica i n'arriba a condicionar tot l’estil. De fet, la història tècnica de l’arquitectura és la història dels sistemes de cobriment, és a dir, dels elements sostinguts i els elements de suport estan condicionats pels elements sostinguts.

Línies rectes i verticals: Pedra Gentil. Vallgorguina

Línes curbes: Escala. Porto

MATERIALS

Han estat de tres tipus: fang ; pedra; altres

FANG: és el material més usat en la història de l’arquitectura. Adopta formes diferents com:

• el rajol: prisma rectangular cuit al forn. La tècnica de l’obra de rajol és la paleteria.

• el tovot (o tova): és una massa de fang, barrejada amb palla i modelada com el rajol, però assecada al sol. L’utilitzen els pobles amb un nivell tècnic poc evolucionat, amb pocs recursos. Forma part de l’arquitectura tradicional i rural.

rajola

tova

PEDRA: S’han utilitzat diversos tipus de pedres. Entre les més usades :

• el granit (compacte i dur) format per feldspat, quars i mica;

• la calcària, carbonat de calç; • el marbre, destacat pel luxe que

confereix a la construcció• A les cobertes en zones de muntanya

s’usa la pissarra.

granit

calcària

marbres

ALTRES MATERIALS: en arquitectura també es fan servir altres materials, uns més tradicionals, com la fusta o el ferro, i altres de més recents, lligats als processos industrials, com el ciment, el formigó, el vidre, el titani, l’alumini, l’acer o el metacrilat.

Nous materials: titani

Vidre

metacrilat

alumini

ELEMENTS DE SUPORT. El mur

El MUR: és un suport continu que serveix per tancar un espai. En el mur hem de considerar els elements següents:-aparell: és la forma en què es troben disposats els materials a l’interior del mur.-parament: són les superfícies exteriors del mur.-morter: és la capa de material formada per ciment o calç, barrejat amb aigua i sorra (farciment).

Els murs es poden classificar de moltes maneres diferents:*pel material poden ser de terra, de rajol o de pedra.*per la forma poden ser irregulars (ciclopis, maçoneria -pedres petites unides per fang o ciment- i maçoneria per filades) i regulars (carreus o pedres tallades regularment. Poden ser disposades en isòdom -carreus d’una mateixa mida- i pseudoisòdom -carreus de dues mides diferents- ; també poden ser disposades en encoixinat o de forma poligonal). El mur pot introduir també faixes o bandes.

El mur

Quan el mur està fet amb materials pobres potser recobert per altres materials i parlem d’enfoscat (primera capa de barreja -guix i morter- ennegrida amb carbó), d’enlluït (segona capa més fina i blanquinosa) i esgrafiat (decoració que es forma amb vàries capes de barreja de diferent color, rascant les capes superiors per deixar aldescobert alguna de les inferiors).Hi ha parts del mur que poden enquadrarespais buits: els elements que sustenten reben el nom de muntants: la part sustentada, llinda si és recta i arc si és corba.

ELEMENTS DE SUPORT. La llinda

ELEMENTS DE SUPORT. L’arc

Per la seva importància arquitectònica, té característiques pròpies. Els elements de l’arc són els següents:- dovelles: són peces, en forma de falca, que formen l’arc.- clau: és la dovella central de l’arc.- salmer: són les dovelles dels extrems de l’arc.-imposta: és la motllura que surt sota el salmer que remata el muntant.- llum: amplada màxima de l’arc.

Les parts de l’arc són:

- intradós: cara còncava o interior de l’arc.

- extradós: cara convexa o exterior de l’arc.

L’arcD’arcs n’hi ha de moltes menes i poden classificar-se en funció de diferents conceptes. Així trobem:* per la seva curvatura poden ser:- d’un sol centre: hi ha l’arc de mig punt (forma semicircular), arc rebaixat (no arriba al semicercle), de ferradura (prolonga el semicercle) i peraltat (prolongació de l’arc de mig punt mitjançant un segment recte fins a la línia d’impostes).

L’arc- de varis centres: hi ha l’arc apuntat (de dos centres), arc carpanell (de tres centres), arc conopial (de quatre centres, còncau i convex) i el mixtilini (de varis centres, alternant corbes i rectes).

* per la funció que fan poden ser:- arc former (arc paral·lel a l’eix d’una nau).- arc toral (arc transversal a la nau i que sustenta la volta).- arcbotant (arc que transmet les forces d’una coberta a un contrafort de forma tangencial).

Altres tipus d’arcs

Cintra per bastir els arcs

ELEMENTS DE SUPORT. Pilars i columnes

Tots són elements de suport però, a diferència del mur, no tenen continuïtat sinó que permeten l’obertura d’espais buits per deixar passar la llum i l’aire. Quan el suport té secció rectangular, quadrangular, cruciforme o poligonal parlem de pilar; en el cas que aquest pilar estigui adossat al mur parlem de pilastra; si el suport té secció circular ens referim a la columna, segurament l’element de suport més conegut i usat; i finalment si el suport té forma figurativa parlem de cariàtide (en el cas de ser figura femenina) i d’atlant (en cas de ser figura masculina).

La columna consta de les següents parts:- capitell: part superior de la columna: consta d’equí,

àbac i collarí. - fust: part central de la columna, tronc.- basa: pòdium sobre el que es recolza la columna.

ALTRES ELEMENTS DE SUPORT•MÈNSULA: element arquitectònic de suport que sobresurt del pla vertical del mur i a la qual es transmet la càrrega que rep de la coberta. Té major vol que no pas alçada. •CARTEL.LA: una mena de mènsula que té més alçada que vol, i serveix per sostenir un balcó… •CONTRAFORT: és un tros de mur, adossat en angle (generalment recte) a un altre mur, que transmet directament la força o pressió lateral d’una coberta de volta fins al terra.  

ELEMENTS SUSTENTATS o COBERTES

• Llinda: s’anomena llinda a tots els elements sostinguts horitzontalment i construïts d'una sola peça. Això vol dir que la flexió d'una llinda ha de ser mínima i que les forces que faci sobre els elements de suport han de ser verticals.La característica d’aquesta arquitectura és que sembla estàtica. És el cas de l’arquitectura d'Egipte, de Grècia i de certes obres romanes.En l’arquitectura clàssica rep el nom d'entaulament tot el conjunt d'elements que es troben sobre les columnes. Les parts característiques de l’entaulament, la llinda (o arquitrau), el fris, la cornisa i el frontó, es mantenen en tots els estils, tot i que els components del fris varien molt de l’un a l’altre.

Entaulament

L'arquitectura arquitravada s’acaba amb teulades que tenen dos o més vessants (aigües). L’element fonamental d'aquestes cobertes és l’encavallada, una armadura triangular que, repetida cada certa distància, permet cobrir tot el sostre. A l’art clàssic l’encavallada va originar el frontó, que va ser un marc magnífic per a la gran estatuària grega.

Volta de canóLa volta: es pot considerar que sorgeix de la projecció imaginària d'un arc que segueixi un moviment de translació, generalment recte. La volta resultant pren el nom de l’arc que es projecta, excepte si es tracta d'un arc semicircular o de mig punt, en aquest cas la volta s’anomena de canó o de canó seguit.La volta de canó se sol construir amb uns arcs de reforç interiors que reben el nom de faixons o torals que descansen sobre pilars (pilastres, a l’exterior dels quals hi van els contraforts.

------CONTRAFORT

Monestir de Vilabertran

Volta per aresta

Aquesta coberta, que es feia servir molt en l’art romànic de l’edat mitjana, no era prou segura, és per això que es va recórrer a la volta per aresta, que s'obté amb la intersecció ortogonal de dues voltes de canó. D'aquesta manera es va aconseguir que la càrrega es localitzés en quatre punts on s'hi van col·locar uns pilars ben forts. Gràcies a això la resta de mur podia ser més lleugera.

Oratori de Sant Blai. Mallorca

Volta ojival

Més endavant, però també durant l’edat mitjana, a les arestes d'aquestes voltes primitives s'hi va posar uns arcs anomenats ogives que recullen tots els pesos oblics de la coberta i els transmeten cap als extrems, on per la banda de fora, passen a uns arcs projectats a l’aire anomenats arcbotants, que, seu torn, els transmeten als contraforts aquests a terra. La diferència entre la volta per aresta i la volta ogival, pròpia de l’art gòtic, va ser fonamental per al progrés de l’arquitectura.

Sta. Maria del Mar

Altres tipus de voltes

CúpulaLa cúpula planteja bàsicament dos problemes tècnics: el primer és el del seu assentament sobre un espai quadrat, i el segon, el dels pesos oblics.El primer problema es resol amb les trompes i, d'una manera més enginyosa, amb les petxines.El problema dels pesos oblics es resol amb la col·locació de quarts d'esfera que ocupen els quatre arcs que sustenten la cúpula, també traient-li pes i faixant-la interiorment com va fer BRUNELLESCHI a la catedral de Florència.

Cimborri Catedral de València

San Vicente. Àvila

Catedral de Burgos

Cúpula

La cúpula: és la coberta que resulta de la projecció imaginària d'un arc que segueixi un moviment de rotació sobre ell mateix. Normalment també pren el nom de l’arc que l’engendra, tret que es tracti de l’arc de mig punt, en aquest cas la cúpula s’anomena esfèrica o bé de mitja taronja.Normalment la cúpula descansa sobre un tambor o cos cilíndric amb finestrals i a la clau s'obre un llanternó que contribueix a la il·luminació de l’interior.

TIPUS DE REPRESENTACIONSLa visió global d’un edifici s’acostuma a representar en dibuixos,

anomenats plànols. Així podem distingir aquests plànols segons el que vulguin representar:•PLANTA: és la representació d’un edifici vist des de dalt.•SECCIÓ: és la representació d’un edifici, segons un tall imaginari, perpendicular al terra. El tall pot ser:

· longitudinal: pla que talla la construcció pel llarg.· transversal: pla que talla la construcció per l’ample.

•ALÇAT: és la representació de les façanes de l’edifici sense cap deformació (visió frontal•PLA ISONOMÈTRIC: és una representació imaginària que combina la planta, les seccions longitudinal i transversal i part de la seva façana en perspectiva, seria com si el dibuixant veiés l’edifici penjat a l’aire des de baix.

Altres materials

Ferro I vidre

Arquitectura del ferro

Darby, Abraham. Puente sobre el río Severn, 1779.