Post on 28-May-2020
Maria Cardona Solé
2n de Batxillerat A, curs 2014 – 2015
Ciències Naturals
Ciències de la Terra i el Medi Ambient
Maria Josep Figueras
Institut Francesc Ribata
17.10.2014
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
1
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 2
1.1 MOTIVACIÓ ........................................................................................................ 2
1.2 OBJECTIUS ........................................................................................................ 3
1.3 ESTRUCTURA DE LA MEMÒRIA ....................................................................... 4
2. CONCEPTES BÀSICS DE SISMOLOGIA ............................................................. 5
2.1 QUÈ ÉS LA SISMOLOGIA .................................................................................. 5
2.2 TERRATRÈMOL ................................................................................................. 5
2.3 PERILLOSITAT SÍSMICA ................................................................................... 6
2.4 VULNERABILITAT SÍSMICA ............................................................................... 7
2.5 RISC SÍSMIC ...................................................................................................... 7
3. ZONA D’ESTUDI ................................................................................................... 9
3.1 LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA ........................................................................ 10
3.2 GEOLOGIA DEL SOLSONÈS ........................................................................... 12
3.3 PERFIL GEOLÒGIC .......................................................................................... 13
3.4 CONTEXT SISMOTECTÒNIC ........................................................................... 17
4. AVALUACIÓ DE LA VULNERABILITAT SÍSMICA ............................................... 18
4.1 CENS D’EDIFICIS I POBLACIÓ ........................................................................ 20
4.2 NOMBRE D’HABITATGES PER TIPUS DE VULNERABILITAT ........................ 23
4.3 TIPUS DE VULNERABILITAT ........................................................................... 25
5. AVALUACIÓ DE LA PERILLOSITAT SÍSMICA.................................................... 28
5.1 SISME 1428 ...................................................................................................... 29
6. ESCENARI SÍSMIC ............................................................................................. 32
6.1 ESTIMACIÓ DE DANYS ALS EDIFICIS ....................................................... 35
6.2 CATEGORIA DE DANY .................................................................................... 37
6.3 DANYS A LA POBLACIÓ .................................................................................. 39
6.4 TAULA RESUM PER MUNICIPI I COMARCA ................................................... 43
7. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS ............................................................................ 45
8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .................................................................. 47
9. AGRAÏMENTS ..................................................................................................... 49
ANNEX 1,2,3,4,5
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
2
1. INTRODUCCIÓ
1.1 MOTIVACIÓ
Després d’haver acabat l’ESO, em trobo a primer de batxillerat, preparada per
dur a terme un Treball de Recerca. Crec que és un treball el qual té molta
importància i molt de pes.
El batxillerat ja no és com l’ESO que anaves fent per tirar endavant i superar-
ho, batxillerat és el camí cap a teu futur i, per això, he escollit un treball que em
motivi, que pugui aprendre sobre el que m’agrada.
Al començar el curs, vaig adonar-me que l’assignatura de Ciències de la Terra
m’agradava molt. De fet, penso que la natura i el medi ambient tenen una gran
importància, ja que la Terra és la nostra casa i, per tant, s’ha de cuidar. També
penso que és extraordinari tot el que fa la Terra sense pensar, és a dir, els
humans necessitem intel·ligència per desenvolupar màquines, necessitem
intel·ligència per dur a terme tasques, ella, en canvi, no. S’autoregula sola i
posa cada cosa al seu lloc.
Sempre m’ha agradat molt anar per la muntanya, tot i així mai m’havia fixat
amb tot el que la Terra m’exposava. Així doncs, les ganes d’aprendre més
sobre la nostra Terra, m’han anat venint a poc a poc i especialment gràcies a la
meva professora de l’assignatura de Ciències de la Terra. Va ser parlant amb
ella que va sorgir la proposta de fer un projecte de recerca consistent en un
estudi sismològic del Solsonès.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
3
1.2 OBJECTIUS
L’objectiu principal d’aquest treball és realitzar un escenari sísmic al Solsonès,
és a dir, avaluar quins serien els efectes d’un terratrèmol sobre la població i els
edificis dels diferents municipis de la Comarca.
La realització d’un escenari sísmic implica un estudi de risc sísmic que inclogui
tant la avaluació de la probabilitat de que el sisme es produeixi, o perillositat,
com la estimació de la vulnerabilitat dels edificis i persones.
La metodologia emprada per assolir aquest objectiu consisteix en els següents
passos:
- Recopilació bibliogràfica d’informació relativa als conceptes de
sismològics que permetin tenir un coneixement bàsic des terratrèmols,
com es produeixen, quins son els seus efectes i com es quantifiquen.
- Consulta a les bases de dades disponibles de terratrèmols de Catalunya
per a tenir un coneixement del nivell de sismicitat del territori, és a dir, on
s’han produït i es produeixen a l’actualitat els terratrèmols que poden
afectar a la comarca del Solsonès quina és la seva magnitud i els seus
efectes. Amb aquesta informació s’estimarà la perillositat sísmica.
- Estudi geològic de la comarca per a conèixer el tipus de roques i sòls
predominants a cada municipi, l’estructura del subsòl i com pot afectar la
propagació de les ones sísmiques en aquest tipus de terreny. Com a
resultat tindrem una estimació de la perillositat sísmica a escala local.
- Recopilació d’informació referent als edificis de la comarca: tipologia
constructiva, edat, numero de pisos, etc.. per a analitzar estadísticament
la seva vulnerabilitat i de la informació relativa a la densitat de població.
- Càlcul del risc sísmic combinant els resultats del estudi de perillositat i
vulnerabilitat
- Realització d’un escenari de danys al Solsonès per diferents intensitats
sísmiques.
- Visitar l’Insitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
4
1.3 ESTRUCTURA DE LA MEMÒRIA
Després d’aquest capítol introductori on s’ha presentat el projecte, els objectius
i la motivació del treball de recerca, es recullen, en el capítol 2 els conceptes
bàsics de sismologia que s’utilitzaran per al desenvolupament del treball, una
part dels quals es troben a l’Annex 1. Al capítol 3 es presenta la zona d’estudi, i
es descriu la seva geologia i el context sismotectònic en el que es troba. En els
capítols 4 i 5 es duu a terme una avaluació de la perillositat i vulnerabilitat
sísmica del Solsonès que permet realitzar els escenaris sísmics al Solsonès
que es presenten al capítol 6. Finalment, Al capítol 7 s’analitzen els resultats
obtinguts i es presenten les conclusions derivades del desenvolupament del
projecte i de l’experiència adquirida. La bibliografia consultada per a la
realització del treball es llista al capítol 8 i els agraïments es presenten al
capítol 9.
El treball conté també els annexos següents:
- Annex 1: conceptes bàsics de sismologia
- Annex 2: avaluació de la vulnerabilitat sísmica, escenari de danys i talls
geològics
- Annex 3: escala Richter – magnitud i escala d’intensitats MSK
- Annex 4: zona sismotectònica, matrius de probabilitat de danys, carta als
ajuntaments i visita a l’ICGC
- Annex 5: pla d’emergència sísmica SISMICAT
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
5
2. CONCEPTES BÀSICS DE
SISMOLOGIA
2.1 QUÈ ÉS LA SISMOLOGIA
La sismologia és la disciplina de les ciències de la Terra que estudia la natura
dels terratrèmols, les seves característiques i la propagació de les ones
sísmiques i els seus efectes.
2.2 TERRATRÈMOL
Un terratrèmol és un fenomen natural que es produeix a l’interior de la Terra
quan s’alliberen les tensions acumulades a l’àrea de contacte de les roques de
l’escorça o en una falla preexistent. Aquestes tensions s’acumulen a causa del
moviment de les plaques tectòniques.
Quan es produeix un terratrèmol, s’allibera l’energia de deformació o tensió
acumulada i es propaga en forma d’ones sísmiques. L’explicació de les ones
sísmiques es troba a l’Annex.
L’hipocentre o focus és el punt de l’interior de la Terra on s’origina el
terratrèmol. Aquest punt es pot localitzar des de nivells superficials a
profunditats màximes al voltant dels 700 km.
L’epicentre és la projecció vertical de l’hipocentre a la superfície de la Terra. És
el lloc on els efectes del sisme són més grans.
1. Epicentre 2. Hipocentre 3. Falla Figura 1. Epicentre, hipocentre. Font: google,
copyright wikipedia.org
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
6
2.3 PERILLOSITAT SÍSMICA
És la probabilitat que el valor d'un cert paràmetre que mesura el moviment del
sòl (intensitat, velocitat, acceleració o desplaçament) sigui superat en un
determinat període de temps, també anomenat període d'exposició. Per
exemple, quan un estudi de perillositat sísmica preveu un grau d’intensitat VII
MSK en una zona determinada per un un període de retorn de 500 anys vol dir
que, en aquesta zona hi ha una probabilitat del 10% que l’efecte del terratrèmol
sigui d'intensitat igual o superior a grau VIII en un període d'exposició de 50
anys.
Per avaluar la perillositat sísmica d’una zona determinada cal tenir en compte la
seva geologia regional i local, la presència de falles actives i la seva sismicitat
històrica i instrumental. Amb els estudis de perillositat sísmica s’obté
informació d’on es produeixen el terratrèmols, quina magnitud tenen i quina és
la seva probabilitat d’ocurrència en un període de temps determinat.
L'avaluació de la perillositat sísmica fa una estimació de la intensitat del
moviment sísmic que pot, raonablement, esperar-se a cada municipi de
Catalunya i dóna lloc al mapa de zones sísmiques.
Per avaluar la perillositat sísmica en un punt del territori, s’han de considerar
conjuntament la perillositat regional i la perillositat local.
El càlcul de la perillositat regional es basa en l’estimació del moviment del sòl
produït pel major terratrèmol representatiu de la sismicitat d’una regió. La
perillositat local considera els efectes de sòl, els efectes topogràfics o els
efectes induïts pels sismes.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
7
2.4 VULNERABILITAT SÍSMICA
És la quantificació del dany o grau de dany que s'espera que pateixi una
determinada estructura o grup d'estructures, sotmeses a l'acció dinàmica d'una
sacsejada del sòl d'una determinada intensitat.
El pas de les ones sísmiques produeix un moviment en el terreny i fa que la
base dels edificis es mogui i que l’edifici es balancegi cap endavant i cap
endarrere. Els edificis es comporten de manera semblant a la d’un pèndul
invertit amb una massa. Si se separen de la seva posició original oscil·laran fins
a recuperar la posició d’equilibri. Aquestes oscil·lacions són periòdiques i el
temps que dura un cicle complet d’oscil·lació no varia. Aquest temps es
denomina període fonamental natural de l’edifici o estructura constructiva T i
depèn de la flexibilitat de l’estructura i de la seva massa. En general, com més
alt és l’edifici més llarg és el període natural. Si les ones sísmiques que
produeixen el moviment fan vibrar el terreny en un període molt pròxim al
natural de l’edifici, aquest començarà a oscil·lar fortament produint el fenomen
anomenat “ressonància” que fa que s’intensifiquin els efectes de la vibració a
l’estructura causant molt probablement col·lapse.
2.5 RISC SÍSMIC
És la probabilitat que les conseqüències socials o econòmiques produïdes per
un terratrèmol igualin o superin valors predeterminats, per a una localització o
àrea geogràfica donada.
Per a poder calcular el risc sísmic s’ha de tenir en compte tres variables:
perillositat sísmica, vulnerabilitat sísmica i l’impacte econòmic.
Fórmula: R = P x V x impacte econòmic
La perillositat sísmica solament depèn de la localització geogràfica de
l'emplaçament mentre que la vulnerabilitat sísmica i les pèrdues depenen de les
característiques constructives de la zona i de les seves característiques
socioeconòmiques.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
8
Els terratrèmols no es poden predir, per tant, tots els esforços es dediquen a la
prevenció, és a dir a mitigar els seus efectes o reduir el risc, reduint els factors
que el composen. La perillositat no es por reduir, però sí la vulnerabilitat i
l’impacte econòmic. Hi ha diferents sistemes de vigilància i prevenció del risc:
monitoritzar la sismicitat de la regió, utilitzar la informació sísmica en la
planificació territorial, aplicar les normatives de construcció seismoresistent,
establir sistemes d’alerta sísmica en temps real, elaborar plans d’emergència i
educar la població de manera que conegui el fenomen i sàpiga com actuar
abans, durant i després de que es produeixi (Annex 5).
Per avaluar l‘impacte econòmic cal considerar per un costat, les pèrdues
directes, que són les relacionades amb les danys estructurals, i, per altra
banda, les pèrdues indirectes, que són: les víctimes, els danys materials i la
paralització de l’activitat industrial.
Sobre l’impacte econòmic no en faré referència ja que el treball se m’estendria
massa.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
9
3. ZONA D’ESTUDI
En aquesta imatge es pot observar un mapa del període 1986 – 2000 de la
sismicitat de Catalunya. Hi ha un retall del mapa ampliat on es mostra els
sismes que hi ha hagut al Solsonès.
S’observa que, aproximadament, el màxim de terratrèmols amb epicentre al
Solsonès, n’hi ha hagut dotze. La magnitud màxima assolida ha estat de 3 < M
< 4 i la mínima més petita que 1.
Figura 2. Mapa d’epicentres període 1986 – 2000.
Font: google, copyright www.icgs.cat
L’any 2009 hi va haver una crisi sísmica a la nostra comarca. Durant el període
d’aquesta crisi es van produir 48 petits terratrèmols, ja que la seva magnitud
era d’1.7, d’,1.9 i inferior a 1.5.
Aquests sismes van tenir lloc durant el dia dotze de juny de l’any 2009, és a dir,
només durant un dia. Van començar a les set i tres minuts de la tarda i van
acabar a les onze i trenta-nou minuts de la nit (hora universal – UTC).
Es pot esmentar, també, que el quatre de febrer de 2014, es produí un
terratrèmol amb epicentre al municipi de la Coma i la Pedra amb una magnitud
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
10
de tres graus a l’escala de Richter, a dos quarts de dues de la matinada. El
terratrèmol no provocà danys. El petit sisme també el notaren als municipis
veïns com Sant Llorenç de Morunys.
Concloure dient que, malgrat que la sismicitat al Solsonès és baixa respecte a
altres zones de Catalunya, sí que hi ha hagut sismes en altres indrets de
Catalunya que han afectat al Solsonès tant en l’època històrica com
instrumental. I aquests terratrèmols són els que es tindran en compte per a fer
una avaluació de la perillositat sísmica al Solsonès.
3.1 LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA
El Solsonès té una superfície de 1001,2 km² i
aproximadament uns 13.730 habitants.
És una comarca de Catalunya situada entre la
Depressió Central i el Prepirineu, inclosa dins de la
Catalunya Central. Està formada per les capçaleres de
les valls del Cardener i la Ribera Salada i per l’extrem
nord de l’altiplà de la Segarra.
Figura 3. Solsonès.
Font: google, copyright an.wikipedia.org
La meitat oriental de la comarca correspon a la conca del Llobregat, a través
del Cardener i els seus afluents. La part de ponent pertany a la conca del
Segre. Les coordenades geogràfiques de la zona d’estudi són d’una latitud de
41° 58′ 47″ N i una longitud de 1° 30′ 47″ E.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
11
El territori es troba ubicat dins la placa Eurasiàtica, concretament a la Ibèrica.
És una placa tectònicament activa que xoca pel nord amb l’Eurasiàtica i pel sud
amb la placa Africana.
Figura 4. Solsonès. Font: google, copyright www.municat.gencat.cat
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
12
3.2 GEOLOGIA DEL SOLSONÈS
El Solsonès està format per dues grans unitats de relleu, els Prepirineus i la
Depressió Central.
Els Prepirineus formen la part nord de la comarca i corresponen amb els límits
del Sistema Pirinenc. Aquest límit correspon amb un encavalcament anomenat
Cadí Port del Compte. Al nord d’aquest encavalcament trobem les calcàries i
dolomies i al sud hi trobem els gresos, guixos, margues i lutites.
Per sota d’aquest encavalcament, trobem una sèrie de plecs. El sinclinal de
Busa, l’anticlinal de Puig-Reig, el sinclinal de Solsona, un petit anticlinal que
passa per Llobera, un sinclinal que passa entre Su i Pinós i l’anticlinal de Pinós.
Pel que fa als sediments del Solsonès, podem distingir dues parts ben
diferenciades. Al nord hi trobem roques carbonatades d’origen marí (calcàries,
dolomies i margues) i al centre i al sud trobem roques detrítiques d’origen
terrestre (conglomerats, gresos i lutites).
Figura 5. Sinclinal de Busa. Font: Mònica Riatós
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
13
3.3 PERFIL GEOLÒGIC
La llegenda dels materials es pot trobar al mapa geològic comarcal de
Catalunya 1:50.000.
Els talls geològics dels municipis es troben a l’Annex 2.
Castellar de la Ribera
És un municipi que està format per limolites amb intercalacions de gresos i
conglomerats (POlg) i també està constituït per lutites marrons i vermelles,
gresos arcòsics i alguns paleocanals conglomeràtics (POlg1).
Aquests dos tipus de materials varen ser consolidats a l’Oligocè.
Clariana de Cardener
Clariana està formada per materials de l’Oligocè. En primer lloc, trobem
margues, limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats (POmlg),
també trobem limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg) i,
finalment, trobem margues, calcàries i gresos (POmg).
Odèn
És un municipi format per materials del Mesozoic. Aquests materials són
calcàries micrítiques, calcarenites i lutites (KMcp), margues, lutites i gresos
turbidítics (KMma2), magues gris blau, argiles margoses i margocalcàries
(KMma), calcàries bioclàstiques, calcarenites, gresos i bioconstruccions
(KcMc), calcàries noduloses i margocalcàries (KSCc) i, finalment calcàries
orgàniques detrítiques, margues i gresos (KScm1).
També forma part de materials de l’Oligocè. Aquest materials són gresos
arcòsics, lutites vermelles i conglomerats (POgs), conglomerats polimíctics
(POcp) , conglomerats (POcgs) i per acabar, calcàries i dolomies (PPEc).
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
14
Guixers
Aquest municipi està consolidat per materials formats a l’Oligocè. Els materials
són conglomerats polimíctics (POcp), alternança de gresos i lutites (POmg),
lutites vermelles, gresos i conglomerats (PEOgs), conglomerats (PEcgs),
conglomerats, gresos i argiles vermelles (PEcgb), gresos i llims (PEalb), gresos
margues i lutites (PEm1) i per acabar, alternarnça de gresos i margues amb
conglomerats (PEgmf).
Riner
Forma part d’uns materials consolidats durant el període de l’Oligocè. Aquests
materials són margues, calcàries i gresos (POmg) i limolites amb intercalacions
de gresos i conglomerats (POlg).
Pinós
Aquest municipi forma part d’un jaciment de margues, gresos, margocaclàries i
calcàries (PEOml), formats a l’Eocè – Oligocè, també per margues i gresos del
Priabonià (PEmg), a més, per alternança de gresos i lutites (PEOgm)
constituïdes també durant l’Eocè – Oligocè, i finalment per margues, calcàries i
gresos (POmg) de l’Oligocè. També té materials com margues i calcàries amb
nivells de guixos i lignits de l’Eocè (PEmcx).
Lladurs
Lladurs és un municipi format per materials de l’Oligocè i materials del Neogen
– Quaternari.
Està consolidat per lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns
paleocanals conglomeràtics (POlg1), per margues, calcàries i gresos (POmg) i,
finalment, per graves amb matriu sorrenca o llimosa (NPgsl).
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
15
Solsona
La capital de la comarca del Solsonès està formada per un jaciment constituït a
l’Oligocè per margues, calcàries i gresos (POmg). També està compost per
lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns paleocanals
conglomeràtics (POlg1). I finalment, també està format per limolites amb
intercalacions de gresos i conglomerats (POlg).
Olius
Està format per margues, calcàries i gresos formades a l’Oligocè (POmg) i
també per unes terrasses fluvials. Graves, sorres i lutites formades Cenozoic
(Qt2), aquests, són materials quaternaris.
Navès
Aquest municipi està format per sòls constituïts per limolites amb intercalacions
de gresos i conglomerats (POlg), que es van formar a l’Oligocè. També està
format per margues, limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats
constituïts també a l’Oligocè. (POmlg).
També està format per materials quaternaris com dipòsits al·luvials-col·luvials.
Graves amb matriu sorrenca i argilosa (QaC) i també per terrasses fluvials.
Graves, sorres i lutites (Qt2).
Llobera
Llobera és també un dels municipis de la comarca del Solsonés, i està formada
per per lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns paleocanals
conglomeràtics, materials formats a l’Oligocè (POlg1), i també està formada per
margues, calcaries i els gresos (POmg) i també les limolites amb intercalacions
de gresos i conglomerats (POlg). Aquests dos últims materials formats, també,
a l’Oligocè.
Sant Llorenç de Morunys
El municipi de Sant Llorenç de Morunys és un municipi on hi afloren materials
de molts tipus.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
16
Està compost per materials quaternaris com graves subarrodonides amb matriu
sorrenca (Qta), també per argiles amb còdols (Qga).
A més, també conté materials al Oligocè – Eocè. Aquests materials són gresos,
margues i lutites (PEm1), calcàries paraesculloses (PEm2), calcàries
biomicrítiques (Pec) i, finalment, per margues i argiles blaves (PEmb).
La Molsosa
Aquest municipi està format per materials formats bàsicament durant l’Oligocè.
Aquests materials són guixos i margues (PExm), magues grises i gresos amb
intercalacions de guixos (PEOx), magues, calcàries grises i lutites (PEOmc),
guixos i margues (PExm), i margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits
(PEmcs). Tot aquest conjunt de materials fou consolidat a l’Eocè-Oligocè.
També té materials de l’Oligocè com alternança de gresos i lutites (POgm),
margues i calcàries amb nivells de guixos i lingits (POml) i també margues,
limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats (POmlg).
Finalment, la Molsosa presenta un material quaternari que són dipòsits
al·luvials no diferenciats (Qa).
Pinell del Solsonès
Pinell del Solsonès està compost per materials de l’Oligocè. Aquests materials
són limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg) i margues,
calcàries i gresos (POmg).
La Coma i la Pedra
Aquest municipi està format per gresos biocàstics (PEcgc2), per lutites i gresos
(PEcgb7), calcàries micrítiques (PEcp1), calcàries i dolomies (PPEc) i,
finalment, per margues i argiles blaves (PEmb)
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
17
3.4 CONTEXT SISMOTECTÒNIC
Cada any es registren i localitzen un miler de sismes a Catalunya, un 10% dels
quals són percebuts per la població . Cada 5 o 10 anys es produeix un sisme
de magnitud suficient com per a produir danys lleugers i ser àmpliament
percebut en el territori català. La sismicitat de Catalunya és moderada, això vol
dir que, el temps que transcorre entre un sisme fort i el següent és molt gran. El
darrer sisme conegut que va produir danys i morts a Catalunya va tenir lloc a
l’edat mitjana, es coneix com la crisi sísmica del període 1427-1428, la crisi
sísmica es va iniciar a la comarca de la Selva i es va propagar per la Garrotxa
la Cerdanya i el Ripollès essent el sisme més important el de Camprodon que
amb una intensitat epicentral de grau IX va produir més de mil morts a
Catalunya i molta destrucció. Al Solsonès va ser fortament percebut.
En àrees amb una activitat sísmica moderada, com Catalunya, on és difícil
identificar els epicentres dels terratrèmols amb falles conegudes, és més
pràctic introduir el concepte de zona sismotectònica que parlar de falles actives.
La hipòtesi bàsica és considerar que la heterogeneïtat de l'escorça terrestre pot
explicar la distribució de la sismicitat.
Tenint en compte les característiques geològiques i geofísiques de l’escorça, la
part Nord de la comarca del Solsonès es troba a la zona axial externa del
Pirineu on el grau de deformació de la sèrie sedimentària paleozoica és
moderat presentant encavalcaments, el sòcol té profunditats superiors a 3 km, i
la cobertura sedimentària meso-cenozoica es troba deformada i desplaçada
com a resultat de la deformació alpina; la zona Sud del Solsonès es troba en el
domini deformat de la conca de l’Ebre, l’escorça presenta un gruix normal i la
cobertura sedimentària també es troba deformada i desplaçada. (ICC, 1997).
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
18
4. AVALUACIÓ DE LA
VULNERABILITAT SÍSMICA
Metodologia:
S’avalua la vulnerabilitat sísmica mitjançant l’atribució d’unes determinades
tipologies estructurals a les edificacions, per a les quals es defineixen unes
matrius de probabilitat de danys.
Catalunya té en comú, amb molts països de regions d’activitat sísmica
moderada, que la vulnerabilitat dels seus edificis no ha estat posada a prova
per un terratrèmol, per a la qual cosa no es disposen de dades recents de
danys sísmics ocasionats per sismes anteriors. Afortunadament, les tècniques
constructives que s’han utilitzat en el transcurs del temps és ben coneguda, per
la qual cosa, basant-se en això i el coneixement de la vulnerabilitat sísmica de
construccions similars, es pot realitzar una estimació de la vulnerabilitat.
La classificació dels habitatges de Catalunya en clases de vulnerabilitat es
basa d’acord amb la EMS-92. Els paràmetres disponibles per realizar aquesta
classificació es troben entre els més habitualment utilitzats. Aquests
paràmetres són: la tipología constructiva, el período de construcció, l’alçada,
les tècniques constructives, l’estat de conservació, l’ús i la seva localització.
Ja que les dades disponibles del cens d’edificis de 1990 no aporten informació
sobre les tipologies del parc edificatiu d’habitages, i que aquest està compost
principalment per obres de fàbrica de maó no reforçat, s’ha considerat que un
25% dels edificis construïts a partir de 1970, ho han estat en formigó armat.
Aquesta consideració es basa en el fet que a partir d’aquesta data apareix a
Catalunya la instrucció del projecte i l’execució d’obres de formigó en massa o
armat. (Ministerio de Obras Públicas, 1973)
Per a dur a terme l’avaluació vaig utilitzar el cens de població de l’any 2011.
Com a síntesi, fou plantejada la següent classificació prenent pròpiament en
compte els criteris de la EMS-92, els quals foren ajustats a la realitat concreta
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
19
de Catalunya a través dels diversos paràmetres disponibles sobre les
construccions de la regió.
Diferents percentatges d’edificis associats amb els diferents grups d’edat,
alçada i localització, foren assignats a les clases de vulnerabilitat considerades.
Aquests percentatges posen de manifest la consideració dels paràmetres que
s’han descrit anteriorment. En aquesta classificació s’adverteix un clar augment
de la vulnerabilitat en funció de l’edat, l’alçada i la localització; aquest últim
paràmetre és important a causa de què la qualitat de les edificacions, pel que fa
a la mà d’obra, materials i tècniques de construcció, varia en funció del lloc en
què es realitzen les construccions. Aquesta classificació fou la seleccionada per
agrupar les edificacions de la comarca del Solsonès, obtenint-ne els
percentatges de les clases de vulnerabilitat A,B,C i D presents a cada municipi.
Per altra banda, amb l’objectiu de classificar la vulnerabilitat dels municipis de
manera qualitativa, basant-se en els diferents percentatges de les classes de
vulnerabilitat A, B, C i D (veure Annex) presents en cadascun d’ells, s’han
considerat tres categories de vulnerabilitat: baixa, mitja i alta. Aquestes
categories són definides a la taula 5. Segons aquestes condicions un municipi
s’estima la vulnerabilitat alta si compleix la condició 1, en la que són
predominants les classes A i B i hi ha poca presència de les classes C i D. Les
condicions 2, 3 i 4 han estat considerades com vulnerabilitat mitja, doncs
continua una elevada presència de classe B i augmenta la freqüència de les
classes C i D. Finalment, les condicions 5 i 6 han estat considerades com
vulnerabilitat baixa, ja que es redueix considerablement la presència de les
classes A i B al mateix temps que augmenta el nombre d’edificacions de les
classes C i D.
Incloc, també, els càlculs pel municipi de Solsona com a exemple, ja que s’ha
realitzat de la mateixa manera per a tots els edificis.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
20
4.1 CENS D’EDIFICIS I POBLACIÓ A través de la pagina IDESCAT, vaig aconseguir la informació del cens de
població de l’any 2011 i el total d’edificis per cada municipi, com es pot veure
en la taula 1. Les dades no varen poder ser més recents ja que els ajuntaments
no em van contestar els correus.
Municipi Total edificis
Fins 1950 1951 -1970
Després 1970
Cens població 2011
Homes Dones Total
Odèn 119 47 3 69 162 111 273
La coma i la Pedra
444 221 22 201 163 112 275
Sant Llorenç de Morunys
516 105 67 344 526 506 1032
Guixers 124 48 4 72 79 55 134
Lladurs 137 94 11 32 110 87 197
Navès 215 154 1 60 135 142 277
Castellar de la Ribera
62 42 4 16 80 76 156
Solsona 1728 392 254 1082 4665 4639 9304
Olius 416 139 10 267 449 421 870
Clariana de Cardener
69 53 3 13 81 76 157
Pinell de Solsonès
153 146 3 4 119 98 217
Llobera 87 77 1 9 114 96 210
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
21
Taula 1. Cens d’edificis de la comarca i cens de població 2011.
Solsona Any de construcción
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
356 19 225
12
975 51
16 1 13 1 30 2
0 0 3 0 23 1
Taula 2. Exemple municipi de Solsona, classificació d’edificis.
Conclusió:
En general, al Solsonès, la majoria d’edificis han estat construïts abans del
1950. Entre els anys 1951 i el 1970, la construcció d’edificis disminueix molt
excepte a Solsona, i s’observa un increment de la construcció a partir del 1970
fins al punt que hi ha municipis on predominen els edificis construïts després
del 1970, com Odèn, Sant Llorenç de Morunys, Guixers, Solsona i Olius.
Aquestes construccions varen ser fetes amb totxos i sobretot formigó i se’ls hi
va aplicar unes normatives sismoresistents.
L’augment de construcció influeix també per factors com l’activitat econòmica,
la indústria, el turisme..
Pel que fa a la distribució dels habitatges, en zones urbanes o disseminades, la
majoria dels edificis del municipi, fins l’any 1950, es concentren en zones
Riner 148 100 14 34 141 142 283
Pinós 146 134 6 6 169 138 307
La Molsosa
45 36 2 7 59 57 116
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
22
d’edificis disseminats. Després de l’any 1970, els habitatges també es
concentren, majoritàriament, en zones disseminades.
Els municipis de Sant Llorenç, Solsona i Olius, tant en l’any 1950 com en el
1970, els edificis es concentren en les zones urbanes.
Pel que fa al nombre de plantes que hi ha per cada municipi, la majoria
presenten habitatges de menys de 5 plantes, tot i que Solsona, essent capital
de la comarca, té, també, algun edifici de més de 5 plantes.
En relació amb el cens de població, el municipi més poblat és Solsona,
seguidament per Sant Llorenç de Morunys i Olius. Els altres municipis,
concentren una població d’entre 116 i 307 habitants.
Pel que fa a la distribució de la població per sexe, a tots els municipis excepte
Riner, hi predomina la població masculina tot i que per poca diferència.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
23
4.2 NOMBRE D’HABITATGES PER TIPUS DE
VULNERABILITAT
L’explicació de cada tipus de vulnerabilitat es troba a l’Annex 3.
Municipis Tipus de vulnerabilitat Total habitatges A B C D
Odèn
17 14%
49 41%
46 39%
7 6%
119
100%
La Coma i la Pedra
70 16%
204 46%
147 33%
23 5% 444
100%
Sant Llorenç
de Morunys
25 5%
123 24%
318 61%
50 10%
516 100%
Guixers
19 15%
51 41%
47 38%
7 6%
124 100%
Lladurs
31 23%
80 58%
23 17%
3 2%
137 100%
Navès
45 21%
122 57%
41 19%
7 3%
215 100%
Castellar de la
Ribera
14 23%
36 58%
11 18%
1 1%
62 100%
Solsona
101 6%
468 27%
1004 58%
155 9%
1728 100%
Olius
33 8%
126 30%
220 53%
37 9%
416 100%
Clariana de
Cardener
14 20%
44 64%
9 13%
2 3%
69 100%
Pinell de Solsonès
45 29%
105 69%
3 2%
0 0% 153
100%
Llobera
23 26%
57 66%
6 7%
1 1%
87 100%
Riner
33 22%
87 59%
25 17%
3 2%
148 100%
Pinós
36 25%
104 71%
6 4%
0 0%
146 100%
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
24
Taula 3. Tipus de vulnerabilitat en els edificis.
Per distribuir els edificis en zones urbanes o disseminades, em vaig basar a
partir de fonts orals que coneixien la comarca i m’ajustaven, aproximadament,
al tant per cent que hi havia en cada municipi.
Aquesta distribució entre les dues zones es troba a l’Annex.
Solsona Any de construcción
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
71A 285B
6A 13B
11A 113B 101C
2A 8B 2C
829C 146D
3A 10B 33C 5D
3A 13B
0A 1B
1A 8B 4C
0A 1B 0C
1A 6B
20C 3D
0A 1B 1C 0D
0 0 1A 2B 0C
0 2A 6B
14C 1D
0A 1B 0C
Taula 4. Exemple municipi de Solsona, classificació del tipus de vulnerabilitat dels
edificis segons la zona.
La Molsosa
10 22%
29 65%
6 13%
0 0% 45
100%
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
25
4.3 TIPUS DE VULNERABILITAT
Aquesta és la taula de condicions que he aplicat a cada municipi per saber quin
grau de vulnerabilitat presentaven.
PA: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat A
PB: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat B
PC: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat C
PD: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat D
Taula 5. Condicions per a cada tipus de vulnerabilitat.
Municipis Condicions
Odèn PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50 Mitja
La Coma i la Pedra
PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50 Mitja
Sant Llorenç de Morunys
PA < 25 + PB < 25 + (PC+PD) > 50 Baixa
Guixers PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50 Mitja
Lladurs
PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja
Vulnerabilitat Condició Descripció
Alta 1 PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25
Mitja 2
3
4
PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25
PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) > 25
PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50
Baixa 5
6
PA < 25 + PB < 25 + (PC+PD) > 50
PA < 25 + PB > 25 + (PC+PD) > 50
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
26
Navès
PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja
Castellar de la Ribera
PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja
Solsona
PA < 25 + PB > 25 + (PC+PD) > 50 Baixa
Olius
PA < 25 + PB > 25 + (PC+PD) > 50 Baixa
Clariana de Cardener
PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja
Pinell de Solsonès
PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Alta
Llobera PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Alta
Riner
PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja
Pinós
PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Alta
La Molsosa
PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja
Taula 6. Tipus de condició per a cada municipi.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
27
Figura 6. Solsonès. Font: elaboració pròpia
Conclusió: Segons el tipus de vulnerabilitat, alta, mitjana o baixa, a la comarca
del Solsonès, només hi ha tres municipis amb una vulnerabilitat alta, aquests
són Pinell, Llobera i Pinós.
Solsona, Olius i Sant Llorenç de Morunys tenen una vulnerabilitat baixa i la
resta de municipis presenten una vulnerabilitat mitjana.
El fet que la majoria dels municipis de la comarca presentin una vulnerabilitat
baixa vol dir que són poc susceptibles de patir greus desperfectes si hi hagués
un terratrèmol.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
28
5. AVALUACIÓ DE LA PERILLOSITAT
SÍSMICA
Metodologia:
S’ha procedit a l’estudi de la geologia de cadascun dels municipis del Solsonès
i a la caracterització geotècnica dels nuclis urbans dels municipis. Aquesta
classificació es basa en una proposta de classificació geotècnica segons quatre
tipus de sòls R, A, B i C, amb una resposta particular en front del fenomen
sísmic.
Aquesta classificació de sòls està associada a la velocitat que tenen les ones S
en travessar-los. En el meu cas, només he diferenciat entre roca i sòl, ja que el
sòl respecte la roca s’intensifica en mig grau per als municipis situats sobre
materials quaternaris, que són els següents: Odèn, Sant Llorenç de Morunys, i
a la Coma i la Pedra he augmentat en un grau.
Veure talls geològics a l’Annex 2.
Després de considerar l’efecte de sòl per a cadascun dels municipis de la
comarca, a partir de la llei d’atenuació, he calculat la distància epicentral des de
Camprodon fins al municipi corresponent.
S’ha escollit el sisme del Ripollès del 1428 ja que ha estat el més gran que hi
ha hagut mai a Catalunya.
El terratrèmol, conegut com el terratrèmol de la candelera, va tenir lloc el 2 de
febrer de 1428. L’epicentre estava situat prop de Camprodon.
El sisme va tenir una intensitat de IX i una magnitud de 6.5 a l’escala de
Richter, ocasionant danys per tot Catalunya i també el sud de França. Es
considera el sisme més intens que ha patit Catalunya des del primer
documentat el 1373. Causà més de mil morts.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
29
Figura 7. Gravat de Sta. Maria de Ripoll.
Font: google, copyright
www.joaquimverdaguer.blogspot.com
5.1 SISME 1428
Els paràmetres estan ajustats a Catalunya.
Llei d’atenuació de Sponheuer: I = I0 – Klog (D/h)^b + k · v · loge · (D-h)
k = 3 (coeficient extensió geomètrica)
b = 1 (grau atenuació anelàstica)
v= 0,001 km-1
h = fondària sisme (km) = 9
D = distancia epicentral (km)
I0 = IX
Metodologia:
Per calcular les distàncies epicentrals vaig utilitzar el Google Maps i vaig
seleccionar Camprodon. Seguidament, seleccionava cada municipi i establia
una recta entre els dos llocs, d’aquesta manera em sortia una taula amb la
distancia que hi havia.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
30
Municipis Distància epicentral
(Des de Camprodon)
Intensitat
(en roca)
Intensitat
(en sòl)
Odèn
77,61 km 6,28 VI1/2 VII
La Coma i la Pedra
65,44 km 6,49 VII VIII
Sant Llorenç de Morunys 66,66 km 6,47 VII VII1/2
Guixers
62,34 km 6,55 VII VII
Lladurs
77,11 km
6,29 VI1/2 VI1/2
Navès
70,46 km 6,40 VI1/2 VI1/2
Castellar de la Ribera
78,71 km 6,27 VI1/2 VI1/2
Solsona
79,46 km 6,17 VI VI
Olius
76,30 km 6,30 VI1/2 VI1/2
Clariana de Cardener
74,97 km 6,32 VI1/2 VI1/2
Pinell de Solsonès
91,74 km 6,08 VI VI
Llobera 84,75 km
6,18 VI VI
Riner
79,01 km 6,26 VI1/2 VI1/2
Pinós
88,02 km 6,13 VI VI
La Molsosa
92,07 km 6,08 VI VI
Taula 7. Distància epicentral des del municipi fins a Camprodon. També la intensitat.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
31
Conclusió: La intesitat epicentral del sisme és IX en promig. El Solsonès es
troba a una distància d’entre 62 i 92 km i aplicant la llei d’atenuació de la
intensitat amb la distància i tenint en compte l’amplificació del dany a causa
dels efectes de sòl s’han obtingut intensitats entre VI i VIII.
Els municipis on la intensitat sísmica és més elevada són la Coma i la Pedra,
Sant Llorenç de Morunys, Guixers i Odèn amb un valor de VII, VII1/2 i VIII tenint
en compte la descripció de l’escala d’instensitats MSK, presentada a l’Annex 3,
els efectes del sisme amb intensitat més elevada, a la Coma i la Pedra serien:
Grau VIII. Destrucció d'edificis
a) Por i pànic general, també en persones que condueixen automòbils.
b) En alguns casos es trenquen branques dels arbres. Els mobles, fins i
tot els pesats, es desplacen o tomben. Els llums penjats sofreixen
danys parcials. Petites esllavissades als vessants de barrancs i en les
trinxeres i terraplens amb pendents pronunciats. Esquerdes a terra
d'uns quants centímetres d'amplada. S'enterboleix l'aigua dels pous.
Apareixen noves deus. Tornen a tenir aigua els pous secs i
s'assequen els existents. En molts casos canvia el cabal i el nivell
d'aigua de les deus i pous.
c) Moltes construccions del tipus A sofreixen destrucció (classe 4) i
algunes col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B
sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4).
Moltes construccions del tipus C sofreixen danys moderats (classe 2) i
algunes greus (classe 3). De vegades, es produeix el trencament
d'algunes juntes de canalitzacions. Les estàtues i monuments es
mouen i giren. S'ensorren murs de pedra.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
32
6. ESCENARI SÍSMIC
Metodologia:
A partir de les matrius de danys, que es troben a l’Annex 4, genero matrius per
a les intensitats que obtinc de l’estudi de la perillositat. Conseqüentment, amb
les dades de la taula3, obtinguda de l’avaluació de la vulnerabilitat sísmica, faig
el càlcul i d’aquesta manera obtinc el número d’edificis afectats per cada grau
de dany.
Per fer el càlcul del nombre de vivendes inhabitables aplico aquesta fòrmula
que m’ha estat facilitada per la Sara Figueres, cap de la Unitat de Tècniques
Geofísiques.
40% dels edificis amb grau de dany 3 + 100% dels edificis amb grau de dany 4
+ 100% edificis grau de dany 5
Els percentatges de danys lleugers, moderats o greus s’obtenen a partir de
sumar diferents graus (0-5) de l’escala EMS-92: el percentatge de danys
lleugers és igual a la suma dels graus 0 i 1; la suma dels graus de danys 2 i 3
va originar el percentatge de danys moderats; mentre que l’addició dels graus 4
i 5 crea el percentatge de danys greus.
Els paràmetres utilitzats per a definir cadascuna de les categories de danys van
ser determinats a partir de la mitjana de la suma dels diferents percentatges
d’edificis continguts a cadascun dels graus de dany de les matrius de
probabilitat de danys de les intensitats corresponents.
Per exemple segons la matriu de probabilitat de danys de la intensitat VI,
aquest grau d’intensitat queda definit quan en mitjana el 90% dels edificis
experimenten graus de dany 0 i 1 (dany lleu) i al voltant del 10% pateix danys 2
i 3 (dany moderat), un percentatge negligible podria experimentar danys 4 i 5
(dany greu).
Per a la intensitat VII, els paràmetres varien a 78% per a danys lleus, 20% per
a danys moderats i 2% per a danys greus; mentre que per a la intensitat VIII
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
33
aquests canvien a 63%,30%, i 7% per als danys lleus, moderats i greus,
respectivament.
L’explicació de cada grau de dany es troba a l’Annex.
La quantitat de persones lesionades com a conseqüència de l’efecte d’un
terratrèmol és una mesura que depèn de moltes variables, no només del
nombre d’edificacions que resultin afectades, sinó també de l’època de l’any,
del dia i l’hora en què es produeix el sisme, paràmetres que poden influir
severament en els resultats.
Per a l’apreciació del nombre de persones potencialment afectades pel
terratrèmol, en aquest estudi s’ha utilitzat la metodologia de Coburn que permet
l’estimació de víctimes que podrien veure’s presents en col·lapses d’edificis.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
34
Municipi Int. Classes de Vulnerabilitat
Total d’edificis
A B C D
Odèn
VII 17
49
46
7
119
La coma i la pedra
VIII 70
204
147
23 444
Sant Llorenç de Morunys
VII1/2 25
123
318
50 516
Guixers
VII 19
51
47
7
124
Lladurs
VI1/2 31
80
23
3
137
Navès
VI1/2 45
122
41
7
215
Castellar de la Ribera
VI1/2 14 36
11
1 62
Solsona
VI 101
468
1004
155
1728
Olius
VI1/2 33 126
220
37 416
Clariana de Cardener
VI1/2 14
44
9
2 69
Pinell de Solsonès
VI 45
105
3
0
153
Llobera
VI 23
57
6
1
87
Riner
VI1/2 33
87
25
3
148
Pinós
VI 36
104
6
0
146
La Molsosa
VI 10
29
6
0
45
Taula 8. Classes de vulnerabilitat en els edificis.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
35
6.1 ESTIMACIÓ DE DANYS ALS EDIFICIS
Vaig classificar, a partir de les matrius, el total d’edificis per cada municipi en
graus de dany.
Municipis Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Odèn
36
30%
43
36%
27
23%
9
8%
2
2%
0
0%
La Coma i la Pedra
52
11%
124
28%
131
30%
88
20%
35
8%
8
2%
Sant Llorenç de Morunys
52
29%
124
36%
131
22%
51
9%
13
3%
2
0%
Guixers
39
32%
44
36%
29
24%
10
8%
2
2%
0
0%
Lladurs
46
35%
50
37%
30
22%
11
9%
3
3%
0
0%
Navès
75
35%
78
37%
45
22%
16
8%
3
2%
0
0%
Castellar de la Ribera
21
33%
24
40%
13
22%
5
8%
2
4%
0
0%
Solsona
1018
52%
536
32%
149
9%
24
2%
2
0%
0
0%
Olius
195
47%
137
35%
59
15%
16
4%
3
1%
0
0%
Clariana de Cardener
23
33%
26
37%
14
20%
5
7%
2
2%
0
0%
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
36
Pinell de Solsonès
58
38%
59
39%
29
20%
8
5%
1
1%
0
0%
Llobera
35
41%
34
38%
15
17%
4
4%
1
1%
0
0%
Riner
50
34%
55
38%
32
22%
12
8%
3
2%
0
0%
Pinós
58
41%
57
36%
26
18%
7
5%
1
1%
0
0%
La Molsosa
19
41%
17
37%
8
21%
2
4%
1
2%
0
0%
Taula 9. Classificació dels edificis segons el grau de dany.
Solsona
Intensitat VI
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 21 1%
38 2%
28 2%
10 1%
2 0%
0 0%
B 206 4%
183 12%
66 4%
14 1%
0 0%
0 0%
C 673 40%
281 16%
50 3%
0 0%
0 0%
0 0%
D 118 7%
34 2%
5 0%
0 0%
0 0%
0 0%
Taula 10. Exemple municipi de Solsona, classificació dels edificis segons el grau de
dany.
Conclusió:
Pel que fa a la classificació dels edificis en graus de dany, la majoria de
municipis presenten un grau de dany 1, excepte La Molsosa, Pinós, Olius i
Solsona que presenten un grau de dany 0.
La Coma i la Pedra i Sant Llorenç de Morunys són els únics municipis els quals
tenen entre dos i vuit edificis que patirien grau de dany 5.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
37
6.2 CATEGORIA DE DANY
Categoria del dany Condició
Lleuger
Moderat
Greu
Taula 11. Condicions segons la categoria de dany.
Municipis Condició
Odèn
Moderat
La Coma i la Pedra
Greu
Sant Llorenç de Morunys
Moderat
Guixers
Moderat
Lladurs
Moderat
Navès
Moderat
Castellar de la Ribera
Moderat
Solsona
78 < PL < 90 Lleuger
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
38
Olius
Lleuger
Clariana de Cardener
Moderat
Pinell de Solsonès
Moderat
Llobera
Moderat
Riner
Moderat
Pinós
Moderat
La Molsosa
7 Moderat
Taula 12. Condicions de la categoria de dany per a cada municipi.
Figura 8. Solsonès. Font: elaboració pròpia
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
39
Conclusió:
Després d’aplicar la condició corresponent per a cada grau de dany, s’observa
que només la Coma i la Pedra presenta un grau de dany greu però una
vulnerabilitat mitjana, per tant, com que risc és igual a la perillositat per la
vulnerabilitat, que inclou també l’exposició, una vulnerabilitat mitjana no implica
sempre que el dany sigui moderat, el nivell de dany dependrà de la perillositat,
és a dir l’intensitat.
Un altre exemple és Llobera. Aquest municipi presenta una vulnerabilitat alta
però un grau de dany moderat. Aquest fet, també passa amb altres municipis
com Sant Llorenç de Morunys, Olius, Pinell de Solsonès i Pinós.
6.3 DANYS A LA POBLACIÓ
Índex d’ocupació dels edificis = Número d’habitants/número d’edificis
Edificis inhabitables = 40% d’edificis dany3+ 100% edificis dany4+ 100%edificis
dany5=2.83+0,66+0.03
Persones sense llar = 3.52x2,1
Municipis Índex d’ocupació
dels edificis
Edificis inhabitables
Persones sense llar
Odèn 2,29 6
5%
14
5%
La Coma i la Pedra
0,62 78
18%
49
18%
Sant Llorenç de Morunys
2 35
7%
71
7%
Guixers 1,08 6
5%
7
5%
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
40
Lladurs 1,44 7
5%
11
5%
Navès 1,39 9
4%
13
5%
Castellar de la
Ribera
2,52 4
13%
10
7%
Solsona 5,38 12
1%
62
1%
Olius 2,09 9
2%
20
2%
Clariana de
Cardener
2,28 4
6%
9
6%
Pinell de Solsonès
1,42 4
3%
6
4%
Llobera 2,41 3
3%
6
3%
Riner 1,91 8
5%
15
5%
Pinós 2,10 4
3%
8
3%
La Molsosa
2,52 2
4%
5
4%
Taula 13. Índex d’ocupació dels edificis, edificis inhabitables i persones sense llar.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
41
Solsona
Intensitat VI
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (2884 persones afectades)
1 0 0
2 (802 persones afectades)
2 1 0
3 (129 persones afectades)
4 1 0
4 (11 persones afectades)
3 1 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Taula 14. Exemple municipi Solsona, estat de les víctimes.
Municipis Persones afectades per grau de dany
0 1 2 3 4 5
Odèn 82,44 98,47 61,83 20,61 4,58 0
La Coma i la Pedra 32,24 76,88 81,22 54,56 21,7 4,96
Sant Llorenç de Morunys
104 248 262 102 26 6
Guixers 42,12 47,52 31,32 10,8 2,16 0
Lladurs 66,24 72 43,2 15,84 4,32 0
Navès 104,25 108,42 62,55 22,24 4,17 0
Castellar de la Ribera
52,92 60,48 32,76 12,6 5,04 0
Solsona 5476,84 2883,68 801,62 129,12 10,76 0
Olius 407,55 286,33 123,31 33,44 6,27 0
Clariana de Cardener
52,44 59,28 31,92 11,4 4,56 0
Pinell de Solsonès 82,36 83,78 41,18 11,36 1,42 0
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
42
Llobera 84,35 81,94 36,15 9,64 2,41 0
Riner 95,5 105,05 61,12 22,92 5,73 0
Pinós 121,8 119,7 54,6 14,7 2,10 0
La Molsosa 47,88 42,84 20,16 5,04 2,52 0
Taula 15. Persones afectades per grau de dany en cada municipi.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
43
6.4 TAULA RESUM PER MUNICIPI I COMARCA
Taula 16. Taula resum de l’escenari sísmic per cada municipi.
Municipi Int. Número
Edificis Edificis
Inhabita-
bles
Població Persones
sense llar
Víctimes
Ferits
lleus
Ferits
greus
Víctimes
mortals
Odèn VII 119 6 273 14 4 1 0
La Coma i la Pedra VIII 444
78 275
49 12 4 2
Sant Llorenç de Morunys VII1/2 516
35 1032
71 14 4 2
Guixers VII 124 6 134 7 3 0 0
Lladurs VI1/2 137 7 197 11 2 1 0
Navès VI1/2 215 9 277 13 3 1 0
Castellar de la Ribera VI1/2
62 4
156 10
3 1 0
Solsona VI 1728 12 9304 62 10 3 0
Olius VI1/2 416 9 870 20 4 1 0
Clariana de Cardener VI1/2
69 4
157 9
3 1 0
Pinell de Solsonès VI 153
4 217
6 2 0 0
Llobera VI 87 3 210 6 2 0 0
Riner VI1/2 148 8 283 15 4 1 0
Pinós VI 146 4 307 8 3 0 0
La Molsosa VI 45 2 116 5 2 0 0
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
44
Taula 17. Taula resum de l’escenari sísmic per tota la comarca.
Conclusió:
Respecte a la taula resum de cada municipi, cal destacar els municipis de la
Coma i la Pedra i Sant Llorenç de Morunys ja que hi hauria dues víctimes
mortals amb el sisme de l’intensitat corresponent a cadascun.
A més, a la Coma i la Pedra s’han obtingut edificis amb grau de dany 4 i 5, per
tant, el grau de destrucció dels edificis és més elevat, fet que implica que hi
hagin més víctimes.
En aquest municipi, la vulnerabilitat és mitjana, però és el municipi on la
perillositat és més alta i això fa que el dany sigui més elevat, pel fet que hi
hauria uns 78 edificis inhabitables, 49 persones sense llar i 16 víctimes, dues
de les quals serien víctimes mortals.
Destacar, també que a la majoria dels municipis hi hauria ferits greus i,
respecte al total de la població, en tots els municipis hi hauria persones sense
llar.
Pel que fa al nombre de víctimes que hi hauria en general, cal dir que respecte
al total de la població, no hi hauria molts habitants afectats. Tot i així, cal afegir
que a l’estudi de les víctimes, no s’hi ha contat les possibles víctimes que hi
hauria per possibles atacs de cor.
Comarca Número
Edificis Edificis
Inhabita-
bles
Població Persones
sense llar
Víctimes
Ferits
lleus
Ferits
greus
Víctimes
mortals
Solsonès 4409 191 13808 306 71 18 4
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
45
7. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS
Com a conclusió final d’aquest treball, recordo i insisteixo que el risc (dany) és
igual a la perillositat per la vulnerabilitat, que inclou l’exposició i, també, per
l’impacte econòmic, encara que aquest no ha estat inclòs.
L’exposició és el nombre de víctimes i béns potencials afectats per un fenomen
natural destructiu. Dependrà del grau de poblament de la zona en què es
produeix el risc i es pot disminuir a partir dels plans d'actuació. (veure Annex 5)
Davant la perillositat, és a dir, el fet que es percebi un sisme amb una intensitat
determinada, no hi podem fer gran cosa, només tenir en compte la informació
sismotectònica en la planifiació del territori, per exemple evitant construir en els
emplaçaments on la geología del subsòl pugui amplificar el moviment i, per
tant, per reduir el risc hem de reduir també la vulnerabilitat, com per exemple,
millorant les tècnques constructies, reforçant els edifics antics, aplicant
normatives de construcció, establint plans d’emergència sísmica, informant i
educant a la població per saber com comportar-se abans, durant després
d’una emergència sísmica i treballar molt estretament la comunitat científica,
tèncnica i política.
Tret del pla d’emergiència sísmica (SISMICAT), he trobat que els municipis de
la nostra comarca que haurien de tenir plans d’actuació municipal (PAM),
aquests municipis són la Coma i la Pedra, Lladurs, Guixers, Navès, Odèn i Sant
Llorenç de Morunys i es recomana, també, l’elaboració d’aquest pla per als
municipis com Clariana de Cardener, Llobera, la Molsosa, Olius, Pinós, Pinell
de Solsonès, Riner i Solsona. El llistat de tots els municipis es troba a l’Annex
5.
Després d’enviar correus a cada ajuntament, no ser contestats i remenar per
les pàgines web del municipi, en trec la conclusió que cap dels municipis de la
comarca del Solsonès presenten un pla d’emergència sísmica.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
46
A la comarca, la majoria d’edificis varen ser construits abans de l’any 1950,
però a partir del 1970 aquesta construcción augmenta de nou.
Aquests habitatges es concentren, majoritàriament, en zones disseminades i
presenten un nombre de plantes inferior a 5.
El municipi que exposa més habitants és Solsona, amb un total de 9304
persones.
En general, tots els municipis, excepte Riner, hi ha més població masculina,
però per poca diferència.
Comparant la imatge 1, que es troba a l’Annex 4, amb el que he elaborat a
l’apartat de la vulnerabilitat sísmica, s’aprecia que la majoria de municipis
presentaven una vulnerabilitat alta, i que després de tornar-no a elaborar amb
dades actualitzades, aquesta vulnerabilitat ha disminuït fins a haver-hi, només,
tres municipis amb alta vulnerabilitat.
És per això, que la majoria dels municipis són poc sensibles de patir greus
danys.
Amb referència a l’aplicació de la llei d’atenuació de Sponheuer, de tota la
comarca, la Coma i la Pedra és el municipi que tindria una més elevada,
concretament una intensitat de VIII a l’escala MSK.
Cal destacar també que, després de realitzar l’estudi de cada grau de dany,
només el municipi de la Coma i la Pedra presenta un grau de dany elevat.
En conjunt amb tota la comarca i amb relació a l’escenari sísmic, al Solsonès
amb una població de 13808 habitants, amb un nombre total de 4409 edificis i
amb un sisme com el de 1428 amb una intensitat epicentral de IX, que li
correspon una magnitud de 6.5, s’obtindria el següent escenari sísmic:
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
47
Un 4,33% d’edificis inhabitables, un 2,22% de persones sense llar, un 0,51% de
ferits lleus, un 0,13% de ferits greus i un 0,03% de víctimes mortals.
Recollint tot el que s’ha dit puc concloure també que:
- He fet la recopilació bibliogràfica d’informació relativa als conceptes
sismològics que, aquests, es troben bàsicament a l’Annex 1.
- He consultat les bases de dades disponibles de terratrèmols de
Catalunya per a tenir un coneixement del nivell de sismicitat al territori.
- He buscat informació sobre la geologia de la comarca per a conèixer el
tipus de roques i sòls predominants a cada municipi, realitzant, així,
diversos talls geològics que es troben a l’Annex 2.
- He recopilat informació referent als edificis de la comarca: tipologia
constructiva, edat, numero de pisos, etc.. per a analitzar estadísticament
la seva vulnerabilitat i la de la informació relativa a la densitat de
població, malgrat no poder tenir les dades actualitzades del 2014.
8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
KELLER, Edward A. i BLODGETT, Robert H. Riesgos naturales (Procesos de
la Tierra como riesgos, desastres y catástrofes) [Consulta: 22.04.2014]
Ondas sísmicas. Disponible en:
http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_06_07/io3/public
_html/Ondas/Ondas.html [Consulta:7.05.2014]
Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Sismògraf. Recuperat desde:
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0125425 [Consuta: 7.05.2014]
Què és un terratrèmol, ones sísmiques, sismògrafs, epicentre, magnitud-
intensitat, risc sísmic danys que produeixen, Institut d’Estudis Andorrans.
Dipoinible en: http://www.iea.ad/que-es-un-terratremol [Consulta: 9.05.2014]
Què és un terratrèmol, ones sísmiques, sismògrafs, epicentre, magnitud-
intensitat, risc sísmic danys que produeixen, Generalitat de Catalunya.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
48
Dipoinible en:
http://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/proteccio_civi
l/consells_autoproteccio_emergencies/sismes/documents/terratremols_isard.pd
f [Consulta: 10.05.2014]
Risc sísmic. Disponible en: http://www.iea.ad/treballs-de-recerca-sismica-sobre-
andorra/microzonacio-sismica [Consulta: 12.05.2014]
Escala d’intensitats MSK. Disponible en:
http://www.pearltrees.com/mariacardona/conceptes-basics-
sismicitat/id10406836#item101862530 [Consulta: 12.05.2014]
National Earthquake Information Center – NEIC. Disponible en:
http://earthquake.usgs.gov/regional/neic/ [Consulta: 27.06.2014]
Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya, Annex 6. Metodologia de
l’anàlisi de la perillositat sísmica.
Insitut Geològic de Catalunya, Terratrèmols a Catalunya: com prevenir-ne els
efectes.
Generalitat de Catalunya Annex 6, Metodologia de l’anàlisi de la perillositat
sísmica. Recuperat del Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya.
Chávez, J. (1998) Evaluación de la vulnerabilidad y el riesgo sísmico a escala
regional: aplicación a CataluñaTesis Doctoral, Universidad Politécnica de
Cataluña, Barcelona, 343 pp.
Coburn, A., Spencer, R.J. & Pomonis, A. (1992) Factors determining human
casualty levels in earthquakes: Mortality prediction in building collapse.
Proceedings of the 10th World Conference on Earthquakes Engineering.
5989-5994, Madrid.
Dirección General de Protección Civil (14 de enero de 2003) Estimación de los
daños producidos en España por terremotos. Simulación de Escenarios
Sísmicos. SES 2002, Madrid.
Maña, F. (1995) Vulnerabilidad de las construcciones tradicionales respecto a
un sismo de grado VI o VII. Informe ITEC. Madrid.
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
49
Olivera, C. ,Redondo, E., Lambert, J., Riera Melis, A., Roca, A. (2006). Els
terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. Institut Cartpgràfic de
Catalunya. Barcelona. 408 p.
Secanell, R. (1999) Avaluació de la perillositat sísmica a Catalunya: Anàlisi de
sensibilitat per a diferentes models d’ocurrència i paràmetres
sísmics,Tesis Doctoral, Universidad Politécnica de Cataluña, Barcelona,
335 pp.
SISMICAT, Pla especial d’emergències sísmiques de Catalunya, DOGC núm
3912, 26 de juny de 2003.
Anuari estadístic de Catalunya>Habitatges i construcció>Edificis. Disponible en:
http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=82 [Consulta: 20.08.2014]
NCSE-02. Norma de construcción sismorresistente. Disponible en:
http://www.websismo.csic.es/pdfs/Normaconstruccion-NCSE02BOE.pdf
[Consulta: 20.08.2014]
Ciències de la Terra i del Medi Ambient, PowerPoint
9. AGRAÏMENTS
Voldria agrair tot l’esforç que Sara Figueres i Vila, cap de la Unitat de
Tècniques Geofísiques, ha dedicat per ajudar-me a realitzar un treball
d’aquestes magnituds. També agraeixo l’ajut de la tutora, Maria Josep Figueras
i, finalment, agraeixo al personal de l’Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya per la visita que hi vaig fer.
També, agraeixo a l’ajuntament del municipi de Pinós i a l’ajuntament del
municipi de Navès per haver-me facilitat informació actualitzada malgrat no la
vaig poder utilitzar, perquè no era la que els hi havia demanat.