1a 2a revolució industrial i moviment obrer

La Revolució industrial

íNDEX...

1. Introducció / Conceptes / Temps2. Societat i economia a l'antic Règim3. Causes de la revolució Industrial4. Anglaterra com paradigma5. Expansió6. Transports7. Urbanisme8. Demografia

... pERÒ EL MÉS IMPORTANT9. Una nova Societat10. Noves Ideologies

1.- INTRODUCCIÓ - CONCEPTES

Concepte de Revolució Industrial.• Acceleració del creixement econòmic, que es

produeix des de mitjans del segle XVIII i que va acompanyada d’una gran transformació de l’organització de la producció i de l’estructura de la societat.

• Comença a Anglaterra i s’estén per altres països d’Europa i de la resta del món en un període relativament curt.

Revolució Industrial Industrialització

El concepte

Revolució Industrial

Industrialització

Cal distingir….

La Revolució Industrial

(1780-1860)

... que convertiren Gran Bretanya en el primer centre industrial i financer mundial a la vegada que s’incrementava la renda per càpita i la població.

La Revolució Industrial (1780-1860)

• La màquina de vapor fins el 1850 va tenir un ús restringit a uns pocs sectors i grans fàbriques. MOLT MÉS IMPORTANT FOREN:– Els canvis en l’organització de la producció– Els canvis en les xarxes i sistemes de comercialització– El sistema financer i el crèdit a les empreses– La millora dels transports i les infraestructures

• Que mitjançant

... permeteren la formació del Mercat Nacional

• Productivitat• Qualitat productes Preu

El terme “Revolució Industrial”

• PAUL MANTOUX, escriu la tesi amb el títol La revolució industrial a Anglaterra en el segle XVIII

• ARNOLD TOYNBEE havia publicat el 1884 Lectures on the industrial revolution

• CAMERON rebutja el terme "revolució industrial" per equívoc. Prefereix: “Naixement de la indústria moderna".

Proto industrialització• A principis del XVII algunes regions d’Europa

havien desenvolupat considerablement la indústria rural. (Flandes, especialment) – Treballadors rurals, al marge dels gremis urbans.– Empresaris que proporcionen les matèries

primeres i venen la producció a mercats llunyans. – Els treballadors compren una part dels seus mitjans

de subsistència. – Producció de bens de consum, especialment

tèxtils.

Elements de la Industrialització1) Disminució del pes econòmic de l’agricultura2) Creixement important del sector terciari.3) Creixement destacat del sector secundari:

Mineria, manufactures i construcció.4) Ús extensiu de maquinària mecànica.5) Introducció de noves fonts d’energia:

Combustibles fòssils / Electricitat. 6) Ús generalitzat de matèries que

normalment no es troben a la natura: Acer, productes químics.

TRANSCICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME O ECONOMIA DE MERCAT

COLONIALISME IMPERIALISME

La discussió sobre si el creixement demogràfic és causa o conseqüència de la revolució industrial segueix oberta. Igualment discutit és el paper de les millores agrícoles.

1a Revolució industrial

2a Revolució industrial

3a ...

1a Revolució Industrial

Cronologia 1760 - 1830 1850 - 1914 1945 -

Matèries Primes Teixits i Metall Petroli + Química =

Fonts d’energia Carbó Petroli i electricitat Nuclear

2.- ANTIC RÈGIM

2. Societat i economia a l'antic Règim

MERCANTILISME FISIOCRÀCIA

• Economia de subsitència:Agricultura endarreridaSense avanços tècnics

Sense excedents

Sense possibilitat de comerç o comerç a petita escala

Crisis cícliques de subsistència

Què pot provocar una criside subsistència?

ANY DE MALES COLLITES

Quines conseqüències pot teniruna crisi de susbsistència?

FAM, DESNUTRICIÓ AUGMENT MORTALITAT

Estancament agrícola

AUTO CONSUM

Bàsicament de cerals

GREMIS

Domestic System

Manufactures

ELS MITJANS DE TRANSPORT A L’INTERIOR EREN MOLT RUDIMENTARISI LES VIES DE COMUNICACIÓ ESTAVEN EN MOLT MAL ESTAT

EL TRANSPORT TENIA UN COST MOLT ELEVAT

Durada del viatge:8 dies

Cost de producció +

Cost de transport +

Marge de benefici

Preu de venda

De l’antic règim a la revolució industrial

Treball manual Al treball mecànic

Producció individualitzada d’objectes A la producció en sèrie

Escàs consum energètic A elevat consum energètic

Treball aïllat Concentració de treballadors/es en un mateix local

Producció per subsistir Producció per vendre

Intercanvis local o comarcal Intercanvis nacional o internacional

Predomini població agrària Predomini població urbana

3.- CAUSES

• Endògenes: Aquelles que rauen en les activitats mateixes de la nova indústria.

• Exògenes: Els factors externs a la indústria mateixa que possibiliten o faciliten el seu desenvolupament.

Causes de la Revolució industrial

Causes Endógenes• Innovació: No només l’invent, sinó la seva aplicació

en sector el industrial.• Capitals disponibles:

– El s. XVIII va ser de creixement: Comerç colonial, i increment de la producció agrícola. (Capitalisme comercial)

– Capitals petits (familiars o individuals) però suficients.• Empresaris: Existència d’un grup social disposat a

arriscar-se invertint en les innovacions.• Marc legal individualista: common law (Anglaterra),

codi civil i de comerç (França).• Nou pensament econòmic: Liberalisme (Adam

Smith, David Ricardo, Thomas Malthus)

• Millores en el rendiment agrícola• Mà d’obra alliberada del camp• Creixement de la població i migració• Millores en els transports:

– Nous mercats per a l’agricultura i venda a distància.– Facilitat d’abastir les ciutats– Permeten la concentració industrial– Distribució econòmica de matèries primeres i carbó.– Transport barat de la població

Causes Exògenes

Esquema revolució industrialSEGLE XVIII-XIX. Porten al sistema capitalista industrial la societat de classes i a l’Estat liberal.

Per tal de parlar de revolució industrial cal que es donin aquestes condicions

Augment de la producció agrària (revolució agrícola)Augment de la producció agrària (revolució agrícola)

Mà d’obra abundant (revolució demogràfica) Mà d’obra abundant (revolució demogràfica)

Capital suficient (acumulació de capital segle XVII-XVIII. Burgesia comercial)

Expansió del comerç (transport)Expansió del comerç (transport)Innovacions tècniques (màquina vapor)Innovacions tècniques (màquina vapor)

Mentalitat empresarial (burgesia)Mentalitat empresarial (burgesia)Marc polític favorable (desaparició règim senyorial)Marc polític favorable (desaparició règim senyorial)

4. ANGLATERRA

Concepte de Revolució Industrial

La Revolució Industrial

Model anglès 1750 1850

Canvis transformacions

Sistema Econòmicde l’Antic Règim

Sistema capitalistaindustrial

Estancamentde poblaciói de producció

Era pre-industrialEra pre-industrial

Augment de població i de producció

DemografiaAgricultura

TecnologiaTransport i Comerç

Sistema industrial

Canvis financers

Expansió industrial

Societat capitalista

Provoquen el pas

Abans de la revolució

Inversió en indústriaInversió en indústria

Estudiant el cas anglèsEstudiant el cas anglès

Canvis en l’estructura de la propietat de les terresCanvis en l’estructura de la propietat de les terres

Execedent de mà d’obraÉxode ruralEmigració

observem

procés de privatitzacióprocés de privatització

NorfolkEstabulacióNorfolkEstabulació

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Consisteix en un Amb lesEnclosures (encerclaments)

Enclosures (encerclaments)Dóna la

possibilitat d’innovar Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus

provoca Millor dieta, més alimentMillor dieta, més aliment

Augment demogràficAugment demogràfic

En conseqüència

provoca

Acumulació de capitalAcumulació de capital

Augment dels beneficisAugment dels beneficis

En conseqüència

provoca

Augment de producció agrícolaAugment de producció agrícola

provoca

També provoca

Anglaterra com paradigma

Transports Innovacions tecnològiques

SiderúrgiaTèxtil

Transports Innovacions tecnològiques

Canvis de “mentalitat” (“$”)

ENCLOSURES

XVI XIXXVIII

La revolució agrícola anglesa (I).

Canvis en l’estructura de la propietat: els cercaments (enclosures)

S’obliga a cercar, per llei, els antics openfields i comunals

Conseqüències

Major inversió dels grans propietaris

Augment delsbeneficis

Més demanda

Més inversió

Augment de laproductivitat

Els petits propietaris perden terres i comunals

Jornalers Fàbriques(ciutat)

Indústria a domicili

→ propietat privada

ENCLOSURES

La revolució agrícola anglesa (II).

Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk)

Fi del guaret

Augment de la producciói la productivitat

Més menjar

Augment de la població

Més menjarper al ramat

Més ramat

Més fem

produccióproductivitatAugment de la producciói la productivitat

Diferències?

Quines avantatges té els sistema Norfolk?

S’obté més volum de producció anualS’obté més aliments pels ramats

Es millora la dieta humana (carns, llets)

3.3.- La revolució agrícola anglesa (III).

Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.

Aliments

Mà d’obra barata Mercat

Capitals→ inversió

La Revolució Agrícola

• de la productivitat agrícola i la producció d’aliments. CAUSES:– Canvis en els sistemes de conreu: rotació quadriennal o sistema

Norfolk que combina cereals amb naps o trèvols (ferratge). CONSEQÜÈNCIES:

• cabana ramadera• Adobs naturals pels camps

– Nova Estructura de la propietat: enclosures o tancaments. – Noves tècniques agrícoles: arada triangular i sembradora de

Jethro Tull, conreu continu en solcs

Canvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIIICanvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIII

Sistema de conreu NorfolkEstabulació dels ramatsSistema de conreu NorfolkEstabulació dels ramats

Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus

L’Augment de la producció agrícolaL’Augment de la producció agrícolaVa provocar

Nous útils i einesNous útils i eines

Arada de RotherhamSembradora mecànicaSegadora mecànica

Canvis en la propietatCanvis en la propietat

Venta de bens comunalsDesvinculacióVenta de bens comunalsDesvinculació

per consumir productes industrialsper invertir en la indústriaper consumir productes industrialsper invertir en la indústria

Execedent de mà d’obraÉxode rural: Emigració a la ciutat.Execedent de mà d’obraÉxode rural: Emigració a la ciutat.

Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus

provocaMillor dieta, més alimentMillor dieta, més aliment

Augment demogràficAugment demogràfic

En conseqüència

provoca

Acumulació de dinersAcumulació de diners

Augment dels beneficis dels agricultorsAugment dels beneficis dels agricultors

En conseqüència

Augment de producció agrícolaAugment de producció agrícolaprovoca

També provoca

Nous útils i einesNous útils i eines

Que es poden usar

Propietat individualitzadaPropietat individualitzada

Arada a vapor

Sembradores mecàniques

Segadores mecàniques

Trilladora mecànica

Trilladora a vapor. Gravat de W.M. Thayen

Les transformacions a la manufactura.

Pèrdua de poder dels gremisCauses Competència del domestic system

Competència de les manufactures

Aportacions del domestic system a la R.I.

Proletarització dels camperols

Augment demogràfic

Noves relacions socialsde producció capitalistes

Noves tècniquesde gestió

Capitals

Destrucció delsgremis

Nova organització dela producció

Aportacions de lesmanufactures a la R.I.

Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus Nous útils i einesNous útils i einesPropietat individualitzadaPropietat individualitzada

Jethro Tull Conreu continuat en solcs

Roterham Arada triangular de ferro

Màquines trilladores (1780)

Conseqüències:

Incorporació de nous productes (patata, blat de moro…)

Es passa d’una agricultura d’autosuficiència a una agricultura de mercat

Augment de les diferències socials en el camp COMPETÈNCIA

Pèrdua drets comunals

1845 - 1852

INDUSTRIA

ENERGIA

Inicialment s’utilitzava l’energia hidràulica Inconvenients: - Orografia: Necessitat d’altura.- Necessitat d’embassaments i preses. - Escassetat d’aigua. -Gelades hivern. - Dificultat transport producte al centres de consum

Posteriorment el vapor. (carbó)

- Causes: Les fabriques havien d’estar a prop dels rius, problemes transport i dependència del cabal del riu. Invent màquina vapor.-Conseqüències: La indústria es trasllada a les ciutats, més producció i treball continu les 24 hores

Molino hidráulico de 1770

Les màquines i matèries primeres.La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist

i causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.

CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques

Més inversió

Més mà d’obra

Producció concentrada i abundant

Major productivitat

Augment dels beneficis

Ús de noves formes d’energia (carbó)

Variades i noves formes d’aplicació

Matèries primeres:cotó, ferro,...

Transport: ferrocarril,...

L’exemple de laMàquina de vapor

de Boulton i Watt (1769)

Newcomen Watt

Máquina atmosféricas de Newcomen y de Watt

Innovacions tecnològiques + Primera matèria barata

Productivitat

Costos de producció

Demanda = EL MERCAT CREIX

Producció per dia

U.treball( treballadors)=

Necessitat Política econòmica del lliurecanvi

Renda per Càpita = riquesa del país

Especialització

Cotó i Ferro

• Els dos principals sectors industrials que lideraren les transformacions tecnològiques associades a la industrialització foren la indústria tèxtil i la siderúrgia.

• La indústria tèxtil formava part de la indústria de bens de consum o lleugera.

• La indústria siderúrgica formava part de la indústria de bens d’inversió o pesada.

Regions industrials

a Anglaterra

La indústria tèxtil

Cotó• La indústria tèxtil

– Es desenvolupa per la substitució de la llana (fibra tradicional) pel cotó, matèria primera dels teixits d’indianes.

– Mat. Prima Barata i fora del control dels GREMIS. Al ser més barata es podia vendre a més gent.

– Implicava molta mà d’obra, per tant tingué gran incidència en la economia nacional

– El cotó provoca una autèntica revolució en les tècniques de producció, mitjançant la invenció de nous aparells i màquines:

– 1733 Llançadora volant de Kay– 1767 Spinning Jenny de Hargreaves– 1768 Water Frame d’Arkwright– 1779 Mule Jenny de Crompton– 1785 Teler mecànic de Cartwright

• La indústria tèxtil – Paral·lelament a les innovacions tecnològiques

també es produeix una revolució en l’organització del treball vinculada a la fàbrica i el taller amb:

• productivitat• costos

– El qual permet...• demanda de tèxtils fàcils de rentar i resistents (roba

de cotó)

4. Sectors pioners industrials4. Sectors pioners industrials

4.1.- La indústria tèxtil (de la llana i el cotó)4.1.- La indústria tèxtil (de la llana i el cotó)

La indústria cotoneraLa indústria cotonera Ser un sector no reglamentat pels gremisMatèria primera (cotó) barata a causa de l’esclavismeSer un sector no reglamentat pels gremisMatèria primera (cotó) barata a causa de l’esclavisme

Es beneficia de

Fàcil innovació tecnològicaFàcil innovació tecnològicaLlançadora volant, J. Kay, 1733Spinning Jenny, teler mecànic...Llançadora volant, J. Kay, 1733Spinning Jenny, teler mecànic...

Les màquines i matèries primeres:el cotó (I).

El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innovacions: motor del canvi

CAUSES

Prohibició d’importar teixits d’Àsia (Índia)

Erosió de les reglamentacions gremials

Existència de grans latifundis cotonersa EUA amb mà d’obra esclava

Cotó baratd’Índia i EUA

(colònies)

Innovacions tècniques (màquines)

LES MÀQUINES

Llençadora volant (teixit)

Spinning jenny, mule jenny i waterframe (filat)

Teler mecànic (teixit)

Les màquines i matèries primeres:el cotó (II).

CONSEQÜÈNCIES

Reducció de costos

Fort augment de laproductivitat (i producció)

Baixada de preus

Producte de qualitat

Ningú pot competir ambels teixits de cotó britànics

LLANÇADORA VOLANT MÉS VELOCITAT

Filadora tradicional

Spinning jenny MOLTS FUSOS A LA VEGADA

Màquines de filar (Jenny) de Hargreaves

Màquina de filar (waterframe) de Arkwright

Filadora mecánica (mule) de Samuel Crompton

Filadores

Filadora

Telar para realizar dibujos, gracias a un sistema de cartones perforados, de J.-M. Jacquard, 1790

Desmotadora de algodón de Eli Whitney, 1793

Teleres, 1843

Taller central de la fábrica Rime et Renard, Versalles

tornar

Disfuncions de la producció

tornar

Mineria i siderúrgia

Ferro• La indústria siderúrgica

– És l’altre pilar de la industrialització per la necessitat de construir les màquines de la indústria lleugera, edificis i altres instal·lacions industrials.

– Estimula la mineria de carbó, que és el combustible utilitzat en la fosa del ferro.

– Principals innovacions tecnològiques: – 1732 Darby: ús del carbó de coc (sense sulfurs) en un alt forn.– 1783 Cort: pudelació i laminació (elimina escòries)– 1856 Bessemer: convertidor Bessemer de ferro fos en acer.

– El Desenvolupament de la indústria pesada afavoreix l’aparició de nous mitjans de transport.

Interior d’una mina

Mina de carbó anglesa amb bomba de vapor

Miner anglès de Yorkshire, 1814

Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783

Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1713Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1713

Carbó i ferroCarbó i ferro

ferroferro Per fondre’l es necessitaCarbó vegetalCarbó vegetal És escàs i poc energèticÉs escàs i poc energètic

Cal una millor font d’energia

Innovació tecnològica completada amb

El ferrocarril serà un estímulEl ferrocarril serà un estímul

4.2.- La indústria siderúrgica4.2.- La indústria siderúrgica

En la primera fase de la revolució industrial va tenir menys rellevància que el tèxtil.

Demanda de ferro augmentà la seva producció.

La indústria del ferro va estar molt vinculada amb la mineria del carbó. Aquest mineral (hulla, coc) substituí la fusta com a combustible.

La industria del ferro necessitava una major força calòrica per fondre el ferro. L’aparició del carbó mineral suposà un canvi decisiu i va acabar per imposar-se.

Ràpidament s’aplicaren innovacions tècniques:*Abraham Derby aplica el carbó de coc (procedent de la hulla).*Sistema del pudelatje que permet la fabricació del ferro de bona

qualitat.*Convertidor de Bessemer que permet la transformació de ferro en

Un factor clau de dinamització del sector va ser el ferrocarril.

El sector siderúrgic

Fundició de Coalbrookdale, fundada per Abrahm Darby

El puente de Coalbrookdale

Fundició de Le Creusot, óli de F. Bonhomme

Fundición en Ougrée, Bélgica (Constantin Meunier)

Fábrica de acero Krupp en Essen, Alemania, 1873

Fundición alemana (Adolf Menzel)

Fundición de Konigshütte, Alta Silesia, c. 1841

zona industrial francesa , 1845

Les màquines i matèries primeres.La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist

i causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.

CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques

Més inversió

Més mà d’obra

Producció concentrada i abundant

Major productivitat

Augment dels beneficis

Ús de noves formes d’energia (carbó)

Variades i noves formes d’aplicació

Matèries primeres:cotó, ferro,...

Transport: ferrocarril,...

L’exemple de laMàquina de vapor

de Boulton i Watt (1769)

Les màquines i matèries primeres:el ferro (I).

CAUSES delcreixement

Augment de la demanda de ferro (màquines, ferrocarril)

Innovacions tecnològiques

Ús del carbó de coc (forn Darby)

Mètode de pudelació i laminació de Cort

Convertidor Bessemer (1856)

CONSEQÜÈNCIES

Fort augment de la productivitat (i producció)

Major qualitat

Millors màquines i mitjans de transport

Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions

3.7.- Les màquines i matèries primeres:el ferro (II).

Producció de ferro

Convertidor Bessemer (Acer)

La producció siderúrgica es disparà, fins al punt d’esdevenir La producció siderúrgica es disparà, fins al punt d’esdevenir un indicador clau del nivell de desenvolupament industrial un indicador clau del nivell de desenvolupament industrial d’un territori.d’un territori.

El ferro servia per a la fabricació de maquinària, per al El ferro servia per a la fabricació de maquinària, per al transport, per a la construcció… En definitiva, era bàsic. Per transport, per a la construcció… En definitiva, era bàsic. Per això calia aconseguir ferro econòmic i de gran qualitat això calia aconseguir ferro econòmic i de gran qualitat (acer).(acer).

5. EXPANSIÓ

La difusió de la indústria per Europa• El primer estat en iniciar el procés d’industrialització fou la Gran

Bretanya a finals de segle XVIII gràcies als seus recursos naturals propis: llana, carbó,... I els provinents de les colònies: cotó. I la seva xarxa de canals i vies fluvials.

• A primers de segle XIX el seguiren altres estats europeus com França i Bèlgica que tenien carbó, ferro i llana, i una important xarxa fluvial i de canals que aprofitaren tant pel transport com per generar energia hidràulica.

• Vers 1850 l’abundància de ferro i carbó va permetre Alemanya iniciar una industrialització molt ràpida basada especialment en la indústria pesada i el ferrocarril per integrar econòmicament la Alemanya unificada.

• El sud d’Europa va tenir un desenvolupament industrial més lent concentrat en unes poques àrees industrials: Catalunya, País Basc (Espanya), Piemont i Llombardia (Itàlia)

• Fora d’Europa només els EUA i el Japó seguiren l’exemple europeu.

1.1. FrançaFrança: fou un procés lent degut als esdeveniments històrics del moment (revolució francesa i el bloqueig continental de Napoleó, que frenà l’entrada de els influències angleses. Només en el II imperi (1852-1870) es començaran a construir vies de ferrocarril i apareixeran gran entitats financeres.

2. Bèlgica2. Bèlgica: L'abundància de matèries primeres i van col·locar aquest país al cap de la industrialització continental. Al 1848 Bèlgica tenia completa la xarxa ferroviària i un sistema bancari sòlid.

DIFUSSIÓDIFUSSIÓ

3. Alemanya3. Alemanya: Té un paper molt important l’Estat. El primer pas cap a la unificació vindrà via econòmica amb la creació del zollverein (1834) que facilita l'intercanvi entre els Estats alemanys, ergo, es potencià la construcció del ferrocarril. Destaquen 3 regions industrials: Renania, Silesia i el Rhur.

DIFUSSIÓDIFUSSIÓ

4. Espanya4. Espanya: Major incidència a Catalunya en la indústria tèxtil del cotó.La primera línia de ferrocarril fou la línia Barcelona-Mataró que s’inaugurà oficialment el 1848. El segon ferrocarril que es construí a Espanya fou la línia Madrid-Aranjuez.

La difusió de la indústria (I).

Polítiques econòmiquesLliurecanvisme a Gran Bretanya: són els més competitius.

Proteccionisme de la resta de països: per a evitar lacompetència britànica i potenciar la seua indústria.

Diferents velocitats d’industrialització

Més ràpida Lenta i limitada

Bèlgica

França Alemanya

Zones d’EUA

Nord: Suècia iDinamarca

Mediterrani:Piemont i Catalunya

Àustria: Bohè-mia i Moràvia

Est: zones deRússia

La difusió de la indústria (II).

El creixement del comerç.

Comerç triangular (colonial)

Anglaterra

ÀfricaAmèrica (EUA)

Manufactures

Esclaus (i manuf.)

Matèriesprimeres

(cotó)

Aportacions a la R.I.

Mercats

Matèriesprimeres

Capitals

6. TRANSPORTS

El creixement del comerç.

Comerç triangular (colonial)

Anglaterra

ÀfricaAmèrica (EUA)

Manufactures

Esclaus (i manuf.)

Matèriesprimeres

(cotó)

Aportacions a la R.I.

Mercats

Matèriesprimeres

Capitals

la revolució dels transportsla revolució dels transports

Les Innovacions tecnològiques a la indústria (màquines), la mecanització,

Va permetre produirgran quantitat de productes

Però tots aquests canvis haguessin estat un fracàs si no hagués estat possible transportar els productes

més ràpid i a un cost més barat.

Les transformacions en els transportsvan ser fonamentals en el procés de la revolució industrial

El creixement demogràfic i els canvis a l’agricultura Van permetre disposarde molta demanda o molts

compradors potencials

Exportacions britàniques de cotó.

Les millores en el transport.• Transport terrestre: millores en el paviment → reducció en

els temps de desplaçament.• Transport marítim molt important, però depèn del vent.• Construcció de canals fluvials: requereixen molta mà d’obra,

invents i capitals (S.A.) i proporcionen beneficis (capitals) i transport ràpid.

MacAdam

Canals

Isambart Kingdom Brunel

La Revolució dels Transports

• El Ferrocarril i la Revolució dels transports:– El 1829 Stephenson inventa la locomotora. – El 1830 s’obre la primera línia de Ferrocarril

Liverpool-Manchester vinculat a la indústria cotonera.

– El ferrocarril impulsa la mineria del carbó i el ferro, i la indústria siderúrgica.

– Paral·lelament el ferrocarril necessita grans inversions de capital que financen bancs d’inversió o companyies per accions.

La revolució dels transports La revolució dels transports

L’expansió del ferrocarril

Importància del ferrocarril:

-Va multiplicar la capacitat i rapidesa dels transports,

- va reduir el cost de transport interior de productes

-Va obrir nous mercats pels productes tèxtils

-Va donar la darrera empenta per el desenvolupament de la indústria siderúrgica i

minera (alta demanda de ferro i carbó en el ferrocarril)

1829, Stephenson,locomotora a vapor

Quina van ser les conseqüències de laconstrucció del ferrocarril?

Tot I que ja existien altres prototipus

AutomatitzacióAbaratimentAutomatitzacióAbaratiment

CanalsCarreteresFerrocarrils

A Anglaterra es desenvolupa un important comerç

Tèxtil, 1789Ferrocarril, 1829Vaixells

Estímul per la indústriaEstímul per la indústria

-Energia hidràulica -Llançadora volant (J. Kay, 1733)-Màquina de vapor

Matèries primeres per productes industrials

3. De l`expansió del comerç al sistema fabril3. De l`expansió del comerç al sistema fabril

observem

Comerç colonialComerç colonial Es basa en

Comerç interiorComerç interior A causa de Més població, més

demandaMillora de les comunicacions

Més població, més demandaMillora de les comunicacions

Crea un

Es manifesta amb

Innovacions tecnològiquesInnovacions tecnològiques

S’aplica a

Dóna lloc al Sistema fabril

El ferrocarril.Stephenson aplica la força del vapor a la

locomotora: Rocket, 1829.

AVANTATGES

Rapidesa

Seguretat

Menor cost

↑ demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia)

↑ inversió de capitals (societats per accions)

Creixement molt ràpid

La Revolució dels Transports– El desenvolupament de la indústria siderúrgica i l’energia del

vapor també va permetre millorar el transport marítim i fluvial primer amb vaixells moguts per vapor i posteriorment amb vaixells de casc d’acer.

– Els nous transports suposaren un augment de la velocitat de circulació de les mercaderies

Hostal de carruatges a Gran Bretaña

Demostració de Richard Trevithick a Euston Square, Londres, 1809

Locomotores del concurs Manchester-Liverpool, 1829

Locomotora The Rocket, Stephenson, 1829, Liverpool-Manchester

Els primers trens europeus

Estació de tren de Londres, 1º ½ s. XIX

Inauguració tren Munich-Augsburgo, 1839

Bifurcació de Shoreham en la línia Londres-Brighton, H.G. Hine, 1840

Ferrocarril Paris-Rouen , 3 maig 1843

Ferrocarril Versalles-Paris, Litografia de Dembour

Ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848

Locomotora Crampton del ferrocarril d’Estrasburg, litografia de G. Paulun, 1852

Inauguració del ferrocarril Madrid-Alacant, 1858

Inauguració del ferrocarril Tokio-Yokohama

Metro de Nueva York

L'evolució de la flota britànica.

Clipper

Robert Fulton

• Navegació fiable, ràpida i regular• Navegació fluvial (contra corrent)• Augment del potencial militar de la marina

Muelle de Wapping, Gran Bretana. Grabado de William Daniel, 1803

Siluetas de algunos de los primeros barcos de vapor

Barco de vapor Elise llegando a Paris desde Londres, 1816

Barcos de vapor para el transporte del algodón con destino a Nueva Orleans

Paquebote (barco de correo y pasajeros) a vapor

Paquebote Victoria, 1865

7. URBANISME

La societat urbana• Del camp a la ciutat

– La revolució agrícola va suposar l’expulsió dels camperols sense recursos cap a les ciutats on es converteixen en proletaris.

– La família extensa camperola es converteix en família nuclear a la ciutat, més adaptada als habitatges i els ritmes de treball industrials

– Entre 1750 i 1850 la població urbana augmenta fins a proporcions desconegudes.

– La ciutat industrial de segle XIX es caracteritza per la barreja entre zones residencials i zones industrials. L’obrer viu prop de la feina.

– La majoria de barris es caracteritzen per l’interclassisme social. No hi ha segregació horitzontal de l’espai (barris separats per classes socials, només el centre urbà és clarament burgès). La segregació social de l’espai és vertical.

La societat urbana• Del camp a la ciutat

– A finals de segle XIX s’iniciarà la tendència a la segregació social de l’espai amb barris obrers i barris burgesos.

– Durant la segona meitat de segle XIX s’introdueixen millores urbanes: aigua, llum de gas, clavegueram, voreres, empedrat de llambordes en els carrers, tramvia, tren (metro), ...

– Les formes d’organització familiar i laboral de la societat industrial generen noves formes de lleure:

• Ball• Teatre• Cafès musicals (cabarets)• Cinema (primers de segle XX)• Esport (finals de segle XIX): futbol, ciclisme,...

6.- CAP A UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL (I).

Urbanització: fort creixement deles ciutats

El problema de la segregació social:barris burgesos i barris proletaris.

8. DEMOGRAFIA

DEMOGRAFIA•Moviment vegetatiu: alta natalitat, disminució progressiva mortalitat catastròfica, més tard disminució mortalitat ordinària, augment nupcialitat,augment esperança de vida)

•Moviments migratoris: del camp als nuclis industrials i a altres continents

•Desenvolupament població urbana:creixement ciutats– Causes: producció d’aliments, medicina, higiene.– Conseqüències: augment mà d’obra, augment consum.

La revolució demogràfica (I).Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750.

CAUSES

Augment dels aliments

Millor alimentació

↓ malaltiesi epidèmies

↓ mortalitat

↑ població

Millores en medecina i higiene

3.5.- La revolució demogràfica (II).

CARACTERÍSTIQUES

↑ natalitat

↓ mortalitat

↑ esperança de vida

↑ fort de la població

APORTACIONS A LA R.I.

Mà d’obra Mercat

-500 750

1.250 1.5001.0005002500-250

200400600

2.0002.000

3.0003.000

Beatles

La Revolució Demogràfica

7. Demografia

Quadre de síntesi: condicions pel triomf de la revolució industrialQuadre de síntesi: condicions pel triomf de la revolució industrial

Revolució tecnològica: Mecanització de la indústria, creixent oferta de productes industrials, producció fabril

Revolució demogràfica: creixent població

Revolució agrària: creixent producció i beneficis agraris

Revolució dels transports: ferrocarril més ràpid i barat

Revolució financera: Societats Anònimes i Bancs d’inversió.

Revolució ideològica: Liberalisme

Què vaser la

revolucióindustrial?

Conjunt de canvis tecnològics, econòmics, demogràfics, culturals, ... interelacionats que van donarlloc

a una transformació profunda de l’economia i la societat.

Qui vaprotagonitzar

la revolucióindustrial?

Una classe social dinàmica, oberta, progressista,... Què va esdevenir hegemònica

La burgesia.

CONSEQÜÈNCIES DE LA R.I.Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes

Divisió del món en dos blocsPaïsos desenvolupats

Països subdesenvolupats

Les diferències no paren de créixer.

El sector secundari supera en importància al sector primari

Competència entre els països industrialitzats per fer-se amb colònies (matèries primeres i mercats reservats) Iª Guerra Mundial

Fort creixement de la població mundial

Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització

Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial

Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats

La burgesia coma gran beneficiada

6.- CAP A UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL (II).

Millores lentes: vacunes, clavegueram, llum, aigua corrent,...

Canvis en la forma de vida

De la família extensa a la família nuclear

De la forma de vida rural a la forma de vida urbana

Permanènciesde l’Antic Règim

Població agrària important (excepte Anglaterra)

Fort pes de la vella noblesa i l’església.

A l’Europa oriental i l’Europa mediterrània el pes de la indústria és escàs: són agrícoles i dominades pels grans propietaris.

9.- SOCIETAT

Capitalisme i societat de classesCapitalisme i societat de classes

Burgesia i proletariatBurgesia i proletariat

Societat de classesSocietat de classes

CapitalismeCapitalisme Iniciativa lliureRecerca del màxim beneficiLliure competència

Propietat privada dels mitjans de produccióPropietat privada dels mitjans de produccióBurgesia

Proletariat Força de treballForça de treball

Però...Sistema de crisis cícliques (a causa de sobreproducció)Sistema de crisis cícliques (a causa de sobreproducció)

Sistema que basa la seva existència en les desigualtats socials

El domini de la burgesia.• És la nova classe dominant: economia, societat, política i cultura estan

controlades per ella.· Té el poder econòmic.• Controla la política: pressions, sufragi

censatari, finançament de partits,suborns i comissions,...

• Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf individual,...

• Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques.• Nou model familiar: família nuclear i casa familiar.• Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,...• La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de

vida burgés.

La condició obrera.

• Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat.• Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos, jornades

molt llargues, càstigs, cap seguretat,...• Situació més greu en el cas de les dones i els nens/es• Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i insalubres,

mala alimentació, escassa higiene, nul·la sanitat,...• Baixa esperança de vida.

La Societat de classes• Els obrers

Obrer (terme que incideix en el caràcter manual, qualificat o d’ofici del treballador) versus proletari (terme que fa referència als assalariats que l’únic que poden vendre és el seu treball: jornalers, peons,...)

Condicions de treball:• Baixos salaris• Mala condició higiènica de

fàbriques i tallers• Dura disciplina laboral:

multes, sancions, acomiadaments.

• Jornades de treball molt llargues: 12, 14, 16 hores

• Malalties laborals cròniques• Treball de la majoria dels

membres de la família: dona i fills o filles per cobrir el pressupost familiar.

• Manca de legislació laboral.

Condicions de vida:• Males condicions barris populars

sense aigua corrent, clavegueram, voreres i empedrat dels carrers.

• Habitatges en males condicions: sense aigua corrent, sense clavegueram, mal ventilats, sense llum natural, on són habituals l’amuntegament i la promiscuïtat.

• Epidèmies freqüents de còlera, febre groga, verola,...

• Manca de serveis mèdics i assistencials públics.

• Baixa Esperança de vida• Altes taxes d’analfabetisme,

especialment entre les dones.

10.- IDEOLOGIA

2. Societat i economia a l'antic Règim

MERCANTILISME FISIOCRÀCIA

Pensament econòmic

La importància del Capital: societats i bancs.

• La indústria tèxtil necessitava invertir relativament poc capital i proporcionava alts beneficis (30-40%)

• La mineria, la siderúrgia i el ferrocarril necessitava grans inversions mitjançant:– Societat anònimes (SA) que emeten accions i cotitzen en borsa.– Financiació externa mitjançant l’emissió d’obligacions o crèdits bancaris

(rol que assumiran els bancs d’inversió).• Els bancs adquireixen noves funcions:

– Préstecs– Inversió en borsa– Accionistes d’empreses– Emissió de paper moneda– Transaccions comercials: lletres de canvi, xecs, pagarés,...

Les noves relacions socials de producció capitalistes.

La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) com a base del nou sistema capitalista.

Despossessió del camperolat amb els cercaments o enclosure acts.

Possibles sortides

Jornalers al camp

Indústria a domicili

Emigració a la ciutat → fàbriques

Els nous proletaris venen la seva força de treball a canvid’un salari (capitalisme)

La importància del capital:societats i bancs.

Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital)

SOCIETATSANÒNIMES

L’aconsegueixen amb

ACCIONS

Divideixenel capital en

Que venen icompren en

És fonamental per finançar a les empreses

Controla a les empresesBancs de dipòsit(estalvis i préstecs)

Bancs d’inversió(compra d’accions)

a través de

Paper dels bancs

Finançar(préstecs)

Facilitartransaccions

Facilitarintercanvis

Canvi cultural

• Aplicació sistemàtica de la racionalitat científico-tècnica (raó instumental) a l’activitat econòmica i a l’administració de l’Estat.

• Consideració de l’activitat econòmica (productiva i de consum) com a separada de la moralitat o la religió.

• Valoració de la vida quotidiana i del treball com a model de plenitud humana.

Economia liberal (1)• Restringir la intervenció estatal en els

problemes econòmics. L'Estat s’ocupa de l'ordre públic. «Estat policia».– Eliminar les reglamentacions. – Limitar els impostos. – Combatre els monopolis. – Establir mesures tendents al lliure comerç.– Defensa de la propietat privada

• Lliure contractació. Creença en les “lleis naturals” del mercat (l'oferta i la demanda). Idees de Ricardo sobre el salari.

• Assegurar la lliure empresa i la lliure competència. Respectar l'harmonia natural entre l'interès individual i l'interès col·lectiu (mà invisible).

• Societat de consumidors lliures

Economia liberal (2)

El liberalisme econòmic.ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776)

Societat formada per individus, no per estaments ni classes.

L’egoisme individual com a motor de l’economia

La suma dels egoismes individuals equilibra el mercat (oferta idemanda s’autoregulen en el preu) i suposa el bé comú (mà invisible)

Els estats no han d’intervindre en l’economia

DAVID RICARDO Llei de bronze dels salaris: al treballador seli paga el mínim necessari per a subsistir

ROBERT MALTHUS La població creix més ràpid que els recursos i tots dos es regulen entre ells

Reduir la natalitat

Augmentar lamortalitat

opcions

El funcionament del capitalisme industrial.

BURGÉS

PROLETARI

Posseeix els mitjans de producció (capital)

Posseeix la força de treball (treball)

Força de treball

Salari

Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball.

El salari sempre és inferior al valor del treball del proletari

Plusvàlua: diferència entreel valor del treball i el salari

Benefici

Lluita de classes

Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes

Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda)

Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts

↑ oferta → ↓ preus

↓ oferta → ↑ preus

↑ demanda → ↑ preus

↓ demanda → ↓ preus

TREBALL PAGATAL TREBALLADOR

TREBALL NO PAGAT

→ PLUSVÀLUA

VALOR TOTAL DEL PRODUCTE

La Llei de l’oferta i la demandaLa Llei de l’oferta i la demanda

L’objectiu de l’individu és aconseguir el màxim benefici, els empressarises guien per aquest principi al prendre les seves decissions econòmiques

Poca oferta imolta demanda

Els preus pugen, l’expectativa de

beneficis augmenta

Els empresarisaugmentenla producció

Molta oferta ipoca demanda

Els preus baixen, l’expectativa de

beneficis disminueix

Els empresarisredueixen

la producció

L’economia s’autoregula per la Llei de l’oferta i la demanda.

El capitalisme industrial

• Característiques:– Propietat privada dels mitjans de producció– Sistema Fabril– Innovació tecnològica: mecanització.– Societat de Classes: burgesos (propietaris capitalistes) i

proletaris (assalariats)– Llibertat d’empresa o industria– Lliure mercat: llei de l’oferta i la demanda– Crisis econòmiques cícliques de sobreproducció o

subconsum

El liberalisme econòmic

• Principals idees (cont...):– En el mercat els diversos interessos individuals

s’equilibren gràcies al mecanisme dels preus. Les variacions en el preu fan que l’oferta s’adapti automàticament a la demanda.

– La mà invisible que governa el mercat és perfecta no necessita cap pertorbació. L’estat no ha d’intervenir en l’economia i ha d’eliminar les barreres proteccionistes i els monopolis que frenen el lliurecanvisme.

El liberalisme econòmic

• Principals idees (cont...):– Lliurecanvisme i divisió internacional del treball: cada país s’ha

d’especialitzar en allò que produeixi millor.– L’exemple de les agulles: mostra la necessitat de la divisió del treball.

Smith defensa la llibertat d’indústria i la prohibició dels gremis.• Crítiques:

– No hi ha competència perfecta!!!– L’equilibri entre oferta i demanda mitjançant el mecanisme dels preus

no és automàtic.– El lliurecanvisme britànic es basa en la seva superioritat industrial

després de ser proteccionistes.– No té en compte els desequilibris socials. La intervenció de l’estat pot

corregir-los.

2ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

La Segona Revolució Industrial1) Cronologia i Comparació amb la 1ª R.I.2) Canvis en el lideratge econòmic internacional3) Les innovacions tecnològiques

1) Nous materials

2) Noves formes d'energia

3) Noves fonts d'energia

4) Els transports

5) Els invents...

4) Canvis en la empresa1) La tendència a la concentració del capital

2) El capitalisme financer

3) La organització científica del treball

4) Els canvis en el control de la empresa

5) La integració de la investigació científica en el procés productiu

La Segona Revolució Industrial5) Els moviments socials

1)Mutualisme2)Sindicalisme3)Socialisme

1) S. Utòpic2) S. Científic / Marxisme

4)Anarquisme5)Sufragisme

Fases de la Segona Revolució Industrial

• 1870-1940: Desenvolupament (Estats Units i Europa Nord-occidental)

• 1940-1973: Difusió generalitzada i aprofitament del potencial de les noves tecnologies i els canvis organitzatius

Comparació amb la primera revolució industrial

• Primera revolució industrial– Energia:

• Carbó mineral (màquina de vapor)

– Noves formes de produir materials coneguts

• Hierro

– Sectors líders:• Textil• Hierro• Ferrocarril

• Segona revolució industrial– Energia :

• Electricitat (motor elèctric)• Petróleo (motor de explosió)

– Noves formes de produir materials coneguts

• Productes químics• Acer

– Nous materials• Productes químics

– Sectors líders :• Química • Acer• Automòbil

PRIMERA REVOLUCIÓNINDUSTRIAL

SEGUNDA REVOLUCIÓNINDUSTRIAL

CRONOLOGÍA 1760-1830 1870-1914

FUENTES DE ENERGÍA CARACTERÍSTICAS Carbón, Vapor de agua Petróleo, Electricidad

MOTOR QUE SE DESARROLLA Máquina de vapor Motor de explosión o combustión interna.

INDUSTRIAS Textil, siderurgia Siderurgia, química,

MEDIOS DE TRANSPORTES Ferrocarril, barco de vapor.

Tranvía, metro, automóvil, aeroplano

PAÍSES QUE DESTACAN Inglaterra, Francia, Bélgica

Inglaterra, Alemania, EEUU, Japón

Visió de conjunt

Canvis en el lideratge econòmic internacional

• Oportunitat per als països endarrerits• Avantatge per als països amb els recursos

naturals que precisaven les noves tecnologies– Inicialment països nòrdics

• Importància dels països amb major inversió en I+D– Alemanya, EEUU...

Les innovacions tecnològiques

A. Nous materials: l’acer

B. Nous materials: els productes químics

C. Noves formes d'energia: l’electricitat

D. Noves fonts d'energia: el petroli

E. Els transports

F. Els invents...

Nous materials: l’acer

• Característiques: Combinació de resistència i elasticitat• Nous sistemes de producció:

• Bessemer (des de 1856)• Martin-Siemens (des de 1860)• Gilchrist-Thomas (des de 1870)

• Efectes econòmics del canvi tècnic:• Sobre la producció: es multiplica per 80 entre 1861 i 1913• Sobre el preu: es redueix un 90% entre 1860 i 1900• Sobre el producte: cada vegada la qualitat és més

homogènia• Sobre les indústries: impulsa la construcció i la fabricació de

maquinària (naval i automobilística).

Els gratacels

Nous materials: els productes químics

• Noves formes d’obtenció de materials fonamentals,

• com la sosa (hidròxid de sodi, NaOH),

• I l’àcid sulfúric (H2SO4),

– que abarateixen i augmenten la seva oferta

• Noves branques (química orgànica; i dins d’aquesta la petroquímica...) que proporcionen nous productes

• (plàstics, colorants, explosius, fàrmacs, fibres sintètiques...)

– en els que es basaran noves indústries en expansió

Noves formes d'energia: l’electricitat• Problemes de la màquina de vapor• Els avantatges de la electricitat

– Divisibilitat– Fàcil conversió en calor, llum (bombeta, 1879) i moviment (motor

elèctric)– Fàcil transmissió i transport (des del descobriment de la corrent alterna i

la construcció de línies d’alta tensió)– Baix cost – Permet desenvolupar nous processos productius

• Conseqüències de la seva difusió– Sobre la localització industrial– Sobre la mecanització– Sobre la organització del treball– Sobre la aparició de noves produccions industrials:

• Material elèctric

• Electroquímica i electrometal·lúrgia

Noves fonts d'energia: el petroli

• Usat inicialment per il·luminació i calefacció, i com lubricant• El seu consum creia associat al desenvolupament de motors

de combustió interna (Otto, 1876; Daimler, 1883; Diesel, 1892). • Principals avantatges del motor d’explosió:

– possibilitat d’us intermitent, amb molta o poca potència – menor mida que la màquina de vapor i fàcil transport– major seguretat i netedat

• Principal aplicació: els mitjans de transport• Començarà a ser quantitativament important a partir de la

I Guerra Mundial• 22% del consum brut mundial de energia cap al 1930, en front el 70% del

carbó i el 8% de la hidroelectricitat

Els Moviments Migratoris

Els transports

Canal de Suez. Inaugurat en 1869

Canal de Panamà. Inaugurat en 1914

Els transports

Els transports: 1896: Zeppelí DIRIGIBLE!!!!

Hindenburg 1937

Els transports

Els invents

• Electricitat i Petroli Motors (elèctric i de combustió)

• Industrialització de TOTA activitat econòmica

Els invents

1882: Enllumenat NY1884: Tramvia elèctric a Glasgow (fi de les mules)1890: Metro de Londres (el primer)

1879??

Els invents

Germans Michelin (FR, 1895)Cautxú amb cambra d’aire

1882: Enllumenat NY1884: Tramvia elèctric a Glasgow (fi de les mules)1890: Metro de Londres (el primer)

Els invents

1840: Fusell Henry1866: Winchester

“El carregues el diumenge i dispares tota la setmana”

Els invents

La Fotografia

Primera fotografia de Niepce en 1826Cambres fosques a finals del s. XVIII

Robert Capa, 1936. Guerra Civil espanyola

Fotografia publicada per la revista Life el 1969

FOTOGRAFIA = Element igualitari

Els inicis del cinemaPrimeres experimentacions a partir de la fotografia (1826)

Els germans Lumiere realitzen l’any 1895 la primera projecció pública d’imatges en moviment.

Els inicis del cinema

Georges Méliès (1861 – 1938)

1906: The Story of the Kelly Gang

1915: The Birth of a Nation

Els inicis del cinema

Cinema sonor, neix el 1927 amb “El Cantant de jazz”

Darwin i l'Origen de les Espècies (1859)

1905 - 1915

1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora

Fases de la Segona Revolució Industrial

• 1870-1940: Desenvolupament (Estats Units i Europa Nord-occidental)

• 1940-1973: Difusió generalitzada i aprofitament del potencial de les noves tecnologies i els canvis organitzatius

Canvis en la empresa

A. La tendència a la concentració del capital

B. El capitalisme financer

C. La organització científica del treball

D. Els canvis en el control de la empresa

E. La integració de la investigació científica en el procés productiu

F. Noves estratègies comercials

Crisi 1873: La Gran depressió (la primera)

• Marca la fi del domini britànic i del liberalisme clàssic

• És una crisi de sobreproducció industrial i agrària

Ja ho deia jo!!!!!

EP!!! Això encara no ho hem vist

Crisi 1873: La Gran depressió (la primera)

• Mà d’obra més barata

• Transports més barats

Inicialment era la clau de la riquesa, especialització i intercanvi (A. Smith)

• Casi Autarquia• Aranzels Alts• Empreses Nacionals

fortes però poc competitives

Com es supera la crisi...

• El descobriment i difusió de noves fonts d’energia (electricitat i petroli);

• Noves tècniques (motors elèctrics, radio);• Nous sectors industrials (química i electricitat);• Noves formes d’organització de la indústria

(càrtels o “trust”). • L’imperialisme.

Quan la gran depressió va començar a desaparèixer, cap al 1890, l’economia mundial havia canviat

substancialment.

La tendència a la concentració del capital

– Barreres creades per la tecnologia – Economies de escala i d’abast – Integracions horitzontals i verticals– Multinacionals

– La reacció estatal: lleis anti-monopoli• Sherman Act (1890)• Clayton Act (1914)

– Barreres creades per la tecnologia • No a tot arreu es podia desenvolupar la industria la

mateixa velocitat

– Economies de escala i d’abast • Més producció = menor cost• Més diversificació productiva (relacionada) = major

benefici

– Integracions horitzontals i verticals• Horitzontal.- Empreses que realitzen activitats

complementaries (carbó, mineral de ferro, siderúrgia).• Vertical.- Empreses que treballen en una mateixa branca

productiva (petroli)

Monopolis• Control absolut d’un sector

productiu

• Els principis del lliurecanvisme ho prohibeixen!!!!!!

Oligopolis• Càrtel• Trust• Control Vertical• Dumping

Esdevenen pràctiques Monopolistes

Càrtel• Acords puntuals entre grans

empreses per repartir-se el mercat o mantenir o apujar els preus.

• Ford, Chrysler, GM.

Trust• Fusió permanent

d’empreses via la compra d'accions (públicament o privada)

Control Vertical• Control de tot el procés

productiu Standard Oil Trust (1882)

Rockefeller Extractors, Refineries, Benzineres, Empreses Autobusos

Dumping• Vendre per sota del preu de

cost per eliminar la competència

Càrtel, Trust, Control vertical, Dumping

Pràctiques Monopolistes

• Però encara vanProhibides per estats

Standard Oil Trust (1882) Rockefeller

Arriba a ser un complex de 37 empreses diferents però que funcionen coordinadament. Anys de judicis, acaba perdent.

El capitalisme financer

• En los països anglosaxons: primacia de la borsa en el finançament de les grans empreses industrials

• En el continent europeu: creixent penetració de la banca en la industria– Principalment banca mixta (aportacions

govern i particulars)

El capitalisme financer

• HOLDING– Grup d’empreses del mateix sector o de sectors

diferents controlades per una mateixa entitat bancaria

La organització científica del treball

• Taylorisme (Frederick Taylor, 1856-1915)• Augmentar la productivitat mitjançant l'organització del

treball. • Menors costos de producció i preus finals, majors

salaris i major consum• L’exemple de Ford

Augmentar la productivitat mitjançant l'organització del treball

Taylor, Ford• Mecanització: Ús de maquinària per substituir la força animal.• Automatització: Substitució de l’habilitat humana per

màquines autosuficients.• Divisió del treball: Dividir el procés de producció en passos

simples.• Especialització: Treballadors altament preparats per a

funcions singulars. / Treballadors sense capacitació.• Peces recanviables: Producció de peces estandaritzades i

substituïbles.• Cadena de muntatge (1910): El producte es mou mentre cada

obrer resta al seu lloc en el procés.• Producció massiva: Disminució de costos per unitat.

Els canvis en el control de la empresa

• Separació entre propietat y gestió

• Jerarquia de treballadors

• Nocions d’administració empresarial que s’imparteix a les universitats– Business School (Harvard, 1908)

La integració de la investigació científica en el procés productiu

• La importància de la tecnologia per la competitivitat

• La creació de departaments de I+D

• La vinculació amb les universitats– Beques, donacions, programes de recerca…

• Mecanismes de transferència de tecnologia

• La CIÈNCIA es vista des del punt de vista de la seva aplicació (TECNOLOGIA)

Noves estratègies comercialsClasse obrera

Millora de les condicions de vida

USA (sobretot)

Client Potencial

Salaris

Capacitat de Compra

Beneficis

Descontent /Queixa / Reivindicació

EL(S) MOVIMENT(S) OBRER(S)I SOCIALS

Sindicalisme, socialisme, anarquisme (i algun altre isme)

Luddites / Luddisme

1779, Ned Ludd

1811 – 1817/20

Sindicalisme

Beneficis Condicions de Vida

+ hores - Sou Treball InfantilCap dret

ENEMIC REAL

1ers Associacions o SindicatsHereten les tradicions del Gremis

Dos objectius Dues maneres d’actuar

Força conjunta VAGA

Ajuda Societats d’Ajut Mutu i Caixes Comunes

1824, GB, Llibertat d’associació

1834, GB, GREAT TRADE UNION 500,000 afiliats, Unió de Sindicats

Inicis Sindicalisme / Cartisme1838 – 1848 Sindicalisme Britànic dona un gir polític

1838 Carta de Drets (sufragi universal masculí)

Vaga general coma via de lluita

Fracàs

Abandó reivindicacions

Pas a un sindicalisme econòmic

Fracàs Rev. 1848 a Europa

Divisions Internes

Repressió política i policial

Sindicalisme Britànic

Fins +/- 1880Associacions d’ofici i no d’empresa

Quotes relativament cares

Rivalitat entre sindicats dins de la mateixa empresa

Sindicat només per treballadors qualificats

• Obrers no qualificats• Pagesos o gent del camp• Artesans• Servei domèstic (dones)• Dones obreres

Sindicalisme Britànic Lluita econòmica, no política ni revolucionària

Inicis sindicalisme Europa Continental1830 – 1840 Apareixen Associacions a FR / AL / BEL / ESP

Organitzades per oficisAmb quotes barates Accessibles per obrers de tots els sectors

Però la industrialització és encara feble i tenen poc poder

Destaquen iniciatives varies:•Cooperatives de producció•Cooperatives de consum•Ateneus•Escoles•...

Sindicalisme + Polític

Sindicalisme a FrançaSindicats s’integren en...

Organitzacions Republicanes i

d’Esquerres

Defensa del Sufragi Universal Masculí

Però eren una minoria

Burgesia mitjanaLiberalsArtesans

FracàsInici doctrines socialistes

Partits de classe1860 FR / BEL / AL / Suïssa

Antecedents Socialisme

François-Noël Babeuf

Levellers (anivelladors) Rev. Anglesa 1640 - 1658

Égaux (iguals) Directori 17969

• Reprimides• Aspiracions Igualitàries• Propietat Compartida

Socialisme Contemporani XIX

• Crítica Capitalisme• Aspiracions als MP col·lectius• Classe obrera

SOCIALISME UTÒPIC SOCIALISME CIENTÍFIC

Socialisme Utòpic• Utopia Igualitària• Rebuig de la violència per

raons morals• Accés al poder/victòria via

l’exemple i la propaganda• “Retorn a la natura” (sense

rebutjar el progrés)• Discurs dirigit a la humanitat

sencera (no exclusivament a classes obreres)

1760 – 1825. Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon

Perfil intel·lectual. Important per la influència en altres

1772 – 1837. Charles Fourier

Falansteri. •Comunitat de 1600 membres•Propietat col·lectiva•Tasques rotatòries

1788 – 1856. Étienne Cabet

Icària (País Ideal)Intentà impulsar una comunitat amb un model social comunista als USA.Fracassà

Robert Owen (1771 -1858) . GB. Valor treball, cooperativisme

New Lanark

Pierre – Joseph Proudhon (1809-1865)

Llibertat individualMutualismeConfederalisme autogestionat

Socialisme CientíficKarl Marx (1818 – 1883)

Friedrich Engels 1820 - 1895

Materialisme Històric

DialècticaEvolucionisme

3 nivells de conclusions

PASSAT• Hª = Hª Lluita

de Classes• Explotadors

vs. Explotats

PRESENT• Capitalisme = KK• Apropiació de la

Plusvàlua

Futur immediat

• Més desigualtats i propietat en mans de pocs

FUTUR• Dictadura del

proletariat

• Comunisme

• Revolució aviat per expansió del capitalisme

"Un fantasma recorre Europa, el comunisme""Proletaris de tot el món, uniu-vos!"

• Abolició del dret a la propietat i a l'herència• Col·lectivització dels mitjans de producció i

transport.

Govern revolucionari (Dictadura del proletariat) que seria el precursor del comunisme, una societat sense estat i sense classes socials

Comunisme, una societat sense estat i sense classes socials

“la història de totes les societats és la història de la lluita de classes”

Anàlisi

Crítica

AnarquismeMikhail Bakunin (1814 – 1876)

Crítica a la propietat privadaCrítica a l’Estat

AnarquiaLlibertat Individual Propietat Col·lectiva

Organització Social de Baix a Dalt a partir de

Petites Comunitats autosuficients

Absència de poder polític

Anarquisme

ESTRATÈGIA

ACCIÓ INDIVIDUAL

FINS I TOT TERRORISTA

REVOLUCIÓ

1a Internacional

(1868)

Rev. 1848

Exiliats Polítics(“Demòcrates”

PRESA DE CONSCIÈNCIA DE LA SITUACIÓ A NIVELL INTERNACIONAL

CONTACTE ENTRE OBRERS

Missatge inaugural i estatuts

•Necessitat d'una acció unitària del proletariat, i l'organització de la classe obrera.

•Lluita per l'emancipació econòmica i per l'abolició de la societat classista.

•Solidaritat internacional obrera.•Reconeixement de la importància del moviment sindical.

•Vaga com instrument de lluita.•Acció política.•Abolició de la propietat privada dels béns de producció i dels exèrcits permanents.

Composició21 Anglesos10 Alemanys9 Francesos

6 Italians2 polonesos

2 Suïssos

Majoria Marxista

Revolució

“Prohudonians”

Discussió!!!!

1868 Crisi Eco + vagues

FRBELALE

ESP / IT / Imp A-H / HolandaUSA18681869Vaga com instrument de lluita.Apropiació Col·lectiva dels MP

1870 – 1877 CRISI AIT

Repressió Política(Comuna de Paris)

Divisions internes(Marxisme vs. Anarquisme)

Comuna de Paris 1870 (Guerra Franco – Prussiana) Derrota de Napoleó III (pèrdua d’Alsàcia i Lorena)

Març 1871 Govern Municipal Revolucionari a Paris

Sufocada pel govern al maig de 1871

Repressió contra tot el moviment obrer europeu (tot i que AIT hi tenia poc a veure)

+/- 30.000 executats

Declaració com a legítims els fills naturals, Condonació dels deutes d'articles de primera necessitat Prohibició del desnonament d'inquilins morosos

Mesures democràtiques i força revolucionaries pel momentCrida a més municipis a sumar-se

Ja ho deia jo que no trigaríem en

tenir una revolució

Divisions Internes1969 Aliança Internacional de la Democràcia Socialista

AnarquistaLiderada per BakuninS’adhereix a la AIT

Marx Bakunin

Per ideals i estratègies

LlibertarisAntiautoritaris Autoritaris

Divisions InternesLlibertaris / Antiautoritaris

• Defensaven:– Autonomia federacions

respecte la central

• Contraris a:– Acció Pollítica– Formació d’un Estat Obrer

Autoritaris• Defensaven:

– Acció Política– Obediència al Consell General

de la AIT

• Contraris a:– Anarquisme

• Per individualista• Per ingenu

Majoritaris a....FR / IT / ESP / Suïssa GB / AL

Caràcter més agrícola Caràcter més obrer

Divisions Internes1872: Congrés de la Haia Marxistes expulsen als Anarquistes

Funden una altra AIT (que «aguanta» fins 1877)

1876: Congrés de Philadelphia Autodissolució de la AIT

Partits Socialistes

“1880” Partits Socialistes NacionalsObrers

RevolucionarisMarxistes

Lluita electoral i parlamentària

Coalicions de Govern

REFORMISTES

+ IMP PSD(Partit Socialdemòcrata Alemany)

K. J. Kautsky

(joventuts / Sindicats / Diaris afins / Associacions)

En pocs anys augmenta filiació i força

Impulsa Sindicats per empreses i no per oficis Més Pressió

Post 1a Int.

Partits Socialistes+/- 1900 SPD + Sindicats afins 700.000 Afiliats

1903 3.000.000 vots1912 4.250.000 vots 110 diputats+ de 1.000.000

afiliats

89 diaris1914

Govern a molts municipis

Holanda

Imitat (sense tant èxit) a

Partit de masses modern•Forta disciplina interna•Moderat a la pràctica, però amb èxits parlamentaris

Països Escandinaus

Imp. A-HBèlgica

Suïssa

Reflexions sobre Socialisme i Nacionalitat (tema no tractat per Marx i Engels)

Partits Socialistes

FR (1901)

Jean Jaurès

Molt particular. Soc + Anarq“explícitament no marxista”

ESP (1897)

Manteniment importància Anarquisme “mediterrani”

Pablo Iglesias

+/- = FR

Neixen a partir de 1880Són obrers i revolucionarisParticipen de la lluita electoral i parlamentàriaSón d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista

Partits Socialistes

1886 Trade UnionsObertura a treballadors menys qualificats

Accions més radicals

1900 Labour Party (Partit Laborista)

Sindicats

2a InternacionalInternacional Socialista

Fundada a Paris al 1889

1er de Maig

Màrtirs de Chicago 1884

“internacional”

-Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista-Acceptaven la legalitat democràtica-Els anarquistes no hi són acceptats

Zurich, 1893: Acció Política i no sindical

Londres, 1896: Expulsió Anarquistes

Jornada de 8 hores

Congressos de la Primera Internacional(1864-1876)

Congressos de laInternacional Antiautoritària (1872-1877)

Congressos de la Segona Internacional(1889-1922)

Conferència de Londres (1864) Congrés de Saint-Imier (1872) Congrés de París (1889)

Congrés de Ginebra (1866) Congrés de Ginebra (1873) Congrés de Brussel.les (1891)

Congrés de Lausana (1867) Congrés de Brussel.les (1874) Congrés de Zuric (1893)

Congrés de Brussel.les (1868) Congrés de Berna (1876) Congrés de Londres (1896)

Congrés de Basilea (1869) Congrés de Verviers (1877) Congrés de París (1900)

Conferència de Londres (1871) Congrés d'Amsterdam (1904)

Congrés de l'Haia (1872) Congrés d'Stuttgart (1907)

Congrés de Ginebra (1873) Congrés de Zimmerwald (1915)

Conferència de Filadèlfia 1876)

1919 - 19433ª InternacionalInternacional ComunistaKomintern

Revisionisme1883, Marx 1895, Engels 1873-1896, Gran depressió

El capitalisme no havia caigut i la revolució obrera no semblava tant eminent

+El dia a dia dels partits socialistes Cada vegada més moderats

+Millora de les condicions de vida menor possibilitat de revolta

+Ideals polítics (i estatutaris dels partits) de revolució

Revisionisme

Revisionisme“Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899)

Eduard Bernstein

Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme.

En contrad’aquestes teories

Els defensors de la revolució social

Rosa Luxemburg (Alemanya)Lenin (Rússia)

La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la II Internacional

Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates

Crearan els partits comunistes

Eduard Bernstein

• Capacitat Perpetuació Capitalisme

• Rel. Lab. + humanes = fi de la lluita de classes

Rebuig SPD i 2a Int

Revisionisme

Lenin (Rússia - Suïssa) Rosa Luxemburg (Alemanya) George Sorel (França)

• Sindicalisme revolucionari Vaga

• Presa de poder de la classe obrera

Particularitat Socialisme FR (anarquisme)

• Partit Minoritari, professional, revolucionari

• Aliança amb el món camperol

• Suport als moviments nacionalistes i antiimperialistes

• Partit de masses, de tota la classe obrera

• No aliança amb el món camperol

• No suport als moviments nacionalistes i antiimperialistes per ser un obstacle a la internacionalització

(un parèntesi)

1907 Conferència Internacional Dones Socialistes

Grans temes de la 2a Int.ACCÈS AL PODER COLONIALISME GM

RevisionismeMinisterisme

Llibertat a cada secció

Socialistes francesos en governs burgesos

1907 Debat

Sense voler veure el que estava passant

Paternalisme

OPOSICIÓ

FR: Manifestacions

AL: Impossible

1907: “Guerra a la Guerra”

1914: Partits Socialistes donen suport als dif. governs

NACIONALISME

El Nacionalisme es carrega la 2a internacional

AnarquismeEl moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia

El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia

KropotkinAcció col·lectiva revolucionària

Enrico MalatestaAtemptats terroristes

BakuninistaPràctica sindical i revolucionàriaMajor presència entre els obrers.

A finals de segle pren força la

El podem dividir en

Sufragisme

Sistemes econòmics

Sistema d’economia mixta

• FUNCIONS DE L’ESTAT– Defensar els drets de propietat– Incentivar les inversions i l’economia– Preservar la lliure competència del mercat– Reduir els problemes d’atur i inflació– Protegir els consumidors i el medi ambient– Protegir els treballadors contra condicions de treball

indignes– Proveïr els bens i infraestructures que el sector privat no

pot assumir– Seguretat social i sistema de pensions

1a 2a revolució industrial i moviment obrer

Documents

Transcript of 1a 2a revolució industrial i moviment obrer

Moviment Obrer (2) Ideologia

Tema 4.- El Moviment Obrer.

Tema 4. El Moviment Obrer.

Presentació el moviment obrer

Moviment obrer

Tema 4. El moviment obrer.

4. el moviment obrer 1789 1914 1 BAT.

Revolució industrial i el moviment obrer

Gènesi del moviment obrer a Espanya.pptx

3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-2014

Unitat 4 moviment obrer -2014-15

Tema 3. Revolució industrial i moviment obrer.

M ireya nacho-treball moviment obrer

Borja alvaro musi el moviment obrer

Unitat 4 Moviment Obrer Pdf

Els origens del moviment obrer

Del capitalisme al moviment obrer

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. SOCIETAT DE CLASSES I MOVIMENT OBRER.

Tema 3 el moviment obrer

Quadern central l'Espurna ním 6: Moviment Obrer