3. expressionisme

Post on 21-Jun-2015

1.025 views 1 download

Transcript of 3. expressionisme

EXPRESSIONISME

institut montsacopa. olot

El terme expressionisme té dues accepcions. D'una banda, i en sentit ampli, es refereix a tendències artístiques d’èpoques molt diferents en que l’artista deforma la realitat ¡ pretén comunicar al públic sensacions i emocions personals, no pas realitats objectives. De l’altra, i en sentit restringit, s'entén per expressionisme un corrent pictòric, literari i cinematogràfic nascut a Alemanya entre el 1905 i el 1925, dins el marc general dels moviments anomenats primeres avantguardes. Es va desenvolupar en diverses fases i en diversos centres geogràfics mentre transitaven en paral·lel amb altres corrents que també pertanyen al mateix marc artístic.Aquest marc de les primeres avantguardes sol dividir-se, per tal de comprendre'l millor, en dos tipus de llenguatges, que agrupen, cadascun d'ells, les característiques que els són més afins. Així, distingim entre un llenguatge on predomina la intuïció i l’expressivitat, i un altre que es basa en la raó i en la normativa. El primer inclou el fauvisme, l’expressionisme i l’abstracció lírica. El segon inclou el cubisme, el futurisme i els moviments d'abstracció geomètrica, com el suprematisme, el constructivisme i el neoplasticisme.L'expressionisme va ser, entre tots els corrents del llenguatge intuïtiu, el més radical i corrosiu. Es desenvolupà a Alemanya, constituïda en estat independent des del 1871, que iniciava un conflictiu període històric d'expansió-contracció de conseqüències tràgiques.

La Crucifixió, Retaule d'Isenheim (1512-1516), de Grünewald

Antecedents:

L'església d'Auvers-sur-Oise (1890). Van Gogh

Autorretrat dedicat a Gauguin

La Pietat segons Delacroix

M. Nacional, Oslo; expressionisme. Oli i tremp/cartró ( + de 20 versions). (91x73 cm). Expressió de la soledat, l’angoixa, la por, la impotència.

La dansa de la vida. 1899-1900

La mort de la mare. 1899-1900

La mort a la Cambra de la malalta (1893) Pubertat (1895) Madona (1902)

http://www.edu365.cat/batxillerat/art/expressio/antecedents_exp.htm

El segon crit, d’Erró Inflatablescream de Fishbone

El crit a els Simpson

Els pintors expressionistes que prenen Munch com a precursor es van donar a conèixer en diversos grups d'artistes:

1r Grup: Die Brücke (El pont). Aparegué a Dresden, el 1905, i es traslladà a Berlín el 1911. Els components principals foren: Kirchner (Cinc dones al carrer, 1913), Otto Müller (Dona nua, 1913) i Nolde (Últim sopar,

1909).

2n Grup: (Der Blaue Reiter (El Genet Blau). S'origina a Munic e11911. Els components foren Franz Marc (Els grans cavalls blaus, 1911), Auguste Macke (Dama amb jaqueta verda, 1913) i el rus Vasili Kandinski (Murnau. Cases l’Obermarkt, 1908). Van publicar l’almanac Genet Blau on exposen la línia artística, i Kandinski va escriure Sobre l'espiritual en l’art (1910). Més tard, es va incorporar al grup Paul Klee (Aventures d'una jove, 1922). El grup es dissolgué l’any 1916.

E. Kirchner, 1880-1938

E. Nolde, 1867-1956

Otto Müller 1874-1930Pintures dels anys vint

Expressionisme durant l’etapa de Weimar. Acabada la Primera Guerra Mundial, sobresurten dues figures com a testimoni del món berlinès; George Grosz (Suicidi, 1916) i Otto Dix (La periodista Sílvia von Harden). Seran perseguits pels nazis, que els consideren degenerats.

Egon Schiele L’abraçada, 1917

Expressionisme austríac:

Oskar Kokoschka (La núvia del vent, 1914).

Otto Dix 1891-1969, dècada del vint i principis dels trenta Pinta temes relacionats amb la guerra mundial, que ell havia viscut.

Expressionisme alemany.

Retrat d’Hugo Erfurth amb gos, 1926

Retrat de la ballarina Anita Berber, 1926

G. Grosz 1893-1959, dècada dels vint

El poder Els pilars de la societat

O. Kokoshka, 1886-1980Expressionisme austríac

El Gran Canal de Venècia

Mare i fill

Karl Klaus

Egon Schiele, 1890-1918

Modigliani 1884-1920, treballa a París en el període entre 1906 i 1920, quan mor a l’edat de 35 anys. Vinculat als artistes que viuen a París, recupera formes de l’antic primitivisme. Únic en aconseguir les carnalitats rosades del cos femení.Aconsegueix establir un diàleg directe entre les seves models i l’observador, atònit per la bellesa dels tons rosats.

G. Rouault, 1871-1951

El retorn al primitivisme